L'obra d'Enric Casasses et porta a un món on tenen cabuda les escenes quotidianes més recognoscibles i tot el que hi ha en la realitat d'estrany i fabulós. Aquesta setmana resseguim les branques de tres dels seus llibres.   

Textos: Començament dels començaments i ocasió de les ocasions (1994); Que dormim? (2002); Bes Nagana (2011)

Música: Pascal Comelade, Enric Casasses ("Allò", "Mon pare fou", "Terminal B", "Amèrica", "Petita escena nocturna", "La paraula aquesta de la fantasia"); Pascal Comelade ("Rue des soeurs noires", "The great Ricardo Solfa", "The skatalan logicofobism"); Santi Picó, Adrià Grandia ("Wings of a Bird", "La suite del caos", "Celebration", "Miskatonic III", "Cinemascope"); Hafdis Bjarnadottir ("Szymon").

María Sánchez és veterinària de camp i poeta. El seu primer llibre està fet d'anotacions autobiogràfiques a partir de memòries familiars, històries d'animals i detalls de dies viscuts. Reflexions sobre allò heretat i la importància dels treballs tradicionals per a la preservació de la vida que desperten records de la nostra infantesa.

Textos: Cuaderno de Campo (2017)

Música: Lotte Anker, Fred Frith ("Run Don't Hide"); Zoltán Váczi, John Cag (Percussion Quartet: I. Moderate); Eef Barzelay ("True Freedom"); Max Richter ("Iconography"); Agustí Fernández ("Annalisa"); Kronos Quartet (Bryce Dessner: "Little Blue Something"); Nada Surf ("Blonde on Blonde"); Mira Glodeanu (Johann Sebastian Bach: "Partita No. 2 en re menor, BMV 1004: Chaconne", "Sonata en la menor: Allegro"); Philip Glass, Jaime Laredo, Curtis 2021 Ensemble ("Echorus"); Joachim Kühn, Majid Bekkas ("Hamdouchia"); Chupaconcha ("Bestia"), Susan Tedeschi ("You Got the Silver", "Evidence").  

Llegir la poesia de malaltia i amor de Lois Pereiro és una experiència de lucidesa i alè, i un esfereïdor aprenentatge a partir de la pèrdua i el dolor. Fullegem l'obra àcrata d'un poeta de culte i un símbol contracultural de les lletres gallegues.

Textos:  Poesía última de amor e enfermidade (Obra completa. Edición binlingüe. Trad. de Daniel Salgado, 2011)

Música: Alexandro González ("¿Que lle podo ofrecer a quen me intente?", "Mala sorte"); Joëlle Léandre, Quentin Sirjacq ("Out of Nowhere", "Awakening", "Hallucinations", "Fragment 2", "Ruin", "The call"); Das Kapital ("I", "Grecia", "Nos dias do medo"); Radio Océano ("Narcisismo"); José Luis Bieito (Nicky Hind: "Crossings", George Winston: "Carol of the Bells").

En una societat que idolatra la joventut i on sembla que tot s’hagi de fer de forma precoç sobta que als seixanta anys algú es pugui convertir en una revelació literària. Aquest va ser el cas de Felícia Fuster, poeta i pintora que es va començar a conèixer com una ploma singular de la literatura catalana als 63 anys, quan es va publicar el seu primer llibre. Des d'aleshores i en menys de dues dècades va travar una sòlida i personal obra poètica, vital i reflexiva, plena de dinamisme i d'experimentació.  

Tot el misteri i la força de la mar poden estar continguts a una llibreria. Així ho explica Antònia Vicens, l'escriptora imaginativa i enèrgica que ens recorda avui quin és el poder de les paraules. 

Com elles va començar sent un espectacle que es va estrenar a l’abril de 2014. Des d’aleshores l’han portat pels escenaris Mireia Vidal-Conte, Odil Arqué i Marc Romeva, amb la direcció de Sebastià Portell. El llibre és una antologia basada en les lectures i preferències personals de Mireia Vidal-Conte, qui ens orienta com un far envers algunes de les gran poetes nascudes al segle XX. Del País Valencià a Romania, passant per Àustria, França, Catalunya, Espanya, Perú i Uruguai. Amb elles, Dents i ungles baixa la persiana d’aquesta finestra literària fins a la tardor.

Textos: Mireia Vidal-Conte (ed.) (2017) Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX

Música: CaboSanRoque ("Ya-ya trueno", "Sorolls d'Hatari") Lars Horntveth ("Tics); Maria Arnal i Marcel Bagès ("Tu que vienes a rondarme", "No he desitjat mai cap cos com el teu", "Canción total"); Max Richter ("What Have They Done?", "When She Came Back", "Julia's Journey"); Goldmund ("Threnody", "Park ambience", "Is As", "Organum"); Tara Fuki ("Okamzik"); Kronos Quartet (Philip Glass: Company, Movement II); Eivind Aarset ("Superstrings"); Band Ane ("Ballerina Skaev pa Taa"); Four Tet ("Hands").

Joan Brossa va ser un artista global que no trobava fronteres entre les arts. Va escriure poesia literària i va experimentar amb els mots i els conceptes en poesia visual, passant per la pintura, la música i el teatre. Escoltem poemes que mostren el seu humor característic i la seva visió de la societat, la vida i l'escriptura.