en directe

Fórmula Musical
de 00:00 a 08:30

Evoluciona / El Matí de Tarragona Ràdio

Un programa extens i variat que inclou el repàs a l'actualitat local de primera hora del matí, amb informació del temps, el trànsit, els esports, la revista de premsa i l'agenda cultural. Un espai diari d'opinió a través de tertúlies i debats. Entrevistes en l'àmbit de la política, l'economia, la societat, la cultura i l'esport, i seccions específiques dedicades a temàtiques molt diverses (llibres, salut, ensenyament, llengua, cuina, cinema, rutes...)

Hora d'emissió: De dilluns a divendres de 07,00 a 13,30 h. Dissabtes, de 09,00 a 12,00 h.

cercar per data: cercar per text lliure

Evoluciona. Amb Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano

Publicat el: 28/02/2017

Evoluciona des de la sala de col·leccions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). En aquest programa, ens han acompanyat els investigadors Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano.

 

TEMA 1: Qui es qui a l’IPHES

NÚRIA IBÁÑEZ, tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils

Es va formar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la idea de poder exercir com a arqueòloga. La seva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 19 anys. Va entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan estava fent la carrera de Geografia i Història a la URV, com a alumna de Prehistòria d’Eudald Carbonell, llavors director de l’IPHES. La seva feina va començar com a col·laboradora al mòdul de fauna identificant les aus i els conills del Paleolític superior final i Epipaleolític. També va tenir un petit contracte per restaurar peces òssies d’Atapuerca, així com la realització de motlles. Amb els anys van canviar les prioritats i necessitats de l’institut i ha acabat sent tècnica en gestió i conservació de restes fòssils. En els darrers anys ha publicat diversos llibres destinats als més petits, sobre patrimoni natural, costums, arqueològic... de les Terres de l’Ebre.

 

TEMA 2: Amb la Núria parlem de la sala de col·leccions de l’IPHES. Un servei que ofereix què conté, d’on provenen els fòssils, tipus de fòssils, com es conserven, com es poden consultar... “és COM UNA BIBLIOTECÀRIA, PERÒ DE RESTES FÒSSILS”. La seva responsabilitat consisteix en dur a terme la gestió dels fòssils des del moment en què arriben procedents dels jaciments fins a la seva ubicació a la sala de col·leccions, custodiant-los i protegint-los. Són materials que estaran a l’IPHES en dipòsit provisional fins que es retornin a les institucions corresponents. Parlem del control en el dia a dia de la tasca documental dels materials. És molt important revisar que tant les instal·lacions on s’ubiquen les col·lecciones com les condicions ambientals siguin sempre les més idònies i es puguin prevenir danys futurs. Diferents tipus de col·leccions necessiten diferents formes d’atenció: no és el mateix conservar una col·lecció d’ossos fòssils que una de material lític ni tampoc una col·lecció d’ossos actuals, per exemple. El seu servei està dirigit al personal investigador i engloba tots els projectes de recerca, malgrat que els jaciments de la Sierra d’Atapuerca són els qui donen més feina perquè generen més volum de material. Parlem d’alguns dels reptes d’aquesta disciplina; del sistema alfanumèric de prestatgeries, baldes i caixes que relacionen a l’inventari el número de caixa amb el contingut.

Les eines principals són l’inventari de tot el que hi ha dins la sala de col·leccions i una sèrie de fitxes o formularis.

 

TEMA 3: L’IPHES, al Mobile World Congress 2017

Amb Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i codirector del projecte de recerca que aquest institut desenvolupa a Eritrea.

En el marc del Mobile Congress que es fa aquests dies a Barcelona presentarà aquesta recerca a joves estudiants d’ESO i batxillerat. Ho fa en el marc de la iniciativa “La Ciència del teu món” del Festival YoMo Barcelona, adreçada a estudiants d’ESO i batxillerat. Presentarà als joves el projecte de recerca que du a terme a Eritrea i oferirà tallers didàctics i pràctics sobre les principals espècies d’homínids. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social serà present fins al 2 de març, al Youth Mobile Festival Barcelona (YoMo Barcelona). En aquest context, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES, presentarà el projecte d’investigació que aquest institut du a terme a Eritrea i l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’àrea de socialització del mateix centre de recerca, impartirà uns tallers didàctics sobre les principals espècies d’homínids. Pel YoMo Barcelona hi passaran uns 15.000 estudiants d’ESO i batxillerat, de Catalunya i de tota Espanya, que volen ser testimonis i gaudir d’aquest mostrador internacional de la ciència i la tecnologia. El projecte d’investigació que donarà a conèixer l’IPHES a l’estand de “La Ciència al teu Món” porta per títol "Cuna de la Humanidad: Eritrea-Valle del Rift", està finançat per la Fundación Palarq i gestionat des de la Fundación Atapuerca.

De caràcter paleontològic i arqueològic, se centra geogràficament a la conca d'Engel Ela-Ramud, situada a la depressió de Danakil a Eritrea, al costat del mar Roig, una de les regions més àrides i inhòspites del món. Recentment ha conclòs la cinquena campanya d'excavacions i prospeccions, codirigida per Bienvenido Martínez-Navarro i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l'IPHES.

 

L’explicació d’aquest projecte servirà per introduir als joves estudiants en l'aventura de les ciències prehistòriques i paleontològiques, explicant la importància de la troballa dels fòssils per interpretar l'escenari ecològic en el qual es van originar les primeres poblacions d’homínids, i com van evolucionar fins a convertir-se en humans anatòmicament moderns. També es mostrarà com eren les primeres eines de pedra, que els nostres avantpassats utilitzaven, per exemple, com si fossin ganivets, gràcies als quals podien accedir als cadàvers dels grans animals amb l'objectiu d'alimentar-se. D’aquesta manera es van transformar en omnívors consumidors d'aliments molt més energètics, cosa que els va permetre desenvolupar un cervell molt més gran i una major intel·ligència. Durant els dies 1 i 2 de març, entre les 11 i les 14 hores, es faran activitats pràctiques amb fòssils d'homínids, que oferirà Lluís Batista, mentre que Bienvenido Martínez-Navarro impartirà una breu xerrada sobre les investigacions a Engel Ela-Ramud i respondrà als estudiants qualsevol pregunta relacionada amb aquest projecte.

 

TEMA 4: Noves evidències sobre la dieta de l’Homo antecessor d’Atapuerca. Amb la investigadora de l’IPHES Marina Lozano, coautora d’un article científic d’impacte que s’ha fet públic aquest dilluns. Un equip coliderat per experts de la Universitat de Barcelona, l’IPHES i la Universitat d’Alacant analitza per primera vegada la dieta de l’Homo antecessor a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen les partícules abrasives dels aliments en l’esmalt dental. Segons el nou estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, l’H. Antecessor processava i consumia l’aliment de manera diferent d’altres hominins del Plistocè inferior. L’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat d’Alacant.

 

Aliments que deixen traces en l’esmalt.

 

L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats. «La utilitat d’aquesta metodologia s’ha confirmat amb l’estudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

 

Més densitat d’estries en l’H. antecessor

 

Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’H. Antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’H. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica l’investigador.

Evoluciona. Dimarts 28 de febrer 

 

Evoluciona. III Jornades de Prehistòria Africana

Publicat el: 28/03/2017

Fem l’Evoluciona des del Hall del Paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, que acull entre avui i demà un congrés internacional amb els millors prehistoriadors sobre Àfrica. S’ha inaugurat a primera hora, amb la presència de Josep Anton Ferré, rector de la URV; Robert Sala, director de l'IPHES; Abdelaziz Jatim, cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, i Begoña Floría, tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Tarragona. Les dues edicions anteriors, es van celebrar a Madrid i Burgos, respectivament. Vol ser un punt de trobada d'investigadors africans (arqueòlegs, paleoantropòlegs, paleontòlegs, geòlegs ...) amb l'objectiu de compartir i difondre els resultats obtinguts amb el treball de camp i el posterior estudi al laboratori durant els últims anys i posar en comú els principals resultats obtinguts en aquest àmbit.

Hi participen 85 persones procedents de diferents centres de recerca i universitats nacionals i internacionals (europees i africanes). Es presentaran 28 comunicacions orals i 11 pòsters. A més cada dia la jornada començarà amb una conferència a càrrec d'experts d'importants projectes d'investigació a l'Àfrica. Durant les Jornades es presentaran els resultats dels principals projectes de recerca que l'IPHES i altres institucions espanyoles estan desenvolupant a l'Àfrica, gran part d'ells sobre les primeres ocupacions humanes en aquest continent. Però a més, es debatran una gran quantitat de temes tots en relació amb la Prehistòria i l'Evolució humana durant el Plistocè i l'Holocè (darrers 2,5 milions d'anys fins a l'actualitat) a l'Àfrica.

 

Gema Chacón, investigadora de l’IPHES i coorganitzador

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a IPHES que desenvolupa projectes de recerca a Tunísia i a Eritrea.

Alejandro Terrazas, arqueòleg que ha vingut des de Mèxic expressament al congrés. És investigador de l’Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México. Du a terme un projecte sobre les primeres poblacions d’Homo sapiens a Guinea Ecuatorial: Rift de Uoro-Río Wele, el primer projecte paleoantropològic mexica a l’Àfrica.

José Maíllo, organitzador de les I Jornadas de Prehistoria Africana, a Madrid

Hassan Aouraghe, que codirigeix el projecte de l’IPHES al Marroc

Evoluciona. Dimarts 28 de març 

 

Evoluciona. La cova de Kaldar, a l’Iran, com a pas en el poblament d'Europa

Publicat el: 14/03/2017

Avui l’Evoluciona, des del laboratori de Lítica de l’IPHES, al campus Sescelades. Un equip internacional liderat per l’IPHES descobreix unes de les primeres evidències culturals dels humans moderns fora d’Àfrica. Són un conjunt d’eines de pedra, d’una antiguitat de fins a 54.000 anys, trobades a la cova de Kaldar, situada a l’Iran.

Aquesta descoberta ha estat publicada recentment en una de les revistes que es troben al top ten en matèria de ciències multidisciplinàries: el Scientific Reports. En parlarem amb diversos coautors, especialistes en diferents temes: Andreu Ollé, arqueòleg (coordinació projecte i tecnologia lítica); Behrouz Bazgir i Laxmi Tumung. També Palmira Saladié (Zooarqueologia i tafonomia); Juan Manuel López (microfauna) i Ethel Allué (arqueobotànica). Què pot aportar aquesta recerca al coneixement del pas del Paleolític mitjà al Paleolític Superior a la regió de les muntanyes del Zagros, així com sobre el poblament d'Europa per part dels humans anatòmicament moderns? Es tracta d’un projecte internacional de l'IPHES, nascut de la presència d'investigadors iranians que fan la seva tesi doctoral i, de fet, s’ha formalitzat un conveni oficial de col·laboració entre l'IPHES i les institucions iranianes. Els resultats de la datació d’aquest jaciment situen l’Iran entre els primers indrets habitats pels humans moderns que, juntament amb els grups d’hominins llevantins, van aconseguir per primera vegada dispersar-se des de l’Àsia occidental fins a Europa. La cova de Kaldar proporciona un dels exemples més antics de l’existència de l’home modern en aquesta part del món, i a la vegada dades sobre com aquestes poblacions van sobreviure al clima i a les situacions mediambientals paleàrtiques que resultaven noves per a ells.

 

LA PEÇA: (Amb l’arqueòleg Andreu Ollé). Hem triat dos elements: una punta Levallois característica del Paleolític mitjà, fabricada per grups neandertals, i una lamineta del Paleolític superior, fabricada pels humans anatòmicament moderns. Ambdues peces són de sílex i procedeixen del jaciment de Kaldar, de nivells diferents. Amb elles pretenem posar en evidència les diferències entre els dos períodes i parlar dels canvis tecnològics que podem estudiar en aquest jaciment.

 

SEGON TEMA: Tarragona se suma amb l’arqueologia a la celebració d’una dècada de projectes de recerca europeus de primer nivell mundial. El 15 de març reunirà personal investigador que en aquest temps han obtingut finançament del prestigiós European Research Council (ERC). La jornada, coneguda com ERC Week, tindrà lloc a la seu de l’ICAC, coorganitzador de l’esdeveniment juntament amb l’IPHES i l’ICRPC. En parlem amb Xosé-Pedro Rodríguez, coordinador de recerca de l’IPHES´. Serà de les 16 a les 19 h, a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Amb aquesta finalitat, les diferents presentacions abordaran aspectes relacionats amb l’evolució en la presència de grups espanyols al ERC, l’enfoc científic general dels projectes subvencionats, així com la contribució d’aquest programa en la carrera científica dels membres dels grups d’investigació participants. La jornada comptarà amb l’assistència de la National Contact Point del ERC a Espanya, Esther Rodríguez; del director Sistema CERCA, Lluís Rovira, i de personal investigador que ha dirigit o està dirigint projectes ERC des de centres de l’Estat. Aquest organisme, creat per la Comissió Europea, té com a missió el finançament de la investigació d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins 5 anys de durada amb dotacions econòmiques que van des dels 1,5 fins als 2,5 milions d’€. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

 

QUI ÉS QUI A L’IPHES: CARLES LORENZO MERINO. Professor d'Evolució humana a la URV, és investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i coordinador del “Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana” a la mateixa universitat. Forma part de l'equip d'investigació dels jaciments de la Sierra de Atapuerca des de 1990 i des llavors ha participat de forma contínua en els treballs d'excavació i recerca d'aquest jaciments. Doctor per la Universidad Complutense de Madrid i Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat col·laborador del Departament de Paleontologia de la Universidad Complutense, becari de recerca del CSIC, becari de la “Residencia de Estudiantes” a Madrid i ha realitzat diverses estades de recerca a l'estranger, entre d'altres al Cleveland Natural History Museum i al American Museum of Natural History de Nova York. La seva recerca es centra en l'estudi anatòmic i evolutiu dels fòssils humans, principalment de l'esquelet postcraneal. A la seva tesi doctoral, dirigida per Juan Luis Arsuaga, va estudiar l'evolució de la mà als homínids, incloent-t’hi les restes trobades a la Sierra de Atapuerca. Les restes de mà d'Atapuerca són el registre més complert que tenim de tota la evolució humana. Altres temes de recerca són la evolució del dimorfisme sexual en els homínids, les seves implicacions etològiques i sociobiològiques, i l'aplicació de tècniques tridimensionals per l'estudi de restes humanes. És autor de més de 100 publicacions, entre els que es troben articles a les revistes més prestigioses, tant de ciència general com Nature o Science, o més específiques de l'àmbit de l'evolució humana, com Journal of Human Evolution o American Journal of Physical Anthropology. Coautor del manual de prehistòria

Evoluciona. Dimarts 14 de març 

 

carregar més fotografies

Evoluciona. Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

Publicat el: 14/02/2017

ENTREM A UNA CLASSE PRÀCTICA DE RESTAURACIÓ en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies al treball que realitza l’IPHES, de primer nivell mundial en el seu àmbit. Participants: Gala Gómez, professora de l’assignatura de Conservació i restauració en Arqueologia Plistocènica. Parlarem també amb alguns dels alumnes, procedents de Barcelona, Madrid, Salt, Alguazas, a Múrcia, Xile, Colombia, França i la Xina. És el seu segon dia de classe, acaben el divendres, 24 de febrer.

A l'assignatura fan una part de teoria i moltes pràctiques. A la teoria veuen que és la conservació, la restauració i el paper dels restauradors en la conservació i el estudi dels materials arqueopaleontològics. S’explica què són béns culturals subjectes a les lleis del patrimoni amb valor científic, històric, i en alguns casos artístic. També es parla dels criteris d'intervenció que s’apliquen als fòssils per tal d'obtenir el màxim de dades possibles i al mateix temps conservar-los per a les generacions futures. Comprovarem com són les tècniques de neteja (mecànica, química), consolidació i adhesió, reintegració, extraccions in situ (blocs, engassats, etc.) i també intervencions indirectes de conservació preventiva: embalatges, magatzematge i control de les condicions mediambientals, així com els motlles i reproduccions per mitjans tradicionals i 3D.

 

QUI ÉS QUI

Isabel Expósito, tècnica de l’àrea d’arqueobotànica. Treballa al camp com arqueòloga i en la recollida de mostres destinades a l’anàlisi pol·línica. Al laboratori la seva tasca consisteix en processar les mostres recollides per a l’extracció dels pòl·lens i espores que conté el sediment. Això es fa mitjançant un tractament que implica la adició de diferents reactius per tal d’eliminar la fracció mineral i les impureses de la mostra. Una vegada aïllat el residu palinològic, porto a terme la identificació al microscopi del contingut de la mostra. Això implica contar els pòl·lens, les espores de falgueres o molses, els fongs, les microalgues, que pugui contenir.

L’espectre pol·línic serveix per a conèixer el tipus de paisatge associat al moment cronològic que estudien i, per tant, el clima imperant. També aporta dades sobre les activitats humanes relacionades amb els vegetals o el grau de desforestació de l’entorn.

Els microcarbons, per la seva banda, estan associats a la proliferació d’incendis forestals naturals, que a la Mediterrània són afavorits per la sequera.

 

La “PEÇA” o “PECES”

Les peces que comentarem són dues làmines palinològiques que contenen, per una banda, el residu procedent d’una mostra de fems actuals i, per l’altre, el conjunt de pòl·lens fòssils l’espectre fòssil d’una mostra procedent del jaciment arqueològic de El Mirador (Atapuerca).

L’estudi i comparació de les dues mostres ens permetrà avaluar la fiabilitat de la reconstrucció del paisatge prehistòric.

 

AGENDA: Amb l'arqueòloga Marta Fontanals, codirectora del projecte de recerca al jaciment El Cavet, a Cambrils. Activitat familiar. Taller didàctic El mar en temps prehistòrics: rebost i joier, a càrrec de l’IPHES, inspirat en les dades obtingudes al jaciment El Cavet, de Cambrils, on desenvolupem un projecte de recerca. Els participants elaboraran el seu propi collaret o penjoll amb conquilles comunes. En el marc de les 13enes Jornades de la Galera (Cambrils)

Diumenge, 19 de febrer, a la Torre del Port, Cambrils

Evoluciona. Dimarts 14 de febrer 

 

Evoluciona. PALEODEM: primer projecte 'ERC consolidator Grant' sobre prehistòria en 10 anys a Catalunya

Publicat el: 31/01/2017

El segon programa de l’any, des del Laboratori de Paleoentropologia de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Parlem d’un Projecte europeu, un 'ERC consolidator Grant' amb Javier Fernández-López de Pablo, investigador principal del projecte i Magda Gómez, investigadora postdoctoral, que treballa en el metaanàlisis de dades arqueològiques i Sergi Lozano, investigador Ramón y Cajal i membre també del projecte. Ell treballa en anàlisis de xarxes i modelització computacional. 

El somni de tot investigador de nivell és obtenir un projecte europeu d’aquestes característiques, pel prestigi i els recursos que dóna. És estar a la ‘champions’ de la investigació. És el primer que aconsegueix l’IPHES a través del Consell Europeu de Recerca (European Research Council). L''ERC consolidador Grant' subvenciona proPrijectes a investigadors reconeguts a l'estadi intermedi de les seves carreres científiques (de 7 a 12 anys després de l'obtenció del doctorat), amb l'objectiu de consolidar la seva pròpia línia i equip d'investigació.

Javier Fernández-López de Pablo desenvoluparà al costat del seu equip d'investigació un projecte al llarg de 5 anys titulat "Batega Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia (c.15,000-8,000 cal BP)" (PALEODEM). Aquesta investigació té com a objectiu reconstruir les dinàmiques de població entre finals del Magdalenià i el Mesolític Recent (fa entre 15.000 i 8.000 anys) a la Península Ibèrica, "un període que va ser testimoni de grans transformacions climàtiques i ambientals i l'impacte en la demografia humana segueix sent desconegut", afirma Fernández.

PALEODEM compararà diferents indicadors paleodemogràfics, amb reconstruccions paleoambientals multidisciplinaris per entendre com els canvis climàtics del final de l'última glaciació i dels inicis de l'Holocè van afectar a les poblacions a escala local, regional i macroregional. El projecte contempla també l'anàlisi de xarxes i la modelització computacional basada en agents per estudiar com a llarg termini els canvis en la densitat de població i la interrelació entre els grups influeixen en els processos de transmissió i l'evolució cultural. Primer projecte 'ERC consolidator Grant' que arriba en 10 anys a Catalunya, en matèria de prehistòria, i quart de l'Estat des de 2006. 

 

Qui és qui i la peça

Marina Lozano Ruiz, Investigadora IPHES i Professora Associada URV. Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Membre de l’equip d’excavació i recerca des de 1996. L’any 2007 va entrar a formar part de l’equip d’investigadors de l’IPHES on ha desenvolupat la seva recerca centrada en els següents temes:

-Desgast dental i patologies orals de fòssils pleistocens i holocens.

-Microdesgast dental de fòssils humans per a establir paleodieta

-Lateralitat cerebral i origen del llenguatge

Des de l’any 2014 és professora associada de la URV on imparteix dues assignatures al Grau d’Antropologia i Evolució Humana: Evolució Humana i Antropologia Forense.

Ha dirigit una tesi doctaral i tres treballs de màster. Actualment, supervisa alumnes de diversos nivells: Treballs de Fi de Grau (2 estudiants), Tesi de Màster (1 estudiant), Tesis Doctorals (2 estudiants) i un investigador postdoctoral.


PEÇA:

Mandíbula humana del jaciment de El Mirador, a Atapuerca, datada en 4400-4100 anys abans del present. Té una peculiaritat: un quart molar. A més, té diverses patologies dentals.

 

Agenda: Conferència sobre el Camp dels Ninots

Participants: N'hem parlat amb Bruno Gómez i Gerard Campeny, que la impartiran conjuntament. Són membres de l’IPHES i codirectors de les excavacions al jaciment El Camps dels Ninots, a Caldes de Melavella, GironaEl proper divendres 3 de febrer, a les 13 h, fan la conferència Un mar de tresors: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG en el context de les Olimpíades de Geologia que s'organitzen a Catalunya.

Evoluciona. Dimarts 31 de gener 

 

Evoluciona. Primer programa de la temporada

Publicat el: 17/01/2017

Torna l'Evoluciona, el programa que fem a Tarragona Ràdio amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

TEMA 1: En aquest primer programa de la temporada, conversarem amb Maria Targa, gerent de l’IPHES. Ho és des de la primavera passada. Hem fet una perspectiva abordant els objectius del centre per enguany; ens ha detallat les prioritats de l’institut, que aglutina 60 investigadors, sobretot, pel que fa a seguir apostant per la seva internacionalització.

 

TEMA 2: Hem fet el programa des del laboratori molecular. Des d’aquest indret, us hem parlat de les diferents exposicions que aquests dies té en marxa l’IPHES. Ens ho han explicat, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització i Florent Rivals, investigador ICREA adscrit a l’IPHES i que ha participat activament en una exposició sobre neandertals que aquest dilluns s’ha inaugurat a Madrid. El mateix dilluns a Tarragona es va estrenar una altra mostra, sobre el paleoambient a les conques dels rius i rieres del Camp de Tarragona i zones pròximes. A Mora d’Ebre des de divendres es pot veure la mostra Europa fa un milió d’anys, i divendres s’inaugura a Extremadura una altra exposició sobre 100 anys d’excavacions a ‘El Conejar’.

 

TEMA 3: Nova temporada i estrenem secció: Qui és qui a l’IPhes. A banda de seguir apostant per ‘La peça del dia’. Programa rere programa, coneixerem els investigadors i les seves diferents disciplines de treball i projectes de recerca. Avui, la investigadora és Deborah Barsky, investigadora a l’Iphes des de fa sis anys, el 2010. Està especialitzada en l’estudi de la tipologia de les primeres eines de pedra. La seva recerca és interdisciplinària i té a veure amb les primeres poblacions humanes i els paisatges en què s’han desenvolupat. Ens explicarà, què ens diuen els utensilis? I hem parlat de les primeres eines de pedra.

 

Pel que fa a la peça d’avui: No és una peça original si no un morfotipus experimental d'un tipus d'eina que estan estudiant ara a l’IPHES sobre Orce. O sigui, una eina molt antiga dels primers homínids, per no malmetre els originals es fan altres representacions per poder experimentar, analitzar possibles usos.

Evoluciona. Dimarts 17 de gener 

 

Evoluciona: Jaciment arqueològic de la Boella

Publicat el: 10/05/2016 per Tarragona Ràdio

Aquest dimarts hem tancat la temporada del programa de divulgació científica, Evoluciona, des del jaciment arqueològic de la Boella. Com sempre, amb l’institut de paleoecologia Humana i Evolució Social. L’IPHES ha engegat les excavacions al Barranc de la Boella, en una campanya que s’allarga fins al 27 de maig. Enguany es compleixen 10 anys d’excavacions a la zona, sota la direcció de l’IPHES.

Hem parlat amb els investigadors Josep Vallverdú i Palmira Saladié, com a codirectors de l'excavació. Ens han explicat la història del jaciment; hem fet balanç de les principals aportacions; del que queda pendent, i de les publicacions relacionades importants científiques que han donat les diferents campanyes.

També ham parlat amb Marina Mosquera, que imparteix els crèdits de Mètodes d’excavació en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que es fa a la URV juntament amb altres centres de l’estranger. S’utilitza el Barranc de la Boella com un dels jaciments on estudiants d’aquest màster fan les seves pràctiques curriculars. Us hem explicat com s’utilitza el treball de camp per posar en pràctica el que se’ls hi ensenya al màster.

Ens han acompanyat el Salvatore, estudiant que està a Tarragona fent la mobilitat amb l’IPHES i participa a l’excavació. També altres estudiants, com els mallorquins, Julià Baqué i Dani Rioja; d’antropologia i història, respectivament; la malaguenya, Anabel Ferrando o l’arqueòleg gallec, Pedro Perales. Ens han explicat la seva experiència. Finalment, hem parlat amb Antonio Pineda, que elabora la seva tesi doctoral sobre el Barranc de la Boella.

Evoluciona. Dimarts 10 de maig 

 

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril

Publicat el: 26/04/2016

Evoluciona amb l’institut de palecologia Humana i Evolució Social. Des de la seu de l'IPHES, entrevistarem Xosé-Pedro Rodríguez, nou responsable de l’àrea de recerca. I és que la investigació és una de les tres potes sobre les quals se sustenta l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb la docència i la socialització. També entrevistarem Núria Ibáñez, arqueòloga i autora del llibre Els ritmes del delta de l'Ebre. A la secció de La Peça, parlarem d'una urpa d'au rapinyaire de fa 50.000 anys trobada a la Cova de les Teixoneres, a Moià (Moianès), amb l’arqueòloga i becària predoctoral Anna Rufà

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril 

 

Evoluciona. Dimarts 12 d'abril

Publicat el: 12/04/2016

Amb l’institut de paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona. En directe des del Laboratori de Tecnologia Lítica de l’IPHES. Entrevistarem a Carlos Lorenzo, arqueòleg, membre de l’Equipo de Investigación de Atapuerca i nou responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, en substitució de Robert Sala, que actualment és el director de l’IPHES. Avui aprofitem el recent nomenament de Carlos Lorenzo com a responsable de Docència per parlar de l’oferta acadèmica en què hi participa aquest institut: Graus, màsters i doctorats, coneixerem els seus socis i les àrees principals de coneixement que imparteixen i ho fem en un moment en què s’acaba d’obrir la preinscripció pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

D'altra banda, us explicarem que els primers europeus, són els protagonistes d'un volum monogràfic del Quaternary International. Hi intervenen: Marina Mosquera, Deborah arsky i Andreu Ollé, tres dels editors d’aquest volum i investigadors de l’IPHES. A La peça del dia, analitzarem una tortuga sencera, en connexió anatòmica, o sigui amb totes les parts del cos on li corresponen, de fa 3,1 milions d’anys trobada al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, Girona. Ens ho explicarà l’arqueòleg Bruno Gómez.

Evoluciona. Dimarts 12 d'abril 

 

Evoluciona. El consum de carn va ser decisiu en l'evolució humana, fa 2 milions d'anys

Publicat el: 15/03/2016

Fem l’Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Des del Laboratori de Geoarqueologia

Els homínids de la Sima de los Huesos d’Atapuerca pertanyen al llinatge evolutiu neandertal. Així ho recull Nature en un article publicat aquest dilluns. Entre els signants està Eudald Carbonell, investigador de l'IPHES. S'ha arribat a aquesta conclusió després d’aïllar i analitzar ADN nuclear d'alguns fòssils al Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. Era un dels grans interrogants pendents de resoldre sobre els 28 homínids dipositats a la Sima de los Huesos, d'una antiguitat de sobre 430.000 anys. Quina relació genètica mantenen amb altres espècies que van coexistir en aquell període, sent el cas dels sapiens, denisovans i neandertals. La troballa d'ADN en els fòssils de la Sima ha ajudat a aclarir el panorama i conclou que els homínids d'aquest jaciment estan més propers als neandertals que als denisovans. Ens ho ha explicat l’arqueòloga Marina Lozano.

D'altra banda, hem congut noves investigacions que ajuden a entendre millor como vivien els homínids fa sobre 10.000 anys a les Muntanyes de Prades. Els resultats assolits amb l’estudi dels fòssils de la darrera excavació i dues noves tesis doctorals han aportat dades sobre la seva tecnologia.

En total s’han estudiat més de 1.400 noves restes entre eines de pedra i fragments d’animals diversos trobats a la darrera intervenció arqueològica. Les imatges fotogràfiques captades per un dron permetran conèixer la morfologia en detall de l'abric i analitzar la distribució espacial de les troballes. En parlem amb els arqueòlegs María Soto i Juan Ignacio Morales, autors de les dues tesis esmentades. El cérvol, la cabra i el conill eren alguns dels animals que es van cruspir els homínids que van viure per les Muntanyes de Prades fa entre 12.000 i 9.000 anys. Per fer-se amb alguns d’aquests animalons van usar diferents instruments lítics, com puntes de dors (fletxes) i gratadors, segons s’ha comprovat amb l’estudi de les restes fòssils que es van trobar a la darrera campanya d’excavació duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres (La Febró), fa uns mesos.

En el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca de l’IPHES d’intervencions programades “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.

A més, la defensa de la tesi doctoral “Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimoscazadores-recolectores en las Montañas de Prades” de Maria Soto, dedicada a les matèries primeres dels jaciments dels darrers caçadors d’aquest territori, ha ajudat a aprofundir en el coneixement d’aquest jaciment. Concretament, aquesta investigació ha evidenciat importants semblances entre els conjunt lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset excavat i publicat pel Dr. S. Vilaseca durant els anys 30 del segle passat.

Una altra tesi doctoral, en aquest cas realitzada per Juan Ignacio Morales, titulada “La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos. Desarrollo metodológico y aplicación práctica”, dedicada a l’estudi de l’ús i la gestió econòmica dels gratadors, que ha inclòs peces procedents de distints nivells arqueològics de la cova de les Borres, ha permès descriure con era la durada de les estades dels grups humans en aquest cavitat. Segons l’estudi efectuat per Morales, eren més esporàdiques/curtes als nivells superiors, d’una cronologia d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i més estables o recurrents als nivells més antics estudiats, entorn a fa sobre 12.000 anys.

Hem reflexionat en base a un altre article publicat a Nature sobre la relació entre alimentació i trets morfològics. Fa uns dies Nature es feia ressò d’una investigació en la qual no hi participava l’IPHES però tractava d’una línea de recerca que d’alguna manera també es treballa en aquest centre de recerca. Parlava del fet que introduir la carn en la dieta dels homínids va provocar canvis morfològics importants, ja amb Homo Erectus, fa sobre dos milions d’anys. A IPHES s’estudia l’alimentació a través de les dents dels homínids encara que més moderns. Però hi ha similituds en les línies de treball. N'hem parlat amb l’arqueòloga Marina Lozano. 

La peça del mes: Raspador de la Cova de les Borres, que ens han explicat Maria Soto i Juan Ignacio Morales.

Evoluciona. Dimarts 15 de març 

 

Evoluciona. Una mandíbula de bisó de fa 400.000 anys

Publicat el: 01/03/2016

Fem l’Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Com es restauren els fòssils humans trobats a indrets com el jaciment de Gran Dolina d’Atapuerca, de fa sobre 800.000 anys d’antiguitat?

N'hem parlat amb Lucía López-Polín, autora de la tesis doctoral Metodología y criterios de restauración de restos óseos pleistocenos: el tratamiento de los fósiles  humanos de TD6 (Gran Dolina, Sierra de Atapuerca), defensada aquest febrer a la Universitat Rovira i Virgili.

Parlarem dels Tractaments i les eines que s’empren. S’estableixen criteris que serviran de base per a altres fòssils i d’altres jaciments. Us explicarem comla restauració pot dificultar o facilitat la recerca científica. 

També ens ha acompanyat l'investigador de l’IPHES Antonio Rodríguez-Hidalgo, que ha guanyat el premi de la Universitat de Tübingen destinat a tesis doctorals rellevants de prehistòria. Ho ha merescut per les seves investigacions sobre estratègies de caça dels primers humans. Ha demostrat que van ser capaços de planificar de forma abstracta, utilitzant la tecnologia i les habilitats socials per aconseguir sobreviure fa ja sobre 400.000 anys.

La seva principal aportació ha estat demostrar que els homínids del Paleolític inferior van utilitzar estratègies de caça molt sofisticades. Ens explicarà en què consistien.

El reconeixement està dotat amb 5.000 euros, que aporta l'empresa d'aigua mineral Romina Mineral brunnen GmbH, essent el premi més ben dotat econòmicament del seu tipus en el camp de la investigació arqueològica.

Membre de l'Equipo de Investigación de Atapuerca, el 2015 va finalitzar el seu doctorat sobre fauna fòssil de la Sierra d'Atapuerca i, més concretament, sobre el que diuen aquests fòssils dels primers éssers humans en aquesta regió. "M'interessa molt analitzar el paper dels primers humans com a depredadors: quins animals capturen, quines estratègies van usar, i com compartien les seves preses". Cacera de bisons a Atapuerca

 

LA PEÇA DEL DIA

Una mandíbula de biso. La restauració de la peça va anar a càrrec de la Lucía López-Polín. Procedent del nivel TD10.2 de la Gran Dolina, Atapuerca, Paleolític inferior, 400.000 anys.

Evoluciona. Dimarts 01 de març 

 

carregar més

Els últims programes i entrevistes 

Plenari Municipal 

Plenari municipal. Dijous 27 d'abril

Publicat el: 27/04/2017 15:42h

Plenari municipal 1. Dijo... 

 

Sempre Nàstic!! 

Sempre Nàstic en directe a Tradicionarius. Dilluns 24 d'abril

Publicat el: 24/04/2017 21:29h

Sempre Nàstic. Dilluns 24... 

 

El Partit del Nàstic 

Dissabte 22 d'abril. Getafe 1- Nàstic 1

Publicat el: 22/04/2017 19:17h

Partit sencer Getafe 1- N... 

 

El Matí de Tarragona Ràdio 

Exhibició Aèria de l'equip Bravo 3 de Repsol

Publicat el: 26/04/2017 12:44h

Ahir us explicavem que més de 3000 persones ja s'han inscrit a la 27a bicicletada popular de Tarragona d'aquest diumenge. Com ve sent habitual, el dissabte anterior hi haurà l’Exhibició Aèria amb l’equip Bravo 3 de ...

Exhibició Aèria 

 

Ja tardes!!! 

Conduct Of Flies presenten a la Sala Zero el seu disc: Structures

Publicat el: 27/04/2017 20:23h

Conduct Of Flies. Dijous ... 

 

El Pont de Mahoma 

El Pont de Mahoma 82. Llibreria Quera, 100 anys com a institució del muntanyisme

Publicat el: 20/04/2017 11:14h

Com relata el gran geògraf i referent indiscutible, Eduardo Martínez de Pisón, en els seus orígens, la cultura i el muntanyisme anaven de la mà, i encara hi van ara, malgrat algunes massificacions i algunes pràcti...

El Pont de Mahoma. Dijous... 

 

Paraula de Jazz 

119º PARAULA DE JAZZ: Zona Abierta (25.04.2017)

Publicat el: 26/04/2017 18:28h

Esta noche, Paraula de jazz os propone compartir un programa con la música que nos viene desde el Festival Babel Med Music, que se celebró en Marsella los días 16, 17 y 18 del pasado mes de  marzo. Es un Festival donde la m&uacut...

PARAULA DE JAZZ. Dimarts ... 

 

Mi Rollo és el Rock!! 

Mi Rollo Es El Rock 134, entrevista/acústico de CONDUCT OF FLIES

Publicat el: 25/04/2017 16:43h

Rock oscuro, una música llena de sentimiento, emociones, sensaciones, música compacta no exenta de virtuosismo, majestuosa ópera prima el "Structures" de Conduct Of Flies.  Nos lo presentaron en exclusiva, acústico incluid...

Mi Rollo Es El Rock 134 

 

Passió Ovalada 

Passió Ovalada: Arriben les finals 2017. Dilluns 24 d'Abril

Publicat el: 24/04/2017 22:14h

Passió Ovalada. Dilluns 2... 

 

Palabra de Friki 

Nova Temporada de Palabra de Friki. Dilluns 24 d'Abril

Publicat el: 24/04/2017 19:19h

Palabra de Friki. Dilluns... 

 

Un, dos i seguit. Divendres 20:30h 

Un, dos i seguit. Divendres 28 d'Abril. Programa 1038

Publicat el: 28/04/2017 20:52h

Un, dos i seguit. Divendr... 

 

Dents i ungles 

Dents i ungles. Olga Novo

Publicat el: 28/04/2017 20:07h

L'atmòsfera rural, la màgia de la vida, l’experiència del cos i la sexualitat giren al cosmos d’Olga Novo. Escoltem fragments d'una escriptora fonamental de la poesia gallega actual en el seu idioma original...

Dents i ungles. Olga Novo 

 

ReAcciona 

L’Escola l’Antina de Torredembarra al Re-Acciona amb Inés Solé

Publicat el: 28/04/2017 20:14h

En aquest cas, un de molt especial per què ens traslladem a l’Escola l’Antina de Torredembarra i estem amb els alumnes de cinquè de primària que estan fent un projecte sobre els refugiats preciós al qual han sabut i...

RE-ACCIONA 2017-04-26 

 

L'Escaner amb Enric Pujol 

L'escaner amb Enric Pujol

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

El periodista tarragoní Enric Pujol fa cada dilluns un comentari sota el títol l’escàner al Sempre Nàstic envers l’actualitat del club grana. També enceta unes píndoles històriques sota el nom de Flash Nàstic en que repassa en cada partit del Nàstic efemè...

Déu ha estat just 

 

Déu ha estat just

Canal Mare Terra

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

La Veu TV (‘La veu que et veu’) està impulsada per la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) i Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a aquells col·lectius, entitats i persones que no...

Ajuntament de Tarragona

www.tarragonaradio.cat