en directe

El Matí de Tarragona Ràdio
de 08:00 a 13:30

Evoluciona / El Matí de Tarragona Ràdio

Un programa extens i variat que inclou el repàs a l'actualitat local de primera hora del matí, amb informació del temps, el trànsit, els esports, la revista de premsa i l'agenda cultural. Un espai diari d'opinió a través de tertúlies i debats. Entrevistes en l'àmbit de la política, l'economia, la societat, la cultura i l'esport, i seccions específiques dedicades a temàtiques molt diverses (llibres, salut, ensenyament, llengua, cuina, cinema, rutes...)

Hora d'emissió: De dilluns a divendres de 07,00 a 13,30 h. Dissabtes, de 09,00 a 12,00 h.

cercar per data: cercar per text lliure

Evoluciona. La Sima del Elefante, fa 1,2 milions d'anys a Atapuerca

Publicat el: 19/01/2016

Hem fet el primer EVOLUCIONA d’aquest 2016, des de la seu de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), al Campus de Sescelades.

Hem començat el programa des de la sala de l’Abric Romaní, on hem conegut la impressió d’un grup d’infants de primària  -de l’Escola de la Cooperativa Submarí Lila, de Vinyols i els Arcs- que visiten les instal·lacions, acompanyats per Lluís Batista, responsable de socialització.

Després hem anat fins al laboratori de palinologia, on us hem explicat que la prestigiosa revista científica ‘Quaternary International’ publica un article sobre la Sima del Elefante, a Atapuerca on s’han trobat restes humanes d’1,2 milions d’anys, un dels jaciments amb presencia humana més antic d’Europa.

L’estudi el signen diferents membres de l’IPHES i l’autora principal és la investigadora Rosa Huguet, amb qui hem parlat. A més, ens ha acompanyat Isabel Expósito, que ha realitzat els treballs palinològics -estudi dels pol·lens- i ens han detallat aspectes de la vegetació i el medi en el que vivien els homínids fa 1,2 milions d’anys.

Amb Hugo Blain, hem descobert les restes de rèptils i amfibis recuperats al jaciment, que ell ha estudiat i han aportat dades sobre el clima existent.

En aquest mateix laboratori, hem descobert ‘La peça del dia’ amb Rosa Huguet. És una eina de sílex de mode 1, recuperada al nivell TE9c de la Sima del Elefante, on també s'han trobat restes humanes. Aquesta eina té una cronologia de com a mínim 1,2 Ma.

Per acabar, us hem recomanat l’exposició sobre l’evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. N'hem parlat amb Marta Fontanals, arqueòloga i membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. La mostra es va inaugurar el passat divendres a l’antiga sala d’actes del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus, fins al 24 de març. Es presenten les principals aportacions científiques obtingudes durant els treballs de recerca duts a terme per l’IPHES entre els anys 2001 i 2014

Evoluciona. Dimarts 19 de gener 

 

Evoluciona. Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

Publicat el: 14/02/2017

ENTREM A UNA CLASSE PRÀCTICA DE RESTAURACIÓ en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies al treball que realitza l’IPHES, de primer nivell mundial en el seu àmbit. Participants: Gala Gómez, professora de l’assignatura de Conservació i restauració en Arqueologia Plistocènica. Parlarem també amb alguns dels alumnes, procedents de Barcelona, Madrid, Salt, Alguazas, a Múrcia, Xile, Colombia, França i la Xina. És el seu segon dia de classe, acaben el divendres, 24 de febrer.

A l'assignatura fan una part de teoria i moltes pràctiques. A la teoria veuen que és la conservació, la restauració i el paper dels restauradors en la conservació i el estudi dels materials arqueopaleontològics. S’explica què són béns culturals subjectes a les lleis del patrimoni amb valor científic, històric, i en alguns casos artístic. També es parla dels criteris d'intervenció que s’apliquen als fòssils per tal d'obtenir el màxim de dades possibles i al mateix temps conservar-los per a les generacions futures. Comprovarem com són les tècniques de neteja (mecànica, química), consolidació i adhesió, reintegració, extraccions in situ (blocs, engassats, etc.) i també intervencions indirectes de conservació preventiva: embalatges, magatzematge i control de les condicions mediambientals, així com els motlles i reproduccions per mitjans tradicionals i 3D.

 

QUI ÉS QUI

Isabel Expósito, tècnica de l’àrea d’arqueobotànica. Treballa al camp com arqueòloga i en la recollida de mostres destinades a l’anàlisi pol·línica. Al laboratori la seva tasca consisteix en processar les mostres recollides per a l’extracció dels pòl·lens i espores que conté el sediment. Això es fa mitjançant un tractament que implica la adició de diferents reactius per tal d’eliminar la fracció mineral i les impureses de la mostra. Una vegada aïllat el residu palinològic, porto a terme la identificació al microscopi del contingut de la mostra. Això implica contar els pòl·lens, les espores de falgueres o molses, els fongs, les microalgues, que pugui contenir.

L’espectre pol·línic serveix per a conèixer el tipus de paisatge associat al moment cronològic que estudien i, per tant, el clima imperant. També aporta dades sobre les activitats humanes relacionades amb els vegetals o el grau de desforestació de l’entorn.

Els microcarbons, per la seva banda, estan associats a la proliferació d’incendis forestals naturals, que a la Mediterrània són afavorits per la sequera.

 

La “PEÇA” o “PECES”

Les peces que comentarem són dues làmines palinològiques que contenen, per una banda, el residu procedent d’una mostra de fems actuals i, per l’altre, el conjunt de pòl·lens fòssils l’espectre fòssil d’una mostra procedent del jaciment arqueològic de El Mirador (Atapuerca).

L’estudi i comparació de les dues mostres ens permetrà avaluar la fiabilitat de la reconstrucció del paisatge prehistòric.

 

AGENDA: Amb l'arqueòloga Marta Fontanals, codirectora del projecte de recerca al jaciment El Cavet, a Cambrils. Activitat familiar. Taller didàctic El mar en temps prehistòrics: rebost i joier, a càrrec de l’IPHES, inspirat en les dades obtingudes al jaciment El Cavet, de Cambrils, on desenvolupem un projecte de recerca. Els participants elaboraran el seu propi collaret o penjoll amb conquilles comunes. En el marc de les 13enes Jornades de la Galera (Cambrils)

Diumenge, 19 de febrer, a la Torre del Port, Cambrils

Evoluciona. Dimarts 14 de febrer 

 

Evoluciona. PALEODEM: primer projecte 'ERC consolidator Grant' sobre prehistòria en 10 anys a Catalunya

Publicat el: 31/01/2017

El segon programa de l’any, des del Laboratori de Paleoentropologia de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Parlem d’un Projecte europeu, un 'ERC consolidator Grant' amb Javier Fernández-López de Pablo, investigador principal del projecte i Magda Gómez, investigadora postdoctoral, que treballa en el metaanàlisis de dades arqueològiques i Sergi Lozano, investigador Ramón y Cajal i membre també del projecte. Ell treballa en anàlisis de xarxes i modelització computacional. 

El somni de tot investigador de nivell és obtenir un projecte europeu d’aquestes característiques, pel prestigi i els recursos que dóna. És estar a la ‘champions’ de la investigació. És el primer que aconsegueix l’IPHES a través del Consell Europeu de Recerca (European Research Council). L''ERC consolidador Grant' subvenciona proPrijectes a investigadors reconeguts a l'estadi intermedi de les seves carreres científiques (de 7 a 12 anys després de l'obtenció del doctorat), amb l'objectiu de consolidar la seva pròpia línia i equip d'investigació.

Javier Fernández-López de Pablo desenvoluparà al costat del seu equip d'investigació un projecte al llarg de 5 anys titulat "Batega Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia (c.15,000-8,000 cal BP)" (PALEODEM). Aquesta investigació té com a objectiu reconstruir les dinàmiques de població entre finals del Magdalenià i el Mesolític Recent (fa entre 15.000 i 8.000 anys) a la Península Ibèrica, "un període que va ser testimoni de grans transformacions climàtiques i ambientals i l'impacte en la demografia humana segueix sent desconegut", afirma Fernández.

PALEODEM compararà diferents indicadors paleodemogràfics, amb reconstruccions paleoambientals multidisciplinaris per entendre com els canvis climàtics del final de l'última glaciació i dels inicis de l'Holocè van afectar a les poblacions a escala local, regional i macroregional. El projecte contempla també l'anàlisi de xarxes i la modelització computacional basada en agents per estudiar com a llarg termini els canvis en la densitat de població i la interrelació entre els grups influeixen en els processos de transmissió i l'evolució cultural. Primer projecte 'ERC consolidator Grant' que arriba en 10 anys a Catalunya, en matèria de prehistòria, i quart de l'Estat des de 2006. 

 

Qui és qui i la peça

Marina Lozano Ruiz, Investigadora IPHES i Professora Associada URV. Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Membre de l’equip d’excavació i recerca des de 1996. L’any 2007 va entrar a formar part de l’equip d’investigadors de l’IPHES on ha desenvolupat la seva recerca centrada en els següents temes:

-Desgast dental i patologies orals de fòssils pleistocens i holocens.

-Microdesgast dental de fòssils humans per a establir paleodieta

-Lateralitat cerebral i origen del llenguatge

Des de l’any 2014 és professora associada de la URV on imparteix dues assignatures al Grau d’Antropologia i Evolució Humana: Evolució Humana i Antropologia Forense.

Ha dirigit una tesi doctaral i tres treballs de màster. Actualment, supervisa alumnes de diversos nivells: Treballs de Fi de Grau (2 estudiants), Tesi de Màster (1 estudiant), Tesis Doctorals (2 estudiants) i un investigador postdoctoral.


PEÇA:

Mandíbula humana del jaciment de El Mirador, a Atapuerca, datada en 4400-4100 anys abans del present. Té una peculiaritat: un quart molar. A més, té diverses patologies dentals.

 

Agenda: Conferència sobre el Camp dels Ninots

Participants: N'hem parlat amb Bruno Gómez i Gerard Campeny, que la impartiran conjuntament. Són membres de l’IPHES i codirectors de les excavacions al jaciment El Camps dels Ninots, a Caldes de Melavella, GironaEl proper divendres 3 de febrer, a les 13 h, fan la conferència Un mar de tresors: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG en el context de les Olimpíades de Geologia que s'organitzen a Catalunya.

Evoluciona. Dimarts 31 de gener 

 

Evoluciona. Primer programa de la temporada

Publicat el: 17/01/2017

Torna l'Evoluciona, el programa que fem a Tarragona Ràdio amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

TEMA 1: En aquest primer programa de la temporada, conversarem amb Maria Targa, gerent de l’IPHES. Ho és des de la primavera passada. Hem fet una perspectiva abordant els objectius del centre per enguany; ens ha detallat les prioritats de l’institut, que aglutina 60 investigadors, sobretot, pel que fa a seguir apostant per la seva internacionalització.

 

TEMA 2: Hem fet el programa des del laboratori molecular. Des d’aquest indret, us hem parlat de les diferents exposicions que aquests dies té en marxa l’IPHES. Ens ho han explicat, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització i Florent Rivals, investigador ICREA adscrit a l’IPHES i que ha participat activament en una exposició sobre neandertals que aquest dilluns s’ha inaugurat a Madrid. El mateix dilluns a Tarragona es va estrenar una altra mostra, sobre el paleoambient a les conques dels rius i rieres del Camp de Tarragona i zones pròximes. A Mora d’Ebre des de divendres es pot veure la mostra Europa fa un milió d’anys, i divendres s’inaugura a Extremadura una altra exposició sobre 100 anys d’excavacions a ‘El Conejar’.

 

TEMA 3: Nova temporada i estrenem secció: Qui és qui a l’IPhes. A banda de seguir apostant per ‘La peça del dia’. Programa rere programa, coneixerem els investigadors i les seves diferents disciplines de treball i projectes de recerca. Avui, la investigadora és Deborah Barsky, investigadora a l’Iphes des de fa sis anys, el 2010. Està especialitzada en l’estudi de la tipologia de les primeres eines de pedra. La seva recerca és interdisciplinària i té a veure amb les primeres poblacions humanes i els paisatges en què s’han desenvolupat. Ens explicarà, què ens diuen els utensilis? I hem parlat de les primeres eines de pedra.

 

Pel que fa a la peça d’avui: No és una peça original si no un morfotipus experimental d'un tipus d'eina que estan estudiant ara a l’IPHES sobre Orce. O sigui, una eina molt antiga dels primers homínids, per no malmetre els originals es fan altres representacions per poder experimentar, analitzar possibles usos.

Evoluciona. Dimarts 17 de gener 

 

Evoluciona: Jaciment arqueològic de la Boella

Publicat el: 10/05/2016 per Tarragona Ràdio

Aquest dimarts hem tancat la temporada del programa de divulgació científica, Evoluciona, des del jaciment arqueològic de la Boella. Com sempre, amb l’institut de paleoecologia Humana i Evolució Social. L’IPHES ha engegat les excavacions al Barranc de la Boella, en una campanya que s’allarga fins al 27 de maig. Enguany es compleixen 10 anys d’excavacions a la zona, sota la direcció de l’IPHES.

Hem parlat amb els investigadors Josep Vallverdú i Palmira Saladié, com a codirectors de l'excavació. Ens han explicat la història del jaciment; hem fet balanç de les principals aportacions; del que queda pendent, i de les publicacions relacionades importants científiques que han donat les diferents campanyes.

També ham parlat amb Marina Mosquera, que imparteix els crèdits de Mètodes d’excavació en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que es fa a la URV juntament amb altres centres de l’estranger. S’utilitza el Barranc de la Boella com un dels jaciments on estudiants d’aquest màster fan les seves pràctiques curriculars. Us hem explicat com s’utilitza el treball de camp per posar en pràctica el que se’ls hi ensenya al màster.

Ens han acompanyat el Salvatore, estudiant que està a Tarragona fent la mobilitat amb l’IPHES i participa a l’excavació. També altres estudiants, com els mallorquins, Julià Baqué i Dani Rioja; d’antropologia i història, respectivament; la malaguenya, Anabel Ferrando o l’arqueòleg gallec, Pedro Perales. Ens han explicat la seva experiència. Finalment, hem parlat amb Antonio Pineda, que elabora la seva tesi doctoral sobre el Barranc de la Boella.

Evoluciona. Dimarts 10 de maig 

 

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril

Publicat el: 26/04/2016

Evoluciona amb l’institut de palecologia Humana i Evolució Social. Des de la seu de l'IPHES, entrevistarem Xosé-Pedro Rodríguez, nou responsable de l’àrea de recerca. I és que la investigació és una de les tres potes sobre les quals se sustenta l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb la docència i la socialització. També entrevistarem Núria Ibáñez, arqueòloga i autora del llibre Els ritmes del delta de l'Ebre. A la secció de La Peça, parlarem d'una urpa d'au rapinyaire de fa 50.000 anys trobada a la Cova de les Teixoneres, a Moià (Moianès), amb l’arqueòloga i becària predoctoral Anna Rufà

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril 

 

Evoluciona. Dimarts 12 d'abril

Publicat el: 12/04/2016

Amb l’institut de paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona. En directe des del Laboratori de Tecnologia Lítica de l’IPHES. Entrevistarem a Carlos Lorenzo, arqueòleg, membre de l’Equipo de Investigación de Atapuerca i nou responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, en substitució de Robert Sala, que actualment és el director de l’IPHES. Avui aprofitem el recent nomenament de Carlos Lorenzo com a responsable de Docència per parlar de l’oferta acadèmica en què hi participa aquest institut: Graus, màsters i doctorats, coneixerem els seus socis i les àrees principals de coneixement que imparteixen i ho fem en un moment en què s’acaba d’obrir la preinscripció pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

D'altra banda, us explicarem que els primers europeus, són els protagonistes d'un volum monogràfic del Quaternary International. Hi intervenen: Marina Mosquera, Deborah arsky i Andreu Ollé, tres dels editors d’aquest volum i investigadors de l’IPHES. A La peça del dia, analitzarem una tortuga sencera, en connexió anatòmica, o sigui amb totes les parts del cos on li corresponen, de fa 3,1 milions d’anys trobada al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella, Girona. Ens ho explicarà l’arqueòleg Bruno Gómez.

Evoluciona. Dimarts 12 d'abril 

 

Evoluciona. El consum de carn va ser decisiu en l'evolució humana, fa 2 milions d'anys

Publicat el: 15/03/2016

Fem l’Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Des del Laboratori de Geoarqueologia

Els homínids de la Sima de los Huesos d’Atapuerca pertanyen al llinatge evolutiu neandertal. Així ho recull Nature en un article publicat aquest dilluns. Entre els signants està Eudald Carbonell, investigador de l'IPHES. S'ha arribat a aquesta conclusió després d’aïllar i analitzar ADN nuclear d'alguns fòssils al Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology. Era un dels grans interrogants pendents de resoldre sobre els 28 homínids dipositats a la Sima de los Huesos, d'una antiguitat de sobre 430.000 anys. Quina relació genètica mantenen amb altres espècies que van coexistir en aquell període, sent el cas dels sapiens, denisovans i neandertals. La troballa d'ADN en els fòssils de la Sima ha ajudat a aclarir el panorama i conclou que els homínids d'aquest jaciment estan més propers als neandertals que als denisovans. Ens ho ha explicat l’arqueòloga Marina Lozano.

D'altra banda, hem congut noves investigacions que ajuden a entendre millor como vivien els homínids fa sobre 10.000 anys a les Muntanyes de Prades. Els resultats assolits amb l’estudi dels fòssils de la darrera excavació i dues noves tesis doctorals han aportat dades sobre la seva tecnologia.

En total s’han estudiat més de 1.400 noves restes entre eines de pedra i fragments d’animals diversos trobats a la darrera intervenció arqueològica. Les imatges fotogràfiques captades per un dron permetran conèixer la morfologia en detall de l'abric i analitzar la distribució espacial de les troballes. En parlem amb els arqueòlegs María Soto i Juan Ignacio Morales, autors de les dues tesis esmentades. El cérvol, la cabra i el conill eren alguns dels animals que es van cruspir els homínids que van viure per les Muntanyes de Prades fa entre 12.000 i 9.000 anys. Per fer-se amb alguns d’aquests animalons van usar diferents instruments lítics, com puntes de dors (fletxes) i gratadors, segons s’ha comprovat amb l’estudi de les restes fòssils que es van trobar a la darrera campanya d’excavació duta a terme per l’IPHES a la Cova de les Borres (La Febró), fa uns mesos.

En el marc de les ajudes atorgades pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el projecte de recerca de l’IPHES d’intervencions programades “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, s’ha realitzat la documentació en 3D de l’abric i del seu entorn, i s’ha reconstruït amb detall la topografia del jaciment mitjançant el vol d’un dron.

A més, la defensa de la tesi doctoral “Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimoscazadores-recolectores en las Montañas de Prades” de Maria Soto, dedicada a les matèries primeres dels jaciments dels darrers caçadors d’aquest territori, ha ajudat a aprofundir en el coneixement d’aquest jaciment. Concretament, aquesta investigació ha evidenciat importants semblances entre els conjunt lítics de la cova de les Borres i el jaciment de Sant Gregori de Falset excavat i publicat pel Dr. S. Vilaseca durant els anys 30 del segle passat.

Una altra tesi doctoral, en aquest cas realitzada per Juan Ignacio Morales, titulada “La reducción de la industria lítica: aproximación a los patrones de asentamiento y movilidad de los grupos paleolíticos. Desarrollo metodológico y aplicación práctica”, dedicada a l’estudi de l’ús i la gestió econòmica dels gratadors, que ha inclòs peces procedents de distints nivells arqueològics de la cova de les Borres, ha permès descriure con era la durada de les estades dels grups humans en aquest cavitat. Segons l’estudi efectuat per Morales, eren més esporàdiques/curtes als nivells superiors, d’una cronologia d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i més estables o recurrents als nivells més antics estudiats, entorn a fa sobre 12.000 anys.

Hem reflexionat en base a un altre article publicat a Nature sobre la relació entre alimentació i trets morfològics. Fa uns dies Nature es feia ressò d’una investigació en la qual no hi participava l’IPHES però tractava d’una línea de recerca que d’alguna manera també es treballa en aquest centre de recerca. Parlava del fet que introduir la carn en la dieta dels homínids va provocar canvis morfològics importants, ja amb Homo Erectus, fa sobre dos milions d’anys. A IPHES s’estudia l’alimentació a través de les dents dels homínids encara que més moderns. Però hi ha similituds en les línies de treball. N'hem parlat amb l’arqueòloga Marina Lozano. 

La peça del mes: Raspador de la Cova de les Borres, que ens han explicat Maria Soto i Juan Ignacio Morales.

Evoluciona. Dimarts 15 de març 

 

Evoluciona. Una mandíbula de bisó de fa 400.000 anys

Publicat el: 01/03/2016

Fem l’Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Com es restauren els fòssils humans trobats a indrets com el jaciment de Gran Dolina d’Atapuerca, de fa sobre 800.000 anys d’antiguitat?

N'hem parlat amb Lucía López-Polín, autora de la tesis doctoral Metodología y criterios de restauración de restos óseos pleistocenos: el tratamiento de los fósiles  humanos de TD6 (Gran Dolina, Sierra de Atapuerca), defensada aquest febrer a la Universitat Rovira i Virgili.

Parlarem dels Tractaments i les eines que s’empren. S’estableixen criteris que serviran de base per a altres fòssils i d’altres jaciments. Us explicarem comla restauració pot dificultar o facilitat la recerca científica. 

També ens ha acompanyat l'investigador de l’IPHES Antonio Rodríguez-Hidalgo, que ha guanyat el premi de la Universitat de Tübingen destinat a tesis doctorals rellevants de prehistòria. Ho ha merescut per les seves investigacions sobre estratègies de caça dels primers humans. Ha demostrat que van ser capaços de planificar de forma abstracta, utilitzant la tecnologia i les habilitats socials per aconseguir sobreviure fa ja sobre 400.000 anys.

La seva principal aportació ha estat demostrar que els homínids del Paleolític inferior van utilitzar estratègies de caça molt sofisticades. Ens explicarà en què consistien.

El reconeixement està dotat amb 5.000 euros, que aporta l'empresa d'aigua mineral Romina Mineral brunnen GmbH, essent el premi més ben dotat econòmicament del seu tipus en el camp de la investigació arqueològica.

Membre de l'Equipo de Investigación de Atapuerca, el 2015 va finalitzar el seu doctorat sobre fauna fòssil de la Sierra d'Atapuerca i, més concretament, sobre el que diuen aquests fòssils dels primers éssers humans en aquesta regió. "M'interessa molt analitzar el paper dels primers humans com a depredadors: quins animals capturen, quines estratègies van usar, i com compartien les seves preses". Cacera de bisons a Atapuerca

 

LA PEÇA DEL DIA

Una mandíbula de biso. La restauració de la peça va anar a càrrec de la Lucía López-Polín. Procedent del nivel TD10.2 de la Gran Dolina, Atapuerca, Paleolític inferior, 400.000 anys.

Evoluciona. Dimarts 01 de març 

 

Evoluciona. Un cargol de fa 30.000 anys

Publicat el: 16/02/2016

Experts de diversos països han estat a Tarragona per analitzar les respostes humanes als canvis climàtics al llarg de la Prehistòria, en el marc de la conferencia internacional Medines, celebrada a CaixaForum Tarragona, organitzada per l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i l’Obra Social “la Caixa”. Avui en farem balanç a l’Evoluciona.

En parlarem amb Javier Fernández, investigador de l’IPHES. Van ser més de 60 assistents procedents de llocs com Croàcia, Suïssa, Amèrica i Finlàndia, i d'universitats com Cambridge, Arizona o Liverpool. A destacar la presència d'especialistes com els professors Barker o Barton, experts en procés de resiliència i d'adaptació.

Es va parlar, entre d’altres, de l'ascens del nivell del mar i l'aridesa, així com els canvis en la distribució de la flora i la fauna. L’objectiu del congrés va ser establir un nou marc de referència per a investigar les interaccions ambientals dels humans a la conca de la Mediterrània des del final del Paleolític Superior al Neolític (és a dir, entre fa 17.000 i 6.000 anys). Aquest escenari inestable va ser testimoni d'alguns dels canvis més significatius de la prehistòria humana, com ara la desaparició de les tradicions culturals del Paleolític Superior i dels estils de vida dels caçadors recol•lectors per donar pas a l'expansió de l'agricultura.

També us explicarem que L’IPHES i l'institut de recerca iranià RICHT emprenen accions conjuntes en el camp de l'arqueologia i de l’evolució humana . És el primer centre d’investigació de la institució CERCA (Centres de Recerca de la Generalitat de Catalunya) que formalitza relacions científiques amb un institut de l’Iran. A l’IPHES s’està analitzant amb un enfocament multidisciplinari  material arqueològic trobat a la cova iraniana de Kaldar.

La principal línia de treball té com a objecte d’estudi els últims neandertals al Zagros central i l'aparició dels humans moderns en aquesta zona.

La col•laboració també inclou la formació d’estudiants de postgrau i programes d'intercanvi entre investigadors. En parlem amb Andreu Ollé, investigador de l’IPHES, i Behrouz Bazgir, estudiant de doctorat iranià becat per la Fundación Atapuerca que fa la seva tesi a l’IPHES.

La importància científica d'aquesta cooperació està determinada per les noves dades que estan propiciant les excavacions en curs a la vall de Khorramabad (Iran occidental), molt interessants per a comprendre el fenomen de transició entre el Paleolític Mitjà i el Superior, i més específicament, l'extinció dels últims neandertals i l'aparició dels humans moderns al Zagros central fa al voltant d'uns 40.000 anys.

D'altra banda, aquest projecte serà el primer pas per a l'estudi d’un conjunt de jaciments paleolítics de la vall de Khorramabad, aplicant un enfocament multidisciplinari.

 

LA PEÇA DEL DIA

Un cargol terrestre de fa sobre 30.000 anys, de l'espècie Iberus alonensis, coneguda popularment com a “caracol serrano”,  trobat a la Cova de la Barriada, a Benidorm, essent el jaciment paleolític amb el consum de cargols més antic d’Europa. Ens ho explicarà el mateix Javier Fernández, investigador de l’IPHES. El consum de caragols es va generalitzar a la fi del Plistocè (fa uns 20.000 anys), sent molt freqüent durant l'Holocè inicial (fa sobre 11.600-8.900 anys). No obstant això, no es coneixia amb certesa quan i com van ser incorporats a la dieta humana. Els recents descobriments a la Cova de la Barriada han aportat proves irrefutables sobre la selecció, preparació i consum alimentari dels cargols terrestres durant el període Gravetià.

 

També us hem recordat que al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 24 de març, a Reus, es pot visitar l’exposició  “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, organitzada per l’IPHES

Evoluciona. Dimarts 16 de febrer 

 

Evoluciona. Els caníbals de fa 4.000 anys

Publicat el: 24/11/2015

El segon programa de l’espai Evoluciona d’aquesta cinquena temporada s’encetarà amb una entrevista al nou director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Robert Sala, en directe des de la seu de l’Institut de recerca al campus Sescelades. 

A més, hem parlat d’una nova sèrie de vídeos, ArqueoSnacks, que ha estrenat l’IPHES i que es poden visualitzar des del seu canal a YouTube, IPHESvideos, i de l’exposició didàctica “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, que comissariada per aquest centre de recerca es pot veure fins al 13 de desembre a l’Escola de Natura Francolí. En la segona part del programa han intervingut Josep Maria Vergés i Marta Fontanals, membres de l’IPHES, i Jaume Cugat, realitzador dels vídeos d’ArqueoSnacks. Com a peça del dia us hem mostrat un crani copa trobat a Atapuerca, de fa 4.000 anys, descobert el 1999. Es tracta d'un crani humà retallat per convertir-lo en un recipient i usar-lo en rituals relacionats amb pràctiques caníbals

Evoluciona. Dimarts 24 de novembre 

 

carregar més

Els últims programes i entrevistes 

El Partit del Nàstic 

El Matí de Tarragona Ràdio 

Segon programa especial des de l’Anella Mediterrània dels Jocs

Publicat el: 22/02/2017 11:10h

Segon programa especial des de l’Anella Mediterrània dels Jocs, a Camp Clar. Avui ens hem centrat en un dels impactes tangibles que suposarà el certament de 2018 per la ciutat. En particular, la creació d’un nou pulm&oacut...

Especial des de l’Anella ... 

 

Us presentem la Bóta, el Ninot i la Ninota del Carnaval

Publicat el: 21/02/2017 13:03h

Aquest matí s'ha presentat la Bóta i el Ninot i la Ninota del Carnaval, a càrrec de l’agrupació per la Conservació de Figures Festives de Catalunya, amb Jordina Ros i Pere Estadella. També entrevistarem el r...

Aquest matí, es presenta ... 

 

Paraula de Jazz 

112º PARAULA DE JAZZ: Zona Abierta (21.02.2017)

Publicat el: 22/02/2017 21:23h

Esta noche, Paraula de jazz os propone compartir un programa donde el viaje musical tiene dos partes. La primera nos lleva directos al corazón y alma de la bossa nova y la segunda al Festival de jazz de Junas. En la primera parte  - para ir ca...

PARAULA DE JAZZ. Dimarts ... 

 

Ja tardes!!! 

Amb l'Avi Ramón de Festa al Barri del Port en companyia de Adrià Recasens!!!!

Publicat el: 21/02/2017 21:56h

Avi Ramón, Dimarts 21 de ... 

 

Carnaval 2017 a la Sala Zero!!!

Publicat el: 21/02/2017 22:02h

Sala Zero. Dimarts 21 de ... 

 

Mi Rollo és el Rock!! 

Mi Rollo Es El Rock 133: entrevista a CRIANDO RATAS.

Publicat el: 21/02/2017 17:37h

"Un viaje al universo neoquiqui", eso nos propuso Carlos Salado, director de "Criando Ratas" en el Mi Rollo Es El Rock 19 de nuestra T15, 134 en Tarragona Ràdio. Una película que se puede ver totalmente gratis en www.criandoratas.com Un troc...

Mi Rollo Es El Rock 133. ... 

 

Passió Ovalada 

Tercera Temporada de Passió Ovalada. Dilluns 20 de Febrer

Publicat el: 20/02/2017 22:36h

Passió Ovalada. Dilluns 2... 

 

Palabra de Friki 

Nova Temporada de Palabra de Friki. Dilluns 20 de Febrer

Publicat el: 20/02/2017 18:24h

Palabra de Friki. Dilluns... 

 

El Pont de Mahoma 

El Pont de Mahoma, 78. Cicle de Cinema i Conferències de Muntanya i nova motxilla amb airbag per allaus

Publicat el: 16/02/2017 12:53h

Sebastian Álvaro ho té molt clar, el Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona s’ha fet gran! Arriba a la desena edició i enguany unifica cinema i conferències de muntanya. Serà amb una confer&egra...

El Pont de Mahoma. Dijous... 

 

Un, dos i seguit. Divendres 20:30h 

Un, dos i seguit. Divendres 17 de Febrer. Programa 1029

Publicat el: 17/02/2017 21:37h

Un, dos i seguit. Divendr... 

 

ReAcciona 

RE_ACCIONA Espai de d’actualitat amb Cooperació, drets humans i pau amb Inés Solé.

Publicat el: 06/02/2017 18:37h

Avui com convidat al Re-Acciona Josep Alcoceba pare de la web ONGenXarxa, connectant ONG i ciutadania, I, en el nostre espai de consum, el “Consumides” parlarem del consum nadalenc, alternatives i idees per fer-ho d’una manera m&eac...

RE-ACCIONA 2017-02-02 

 

Dents i ungles 

Dents i ungles. Dolors Miquel

Publicat el: 10/02/2017 19:54h

Dolors Miquel és un torrent de ritme, rima i imaginació. Una expressió clara i un estil directe i desvergonyit, de vegades surrealista, la converteixen en una autora fresca i única que s'ha mostrat diversa i inconformista al ll...

Dents i ungles. Dolors Mi... 

 

Tarragona Ràdio, 30 anys

Publicat el: 17/02/2016 13:04h

Estem de celebració!!! Un dia com el d’avui de fa 30 anys s’encenia una llum de color vermell, i s’obrien els micròfons de Ràdio Fòrum; el bressol des del qual any després naixeria aquesta casa, Ta...

Tarragona Ràdio, 30 anys.... 

 

L'Escaner amb Enric Pujol 

L'escaner amb Enric Pujol

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

El periodista tarragoní Enric Pujol fa cada dilluns un comentari sota el títol l’escàner al Sempre Nàstic envers l’actualitat del club grana. També enceta unes píndoles històriques sota el nom de Flash Nàstic en que repassa en cada partit del Nàstic efemè...

Déu ha estat just 

 

Déu ha estat just

Canal Mare Terra

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

La Veu TV (‘La veu que et veu’) està impulsada per la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) i Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a aquells col·lectius, entitats i persones que no...

Ajuntament de Tarragona

www.tarragonaradio.cat