en directe

Fórmula Musical
de 00:00 a 06:30

Evoluciona / El Matí de Tarragona Ràdio

Un programa extens i variat que inclou el repàs a l'actualitat local de primera hora del matí, amb informació del temps, el trànsit, els esports, la revista de premsa i l'agenda cultural. Un espai diari d'opinió a través de tertúlies i debats. Entrevistes en l'àmbit de la política, l'economia, la societat, la cultura i l'esport, i seccions específiques dedicades a temàtiques molt diverses (llibres, salut, ensenyament, llengua, cuina, cinema, rutes...)

Hora d'emissió: De dilluns a divendres de 07,00 a 13,30 h. Dissabtes, de 09,00 a 12,00 h.

cercar per data: cercar per text lliure

Evoluciona. PALEODEM: primer projecte 'ERC consolidator Grant' sobre prehistòria en 10 anys a Catalunya

Publicat el: 31/01/2017

El segon programa de l’any, des del Laboratori de Paleoentropologia de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Parlem d’un Projecte europeu, un 'ERC consolidator Grant' amb Javier Fernández-López de Pablo, investigador principal del projecte i Magda Gómez, investigadora postdoctoral, que treballa en el metaanàlisis de dades arqueològiques i Sergi Lozano, investigador Ramón y Cajal i membre també del projecte. Ell treballa en anàlisis de xarxes i modelització computacional. 

El somni de tot investigador de nivell és obtenir un projecte europeu d’aquestes característiques, pel prestigi i els recursos que dóna. És estar a la ‘champions’ de la investigació. És el primer que aconsegueix l’IPHES a través del Consell Europeu de Recerca (European Research Council). L''ERC consolidador Grant' subvenciona proPrijectes a investigadors reconeguts a l'estadi intermedi de les seves carreres científiques (de 7 a 12 anys després de l'obtenció del doctorat), amb l'objectiu de consolidar la seva pròpia línia i equip d'investigació.

Javier Fernández-López de Pablo desenvoluparà al costat del seu equip d'investigació un projecte al llarg de 5 anys titulat "Batega Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia (c.15,000-8,000 cal BP)" (PALEODEM). Aquesta investigació té com a objectiu reconstruir les dinàmiques de població entre finals del Magdalenià i el Mesolític Recent (fa entre 15.000 i 8.000 anys) a la Península Ibèrica, "un període que va ser testimoni de grans transformacions climàtiques i ambientals i l'impacte en la demografia humana segueix sent desconegut", afirma Fernández.

PALEODEM compararà diferents indicadors paleodemogràfics, amb reconstruccions paleoambientals multidisciplinaris per entendre com els canvis climàtics del final de l'última glaciació i dels inicis de l'Holocè van afectar a les poblacions a escala local, regional i macroregional. El projecte contempla també l'anàlisi de xarxes i la modelització computacional basada en agents per estudiar com a llarg termini els canvis en la densitat de població i la interrelació entre els grups influeixen en els processos de transmissió i l'evolució cultural. Primer projecte 'ERC consolidator Grant' que arriba en 10 anys a Catalunya, en matèria de prehistòria, i quart de l'Estat des de 2006. 

 

Qui és qui i la peça

Marina Lozano Ruiz, Investigadora IPHES i Professora Associada URV. Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Membre de l’equip d’excavació i recerca des de 1996. L’any 2007 va entrar a formar part de l’equip d’investigadors de l’IPHES on ha desenvolupat la seva recerca centrada en els següents temes:

-Desgast dental i patologies orals de fòssils pleistocens i holocens.

-Microdesgast dental de fòssils humans per a establir paleodieta

-Lateralitat cerebral i origen del llenguatge

Des de l’any 2014 és professora associada de la URV on imparteix dues assignatures al Grau d’Antropologia i Evolució Humana: Evolució Humana i Antropologia Forense.

Ha dirigit una tesi doctaral i tres treballs de màster. Actualment, supervisa alumnes de diversos nivells: Treballs de Fi de Grau (2 estudiants), Tesi de Màster (1 estudiant), Tesis Doctorals (2 estudiants) i un investigador postdoctoral.


PEÇA:

Mandíbula humana del jaciment de El Mirador, a Atapuerca, datada en 4400-4100 anys abans del present. Té una peculiaritat: un quart molar. A més, té diverses patologies dentals.

 

Agenda: Conferència sobre el Camp dels Ninots

Participants: N'hem parlat amb Bruno Gómez i Gerard Campeny, que la impartiran conjuntament. Són membres de l’IPHES i codirectors de les excavacions al jaciment El Camps dels Ninots, a Caldes de Melavella, GironaEl proper divendres 3 de febrer, a les 13 h, fan la conferència Un mar de tresors: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG en el context de les Olimpíades de Geologia que s'organitzen a Catalunya.

Evoluciona. Dimarts 31 de gener 

 

Evoluciona. Parlem de tecnologia lítica i sobre l’evolució de la cognició

Publicat el: 17/04/2018

Tema 1: Arqueologia de la ment. Què ens diu l’estudi de la tecnologia lítica sobre l’evolució de la cognició? N'hem parlat amb la investigadora Marina Mosquera i els estudiants Andión Arteaga, que treballa al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, i Arturo Cueva, que es dedica a la tecnologia lítica cognitiva, és a dir, a investigar sobre els processos mentals que implica l’elaboració d’eines.

Mosquera és coordinadora de les investigacions sobre cognició humana que es fan a l'IPHES i, a més, Investigadora Principal d'un projecte del Ministeri de Ciència i Innovació, "L'evolució de la cognició humana a través de l'estudi del comportament d'humans i ximpanzés (Pan troglodytes)”, que pretén analitzar caràcters cognitius tan significatius en l'ésser humà com la lateralitat manual (ús preferent d’una mà) i el comportament tecnològic en ximpanzés, les formes d'aprenentatge dels primats, els gestos humans implicats en la talla dels diferents instruments propis de les diverses tecnologies de la Prehistòria i l'ús de l'espai per part dels ximpanzés, per comparar-ho amb el que van fer els primers humans a l'Àfrica.


TEMA 2: Neix la Xarxa de Municipis IPHES: L’objectiu és posar en valor la col·laboració amb els ens locals amb activitats de recerca i socialització per apropar la ciència a la societat. 14 localitats que destaquen pel seu compromís amb aquest centre d’investigació han rebut recentment els primers reconeixements. El puntal de la recerca que es desenvolupa a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es troba en el jaciments arqueopaleontològics. Des dels seus inicis aquest centre de recerca ha considerat els municipis on s’ubiquen aquests jaciments com a veritables socis, actors indispensables en la valorització del patrimoni arqueològic. D’aquesta manera s’ha creat un teixit compromès amb el territori que ha generat la Xarxa de Municipi IPHES, que es va presentar fa pocs dies a la seu d’aquest institut. En el transcurs del mateix acte 14 localitats que col·laboren amb aquest centre de recerca van rebre un reconeixement.

Els municipis reconeguts són localitats que s’han implicat en el desenvolupament de la recerca i/o activitats de socialització, ja sigui contribuint logísticament i econòmicament en les excavacions arqueològiques, implicant-se en la creació d’espais per a la interpretació i posada en valor dels jaciments, acollint exposicions, etc, amb la finalitat d’apropar i fer partícip del coneixement en prehistòria i evolució humana a la ciutadania des del seu propi territori.
Les localitats guardonades han estat: Caldes de Malavella, Cambrils, Capellades, el Catllar, la Canonja, l’Espluga de Francolí, la Febró, la Riba, Moià, Montblanc, Mont-Ral, Salou i Vimbodí i Poblet, que acullen jaciments arqueològics, i Tarragona, en aquest últim cas pel suport des de la creació de l’institut, i especialment per facilitar la construcció de l’edifici en el seu terme municipal. N'hem parlat amb la gerent de l'IPHES, Maria Targa

 

TEMA 3 – Un exemple recent de col·laboració amb municipis: L’IPHES i l’Ajuntament de Sant Martí de Tous impulsaran activitats relacionades amb el patrimoni arqueològic de la localitat. En el municipi s’ha documentat una zona de proveïment de matèries primeres per part de les comunitats neandertals que vivien a l’Abric Romaní, a l’Anoia
Intervé: Bruno Gómez, que juntament amb Josep Vallverdú, ambdós arqueòlegs i investigadors de l’IPHES, han desenvolupat diferents estudis a Sant Martí de Tous sobre la procedència geogràfica de l’aprovisionament del materials lítics per part de les comunitats de neandertals que habitaren l’Abric Romaní, jaciment que es troba ubicat també a l’Anoia, però a Capellades.

Evoluciona. Dimarts 17 d'abril 

 

Evoluciona. Noves dades sobre la tecnologia que va utilitzar Homo antecessor en el primer cas de canibalisme registrat en el món

Publicat el: 20/03/2018

Evoluciona amb l’IPHES, des de la sala de l'Abric Romaní. Hem conegut les noves dades sobre la tecnologia que va utilitzar Homo antecessor en el primer cas de canibalisme registrat en el món. En parlem amb Andreu Ollé, investigador a l’IPHES i a la URV, un dels coautors de l’article publicat a PLOS ONE. S'han estudiat 9.550 restes faunístiques, 1.046 artefactes lítics, 91 llavors de lledoner i 170 restes d'hominins trobades a la unitat TD6 de Dolina, a Atapuerca. Al principi els hominins van utilitzar molt marginalment aquesta cavitat, però van acabar establint-t’hi un campament base. La prestigiosa revista Plos One ha publicat recentment una actualització de l'estudi de la tecnologia lítica fabricada per Homo antecessor de la unitat TD6 de Gran Dolina (Atapuerca, Burgos, Espanya), fa uns 850.000 anys. La investigació es basa en les eines que membres d'aquesta espècie van utilitzar per descarnar animals i humans en el primer cas de canibalisme registrat al món. Signen l'article: Marina Mosquera, Andreu Ollé, Xosé Pedro Rodríguez i Eudald Carbonell, personal investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV (Universitat Rovira i Virgili).

 

També us hem parlat de l'obertura de la preinscripció pel Màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria. En parlem amb Carlos Lorenzo, coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES, Cecilia Barroso, alumna procedent de Màlaga i Héctor del Valle, de Cuenca. Són molts els qui després d’obtenir el títol han trobat feina als països d’on vénen. El punt de contacte amb l’IPHES permet als estudiants aprendre amb els millors equips que investiguen en evolució humana i conèixer les millors tècniques. Arriben estudiants de llocs tan diversos com Algèria, l’Índia, Tailàndia, Marroc, Etiòpia, Eritrea, Xina, Indonèsia, Armènia, Xile, Argentina, Geòrgia i Mèxic.

Des de fa uns dies, i fins al pròxim 20 de juliol, ja està oberta la preinscripció del Màster que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), gràcies a la recerca que es realitza en aquest àmbit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquest màster s’imparteix des del curs 2004-2005, en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), i l’Instituto Politécnico de Tomar.

Els projectes d’investigació que es desenvolupen actualment a Euràsia, i en els quals hi pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca i Orce a l’Estat, i Dmanisi a Geòrgia, són alguns dels atractius per captar alumnat, que veuen una possibilitat de treballar en excavacions claus per esbrinar temes molt importants en l’estudi de l’evolució humana.

 

Dos membres de l’IPHES participen en l’organització de la primera edició del Festival Pint of Science a Tarragona. Intervenen: Carlos Sánchez i Marta Fontanals, membres de l’IPHES que s’han implicat en aquesta fita. Té per objectiu oferir xerrades interessants, divertides importants sobre les darreres investigacions científiques, en els bars. La primera edició del festival Pint of Science es va fer l’any 2013 a Londres. Des de llavors s’ha anat celebrant anualment i ampliant el nombre de ciutats participants. Enguany s’hi adhereix Tarragona. Es celebra durant tres dies de manera simultània a tot el món. Enguany els dies 14, 15 i 16 de maig. L’interès per socialitzar la recerca que sempre ha mogut a l’IPHES va ser el motiu per sumar-se a la organització del festival, on també hi ha presents investigadors de la URV, ICIQ, ICAC o Pere Virgili.

Aquest programa l'hem dedicat a l'investigador de l'Iphes, Lluís Batista, que ens deixava fa uns dies prematurament.  

Evoluciona. Dimarts 20 de març 

 

Evoluciona. L’IPHES s’inspira en un museu de Washington per aplicar tècniques de conservació

Publicat el: 06/03/2018

Evoluciona, amb l’IPHES, avui des del Laboratori de Restauració. Us expliquem que l’IPHES s’inspira en un museu de Washington per aplicar tècniques innovadores de conservació als fòssils de grans mamífers trobats al Barranc de la Boella. Amb Lucía López-Polin, restauradora a l’IPHES ha realitzat recentment una estada científica al Museu Nacional d’Història Naturalde Washington D.C., gràcies a una beca d’investigació Smithsonian. La restauració dels fòssils que apareixen als jaciments arqueopaleontològics és una feina molt acurada que exigeix del domini de tècniques innovadores i gens invasives per no malmetre res del llegat del passat. En concret, l’objectiu d’aquest viatge era estudiar els sistemes d’embalatge i magatzematge dels vertebrats fòssils que fan servir en l’esmentat museu que són tot un referent. L’estudi ha estat dirigit a valorar la seva utilitat pels fòssils de proboscidi i altres grans mamífers del Barranc de la Boella amb una problemàtica singular derivada de les seves dimensions i pes.

Hem entrevistat a Pedro Piñero sobre els rosegadors fòssils. És llicenciat en ciències ambientals per la Universitat de Múrcia, és doctor en Paleontología per la Rovira i Virgili. Forma part d’equips d’investigació en jaciments de Marroc i Georgia i també en els d’Orce i Baza i la conca de Fortuna, a Múrcia. Es coodirector al jaciment de Quibas, Abanilla, junt amb els doctors Jordi Agustí i Antonio Rosas. La seva especialitat és l'estudi de rosegadors fòssils, especialment múrids (ratolins) del Miocè superior, Pliocè i Plistocè inferior per obtenir informació cronològica, ambiental i evolutiva. Actualment té un contracte de tècnic a l'IPHES amb la finalitat de recuperar els microvertebrats fòssils procedents del sediment del jaciment de Quibas (Múrcia) de fa un milió d'anys, i que vam recollir durant les últimes campanyes d'excavació sistemàtica en el jaciment. Tot i que els rosegadors no s'assemblin a priori tan interessants com la recuperació de grans animals com mamuts o tigres dents de sabre, aquests petits animals són molt útils en els estudis paleontològics perquè ens permeten: Realitzar datacions relatives dels jaciments: establir rangs d'edat gràcies a la seva ràpida evolució. Realitzar reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques dels jaciments, gràcies a la sensibilitat dels petits mamífers als canvis ambientals, responent amb una adaptació específica a unes determinades condicions ecològiques i realitzar estudis evolutius de llinatges al llarg de la seqüència estratigràfica.

La seva tesi es va titular "Paleocomunidades de múrids del Neogen superior i Plistocè inferior del sud-est de la península ibèrica". Es va centrar en l'estudi de rosegadors de diversos jaciments paleontològics del sud-est de la península ibèrica, principalment Múrcia, amb una edat que va des de fa 7 milions d'anys fins fa 1 milió d'anys. Aquest període inclou la crisi de salinitat del Messinià (5,9-5,3 Ma), que va comportar la dessecació de la Mediterrània durant mig milió d'anys, el que va propiciar intercanvis faunístics entre el Nord d'Àfrica i Europa.

En la seva tesi han estudiat una secció que registra aquest esdeveniment en sediments continentals, pel que hem pogut publicar les diferències entre la fauna de rosegadors durant la pròpia sequera de la Mediterrània, i immediatament després, a través de l'estudi de la secció de Sifó de Librilla a Múrcia. Això és important perquè ens permet datar amb precisió jaciments dipositats abans i després de la crisi de salinitat del Messinià, el que abans d'aquest estudi estava difús.

El doctorand de l’IPHES i URV Carlos Sánchez es classifica per a la semifinal del concurs de monòlegs científics. La semifinal del concurs de monòlegs científics FameLab 2018 es realitzarà a Saragossa el pròxim 6 d’abril, al Centre Cultural CaixaForum, en un acte presentat per l’humorista Luis Ladorrera. La seva intervenció tractava sobre l'estudi per conèixer el comportament en els assentaments neandertals. Afronta aquest repte “amb molta il·lusió i energia, disposat a apropar la seva disciplina de la manera més divertida possible a tothom que s’interessi”, ha dit

Carlos Sánchez, que ha estat una dels 12 investigadors seleccionats dels 71 que es van presentar per participar al concurs de monòlegs científics FameLab 2018. La seva intervenció tractava de l'estudi per conèixer el comportament en els assentaments neandertals. Per a Carlos Sánchez, el seu principal objectiu és "contribuir a desmitificar l’aura d’inaccessibilitat i distància que el públic sent respecte a la ciència i demostrar que és molt divertida i enriquidora”.

El jurat de FameLab 2018 ha destacat les “grans habilitats comunicatives dels concursants per explicar, en tres minuts i de forma entretinguda”, els diversos temes que han presentat en vídeo per accedir a la semifinal del concurs. El jurat que avaluarà els semifinalistes està integrat per representants del món de la ciència i la comunicació i valorarà les actuacions tenint en compte el contingut i la claredat del monòleg, així com el carisma de l’aspirant. Dels 12 concursants, vuit es classificaran a la final espanyola, que es disputarà a Madrid, i d’aquí sortirà el guanyador, que representarà Espanya a la final internacional Cheltenham Science Festival, que es farà al juny al Regne Unit.

Carlos Sánchez va ser el guanyador del concurs “Vols saber què investigo?“, que la URV va organitzar el 15 de novembre al Teatre Bartrina de Reus en el marc de la Setmana de la Ciència 2017, on va presentar un altre monòleg. És el tercer cop que un doctorand de la URV es classifica per aquest certamen.

Aquest doctorand va cursar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV. La seva línia de recerca és l’estudi del desgast dental per establir els patrons d’estacionalitat en les ocupacions humanes. El seu projecte de tesi titulat “Paleoecologia Neandertal al Paleolític mitjà del nord d’Espanya: anàlisi conjunta de micro-desgast dental i ciment-cronologia”, el prepara a la Universitat Rovira i Virgili i a l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social sota la direcció de l’investigador ICREA a l’IPHES, Florent Rivals. L’objectiu és donar respostes a les problemàtiques associades als patrons de comportament i assentament de l’Homo neanderthalensis a través de l’estudi de l’estacionalitat de les seves ocupacions. Aquest procés requereix l’aplicació de diferents tècniques sobre les dents. La finalitat d’aquesta tesi és posar a prova les hipòtesis principals que proposen que el comportament i l’ecologia neandertals estan influïdes de forma diferenciada pels canvis ambientals en dues zones diferents de la Península Ibèrica.

 

 

Evoluciona. Dimarts 6 de març 

 

Evoluciona. Respostes humanes a canvis climàtics entre fa 19.000 i 8.200 anys a la Mediterrània

Publicat el: 20/02/2018

Evoluciona, des de la primera planta de l'IPhes, a l'illa del COMPHATEVOL (Complex Paths in Human Evolution). Hem analitzat diverses investigacions d'impacte.

Amb Javier Fernández, investigador de l’IPHES i Francesc Burjachs, investigador ICREA i professor de paleombient, hem parlat d'una publicació que analitza les respostes humanes als canvis climàtics produïts entre fa 19.000 i 8.200 anys a la conca Mediterrània. Cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals en aquest període.

Els treballs que recull són de gran rellevància, ja que representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous. La prestigiosa revista Quaternary Science Rewiew ha publicat un número especial. El volum ha estat editat pels investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Javier Fernández i Francesc Burjachs, i per Samantha Jones, investigadora de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia). Conèixer el passat climàtic pot ajudar a predir escenaris futurs. El volum recull una selecció de treballs desenvolupats per diferents equips d'investigació del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, que es van presentar a la conferència internacional MEDINES, celebrada a Tarragona el febrer del 2016, organitzada per l'IPHES i cofinançada per la Fundació " la Caixa ". Entre altres, el volum compta amb contribucions destacades d'investigadors adscrits a centres internacionals. També s'inclouen aportacions de diferents equips d'universitats espanyoles. Així mateix, hi ha articles de diversos investigadors de l'IPHES, com Manuel Vaquero i Anna rufa sobre els estudis del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona), d'Hugo Blain i Josep Francesc Bisbal-Chinesta sobre la biogeografia dels conjunts de herpetofauna de la península ibèrica, i de Samantha Jones, Francesc Burjachs i Javier Fernández sobre l'evolució paleoambiental i paleohidrológica de la Llacuna de Villena (Alacant).

A més, aquest número especial de Quaternary Science Rewiew compta amb un article introductori que sintetitza la rellevància científica i l'enfocament innovador de les contribucions recollides. Javier Fernández ha comentat: "Els treballs són de gran rellevància, representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous, com la metanàlisi de dades arqueològiques, estudis de modelització paleodemográfica, anàlisi geomorfològics i paleoecològics, etc, que de ben segur li convertiran en un volum de referència ".

Entre les principals conclusions cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals del final del Plistocè i d'inicis de l'Holocè, sobre les poblacions humanes. Aquesta publicació reforça l'impacte científic internacional de les línies d'investigació sobre el paleolític superior final i el mesolític desenvolupades per l'IPHES. La reunió del MEDINES i aquest número especial s'emmarquen en la publicació dels resultats del projecte postglacial-MED, I MULTISCALAR-DEM dirigits per Javier Fernández i Francesc Burjachs, finançats pel MINECO, i del projecte PRETM del programa Marie Curie IEF, dirigit per Samantha Jones i Javier Fernández.

Aquesta línia de treball s'ha vist recentment reforçada amb el desenvolupament de nous projectes d'investigació com PALEODEM, dirigit per Javier Fernández finançat pel Consell Europeu de Recerca i el projecte MEDCORES, del programa Marie Curie coordinat per Elodie Brisset i Francesc Burjachs.

 

Amb Sergi Lozano i Javier Fernández, investigadors de l’IPHES,  i amb Carolina Cucart, hem parlat d'un altra aspecte rellevant. Un treball d'investigadors de l'IPHES desenvolupa un model computacional per estudiar la interacció entre els neandertals i els humans anatomicament moderns. Un recent article publicat al Journal of Arceological Science en l'últim nombre empra tècniques de modelització computacional per estudiar les interaccions entre aquestes dues espècies des d'un punt de vista demogràfic, en el transit paleolític mitjà al paleolític superior.

És el primer treball de modelització que s’aplica a aspectes biodemogràfics en prehistòria Antiga que es realitza des de l'IPHES. És un camp d'investigació emergent a nivell internacional.

S'han simulat diferents escenaris demogràfics, amb distintes taxa de natalitat, de mortalitat, de reproducció intrsespecifica i els seus efectes en la composició genètica resultant d'aquesta interacció per tal de comprendre el patró espacial i temporal de la desaparició dels neandertals. 

 

Encara amb aquets investigadors, hem parlat del Workshop Internacional "Crossdem 2018" sobre paleodemografía que es farà a l’IPHES, els dies 1 i 2 de març. El workshop "Cross-Disciplinary Approaches to Prehistoric Demography" (CROSSDEM'18) aplegarà expert de tot el món en paleodemografia, és a dir, en l'estudi de dinàmiques de població a la prehistòria (creixement demogràfic, migracions, etc..). Com que no és possible estudiar aquests fenòmens tal i com ho fem a l'actualitat (comptant persones), els investigadors han fet servir diferents tipus d'informació que ens dóna el registre arqueològic per a estimar els canvis poblacionals. El principal objectiu del workshop és la posada en comú d'aquestes diferents aproximacions i el debat sobre el futur del camp. CROSSDEM tindrà lloc a l'IPHES els dies 1 i 2 de març i està organitzat per tres investigadors del centre: El Fabio Silva, que està acabant el seu projecte Marie Curie LAGRANGE (Late Glacial Range Expansions) sobre migracions durant l'Últim Màxim Glaciar, el Javier Fernández, que dirigeix el projecte ERC PALEODEM de dinàmiques poblacionals dels darrers grups de caça-recol·lectors de la península Ibèrica, i el Sergi Lozano, que col·labora en el dos projectes. Aquest dos projectes europeus són el màxim exponent del treball que s'està desenvolupant al centre en aquest camp d'estudi emergent, i que es visibilitzarà internacionalment amb la organització de l'esdeveniment.

 

En aquest Evoluciona, també hem conegut els dos investigadors contractats en el marc del projecte europeo ERC de Paleodem: La investigadora post-doctoral Ana Polo i el investigador predoctoral José Ramón Rabuñal. 

 

Ana Polo – de Vitòria, es va graduar el 2004 al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU (Universitat del País Basc). El 2010 va definir la seva tesi doctoral tambié al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU. Durant 2011 -2012 desenvolupi la meva primers treballs com a investigador post-doctoral al Regne Unit, en concret al Departament de Biologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Stirling, a Escòcia. Es va incorporar a l'IPHES al març de 2017 amb un contracte d'Investigador Post-doctoral Associat, finançat pel Consell de Investigation Europea dins del Projecte PALEODEM. Quant al seu perfil investigador: és geoarqueologa especialista en l'estudi de sediments a escala microscòpica. En concret utilitza la micromorfologia com a tècnica bàsica, juntament amb la informació recollida durant el treball de camp i la producció de material de referència per tal de caracteritzar els processos de formació dels dipòsits arqueològics. És a dir, la seva feina consisteix a identificar les activitats humanes i els processos ambientals que han incidit en l'acumulació i alteració al llarg del temps els dipòsits arqueològics. Desenvolupar aquest perfil de recerca, l'ha portat a visitar i formar-se en nombrosos laboratoris i centres d'investigació Europeus i extra-comunitaris com ara: El UCL de Londres, La universitat de Stirling o l'Institut de Ciències Weizmann a Israel. A més col·labora amb diversos grups i projectes de recerca interdisciplinaris tant de la Península com internacionals. A destacar, per exemple, les seves col·laboracions amb grups de la Universitat del País Basc, la Universitat Autònoma de Barcelona, el projecte Atapuerca o la Universitat de Copenhaguen. Com a part de l'equip d'investigació de PALEODEM coordina els treballs arqueològics del projecte. 

 

José Ramón Rabuñal -  gallec de 27 años, es llicenciat en Historia per la Universitat de Santiago de Compostela i Máster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili. Durant els seus estudis ha col·laborat amb l’IPHES en múltiples excavacions a Galícia i Catalunya, així com a Atapuerca, formant-se en l’estudi de la tecnologia lítica. El 2017 es va integrar com investigador predoctoral a l’equip del projecte ERC PALEODEM, en el que desenvolupa la seva tesis doctoral sota supervisió de Javier Fernández. La seva investigació se centra en la industria lítica i la distribució espacial de les restes arqueològiques recuperats en els jaciment mesolítics de l’Arenal de la Virgen y Casa Corona (Villena, Alicant), excavats en el marco del projecto PALEODEM

Evoluciona. Dimarts 20 de febrer 

 

carregar més fotografies

Evoluciona. Dimarts 06 de febrer

Publicat el: 06/02/2018

Evoluciona, amb l’Iphes, avui DES DEL LABORATORI DE PALEOANTROPOLOGIA. 

 

TEMA 1- L’ús preferent de la mà dreta és una pràctica més antiga del que es pensava i és una característica ancestral dels primers homínids. Amb Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que ha liderat un estudi internacional publicat recentment a la revista Evolutionary Anthropology. L’Homo sapiens s’ha considerat com la única espècie en la què s’observa una clara preferència per l’ús de la mà dreta respecte a l’esquerra, en una proporció ben determinada de 9 persones dretanes per una d’esquerrana, però el que encara no està ben establert és el moment de l’evolució humana en què va aparèixer aquesta lateralitat manual tan marcada. Un estudi internacional que s’acaba de publicar, i que ha liderat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la investigadora Marina Lozano, demostra que aquest comportament és més antic del que es pensava. S’ha pogut establir que a nivell de població, els neandertals fa sobre 130.000 anys ja tenien una lateralitat manual com la nostra, però tot i així és una pràctica que es remunta, encara que en menor proporció, a la primera espècie d’Homo, Homo habilis, i, per tant, és una característica ancestral en el nostre gènere.

La comunitat científica ha efectuat molts estudis sobre lateralitat manual i cerebral d’hominins, però és la primera vegada que s’agrupa una mostra tan gran, tant pel que fa a número d’espècimens analitzats (120 individus) seguint la mateixa metodologia i de cinc tipus d’espècies diferents (Homo habilis, Homo antecessor, preneandertals de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, neandertals europeus, i Homo sapiens), com per l’àmbit cronològic (1,8 milions d’anys fins a l’actualitat). En aquesta recerca hi han participat els principals equips que treballen en el tema, i és fruit d’una col·laboració internacional amb investigadors d’Espanya, EEUU i Itàlia. Gràcies a aquest treball conjunt “podem afirmar que la tendència a tenir una preferència manual és una característica intrínseca al nostre gènere que s’ha anat establint lentament en cadascuna de les espècies que ens han precedit. A partir d’aquí es poden fer altres inferències: lateralitat manual implica lateralitat cerebral que està estretament relacionada amb la capacitat de llenguatge articulat”, comenta la investigadora Marina Lozano. L’equip ha estudiat el desgast present a les dents anteriors, específicament les marques de tall que queden a les dents com a resultat del seu ús com a tercera mà per a subjectar materials mentre són tallats amb una eina lítica. Aquestes marques s’han observat amb l’aplicació del microscopi electrònic de rastreig.

La peça – amb la Marina Lozano. Rèpliques de les dents de la Sima de los Huesos.

TEMA 2- Ja està disponible el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia". Amb Marta Fontanals, arqueòloga i tècnica de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Forma part del projecte Digibers que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica. El projecte DIGIBERS, que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica, ha publicat JA el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia”. L’audiovisual se centra en el món funerari i la cultura ibèrica a partir de l’excavació i estudi d’una necròpolis d’aquest període. Presenta la metodologia de la recerca arqueològica i alhora totes les disciplines científiques que hi intervenen. El vídeo és el primer capítol d’una sèrie en què s’exposaran els diferents aspectes de l’arqueologia com a disciplina i de la cultura ibèrica. DIGIBERS és un projecte interinstitucional desenvolupat per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), i finançat per la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), a través del programa pilot R3 "Palaeoecology, Archaeology and Cultural Heritage".

TEMA 3- Qui és qui a l’IPHES: Antonio Pineda Alcalá, de 27 anys i nascut a Vila-seca (Tarragonès). Va estudiar el Grau d'Història a la URV i en aquell moment va començar a col·laborar a les excavacions de l'IPHES a Atapuerca, Orce, Abric Romaní i Barranc de la Boella. Vaig fer el Treball de Fi de Grau amb la Palmira Saladié (investigadora IPHES) sobre la fauna de la Boella i a partir d'aquí es va enfilar cap a l'estudi de l'Evolució Humana. Va fer el màster d'Arqueologia i Quaternari de la URV i ara està acabant la Tesi Doctoral. El seu treball és centra principalment en l'estudi tafonòmic del material faunístic del Barranc de la Boella, sempre amb la Palmira

Evoluciona. Dimarts 06 de febrer 

 

archeoclips

Evoluciona. Amb Robert Sala, director de l'IPHES obrim la setena temporada

Publicat el: 09/01/2018

Aquest dimarts encetem la nova temporada de l''Evoluciona' conversant amb el director de l’IPHES, l’arqueòleg Robert Sala. Ens acompanyaran també Manolo Vaquero i Susana Alonso, codirectors de les excavacions al Molí del Salt. Com en les anteriors temporades, coneixerem una de les milers de peces arqueològiques que l’IPHES conserva a l’edifici de Sescelades. En aquest primer programa, serà una pala d’esquitx amb el mapa del campament del Molí del Salt. Es tracta del gravat en pedra del mapa d'un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys, que es va trobar durant una excavació en aquest jaciment. Aquesta plaqueta es pot considerar com la primera representació d'un grup social coneguda fins a la data

Evoluciona. Dimarts 09 de gener de 2018 

 

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Robert Sala - IPHES

Evoluciona d'estiu. Dijous 24 d'agost

Publicat el: 24/08/2017

Amb Cinta S. Bellmunt repassem les notícies relacionades amb l'IPHES que s'han generat aquest estiu. Els mesos d'estiu són els de més activitat de camp dels investigadors de l'IPHES que participen en nombroses excavacions del territori i també internacionals. Entre les novetats, destaquen la troballa de restes humanes a Moià, més troballes a l'Abric Romaní i les muntanyes de Prades i la sempre sorprenent excavació a Atapuerca. 

Evoluciona d'estiu. Dijous 24 d'agost 

 

Evoluciona. Tanquem temporada a la Boella

Publicat el: 23/05/2017

Hem fet el darrer Evoluciona de la temporada des del jaciment del Barranca de la Boella, coincidint amb la represa dels treballs arqueològics per trobar les proves més antigues de presència humana a Catalunya. Els primers dies ja s’han obtingut eines de pedra, copròlits de hienes i restes de grans herbívors. Coincidint amb l’excavació es publicaran dos articles científics en revistes internacionals sobre el jaciment. Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica son molt escasses en tota Euràsia. Per aixìò, ocalitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d'una excavació que s’allarga fins al 3 de juny, sota la direcció de Josep Vallverdú i Palmira Saladié de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

A la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’estan treien sediments que contenen ceràmiques d’època romana. També s’estan excavant sediments pleistocens en els que s’han recuperat abundant eines de pedra, principalment de sílex, de grups neandertals que van habitar el camp de Tarragona. A la 2 s'han fet algunes troballes significatives d'eines de pedra, restes d'herbívors i copròlits de hiena ampliant la col·lecció de restes procedents de les campanyes anteriors.

El registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys eren molt reduïdes.

L’excavació l’estan duent a a du a terme un equip multidisciplinari compost per membres de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid (MCNM), pertanyen aquest últim al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Hi prenen part més de 35 persones, moltes d'elles estan llicenciades en diferents universitats espanyoles. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters, com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana, coimpartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV. Hem conversat amb alguns dels estudiants; Clara Galibert, de la Universitat de Bourdeus; Sara García, de la Universitat de La Laguna i Daniel Rioja, de la Universitat de Granada. També amb l'arqueòloga Lucia López Polín.

Coincidint amb l’excavació tindrà lloc la publicació científica de dos estudis sobre la tafonomia (processos de formació dels jaciments) del Barranc de la Boella que es donaran a conèixer a través de la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. ens ho ha explicat Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) com a investigador. En ell s’analitzen les dinàmiques de competència entre hominins i altres grans depredadors al Barranc de la Boella fa un milió d’anys. S’ha constatat que hominins i grans carnívors van compartir l’espai en moments en què els recursos eren abundants, mostrant alhora la capacitat dels primers de subsistir en moments d’elevada competència.

Els grans carnívors com les hienes, els lleons, jaguars formaven part del seu dia a dia, i aquests hominins sembla que tenien les capacitats cognitives i tècniques suficients per a desenvolupar les seves tasques de subsistència en aquest ambient que podia resultar evidentment hostil.

El Barranc fou per a depredadors i humans una font de recursos: presses de caça, vegetals, aigua, i matèria prima (roques) per fer les seves eines. El segon estudi serà publicat en les properes setmanes i tracta de la latrina de hienes que va se excavada per l’IPHES a la Mina en campanyes anteriors i dels copròlits (excrements fossilitzats) que la formaven.

La recerca ha permès caracteritzar la morfologia, la composició i els continguts dels copròlits de hiena i la seva comparació amb una latrina que es va recuperar al nivell TD6.1 de la Gran Dolina (Sierra d’Atapuerca, Burgos) en cronologies properes. L’estudi ha permès caracteritzar els copròlits de hiena des d’un àmplia perspectiva i l’establiment de criteris morfològics i de composició per a la seva correcta identificació. Tanmateix, la latrina descoberta a la Mina es presenta com una de les més antigues de hienes conservades en contexts oberts.

Evoluciona. Dimarts 23 de maig 

 

Evoluciona. Quan el Mediterrani es va dessecar fa uns 6 milions d'anys

Publicat el: 09/05/2017

Fem l’espai Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES. Parlem del conill, un animal molt preuat pels homínids que van viure al Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, fa entre fa 8.000 i 15.000 anys. La seva captura podria haver tingut altres finalitats més enllà dels seus beneficis alimentaris, com l’adquisició de pells per a diferents usos. Aquest jaciment és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, que treien el màxim de rendiment de la fauna. 

El Molí del Salt, un jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, és a dir, entre fa uns 8.000 i uns 15.000 anys, aproximadament. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim de profit de la fauna, tot i que en aquest indret centraven la seva atenció en els conills, segons es manifesta en un article publicat a la revista Historical Biology, encapçalat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha comptat amb la col·laboració d’altres membres d’aquest centre de recerca i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana). En parlem amb Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES.

 

Parlem del cicle de conferències per a tots els públics sobre el passat, el present i el futur del Mediterrani. Una iniciativa de CaixaForum Tarragona amb la col·laboració de l'IPHES en el marc de l’exposició sobre aquest mar que es pot visitar fins al 30 de juliol.

La primera xerrada serà sobre els canvis de paisatge a Ses illes Balears, (dijous 11 de maig a les 19 h) i anirà a càrrec de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES. 

Quan el Mediterrani es va dessecar és el títol de la sessió del dijous 18 de maig, que oferirà Jordi Agustí, també investigador ICREA a l’IPHES. En aquest cas explicarà com era el Mediterrani quan es dessecar durant el període messinià, com hi va haver una circulació d'espècies animals entre Europa i Àfrica, i després, durant el període pliocè, quan es va tornar a omplir, com van quedar aïllades i van evolucionar.

Finalment, el 25 de maig, Òscar Saladié, del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona farà una aproximació a El Mediterrani i el turisme. Reptes per un futur sostenible. En parlem amb Francesc Burjachs i amb Jordi Agustí. 

 

100 anys d’arqueologia a la Cueva El Conejar, a Cáceres, i una exposició. L’IPHES desenvolupa diversos projectes de recerca tant a Catalunya, a l’Estat espanyol com a l’estranger. Així, és codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. Entre els jaciments que s’estudien hi ha El Conejar, a Cáceres, del qual se celebren ara els 100 anys d’arqueologia en aquesta cova. Entre altres activitats s’ha organitzat una exposició que encara es pot visitar per uns dies. Ens ho ha explicat Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. 

Amb ell també hem parlat sobre la peça del dia: 

Jaciment: Cueva de Maltravieso

Cronologia: Paleolític superior - mig. Holocè

Datacions: per Carbono 14, 17.500-18.500 anys abans del present

Material: petxina
Espècie Littorina obtusata i Patella vulgata

Origen: Sala de las Chimeneas

Procedència: costa atlàntica

 

Evoluciona. Dimarts 09 de maig  

 

Evoluciona. III Jornades de Prehistòria Africana

Publicat el: 28/03/2017

Fem l’Evoluciona des del Hall del Paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, que acull entre avui i demà un congrés internacional amb els millors prehistoriadors sobre Àfrica. S’ha inaugurat a primera hora, amb la presència de Josep Anton Ferré, rector de la URV; Robert Sala, director de l'IPHES; Abdelaziz Jatim, cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, i Begoña Floría, tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Tarragona. Les dues edicions anteriors, es van celebrar a Madrid i Burgos, respectivament. Vol ser un punt de trobada d'investigadors africans (arqueòlegs, paleoantropòlegs, paleontòlegs, geòlegs ...) amb l'objectiu de compartir i difondre els resultats obtinguts amb el treball de camp i el posterior estudi al laboratori durant els últims anys i posar en comú els principals resultats obtinguts en aquest àmbit.

Hi participen 85 persones procedents de diferents centres de recerca i universitats nacionals i internacionals (europees i africanes). Es presentaran 28 comunicacions orals i 11 pòsters. A més cada dia la jornada començarà amb una conferència a càrrec d'experts d'importants projectes d'investigació a l'Àfrica. Durant les Jornades es presentaran els resultats dels principals projectes de recerca que l'IPHES i altres institucions espanyoles estan desenvolupant a l'Àfrica, gran part d'ells sobre les primeres ocupacions humanes en aquest continent. Però a més, es debatran una gran quantitat de temes tots en relació amb la Prehistòria i l'Evolució humana durant el Plistocè i l'Holocè (darrers 2,5 milions d'anys fins a l'actualitat) a l'Àfrica.

 

Gema Chacón, investigadora de l’IPHES i coorganitzador

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a IPHES que desenvolupa projectes de recerca a Tunísia i a Eritrea.

Alejandro Terrazas, arqueòleg que ha vingut des de Mèxic expressament al congrés. És investigador de l’Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México. Du a terme un projecte sobre les primeres poblacions d’Homo sapiens a Guinea Ecuatorial: Rift de Uoro-Río Wele, el primer projecte paleoantropològic mexica a l’Àfrica.

José Maíllo, organitzador de les I Jornadas de Prehistoria Africana, a Madrid

Hassan Aouraghe, que codirigeix el projecte de l’IPHES al Marroc

Evoluciona. Dimarts 28 de març 

 

carregar més

Els últims programes i entrevistes 

XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018  

El Partit del Nàstic 

Oviedo 1 -Nàstic 0. Diumenge 15 d'abril

Publicat el: 15/04/2018 23:17h

Resum Partit Oviedo 1 -Nà... 

 

El Matí de Tarragona Ràdio 

Especial Festival Dixie 2018

Publicat el: 25/04/2018 13:57h

Hem fet programa en directe des de la plaça Josep Maria Pujol de Barberà, a tocar del Mercat Central. Hem parlat amb els principals grups que tindrem a la ciutat en el Festival Internacional de Dixie, i amb els seus responsables. 

Festival Dixie 2018 01 

 

Especial Sant Jordi des de la Rambla Nova

Publicat el: 23/04/2018 14:23h

Programa especial de Sant Jordi del Matí de Tarragona Ràdio des de la Rambla Nova.

Especial Sant Jordi 01 

 

El Pont de Mahoma 

El Pont de mahoma. Fons documental del Centre Excursionista de Tarragona

Publicat el: 19/04/2018 12:11h

Ha plogut molt des de l’any 1895, quan es va fundar la Secció Excursionista de l'Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, organitzant excursions i visites a espais propers a la ciutat. Entre el 1914, any en què es celebrà a Tarr...

El Pont de mahoma. Dijous... 

 

Ja tardes!!! 

Paraula de Jazz 

153º PARAULA DE JAZZ: Festival Dixie de Tarragona (2) - (24.04.2018)

Publicat el: 25/04/2018 18:23h

PARAULA DE JAZZ. Dimarts ... 

 

Un, dos i seguit. Divendres 20:30h 

Un, dos i seguit. Divendres 20 d'abril. Programa 1079.

Publicat el: 20/04/2018 21:58h

Un, dos i seguit. Divendr... 

 

La Playa 

La Playa, programa musical amb Cristián Manríquez. Divendres 20 D'Abril 17:00h

Publicat el: 20/04/2018 21:54h

La Playa. Divendres 20 D'... 

 

Passió Ovalada 

El Senior Femení del Rugby Tarragona al Passió Ovalada. Dilluns 09 d'Abril

Publicat el: 09/04/2018 22:30h

El Senior Femení del Rugby Tarragona ha quedat Sotscampió de 2a Catalana Kopparberg tancant una excel.lent temporada. Arkaitz, Aurora, Johan i Jose Antonio han compartit amb natros la seva Passió per l'Oval!

Passió Ovalada. Dilluns 0... 

 

Re-Acciona!! 

Al Re-Acciona parlem amb Itziar i Mar del Cau de Llunes, una Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona

Publicat el: 16/03/2018 21:49h

En el programa d’aquesta setmana hem parlat amb la Itziar i la Mar del Cau de Llunes, una Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona. Amb elles hem parlat del feminisme actual, de la seva lluita contra els canvis estructurals que necessi...

Re-Acciona. Dijous 15 de ... 

 

Dents i Ungles 

Dents i ungles. María Sánchez

Publicat el: 06/03/2018 22:15h

María Sánchez és veterinària de camp i poeta. El seu primer llibre està fet d'anotacions autobiogràfiques a partir de memòries familiars, històries d'animals i detalls de dies viscuts. Reflexions sob...

Dents i ungles. María Sán... 

 

Tarragona Història 

Tarragona Història, avui parlem del Port Romà de Tarraco

Publicat el: 27/03/2018 11:00h

A l’espai que fem en col·laboració amb el Museu d’Història i l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament. Avui parlem del Port Romà de Tarraco, amb el catedràtic d’història, Joaquim Ru...

Tarragona Història 

 

Mi Rollo és el Rock!! 

Mi Rollo Es El Rock 156: Zerokoma y Patricio y Su Vicio.

Publicat el: 09/01/2018 17:36h

3 hermanos te lo dicen a gritos, RNR para sentirse vivos: ZEROKOMA. Carlos, Jaime y Jose Revert Valls, desde su Ontinyent natal nos presentan uno de los discos del año "GALONES". Hablando el mismo idioma, el del ROCK, los tarraconenses PATRICIO Y S...

Mi Rollo Es El Rock 156 

 

L'Escaner amb Enric Pujol 

L'escaner amb Enric Pujol

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

El periodista tarragoní Enric Pujol fa cada dilluns un comentari sota el títol l’escàner al Sempre Nàstic envers l’actualitat del club grana. També enceta unes píndoles històriques sota el nom de Flash Nàstic en que repassa en cada partit del Nàstic efemè...

Déu ha estat just 

 

Déu ha estat just

Canal Mare Terra

La Veu TV (‘La veu que et veu’) està impulsada per la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) i Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a aquells col·lectius, entitats i persones que no...

Ajuntament de Tarragona

www.tarragonaradio.cat