El Pont Mahoma 98: Mola de Colldejou i escalada a Freyr (Bèlgica)

Tanquem l’any muntanyenc des de la Mola de Colldejou. Hi hem anat amb els amics i amigues del club alpí k2, per seguir amb la tradició engegada fa uns anys de fer cagar el tió al cim de l’emblemàtica torre que corona aquest cim de la serralada del Mestral. Un dia de vent i fred, però de molta il·lusió, per haver pogut compartir també la tradició amb els familiars d’un dels seus impulsors, Jordi Frisach, que ens deixava el 2014. A ell li dediquem avui el programa.

Hem fet cagar el tió, després d’una ascensió en el transcurs de la qual anirem recordant l’escalda que vam fer en un país de poques muntanyes.

Vam anar a la zona de Freyr, amb més de 600 vies, algunes d’elles de fins a 120 metres d’altura, com la que vàrem pujar, de quatre llargs. Ho vam fer acompanyats del guarda del refugi d’aquesta escola d’escalada situada en un país on plou 300 dia l’any.

Aquell dia no ens va ploure, tot i que de seguida vàrem descobrir que és pràcticament un miracle que no hi hagi precipitacions. És per això que al país hi ha una llarga tradició de rocòdroms. Em vam visitar un, el New Rock -un dels 10 que hi ha només a Brussel·les. Ens va cridar molt l’atenció l’enorme varietat de formes i volums de l’estructura: sostres, plaques, desploms, diedres, onades. També la tipologia del material.

De gran magnitud, amb una superfície escalable que pot variar entre els 800 i els 1.500 metres i uns 15 metres d’altura. Això i el mal temps, ha donat lloc a una nova generació d’escaladors en resina. De tot plegat, en vàrem parlar amb el president del Club Alpí Belga, Lambert Martín.

Òscar Cadiach va fer una conferència sobre els seus 14 vuitmils sense oxigen addicional, a la seu d’aquest emblemàtic club alpí, que es va omplir de gom a gom i on hi van faltar les tradicionals cerveses del país a la mitja part, una projecció de la seva pel·lícula sobre el K2 i el darrer llibre de l’Òscar, escrit per Francesc Joan.

Facebooktwitter