Arxiu d'etiquetes: destacat

El pont de Mahoma 146. Krzysztof Wielicki: ‘El primer piolet el vam fer amb arrels d’arbres’

El passat mes de març, la pandèmia de la covid-19 obligava a ajornar el cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Va ser just després de la conferència de Krzysztof Wielicki, primer alpinista en coronar l’Everest hivernal (1980) és un dels noms estrella del Cicle de Muntanya, que enguany girava al voltant de l’excel·lència en l’aventura.
Aquest gran himalaista polonès, ha estat punta de llança de moltes generacions d’alpinistes al seu país, amb els que va fer la primera hivernal al Kangchenjunga, el 1986, al costat d’un altre dels grans, Jerzy Kukuczka. Dos anys després sumaria en solitari la primera hivernal al Lhotse. En el seu palmarès destaca que va ser el cinquè alpinista en coronar els 14 vuitmils sense oxigen addicional. Va rebre el premi Princesa d’Astúries dels Esports el 2018 i el Piolet d’Or el 2019. També ha estat cap d’expedició al K2 hivernal, la gran assignatura pendent dels vuitmilistes. Wielicki va venir a Tarragona el passat 5 de març, amb la conferència i projecció: ‘la meva elecció’.
 Abans de la conferència el vam poder entrevistar, i ens havia quedat pendent emetre la seva conversa. Avui us l’oferim. 

Krzysztof Wielicki encarna una generació d’alpinistes polonesos que els anys 80 van decidir fer història a la seva manera, conquerint les muntanyes més altes de la terra a l’hivern. Les seves gestes no les ha repetit cap altra alpinista en més de tres dècades, com la primera hivernal de la història en solitari al Lhotse, el 31 de desembre de 1988. Els vuitmils eren llavors territori on ja havien deixat una empremta figures com Reinhold Messner, amb qui Wielicki, per cert, compartia el 2018 el Premi Princesa d’Astúries dels Esports.

Les grans gestes no s’aturarien

Després de tota una joventut escalant les parets i muntanyes dels Tatres, a la serralada dels Carpats, se succeirien les grans expedicions, sempre en estil alpí. Amb els dit d’una mà podem comptar els alpinistes que han pujat un vuitmil hivernal per primera vegada. Si comptem els que ho han fet en solitari, ens sobren més de la meitat dels dits.

Wielicki és el cinquè alpinista de la història en coronar els catorze cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, el primer va ser Messner. El segon va ser un altre polonès, Jerzy Kukuczka, amb qui Wielicki va coronar la primera hivernal al Kangchenjunga, el 1986. Abans, però, el 1980 va obrir la veda dels hivernals pel boc gros, amb el sostre del món, l’Everest, amb Leszek Cichy.

De la mà d’un altre dels grans referents de la història de l’alpinisme Andrzej Zawada, Wielicki i tota una generació de companys polonesos van signar alguna de les millors pàgines de la història, obrint una era diferent que ha arribat fins als nostres dies, amb un gran repte pendent, el k2 hivernal. Un repte en el que el polonès ha participat en més d’una ocasió com cap d’expedició.

Com ell mateix diu quan li posen un micròfon davant, és una mena d’ambaixador del grup, amb noms com Kukuczka, Cichy, Voytek Kuryka o Wanda Rutkiewicz. Alguns ja no hi són, però el seu llegat romandrà per sempre en la memòria col·lectiva de les grans gestes.

Wielicki sempre ha defensat el valors, la superació, molt conscient de l’impacte que van tenir fa unes dècades i del que encara suposa pels joves del seu país. Krzysztof Wielicki (1950) és la gran estrella enguany del cicle de Muntanya de la Diputació. I, curiosament, vindrà a la ciutat a fer la conferència ‘Mi elección” just el dia del seu aniversari.

El pitó de Robert Schauer al cim del Nanga

Menció a banda mereix l’ascensió de Wielicki al Nanga Parbat, el 1996. Tenia tots els elements en contra. Tots, vol dir tots. Completament sol a la muntanya, final de temporada i ja no quedava ni l’ombra de les tendes. Desconeixia la ruta, no hi havia estat mai abans i tampoc sabia que es trobaria dalt. Al final, però, la sort estaria del seu costat. Hi ha una anècdota molt bona. Al cim del Nanga (8125m) va tenir la fortuna de trobar-se un pitó que s’havia deixat l’austríac Robert Schauer vint anys abans, el 1976, en el que es podia llegir: “Àustria 76 High Mountain Grass”.

Uns anys després, al Festival de Cinema de Trento, Wielicki estava parlant sobre l’expedició i va mostrar el pitó. Algú entre el públic, amb accent austríac, va saltar i va dir: “Es meu!”.

Benvinguts al Pont de Mahoma 146

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 131. Obrim setena temporada amb un homenatge a Eli Vergés

Pont de Mahoma 131: Encetem la setena temporada del programa d’alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma.

Ens ha deixat Elisabeth Vergés, referent en viure de manera integral la muntanya. Pionera en les primeres cordades de dones escaladores a tot l’Estat i amb una energia inesgotable i encomanadissa. Va formar part de la primera cordada íntegrament femenina al Cavall Bernat. Juntament amb Alicia Masriera, van aconseguir la primera cordada formada per dues dones que escalava la mítica agulla de Montserrat per la via GAM, el 1961.

Nascuda a Barcelona el 1939, companya inseparable de Josep Manel Anglada (primer vuitmil estatal a l’Annapurna Est el 1974 amb Jordi Pons i Emili Civis) ens ha deixat  després d’una llarga malaltia.

Vergés és un autèntic referent pel món de l’escalada, en la que s’emmirallen aquelles dones que s’han iniciat en aquesta pràctica esportiva que, no fa gaires dècades, era eminentment masculina. Una realitat que queda ben reflectida al documental Encordades.

Va protagonitzar les primeres ascensions femenines a la paret de l’aeri de Montserrat, a l’aresta Gam del Bisbe, la Mas-Brullet, el Frare Gros… A subratllar també les primers ascensions femenines a la Peña Sola, als Mallos de Agüero, a el Puro de Riglos. Ha conegut les cletas dels inicis escalat a la Riba, Oliana, el Cadí o Ordesa. Tampoc li eren gens estranyes les parets i muntanyes d’Europa, Austràlia o els Estats Units.

Dona d’una immensa cultura i saviesa, d’un tracte afabilíssim i exquisit, es va iniciar a la muntanya de ben petita, als 12 anys. Va conèixer Anglada al Club Muntanyenc Barcelonès i van començar a escalar plegats el 1961. Des de llavors, han estat inseparables, des de les serralades dels Andes a l’Himàlaia, sempre junts. Un tàndem absolutament compenetrat; una autèntica cordada de vida, que es complementava en tot.

Vergés i Anglada han estat en diverses ocasions al Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. El febrer de 2019, Anglada rebia juntament amb Jordi Pons un reconeixement per la seva trajectòria i Vergés era, com sempre, al seu costat, amb un gran somriure.

Malauradament, avui encetem així, amb tristesa, la setena temporada del programa d’alpinisme, escalada i muntanya de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. 

N’hem parlat al llarg d’un programa tot recordant la seva veu, a través d’una entrevista que manteniem amb ella, a la Trobada de Pubilles escaladores. 

El company Ricard Fernández ha recordat un dels textos de Vergès, i Sebastià Poy, el nostre rapsode, li ha escrit i dedicat un poema. Òscar Cadiach ha recordat una escalada que van compartir amb Anglada, Vergés i Armand Ballart, a Riglos. 

Des de la cordada del Pont de Mahoma lamentem profundament la seva pèrdua. Volem expressar el nostre condol al Josep Manel i a tota la família.

Benvinguts al Pont de Mahoma 131

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 126. Fátima Gil a les arrels de la Patagonia, a la central de les Torres del Paine

El passat mes de febrer, Fátima Gil Uceda i el seu company Diego Hernández van coronar la Central de les Torres del Paine. Ho van fer escalant la ruta britànica seguint la petjada de Chris Bonington i Don Whillans, pioners de l’escalada a la Patagònia xilena. Una via amb més de 800 metres i dificultats de 5.11 / A2. Gil ha format part de l’equip Espanyol d’Alpinisme. És molt polifacètica, exercint com a guia de muntanya, actriu i model publicitària.

“El meu instint es capritxós, hi ha dies que està tranquil i em deixo portar suaument pel fluir de la vida. Altres vegades em murmura a cau d’orella i em mostra la meva veritable naturalesa salvatge. Però hi ha dies diferents, dies especials, dies en els que trona tan fort com el vent patagònic “, diu al seu bloc! Avui l’hem coneguda!

Hem fet balanç del Cicle de Muntanya de la Diputació, que es va acomiadar fa un parell de setmanes amb una conferència a càrrec dels alpinistes bascos Iker i Eneko Pou. Un cicle pel que van passar 1.900 persones, segons ens ha explicaT la seva ànima Pau Salas.  

Cal preservar i posar en valor els camins tradicionals? La Taula de Camins de l’alt Pirineu i l’Aranha fet la primera reunió anual a Sort per presentar un Pla d’accions per enguany, que proposa 12 iniciatives en diversos àmbits. Destaquen les col·laboracions amb el Departament de Salut i la nova campanya “A la muntanya, deixa’t guiar”. Després d’una gira per diverses comarques pirinenques, la primera sessió plenària de 2019 de la Taula de Camins, l’òrgan consultiu i participatiu de l’IDAPA (l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) va servir per presentar el Pla d’accions al voltant dels Camins; caminar; senderisme i guiatge. N’hem, parlat amb un dels tècnics,Arcadi Castilló. 

Per cert, ja ha arrencat la campanya de vuitmils, amb primers cims a l’Annapurna i cues per pujar l’Everest. N’hem parlat al programa. 

I un dia com el d’avui de fa 4 anys (2015) es produïa un terratrèmol al Nepal, de 7.8 graus, que va deixar enrere més de 5.000 morts i que també va fer estralls al Chomolunga, amb 17 alpinistes morts. 

I en aquest programa, menció especial i dedicat a tres alpinistes que ens han deixat per un Allau. Hem recollit el dolor en el món de l’alpinisme per la mort de Hansjörg Auer, Jess Roskelley i David Lama. Tres dels millors alpinistes del moment que ens deixaven fa una setmana, dimarts dia 16 d’abril, mentre escalaven la via M16 a la paret del Howse Peak (3.295 m, Waputik Mountains) a les muntanyes rocoses del Canadà, a la Colúmbia Britànica. El nostre rapsode particular, Sebastià Poy, els hi ha dedicat un poema. 


(FOTO: @SpokesmanReview)

I el company Ricard Fernández ens ha relatat un fragment d’un clàssic de muntanya, un text de Josep Iglésies i Fort: “L’excursionisme contemplatiu”. Que llegir no ens faci perdre l’escriure!

Benvinguts al Pont de Mahoma 126

Facebooktwitter

L’escalada lluny de la competició. autèntica filosofia de vida dels Germans Pou

Germans Eneho i Iker Pou

Els Germans Pou van tancar aquest dijous al vespre el Cicle de Muntanya de la Diputació. Un cicle pel ha portat més de 1.800 persones per l’Auditori del carrer Pere Martell. Un cicle que obria el passat mes de març l’alpinista i escaladora francesa Catherine Destivelle, fent un repàs a la seva trajectòria, referent mundials de l’alpinisme i l’escalada. Iker i Eneko Pou van oferir la conferència ‘Aventures verticals a l’Artic’. En aquesta xerrada, que va introduir el companya de cordada radiofònica, l’alpinista tarragoní Òscar Cadiach, van presentar dues de les aventures més importants de la seva carrera; les expedicions que el 2012 i 2015 els van portar a Illa Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic. La primera va comportar dos mesos d’aïllament en una zona remota i sobreviure a les inclemències d’una vall inexplorada. Amb tot, van acabar obrint quatre vies, totes elles en lliure, de les quals destaca “The Door” 8b/680 m, una de les rutes més difícils escalades a l’Àrtic. En la segona, malgrat que els mosquits els que van fer la vida impossible, van tornar amb vuit noves rutes obertes en estil alpí.

Per a ells l’alpinisme modern és una conjunció d’exploració, aventura i dificultat tècnica. Asseguren que l’escalada acaba sent un estil de vida, però lluny de la competició.

Amb l’Iker van parlar de l’encadenament (que encara ningú ha repetit) d’“Artaburu” a Margalef, el seu màxim nivell d’escalada esportiva, un 9b?

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 122. Catherine Destivelle i els germans Pou al Cicle de Muntanya

El proper 11 d’abril, els germans Iker i Eneko Pou tancaran el cicle de muntanya de la Diputació. Serà la darrera sessió, amb la conferència ‘Aventures verticals a l’Àrtic’. Els germans Pou presentaran dues de les aventures més importants de la seva carrera: les expedicions que els van portar a Illa de Baffin i a Sibèria, totes dues al Cercle Polar Àrtic.

La setmana que ve, però, el dia 7 de març, l’escaladora francesa Catherine Destivelle serà qui obrirà el cicle a l’Auditori Diputació. Fins a l’11 d’abril, quatre documentals i tres conferències sota el lema: «L’esperit i l’audàcia de l’escalada». Destivelle donarà el tret de sortida al cicle amb la xerrada ‘de l’escalada boulder a l’alpinisme’.

És un dels grans referents; primera dona en completar en solitari la nord de l’Eiger, el 1992, té entre les seves ascensions la ruta Bonatti a la cara nord del Cerví o el pilar sud-oest de l’agulla del Dru. Durant la conferència inaugural, es lliurarà el reconeixement ‘Cicle de Muntanya 2019’ als escaladors i alpinistes catalans Josep Manuel Anglada i Jordi Pons, que amb Emili Civis van conquerir el primer vuitmil estatal a l’Annapurna Est, l’any 1974.

El següent acte serà la projecció de la pel·lícula ‘Jeff Lowe’s Metanoia’, el 14 de març. Li seguirà la conferència ‘Expedició espeleològica a Iran i al Pou Ghala’, el 21 de març, a càrrec de l’espeleòleg Ferriol Canyelles. La sessió del 28 de març oferirà dues projeccions, el documental ‘The last honey hunter’, produït per National Geographic i la pel·lícula ‘Mountain’. El 4 d’abril arriba el multipremiat documental ‘Dirtbag: the legende of Fred Beckey’ de Dave O’leske. N’hem parlat amb l’ànima del Cicle, Pau Salas.

Benvinguts al Pont de Mahoma 122Facebooktwitter

El Pont de Mahoma (101+12): Punta Alta (3.014m) i pic de Comalesbienes (2.993 m) a la Vall de Boí.

L’equip del Pont de Mahoma us proposa una sortida a la Punta Alta (3.014 metres) i el pic veí de Comalesbienes (2.993 metres).

L’hem assolit sortint des de l’aparcament de la presa de Cavallers, seguint el senderó que puja molt costerut i serpentejant per la canal situada a tocar del camí per accedir a la presa. Al cap de poc de sortir, gaudireu d’un bonic salt d’aigua en un ressalt del camí.

A tenir en consideració que cal fer un desnivell positiu de 1.400 metres en pocs quilòmetres. És una ascensió dura, que transcórrer per la part superior per una zona de grans blocs d’un glacera seca. La pujada, però, val i molt la pena, per a poder contemplar des d’aquest cim solitari, tot l’entorn i els impressionants llacs de Comalesbienes.

Es veuen perfectament el Comoloformo i els Besiberris i, més al fons, les Maladetas i el sempre imponent Aneto. A l’alatra vessant, el Contraix; la Pala Alta de Sarradé; el Gran Tuc de Colomers o la Pala Xespadera.

Tornarem fent una ruta circular des del Coll Arenós (aprox. 2.800 metres) en direcció cap al Refugi Ventosa i Calvell –on ens esperant unes cerveses ben fresques- després d’haver resseguit el Riuet d’Estany Negre i haver fet el bany de rigor a l’Estany de la Roca.

La ruta ens portarà des del refugi fins al planell de Rio Malo, per creuar tot seguit l’estany de Cavallers i arribar al punt de sortida.

La intenció era banyar-nos després a les piscines termals exteriors del Balneari de Caldes de Boí. L’hora d’arribada, però, ens ha obligat a deixar-ho per un altra ocasió.

Una ascensió que hem fet amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. Ens hi han acompanyat uns bons amics, Claudio i Marc Castaño (pare i fill); Jordi Bayés i Mayte Matamoros i la seva inseparable gosseta ‘Rubi’.

Ascensió que li hem dedicat a l’amic Xaume Ramon, que tant coneix i estima aquestes muntanyes, i amb el que tenim pendent pujar plegats la Pala Xespadera.  Va per tu, Xaume!

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 111. Un any després del cim d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.

Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.

En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.

L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.

Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.

Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.

El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 111.

Facebooktwitter

El pont de Mahoma 110. El corbs marins del camí de Ronda

És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.

Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.

El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.

Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.

I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.

Benvinguts al Pont de Mahoma 110.

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 109. 16ena Trobada de Pubilles Escaladores

El que va començar fa 16 anys més o menys com una trobada casual entre amigues, amb el pas dels anys s’ha anat fent gran i en l’edició d’enguany ja eren unes 130 persones. Són les pubilles escaladores, que es va trobar el cap de setmana del 2 i 3 de juny a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat.

 

L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí. Una trobada de les pubilles escaladores plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

És ja una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya. 130 escaladores amb Rosa López Codony, Marisol Sánchez Rabanal i moltes altres comandant la trobada, i un micròfon del Pont de Mahoma amb un home, el nostre company de cordada Ricard Fernández per allà infiltrat. Va poder veure la projecció del documental ‘Encordades’ i va parlar amb dues de les seves protagonistes, Eli Vergés i Ester Sabadell.

El Ricard es va anar movent amb el micròfon, acostant les veus d’aquestes dones escaladores, els seus neguits i les converses que tenen al peu de la roca en absència del gènere masculí. Qüestions de gènere, igualtat, conciliació, estereotips…

Benvinguts al Pont de Mahoma 109

Facebooktwitter

El Pont de Mahoma 108: Les Coves del Llorito i la 16ena trobada de Pubilles Escaladores

Avui us hem saludat des de la muntanya del Llorito, a Tarragona. Hem fet una primera part del programa des de la seva part recreativa, on hi ha les barbacoes i la zona de búlders i escalada. Després, hem tornar la connexió als estudis de l’avinguda Roma, des d’on els companys han fet ‘La Ràdio dels Jocs’. En acabar, us hem saludat novament des d’una de les 4 coves del Llorito. Es tracta d’una zona d’antigues pedreres romanes, explotades també segles després. Hi ha una referència de Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, que escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària, més fàcils de treballar.

Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de «Cuevas y Simas de Espanya» (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar la referència. Van ser, també resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.

A la Cova Gran de Llorito (1), Les perforacions han format una sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament. LCova de Llorito (2forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt. Pel que fa a la Cova de Llorito (3), té una sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt i, finalment, la Cova del Llorito (4), és una cavitat diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud. Són dades extretes d’aquest bloc d’espeleologia.

Des d’allà, us hem parlat fe la singularitat geològica i morfològica de les cavitats, amb Òscar CadiachJosep Maria Bonachí, Josep Suñé i Àlex Ossó. Hem arrencat el programa, però, des de la part superior de la muntanya del Llorito, parlant de la zona de pícnic i de les parets d’escalada, amb el Paco, que en porta la gestió.

D’altra banda, aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, se celebrarà la Trobada de Pubilles Escaladores. Enguany es farà a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat. La trobada de les pubilles escaladores arriba plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

El que va començar gairebé com una casualitat s’ha convertit amb els anys amb una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya.

Enguany, s’hi han inscrit 130 escaladores en una trobada en la que es projectarà el documental ‘Encordades’ amb assistiran d’alguna de les seves protagonistes, com Eli Vergés, Carme RomeuEster Sabadell i altres protagonistes del film. L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí.

N’hem parlat amb Rosa López Codony i amb Marisol Sánchez Rabanal.

Benvinguts al Pont de Mahoma 108.

Facebooktwitter