en directe

Fórmula Musical
de 00:00 a 09:00

Evoluciona / El Matí de Tarragona Ràdio

Un programa extens i variat que inclou el repàs a l'actualitat local de primera hora del matí, amb informació del temps, el trànsit, els esports, la revista de premsa i l'agenda cultural. Un espai diari d'opinió a través de tertúlies i debats. Entrevistes en l'àmbit de la política, l'economia, la societat, la cultura i l'esport, i seccions específiques dedicades a temàtiques molt diverses (llibres, salut, ensenyament, llengua, cuina, cinema, rutes...)

Hora d'emissió: De dilluns a divendres de 07,00 a 13,30 h. Dissabtes, de 09,00 a 12,00 h.

cercar per data: cercar per text lliure

Evoluciona. Respostes humanes a canvis climàtics entre fa 19.000 i 8.200 anys a la Mediterrània

Publicat el: 20/02/2018

Evoluciona, des de la primera planta de l'IPhes, a l'illa del COMPHATEVOL (Complex Paths in Human Evolution). Hem analitzat diverses investigacions d'impacte.

Amb Javier Fernández, investigador de l’IPHES i Francesc Burjachs, investigador ICREA i professor de paleombient, hem parlat d'una publicació que analitza les respostes humanes als canvis climàtics produïts entre fa 19.000 i 8.200 anys a la conca Mediterrània. Cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals en aquest període.

Els treballs que recull són de gran rellevància, ja que representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous. La prestigiosa revista Quaternary Science Rewiew ha publicat un número especial. El volum ha estat editat pels investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Javier Fernández i Francesc Burjachs, i per Samantha Jones, investigadora de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia). Conèixer el passat climàtic pot ajudar a predir escenaris futurs. El volum recull una selecció de treballs desenvolupats per diferents equips d'investigació del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, que es van presentar a la conferència internacional MEDINES, celebrada a Tarragona el febrer del 2016, organitzada per l'IPHES i cofinançada per la Fundació " la Caixa ". Entre altres, el volum compta amb contribucions destacades d'investigadors adscrits a centres internacionals. També s'inclouen aportacions de diferents equips d'universitats espanyoles. Així mateix, hi ha articles de diversos investigadors de l'IPHES, com Manuel Vaquero i Anna rufa sobre els estudis del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona), d'Hugo Blain i Josep Francesc Bisbal-Chinesta sobre la biogeografia dels conjunts de herpetofauna de la península ibèrica, i de Samantha Jones, Francesc Burjachs i Javier Fernández sobre l'evolució paleoambiental i paleohidrológica de la Llacuna de Villena (Alacant).

A més, aquest número especial de Quaternary Science Rewiew compta amb un article introductori que sintetitza la rellevància científica i l'enfocament innovador de les contribucions recollides. Javier Fernández ha comentat: "Els treballs són de gran rellevància, representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous, com la metanàlisi de dades arqueològiques, estudis de modelització paleodemográfica, anàlisi geomorfològics i paleoecològics, etc, que de ben segur li convertiran en un volum de referència ".

Entre les principals conclusions cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals del final del Plistocè i d'inicis de l'Holocè, sobre les poblacions humanes. Aquesta publicació reforça l'impacte científic internacional de les línies d'investigació sobre el paleolític superior final i el mesolític desenvolupades per l'IPHES. La reunió del MEDINES i aquest número especial s'emmarquen en la publicació dels resultats del projecte postglacial-MED, I MULTISCALAR-DEM dirigits per Javier Fernández i Francesc Burjachs, finançats pel MINECO, i del projecte PRETM del programa Marie Curie IEF, dirigit per Samantha Jones i Javier Fernández.

Aquesta línia de treball s'ha vist recentment reforçada amb el desenvolupament de nous projectes d'investigació com PALEODEM, dirigit per Javier Fernández finançat pel Consell Europeu de Recerca i el projecte MEDCORES, del programa Marie Curie coordinat per Elodie Brisset i Francesc Burjachs.

 

Amb Sergi Lozano i Javier Fernández, investigadors de l’IPHES,  i amb Carolina Cucart, hem parlat d'un altra aspecte rellevant. Un treball d'investigadors de l'IPHES desenvolupa un model computacional per estudiar la interacció entre els neandertals i els humans anatomicament moderns. Un recent article publicat al Journal of Arceological Science en l'últim nombre empra tècniques de modelització computacional per estudiar les interaccions entre aquestes dues espècies des d'un punt de vista demogràfic, en el transit paleolític mitjà al paleolític superior.

És el primer treball de modelització que s’aplica a aspectes biodemogràfics en prehistòria Antiga que es realitza des de l'IPHES. És un camp d'investigació emergent a nivell internacional.

S'han simulat diferents escenaris demogràfics, amb distintes taxa de natalitat, de mortalitat, de reproducció intrsespecifica i els seus efectes en la composició genètica resultant d'aquesta interacció per tal de comprendre el patró espacial i temporal de la desaparició dels neandertals. 

 

Encara amb aquets investigadors, hem parlat del Workshop Internacional "Crossdem 2018" sobre paleodemografía que es farà a l’IPHES, els dies 1 i 2 de març. El workshop "Cross-Disciplinary Approaches to Prehistoric Demography" (CROSSDEM'18) aplegarà expert de tot el món en paleodemografia, és a dir, en l'estudi de dinàmiques de població a la prehistòria (creixement demogràfic, migracions, etc..). Com que no és possible estudiar aquests fenòmens tal i com ho fem a l'actualitat (comptant persones), els investigadors han fet servir diferents tipus d'informació que ens dóna el registre arqueològic per a estimar els canvis poblacionals. El principal objectiu del workshop és la posada en comú d'aquestes diferents aproximacions i el debat sobre el futur del camp. CROSSDEM tindrà lloc a l'IPHES els dies 1 i 2 de març i està organitzat per tres investigadors del centre: El Fabio Silva, que està acabant el seu projecte Marie Curie LAGRANGE (Late Glacial Range Expansions) sobre migracions durant l'Últim Màxim Glaciar, el Javier Fernández, que dirigeix el projecte ERC PALEODEM de dinàmiques poblacionals dels darrers grups de caça-recol·lectors de la península Ibèrica, i el Sergi Lozano, que col·labora en el dos projectes. Aquest dos projectes europeus són el màxim exponent del treball que s'està desenvolupant al centre en aquest camp d'estudi emergent, i que es visibilitzarà internacionalment amb la organització de l'esdeveniment.

 

En aquest Evoluciona, també hem conegut els dos investigadors contractats en el marc del projecte europeo ERC de Paleodem: La investigadora post-doctoral Ana Polo i el investigador predoctoral José Ramón Rabuñal. 

 

Ana Polo – de Vitòria, es va graduar el 2004 al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU (Universitat del País Basc). El 2010 va definir la seva tesi doctoral tambié al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU. Durant 2011 -2012 desenvolupi la meva primers treballs com a investigador post-doctoral al Regne Unit, en concret al Departament de Biologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Stirling, a Escòcia. Es va incorporar a l'IPHES al març de 2017 amb un contracte d'Investigador Post-doctoral Associat, finançat pel Consell de Investigation Europea dins del Projecte PALEODEM. Quant al seu perfil investigador: és geoarqueologa especialista en l'estudi de sediments a escala microscòpica. En concret utilitza la micromorfologia com a tècnica bàsica, juntament amb la informació recollida durant el treball de camp i la producció de material de referència per tal de caracteritzar els processos de formació dels dipòsits arqueològics. És a dir, la seva feina consisteix a identificar les activitats humanes i els processos ambientals que han incidit en l'acumulació i alteració al llarg del temps els dipòsits arqueològics. Desenvolupar aquest perfil de recerca, l'ha portat a visitar i formar-se en nombrosos laboratoris i centres d'investigació Europeus i extra-comunitaris com ara: El UCL de Londres, La universitat de Stirling o l'Institut de Ciències Weizmann a Israel. A més col·labora amb diversos grups i projectes de recerca interdisciplinaris tant de la Península com internacionals. A destacar, per exemple, les seves col·laboracions amb grups de la Universitat del País Basc, la Universitat Autònoma de Barcelona, el projecte Atapuerca o la Universitat de Copenhaguen. Com a part de l'equip d'investigació de PALEODEM coordina els treballs arqueològics del projecte. 

 

José Ramón Rabuñal -  gallec de 27 años, es llicenciat en Historia per la Universitat de Santiago de Compostela i Máster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili. Durant els seus estudis ha col·laborat amb l’IPHES en múltiples excavacions a Galícia i Catalunya, així com a Atapuerca, formant-se en l’estudi de la tecnologia lítica. El 2017 es va integrar com investigador predoctoral a l’equip del projecte ERC PALEODEM, en el que desenvolupa la seva tesis doctoral sota supervisió de Javier Fernández. La seva investigació se centra en la industria lítica i la distribució espacial de les restes arqueològiques recuperats en els jaciment mesolítics de l’Arenal de la Virgen y Casa Corona (Villena, Alicant), excavats en el marco del projecto PALEODEM

Evoluciona. Dimarts 20 de febrer 

 

carregar més fotografies

Evoluciona. Dimarts 06 de febrer

Publicat el: 06/02/2018

Evoluciona, amb l’Iphes, avui DES DEL LABORATORI DE PALEOANTROPOLOGIA. 

 

TEMA 1- L’ús preferent de la mà dreta és una pràctica més antiga del que es pensava i és una característica ancestral dels primers homínids. Amb Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que ha liderat un estudi internacional publicat recentment a la revista Evolutionary Anthropology. L’Homo sapiens s’ha considerat com la única espècie en la què s’observa una clara preferència per l’ús de la mà dreta respecte a l’esquerra, en una proporció ben determinada de 9 persones dretanes per una d’esquerrana, però el que encara no està ben establert és el moment de l’evolució humana en què va aparèixer aquesta lateralitat manual tan marcada. Un estudi internacional que s’acaba de publicar, i que ha liderat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la investigadora Marina Lozano, demostra que aquest comportament és més antic del que es pensava. S’ha pogut establir que a nivell de població, els neandertals fa sobre 130.000 anys ja tenien una lateralitat manual com la nostra, però tot i així és una pràctica que es remunta, encara que en menor proporció, a la primera espècie d’Homo, Homo habilis, i, per tant, és una característica ancestral en el nostre gènere.

La comunitat científica ha efectuat molts estudis sobre lateralitat manual i cerebral d’hominins, però és la primera vegada que s’agrupa una mostra tan gran, tant pel que fa a número d’espècimens analitzats (120 individus) seguint la mateixa metodologia i de cinc tipus d’espècies diferents (Homo habilis, Homo antecessor, preneandertals de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, neandertals europeus, i Homo sapiens), com per l’àmbit cronològic (1,8 milions d’anys fins a l’actualitat). En aquesta recerca hi han participat els principals equips que treballen en el tema, i és fruit d’una col·laboració internacional amb investigadors d’Espanya, EEUU i Itàlia. Gràcies a aquest treball conjunt “podem afirmar que la tendència a tenir una preferència manual és una característica intrínseca al nostre gènere que s’ha anat establint lentament en cadascuna de les espècies que ens han precedit. A partir d’aquí es poden fer altres inferències: lateralitat manual implica lateralitat cerebral que està estretament relacionada amb la capacitat de llenguatge articulat”, comenta la investigadora Marina Lozano. L’equip ha estudiat el desgast present a les dents anteriors, específicament les marques de tall que queden a les dents com a resultat del seu ús com a tercera mà per a subjectar materials mentre són tallats amb una eina lítica. Aquestes marques s’han observat amb l’aplicació del microscopi electrònic de rastreig.

La peça – amb la Marina Lozano. Rèpliques de les dents de la Sima de los Huesos.

TEMA 2- Ja està disponible el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia". Amb Marta Fontanals, arqueòloga i tècnica de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Forma part del projecte Digibers que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica. El projecte DIGIBERS, que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica, ha publicat JA el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia”. L’audiovisual se centra en el món funerari i la cultura ibèrica a partir de l’excavació i estudi d’una necròpolis d’aquest període. Presenta la metodologia de la recerca arqueològica i alhora totes les disciplines científiques que hi intervenen. El vídeo és el primer capítol d’una sèrie en què s’exposaran els diferents aspectes de l’arqueologia com a disciplina i de la cultura ibèrica. DIGIBERS és un projecte interinstitucional desenvolupat per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), i finançat per la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), a través del programa pilot R3 "Palaeoecology, Archaeology and Cultural Heritage".

TEMA 3- Qui és qui a l’IPHES: Antonio Pineda Alcalá, de 27 anys i nascut a Vila-seca (Tarragonès). Va estudiar el Grau d'Història a la URV i en aquell moment va començar a col·laborar a les excavacions de l'IPHES a Atapuerca, Orce, Abric Romaní i Barranc de la Boella. Vaig fer el Treball de Fi de Grau amb la Palmira Saladié (investigadora IPHES) sobre la fauna de la Boella i a partir d'aquí es va enfilar cap a l'estudi de l'Evolució Humana. Va fer el màster d'Arqueologia i Quaternari de la URV i ara està acabant la Tesi Doctoral. El seu treball és centra principalment en l'estudi tafonòmic del material faunístic del Barranc de la Boella, sempre amb la Palmira

Evoluciona. Dimarts 06 de febrer 

 

archeoclips

Evoluciona. Amb Robert Sala, director de l'IPHES obrim la setena temporada

Publicat el: 09/01/2018

Aquest dimarts encetem la nova temporada de l''Evoluciona' conversant amb el director de l’IPHES, l’arqueòleg Robert Sala. Ens acompanyaran també Manolo Vaquero i Susana Alonso, codirectors de les excavacions al Molí del Salt. Com en les anteriors temporades, coneixerem una de les milers de peces arqueològiques que l’IPHES conserva a l’edifici de Sescelades. En aquest primer programa, serà una pala d’esquitx amb el mapa del campament del Molí del Salt. Es tracta del gravat en pedra del mapa d'un campament de caçadors de fa més de 13.000 anys, que es va trobar durant una excavació en aquest jaciment. Aquesta plaqueta es pot considerar com la primera representació d'un grup social coneguda fins a la data

Evoluciona. Dimarts 09 de gener de 2018 

 

L'arqueòleg i director de l'IPHES, Robert Sala - IPHES

Evoluciona d'estiu. Dijous 24 d'agost

Publicat el: 24/08/2017

Amb Cinta S. Bellmunt repassem les notícies relacionades amb l'IPHES que s'han generat aquest estiu. Els mesos d'estiu són els de més activitat de camp dels investigadors de l'IPHES que participen en nombroses excavacions del territori i també internacionals. Entre les novetats, destaquen la troballa de restes humanes a Moià, més troballes a l'Abric Romaní i les muntanyes de Prades i la sempre sorprenent excavació a Atapuerca. 

Evoluciona d'estiu. Dijous 24 d'agost 

 

Evoluciona. Tanquem temporada a la Boella

Publicat el: 23/05/2017

Hem fet el darrer Evoluciona de la temporada des del jaciment del Barranca de la Boella, coincidint amb la represa dels treballs arqueològics per trobar les proves més antigues de presència humana a Catalunya. Els primers dies ja s’han obtingut eines de pedra, copròlits de hienes i restes de grans herbívors. Coincidint amb l’excavació es publicaran dos articles científics en revistes internacionals sobre el jaciment. Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica son molt escasses en tota Euràsia. Per aixìò, ocalitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d'una excavació que s’allarga fins al 3 de juny, sota la direcció de Josep Vallverdú i Palmira Saladié de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

A la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’estan treien sediments que contenen ceràmiques d’època romana. També s’estan excavant sediments pleistocens en els que s’han recuperat abundant eines de pedra, principalment de sílex, de grups neandertals que van habitar el camp de Tarragona. A la 2 s'han fet algunes troballes significatives d'eines de pedra, restes d'herbívors i copròlits de hiena ampliant la col·lecció de restes procedents de les campanyes anteriors.

El registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys eren molt reduïdes.

L’excavació l’estan duent a a du a terme un equip multidisciplinari compost per membres de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid (MCNM), pertanyen aquest últim al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Hi prenen part més de 35 persones, moltes d'elles estan llicenciades en diferents universitats espanyoles. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters, com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana, coimpartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV. Hem conversat amb alguns dels estudiants; Clara Galibert, de la Universitat de Bourdeus; Sara García, de la Universitat de La Laguna i Daniel Rioja, de la Universitat de Granada. També amb l'arqueòloga Lucia López Polín.

Coincidint amb l’excavació tindrà lloc la publicació científica de dos estudis sobre la tafonomia (processos de formació dels jaciments) del Barranc de la Boella que es donaran a conèixer a través de la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. ens ho ha explicat Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) com a investigador. En ell s’analitzen les dinàmiques de competència entre hominins i altres grans depredadors al Barranc de la Boella fa un milió d’anys. S’ha constatat que hominins i grans carnívors van compartir l’espai en moments en què els recursos eren abundants, mostrant alhora la capacitat dels primers de subsistir en moments d’elevada competència.

Els grans carnívors com les hienes, els lleons, jaguars formaven part del seu dia a dia, i aquests hominins sembla que tenien les capacitats cognitives i tècniques suficients per a desenvolupar les seves tasques de subsistència en aquest ambient que podia resultar evidentment hostil.

El Barranc fou per a depredadors i humans una font de recursos: presses de caça, vegetals, aigua, i matèria prima (roques) per fer les seves eines. El segon estudi serà publicat en les properes setmanes i tracta de la latrina de hienes que va se excavada per l’IPHES a la Mina en campanyes anteriors i dels copròlits (excrements fossilitzats) que la formaven.

La recerca ha permès caracteritzar la morfologia, la composició i els continguts dels copròlits de hiena i la seva comparació amb una latrina que es va recuperar al nivell TD6.1 de la Gran Dolina (Sierra d’Atapuerca, Burgos) en cronologies properes. L’estudi ha permès caracteritzar els copròlits de hiena des d’un àmplia perspectiva i l’establiment de criteris morfològics i de composició per a la seva correcta identificació. Tanmateix, la latrina descoberta a la Mina es presenta com una de les més antigues de hienes conservades en contexts oberts.

Evoluciona. Dimarts 23 de maig 

 

Evoluciona. Quan el Mediterrani es va dessecar fa uns 6 milions d'anys

Publicat el: 09/05/2017

Fem l’espai Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES. Parlem del conill, un animal molt preuat pels homínids que van viure al Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, fa entre fa 8.000 i 15.000 anys. La seva captura podria haver tingut altres finalitats més enllà dels seus beneficis alimentaris, com l’adquisició de pells per a diferents usos. Aquest jaciment és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, que treien el màxim de rendiment de la fauna. 

El Molí del Salt, un jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, és a dir, entre fa uns 8.000 i uns 15.000 anys, aproximadament. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim de profit de la fauna, tot i que en aquest indret centraven la seva atenció en els conills, segons es manifesta en un article publicat a la revista Historical Biology, encapçalat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha comptat amb la col·laboració d’altres membres d’aquest centre de recerca i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana). En parlem amb Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES.

 

Parlem del cicle de conferències per a tots els públics sobre el passat, el present i el futur del Mediterrani. Una iniciativa de CaixaForum Tarragona amb la col·laboració de l'IPHES en el marc de l’exposició sobre aquest mar que es pot visitar fins al 30 de juliol.

La primera xerrada serà sobre els canvis de paisatge a Ses illes Balears, (dijous 11 de maig a les 19 h) i anirà a càrrec de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES. 

Quan el Mediterrani es va dessecar és el títol de la sessió del dijous 18 de maig, que oferirà Jordi Agustí, també investigador ICREA a l’IPHES. En aquest cas explicarà com era el Mediterrani quan es dessecar durant el període messinià, com hi va haver una circulació d'espècies animals entre Europa i Àfrica, i després, durant el període pliocè, quan es va tornar a omplir, com van quedar aïllades i van evolucionar.

Finalment, el 25 de maig, Òscar Saladié, del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona farà una aproximació a El Mediterrani i el turisme. Reptes per un futur sostenible. En parlem amb Francesc Burjachs i amb Jordi Agustí. 

 

100 anys d’arqueologia a la Cueva El Conejar, a Cáceres, i una exposició. L’IPHES desenvolupa diversos projectes de recerca tant a Catalunya, a l’Estat espanyol com a l’estranger. Així, és codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. Entre els jaciments que s’estudien hi ha El Conejar, a Cáceres, del qual se celebren ara els 100 anys d’arqueologia en aquesta cova. Entre altres activitats s’ha organitzat una exposició que encara es pot visitar per uns dies. Ens ho ha explicat Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. 

Amb ell també hem parlat sobre la peça del dia: 

Jaciment: Cueva de Maltravieso

Cronologia: Paleolític superior - mig. Holocè

Datacions: per Carbono 14, 17.500-18.500 anys abans del present

Material: petxina
Espècie Littorina obtusata i Patella vulgata

Origen: Sala de las Chimeneas

Procedència: costa atlàntica

 

Evoluciona. Dimarts 09 de maig  

 

Evoluciona. III Jornades de Prehistòria Africana

Publicat el: 28/03/2017

Fem l’Evoluciona des del Hall del Paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, que acull entre avui i demà un congrés internacional amb els millors prehistoriadors sobre Àfrica. S’ha inaugurat a primera hora, amb la presència de Josep Anton Ferré, rector de la URV; Robert Sala, director de l'IPHES; Abdelaziz Jatim, cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, i Begoña Floría, tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Tarragona. Les dues edicions anteriors, es van celebrar a Madrid i Burgos, respectivament. Vol ser un punt de trobada d'investigadors africans (arqueòlegs, paleoantropòlegs, paleontòlegs, geòlegs ...) amb l'objectiu de compartir i difondre els resultats obtinguts amb el treball de camp i el posterior estudi al laboratori durant els últims anys i posar en comú els principals resultats obtinguts en aquest àmbit.

Hi participen 85 persones procedents de diferents centres de recerca i universitats nacionals i internacionals (europees i africanes). Es presentaran 28 comunicacions orals i 11 pòsters. A més cada dia la jornada començarà amb una conferència a càrrec d'experts d'importants projectes d'investigació a l'Àfrica. Durant les Jornades es presentaran els resultats dels principals projectes de recerca que l'IPHES i altres institucions espanyoles estan desenvolupant a l'Àfrica, gran part d'ells sobre les primeres ocupacions humanes en aquest continent. Però a més, es debatran una gran quantitat de temes tots en relació amb la Prehistòria i l'Evolució humana durant el Plistocè i l'Holocè (darrers 2,5 milions d'anys fins a l'actualitat) a l'Àfrica.

 

Gema Chacón, investigadora de l’IPHES i coorganitzador

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a IPHES que desenvolupa projectes de recerca a Tunísia i a Eritrea.

Alejandro Terrazas, arqueòleg que ha vingut des de Mèxic expressament al congrés. És investigador de l’Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México. Du a terme un projecte sobre les primeres poblacions d’Homo sapiens a Guinea Ecuatorial: Rift de Uoro-Río Wele, el primer projecte paleoantropològic mexica a l’Àfrica.

José Maíllo, organitzador de les I Jornadas de Prehistoria Africana, a Madrid

Hassan Aouraghe, que codirigeix el projecte de l’IPHES al Marroc

Evoluciona. Dimarts 28 de març 

 

Evoluciona. La cova de Kaldar, a l’Iran, com a pas en el poblament d'Europa

Publicat el: 14/03/2017

Avui l’Evoluciona, des del laboratori de Lítica de l’IPHES, al campus Sescelades. Un equip internacional liderat per l’IPHES descobreix unes de les primeres evidències culturals dels humans moderns fora d’Àfrica. Són un conjunt d’eines de pedra, d’una antiguitat de fins a 54.000 anys, trobades a la cova de Kaldar, situada a l’Iran.

Aquesta descoberta ha estat publicada recentment en una de les revistes que es troben al top ten en matèria de ciències multidisciplinàries: el Scientific Reports. En parlarem amb diversos coautors, especialistes en diferents temes: Andreu Ollé, arqueòleg (coordinació projecte i tecnologia lítica); Behrouz Bazgir i Laxmi Tumung. També Palmira Saladié (Zooarqueologia i tafonomia); Juan Manuel López (microfauna) i Ethel Allué (arqueobotànica). Què pot aportar aquesta recerca al coneixement del pas del Paleolític mitjà al Paleolític Superior a la regió de les muntanyes del Zagros, així com sobre el poblament d'Europa per part dels humans anatòmicament moderns? Es tracta d’un projecte internacional de l'IPHES, nascut de la presència d'investigadors iranians que fan la seva tesi doctoral i, de fet, s’ha formalitzat un conveni oficial de col·laboració entre l'IPHES i les institucions iranianes. Els resultats de la datació d’aquest jaciment situen l’Iran entre els primers indrets habitats pels humans moderns que, juntament amb els grups d’hominins llevantins, van aconseguir per primera vegada dispersar-se des de l’Àsia occidental fins a Europa. La cova de Kaldar proporciona un dels exemples més antics de l’existència de l’home modern en aquesta part del món, i a la vegada dades sobre com aquestes poblacions van sobreviure al clima i a les situacions mediambientals paleàrtiques que resultaven noves per a ells.

 

LA PEÇA: (Amb l’arqueòleg Andreu Ollé). Hem triat dos elements: una punta Levallois característica del Paleolític mitjà, fabricada per grups neandertals, i una lamineta del Paleolític superior, fabricada pels humans anatòmicament moderns. Ambdues peces són de sílex i procedeixen del jaciment de Kaldar, de nivells diferents. Amb elles pretenem posar en evidència les diferències entre els dos períodes i parlar dels canvis tecnològics que podem estudiar en aquest jaciment.

 

SEGON TEMA: Tarragona se suma amb l’arqueologia a la celebració d’una dècada de projectes de recerca europeus de primer nivell mundial. El 15 de març reunirà personal investigador que en aquest temps han obtingut finançament del prestigiós European Research Council (ERC). La jornada, coneguda com ERC Week, tindrà lloc a la seu de l’ICAC, coorganitzador de l’esdeveniment juntament amb l’IPHES i l’ICRPC. En parlem amb Xosé-Pedro Rodríguez, coordinador de recerca de l’IPHES´. Serà de les 16 a les 19 h, a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Amb aquesta finalitat, les diferents presentacions abordaran aspectes relacionats amb l’evolució en la presència de grups espanyols al ERC, l’enfoc científic general dels projectes subvencionats, així com la contribució d’aquest programa en la carrera científica dels membres dels grups d’investigació participants. La jornada comptarà amb l’assistència de la National Contact Point del ERC a Espanya, Esther Rodríguez; del director Sistema CERCA, Lluís Rovira, i de personal investigador que ha dirigit o està dirigint projectes ERC des de centres de l’Estat. Aquest organisme, creat per la Comissió Europea, té com a missió el finançament de la investigació d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins 5 anys de durada amb dotacions econòmiques que van des dels 1,5 fins als 2,5 milions d’€. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

 

QUI ÉS QUI A L’IPHES: CARLES LORENZO MERINO. Professor d'Evolució humana a la URV, és investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i coordinador del “Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana” a la mateixa universitat. Forma part de l'equip d'investigació dels jaciments de la Sierra de Atapuerca des de 1990 i des llavors ha participat de forma contínua en els treballs d'excavació i recerca d'aquest jaciments. Doctor per la Universidad Complutense de Madrid i Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat col·laborador del Departament de Paleontologia de la Universidad Complutense, becari de recerca del CSIC, becari de la “Residencia de Estudiantes” a Madrid i ha realitzat diverses estades de recerca a l'estranger, entre d'altres al Cleveland Natural History Museum i al American Museum of Natural History de Nova York. La seva recerca es centra en l'estudi anatòmic i evolutiu dels fòssils humans, principalment de l'esquelet postcraneal. A la seva tesi doctoral, dirigida per Juan Luis Arsuaga, va estudiar l'evolució de la mà als homínids, incloent-t’hi les restes trobades a la Sierra de Atapuerca. Les restes de mà d'Atapuerca són el registre més complert que tenim de tota la evolució humana. Altres temes de recerca són la evolució del dimorfisme sexual en els homínids, les seves implicacions etològiques i sociobiològiques, i l'aplicació de tècniques tridimensionals per l'estudi de restes humanes. És autor de més de 100 publicacions, entre els que es troben articles a les revistes més prestigioses, tant de ciència general com Nature o Science, o més específiques de l'àmbit de l'evolució humana, com Journal of Human Evolution o American Journal of Physical Anthropology. Coautor del manual de prehistòria

Evoluciona. Dimarts 14 de març 

 

carregar més fotografies

Evoluciona. Amb Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano

Publicat el: 28/02/2017

Evoluciona des de la sala de col·leccions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). En aquest programa, ens han acompanyat els investigadors Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano.

 

TEMA 1: Qui es qui a l’IPHES

NÚRIA IBÁÑEZ, tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils

Es va formar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la idea de poder exercir com a arqueòloga. La seva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 19 anys. Va entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan estava fent la carrera de Geografia i Història a la URV, com a alumna de Prehistòria d’Eudald Carbonell, llavors director de l’IPHES. La seva feina va començar com a col·laboradora al mòdul de fauna identificant les aus i els conills del Paleolític superior final i Epipaleolític. També va tenir un petit contracte per restaurar peces òssies d’Atapuerca, així com la realització de motlles. Amb els anys van canviar les prioritats i necessitats de l’institut i ha acabat sent tècnica en gestió i conservació de restes fòssils. En els darrers anys ha publicat diversos llibres destinats als més petits, sobre patrimoni natural, costums, arqueològic... de les Terres de l’Ebre.

 

TEMA 2: Amb la Núria parlem de la sala de col·leccions de l’IPHES. Un servei que ofereix què conté, d’on provenen els fòssils, tipus de fòssils, com es conserven, com es poden consultar... “és COM UNA BIBLIOTECÀRIA, PERÒ DE RESTES FÒSSILS”. La seva responsabilitat consisteix en dur a terme la gestió dels fòssils des del moment en què arriben procedents dels jaciments fins a la seva ubicació a la sala de col·leccions, custodiant-los i protegint-los. Són materials que estaran a l’IPHES en dipòsit provisional fins que es retornin a les institucions corresponents. Parlem del control en el dia a dia de la tasca documental dels materials. És molt important revisar que tant les instal·lacions on s’ubiquen les col·lecciones com les condicions ambientals siguin sempre les més idònies i es puguin prevenir danys futurs. Diferents tipus de col·leccions necessiten diferents formes d’atenció: no és el mateix conservar una col·lecció d’ossos fòssils que una de material lític ni tampoc una col·lecció d’ossos actuals, per exemple. El seu servei està dirigit al personal investigador i engloba tots els projectes de recerca, malgrat que els jaciments de la Sierra d’Atapuerca són els qui donen més feina perquè generen més volum de material. Parlem d’alguns dels reptes d’aquesta disciplina; del sistema alfanumèric de prestatgeries, baldes i caixes que relacionen a l’inventari el número de caixa amb el contingut.

Les eines principals són l’inventari de tot el que hi ha dins la sala de col·leccions i una sèrie de fitxes o formularis.

 

TEMA 3: L’IPHES, al Mobile World Congress 2017

Amb Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i codirector del projecte de recerca que aquest institut desenvolupa a Eritrea.

En el marc del Mobile Congress que es fa aquests dies a Barcelona presentarà aquesta recerca a joves estudiants d’ESO i batxillerat. Ho fa en el marc de la iniciativa “La Ciència del teu món” del Festival YoMo Barcelona, adreçada a estudiants d’ESO i batxillerat. Presentarà als joves el projecte de recerca que du a terme a Eritrea i oferirà tallers didàctics i pràctics sobre les principals espècies d’homínids. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social serà present fins al 2 de març, al Youth Mobile Festival Barcelona (YoMo Barcelona). En aquest context, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES, presentarà el projecte d’investigació que aquest institut du a terme a Eritrea i l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’àrea de socialització del mateix centre de recerca, impartirà uns tallers didàctics sobre les principals espècies d’homínids. Pel YoMo Barcelona hi passaran uns 15.000 estudiants d’ESO i batxillerat, de Catalunya i de tota Espanya, que volen ser testimonis i gaudir d’aquest mostrador internacional de la ciència i la tecnologia. El projecte d’investigació que donarà a conèixer l’IPHES a l’estand de “La Ciència al teu Món” porta per títol "Cuna de la Humanidad: Eritrea-Valle del Rift", està finançat per la Fundación Palarq i gestionat des de la Fundación Atapuerca.

De caràcter paleontològic i arqueològic, se centra geogràficament a la conca d'Engel Ela-Ramud, situada a la depressió de Danakil a Eritrea, al costat del mar Roig, una de les regions més àrides i inhòspites del món. Recentment ha conclòs la cinquena campanya d'excavacions i prospeccions, codirigida per Bienvenido Martínez-Navarro i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l'IPHES.

 

L’explicació d’aquest projecte servirà per introduir als joves estudiants en l'aventura de les ciències prehistòriques i paleontològiques, explicant la importància de la troballa dels fòssils per interpretar l'escenari ecològic en el qual es van originar les primeres poblacions d’homínids, i com van evolucionar fins a convertir-se en humans anatòmicament moderns. També es mostrarà com eren les primeres eines de pedra, que els nostres avantpassats utilitzaven, per exemple, com si fossin ganivets, gràcies als quals podien accedir als cadàvers dels grans animals amb l'objectiu d'alimentar-se. D’aquesta manera es van transformar en omnívors consumidors d'aliments molt més energètics, cosa que els va permetre desenvolupar un cervell molt més gran i una major intel·ligència. Durant els dies 1 i 2 de març, entre les 11 i les 14 hores, es faran activitats pràctiques amb fòssils d'homínids, que oferirà Lluís Batista, mentre que Bienvenido Martínez-Navarro impartirà una breu xerrada sobre les investigacions a Engel Ela-Ramud i respondrà als estudiants qualsevol pregunta relacionada amb aquest projecte.

 

TEMA 4: Noves evidències sobre la dieta de l’Homo antecessor d’Atapuerca. Amb la investigadora de l’IPHES Marina Lozano, coautora d’un article científic d’impacte que s’ha fet públic aquest dilluns. Un equip coliderat per experts de la Universitat de Barcelona, l’IPHES i la Universitat d’Alacant analitza per primera vegada la dieta de l’Homo antecessor a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen les partícules abrasives dels aliments en l’esmalt dental. Segons el nou estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, l’H. Antecessor processava i consumia l’aliment de manera diferent d’altres hominins del Plistocè inferior. L’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat d’Alacant.

 

Aliments que deixen traces en l’esmalt.

 

L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats. «La utilitat d’aquesta metodologia s’ha confirmat amb l’estudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

 

Més densitat d’estries en l’H. antecessor

 

Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’H. Antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’H. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica l’investigador.

Evoluciona. Dimarts 28 de febrer 

 

Evoluciona. Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

Publicat el: 14/02/2017

ENTREM A UNA CLASSE PRÀCTICA DE RESTAURACIÓ en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies al treball que realitza l’IPHES, de primer nivell mundial en el seu àmbit. Participants: Gala Gómez, professora de l’assignatura de Conservació i restauració en Arqueologia Plistocènica. Parlarem també amb alguns dels alumnes, procedents de Barcelona, Madrid, Salt, Alguazas, a Múrcia, Xile, Colombia, França i la Xina. És el seu segon dia de classe, acaben el divendres, 24 de febrer.

A l'assignatura fan una part de teoria i moltes pràctiques. A la teoria veuen que és la conservació, la restauració i el paper dels restauradors en la conservació i el estudi dels materials arqueopaleontològics. S’explica què són béns culturals subjectes a les lleis del patrimoni amb valor científic, històric, i en alguns casos artístic. També es parla dels criteris d'intervenció que s’apliquen als fòssils per tal d'obtenir el màxim de dades possibles i al mateix temps conservar-los per a les generacions futures. Comprovarem com són les tècniques de neteja (mecànica, química), consolidació i adhesió, reintegració, extraccions in situ (blocs, engassats, etc.) i també intervencions indirectes de conservació preventiva: embalatges, magatzematge i control de les condicions mediambientals, així com els motlles i reproduccions per mitjans tradicionals i 3D.

 

QUI ÉS QUI

Isabel Expósito, tècnica de l’àrea d’arqueobotànica. Treballa al camp com arqueòloga i en la recollida de mostres destinades a l’anàlisi pol·línica. Al laboratori la seva tasca consisteix en processar les mostres recollides per a l’extracció dels pòl·lens i espores que conté el sediment. Això es fa mitjançant un tractament que implica la adició de diferents reactius per tal d’eliminar la fracció mineral i les impureses de la mostra. Una vegada aïllat el residu palinològic, porto a terme la identificació al microscopi del contingut de la mostra. Això implica contar els pòl·lens, les espores de falgueres o molses, els fongs, les microalgues, que pugui contenir.

L’espectre pol·línic serveix per a conèixer el tipus de paisatge associat al moment cronològic que estudien i, per tant, el clima imperant. També aporta dades sobre les activitats humanes relacionades amb els vegetals o el grau de desforestació de l’entorn.

Els microcarbons, per la seva banda, estan associats a la proliferació d’incendis forestals naturals, que a la Mediterrània són afavorits per la sequera.

 

La “PEÇA” o “PECES”

Les peces que comentarem són dues làmines palinològiques que contenen, per una banda, el residu procedent d’una mostra de fems actuals i, per l’altre, el conjunt de pòl·lens fòssils l’espectre fòssil d’una mostra procedent del jaciment arqueològic de El Mirador (Atapuerca).

L’estudi i comparació de les dues mostres ens permetrà avaluar la fiabilitat de la reconstrucció del paisatge prehistòric.

 

AGENDA: Amb l'arqueòloga Marta Fontanals, codirectora del projecte de recerca al jaciment El Cavet, a Cambrils. Activitat familiar. Taller didàctic El mar en temps prehistòrics: rebost i joier, a càrrec de l’IPHES, inspirat en les dades obtingudes al jaciment El Cavet, de Cambrils, on desenvolupem un projecte de recerca. Els participants elaboraran el seu propi collaret o penjoll amb conquilles comunes. En el marc de les 13enes Jornades de la Galera (Cambrils)

Diumenge, 19 de febrer, a la Torre del Port, Cambrils

Evoluciona. Dimarts 14 de febrer 

 

carregar més

Els últims programes i entrevistes 

El Partit del Nàstic 

Dissabte 24 de febrer. Barça B 1- Nàstic 1

Publicat el: 24/02/2018 18:08h

Partit sencer. Barça B 1-... 

 

El Matí de Tarragona Ràdio 

Javier Hernández, president de l’Audiència Provincial de Tarragona

Publicat el: 21/02/2018 12:27h

Amb Javier Hernández, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, farem balanç de les actuacions i fets judicials

Javier Hernández, preside... 

 

Teen’s LAB: 300 estudiants d'ESO s'apropen a la química

Publicat el: 21/02/2018 12:23h

Anirem fins a la seu de l’ETSEQ, al campus Sescelades, per assistir en directe a una sessió dels Teen’s LAB. En el marc del projecte APQUA, amb col·laboració de la URV, és una iniciativa de BASF a Tarragona, per aco...

Teen’s LAB 

 

El Pont de Mahoma 

El Pont de mahoma 101. 'Pigal' el trencalòs de la Vall de Boí

Publicat el: 15/02/2018 11:33h

En aquest programa, us volem parlar d’un animal al que, com a nosaltres, li atrauen les muntanyes. És el seu hàbitat natural, i també li agraden les grans altures, com a molts i moltes dels que ens escolteu ara. Per sort, no li ...

El Pont de mahoma. Dijous... 

 

Un, dos i seguit. Divendres 20:30h 

Un, dos i seguit. Divendres 23 de Febrer. Programa 1072.

Publicat el: 23/02/2018 21:22h

Un, dos i seguit. Divendr... 

 

La Playa 

La Playa, programa musical amb Cristián Manríquez. Divendres 23 de Febrer 17:00h

Publicat el: 23/02/2018 20:47h

La Playa. Divendres 23 de... 

 

Paraula de Jazz 

145º PARAULA DE JAZZ: Zona Abierta (20.02.2018)

Publicat el: 20/02/2018 21:24h

Esta noche, Paraula de jazz os propone una selección de temas  de lo más variado ( estamos en Zona Abierta). Son intérpretes de jazz que se han ido quedando en el tintero y en este tiempo de jazz que compartimos con todos vosotor...

PARAULA DE JAZZ. Dimarts ... 

 

Ja tardes!!! 

Nou disc: Arreboleando i les recompenses del Verkami amb La Klave

Publicat el: 22/02/2018 20:18h

https://www.verkami.com/locale/es/projects/19792-tu-eres-la-klave

La Klave. Dijous 22 de fe... 

 

Passió Ovalada 

Nova Temporada de Passió Ovalada a Tarragona Ràdio. Dilluns 19 de Febrer

Publicat el: 19/02/2018 22:48h

Passió Ovalada. Dilluns 1... 

 

Dents i Ungles 

Dents i ungles. Lois Pereiro

Publicat el: 14/02/2018 11:44h

Llegir la poesia de malaltia i amor de Lois Pereiro és una experiència de lucidesa i alè, i un esfereïdor aprenentatge a partir de la pèrdua i el dolor. Fullegem l'obra àcrata d'un poeta de culte i un símbol ...

Dents i ungles. Lois Pere... 

 

Tarragona Història 

Tarragona història. Dimarts 16 de gener

Publicat el: 16/01/2018 12:14h

Parlem de ‘Sota les Bombes’ una exposició itinerant basada en el llibre del mateix nom publicat per Angle Editorial, 2017, il·lustra aquesta guerra aèria sense precedents, amb documentació i imatges de l’&egra...

Tarragona història. Dimar... 

 

Re-Acciona!! 

Tais Bastida, tècnic de Setem Catalunya, al Re-acciona.

Publicat el: 16/02/2018 20:25h

Aquest passat dijous ens ha visitat el Tais Bastida, tècnic de Setem Catalunya a Tarragona i coordinador de la xarxa d’entitats “Som comerç Just i Banca Ètica”. Amb ell hem parlat del creixement sostingut d’aqu...

Re-Acciona. Dijous 15 de ... 

 

Mi Rollo és el Rock!! 

Mi Rollo Es El Rock 156: Zerokoma y Patricio y Su Vicio.

Publicat el: 09/01/2018 17:36h

3 hermanos te lo dicen a gritos, RNR para sentirse vivos: ZEROKOMA. Carlos, Jaime y Jose Revert Valls, desde su Ontinyent natal nos presentan uno de los discos del año "GALONES". Hablando el mismo idioma, el del ROCK, los tarraconenses PATRICIO Y S...

Mi Rollo Es El Rock 156 

 

L'Escaner amb Enric Pujol 

L'escaner amb Enric Pujol

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

El periodista tarragoní Enric Pujol fa cada dilluns un comentari sota el títol l’escàner al Sempre Nàstic envers l’actualitat del club grana. També enceta unes píndoles històriques sota el nom de Flash Nàstic en que repassa en cada partit del Nàstic efemè...

Déu ha estat just 

 

Déu ha estat just

Canal Mare Terra

La Veu TV (‘La veu que et veu’) està impulsada per la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) i Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a aquells col·lectius, entitats i persones que no...

Ajuntament de Tarragona

www.tarragonaradio.cat