en directe

Fórmula Musical
de 11:00 a 19:00

Evoluciona / El Matí de Tarragona Ràdio

Un programa extens i variat que inclou el repàs a l'actualitat local de primera hora del matí, amb informació del temps, el trànsit, els esports, la revista de premsa i l'agenda cultural. Un espai diari d'opinió a través de tertúlies i debats. Entrevistes en l'àmbit de la política, l'economia, la societat, la cultura i l'esport, i seccions específiques dedicades a temàtiques molt diverses (llibres, salut, ensenyament, llengua, cuina, cinema, rutes...)

Hora d'emissió: De dilluns a divendres de 07,00 a 13,30 h. Dissabtes, de 09,00 a 12,00 h.

cercar per data: cercar per text lliure

Evoluciona. Tanquem temporada a la Boella

Publicat el: 23/05/2017

Hem fet el darrer Evoluciona de la temporada des del jaciment del Barranca de la Boella, coincidint amb la represa dels treballs arqueològics per trobar les proves més antigues de presència humana a Catalunya. Els primers dies ja s’han obtingut eines de pedra, copròlits de hienes i restes de grans herbívors. Coincidint amb l’excavació es publicaran dos articles científics en revistes internacionals sobre el jaciment. Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica son molt escasses en tota Euràsia. Per aixìò, ocalitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d'una excavació que s’allarga fins al 3 de juny, sota la direcció de Josep Vallverdú i Palmira Saladié de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

A la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’estan treien sediments que contenen ceràmiques d’època romana. També s’estan excavant sediments pleistocens en els que s’han recuperat abundant eines de pedra, principalment de sílex, de grups neandertals que van habitar el camp de Tarragona. A la 2 s'han fet algunes troballes significatives d'eines de pedra, restes d'herbívors i copròlits de hiena ampliant la col·lecció de restes procedents de les campanyes anteriors.

El registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys eren molt reduïdes.

L’excavació l’estan duent a a du a terme un equip multidisciplinari compost per membres de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid (MCNM), pertanyen aquest últim al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Hi prenen part més de 35 persones, moltes d'elles estan llicenciades en diferents universitats espanyoles. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters, com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana, coimpartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV. Hem conversat amb alguns dels estudiants; Clara Galibert, de la Universitat de Bourdeus; Sara García, de la Universitat de La Laguna i Daniel Rioja, de la Universitat de Granada. També amb l'arqueòloga Lucia López Polín.

Coincidint amb l’excavació tindrà lloc la publicació científica de dos estudis sobre la tafonomia (processos de formació dels jaciments) del Barranc de la Boella que es donaran a conèixer a través de la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. ens ho ha explicat Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) com a investigador. En ell s’analitzen les dinàmiques de competència entre hominins i altres grans depredadors al Barranc de la Boella fa un milió d’anys. S’ha constatat que hominins i grans carnívors van compartir l’espai en moments en què els recursos eren abundants, mostrant alhora la capacitat dels primers de subsistir en moments d’elevada competència.

Els grans carnívors com les hienes, els lleons, jaguars formaven part del seu dia a dia, i aquests hominins sembla que tenien les capacitats cognitives i tècniques suficients per a desenvolupar les seves tasques de subsistència en aquest ambient que podia resultar evidentment hostil.

El Barranc fou per a depredadors i humans una font de recursos: presses de caça, vegetals, aigua, i matèria prima (roques) per fer les seves eines. El segon estudi serà publicat en les properes setmanes i tracta de la latrina de hienes que va se excavada per l’IPHES a la Mina en campanyes anteriors i dels copròlits (excrements fossilitzats) que la formaven.

La recerca ha permès caracteritzar la morfologia, la composició i els continguts dels copròlits de hiena i la seva comparació amb una latrina que es va recuperar al nivell TD6.1 de la Gran Dolina (Sierra d’Atapuerca, Burgos) en cronologies properes. L’estudi ha permès caracteritzar els copròlits de hiena des d’un àmplia perspectiva i l’establiment de criteris morfològics i de composició per a la seva correcta identificació. Tanmateix, la latrina descoberta a la Mina es presenta com una de les més antigues de hienes conservades en contexts oberts.

Evoluciona. Dimarts 23 de maig 

 

Evoluciona. Quan el Mediterrani es va dessecar fa uns 6 milions d'anys

Publicat el: 09/05/2017

Fem l’espai Evoluciona, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, IPHES. Parlem del conill, un animal molt preuat pels homínids que van viure al Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, fa entre fa 8.000 i 15.000 anys. La seva captura podria haver tingut altres finalitats més enllà dels seus beneficis alimentaris, com l’adquisició de pells per a diferents usos. Aquest jaciment és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, que treien el màxim de rendiment de la fauna. 

El Molí del Salt, un jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític, és a dir, entre fa uns 8.000 i uns 15.000 anys, aproximadament. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim de profit de la fauna, tot i que en aquest indret centraven la seva atenció en els conills, segons es manifesta en un article publicat a la revista Historical Biology, encapçalat per Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha comptat amb la col·laboració d’altres membres d’aquest centre de recerca i del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana). En parlem amb Anna Rufà, investigadora predoctoral de l’IPHES.

 

Parlem del cicle de conferències per a tots els públics sobre el passat, el present i el futur del Mediterrani. Una iniciativa de CaixaForum Tarragona amb la col·laboració de l'IPHES en el marc de l’exposició sobre aquest mar que es pot visitar fins al 30 de juliol.

La primera xerrada serà sobre els canvis de paisatge a Ses illes Balears, (dijous 11 de maig a les 19 h) i anirà a càrrec de Francesc Burjachs, investigador ICREA a l’IPHES. 

Quan el Mediterrani es va dessecar és el títol de la sessió del dijous 18 de maig, que oferirà Jordi Agustí, també investigador ICREA a l’IPHES. En aquest cas explicarà com era el Mediterrani quan es dessecar durant el període messinià, com hi va haver una circulació d'espècies animals entre Europa i Àfrica, i després, durant el període pliocè, quan es va tornar a omplir, com van quedar aïllades i van evolucionar.

Finalment, el 25 de maig, Òscar Saladié, del Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona farà una aproximació a El Mediterrani i el turisme. Reptes per un futur sostenible. En parlem amb Francesc Burjachs i amb Jordi Agustí. 

 

100 anys d’arqueologia a la Cueva El Conejar, a Cáceres, i una exposició. L’IPHES desenvolupa diversos projectes de recerca tant a Catalunya, a l’Estat espanyol com a l’estranger. Així, és codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. Entre els jaciments que s’estudien hi ha El Conejar, a Cáceres, del qual se celebren ara els 100 anys d’arqueologia en aquesta cova. Entre altres activitats s’ha organitzat una exposició que encara es pot visitar per uns dies. Ens ho ha explicat Antoni Canals, investigador de l’IPHES i codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura. 

Amb ell també hem parlat sobre la peça del dia: 

Jaciment: Cueva de Maltravieso

Cronologia: Paleolític superior - mig. Holocè

Datacions: per Carbono 14, 17.500-18.500 anys abans del present

Material: petxina
Espècie Littorina obtusata i Patella vulgata

Origen: Sala de las Chimeneas

Procedència: costa atlàntica

 

Evoluciona. Dimarts 09 de maig  

 

Evoluciona. III Jornades de Prehistòria Africana

Publicat el: 28/03/2017

Fem l’Evoluciona des del Hall del Paranimf del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, que acull entre avui i demà un congrés internacional amb els millors prehistoriadors sobre Àfrica. S’ha inaugurat a primera hora, amb la presència de Josep Anton Ferré, rector de la URV; Robert Sala, director de l'IPHES; Abdelaziz Jatim, cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, i Begoña Floría, tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Tarragona. Les dues edicions anteriors, es van celebrar a Madrid i Burgos, respectivament. Vol ser un punt de trobada d'investigadors africans (arqueòlegs, paleoantropòlegs, paleontòlegs, geòlegs ...) amb l'objectiu de compartir i difondre els resultats obtinguts amb el treball de camp i el posterior estudi al laboratori durant els últims anys i posar en comú els principals resultats obtinguts en aquest àmbit.

Hi participen 85 persones procedents de diferents centres de recerca i universitats nacionals i internacionals (europees i africanes). Es presentaran 28 comunicacions orals i 11 pòsters. A més cada dia la jornada començarà amb una conferència a càrrec d'experts d'importants projectes d'investigació a l'Àfrica. Durant les Jornades es presentaran els resultats dels principals projectes de recerca que l'IPHES i altres institucions espanyoles estan desenvolupant a l'Àfrica, gran part d'ells sobre les primeres ocupacions humanes en aquest continent. Però a més, es debatran una gran quantitat de temes tots en relació amb la Prehistòria i l'Evolució humana durant el Plistocè i l'Holocè (darrers 2,5 milions d'anys fins a l'actualitat) a l'Àfrica.

 

Gema Chacón, investigadora de l’IPHES i coorganitzador

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a IPHES que desenvolupa projectes de recerca a Tunísia i a Eritrea.

Alejandro Terrazas, arqueòleg que ha vingut des de Mèxic expressament al congrés. És investigador de l’Instituto de Investigaciones Antropológicas de la Universidad Nacional Autónoma de México. Du a terme un projecte sobre les primeres poblacions d’Homo sapiens a Guinea Ecuatorial: Rift de Uoro-Río Wele, el primer projecte paleoantropològic mexica a l’Àfrica.

José Maíllo, organitzador de les I Jornadas de Prehistoria Africana, a Madrid

Hassan Aouraghe, que codirigeix el projecte de l’IPHES al Marroc

Evoluciona. Dimarts 28 de març 

 

Evoluciona. La cova de Kaldar, a l’Iran, com a pas en el poblament d'Europa

Publicat el: 14/03/2017

Avui l’Evoluciona, des del laboratori de Lítica de l’IPHES, al campus Sescelades. Un equip internacional liderat per l’IPHES descobreix unes de les primeres evidències culturals dels humans moderns fora d’Àfrica. Són un conjunt d’eines de pedra, d’una antiguitat de fins a 54.000 anys, trobades a la cova de Kaldar, situada a l’Iran.

Aquesta descoberta ha estat publicada recentment en una de les revistes que es troben al top ten en matèria de ciències multidisciplinàries: el Scientific Reports. En parlarem amb diversos coautors, especialistes en diferents temes: Andreu Ollé, arqueòleg (coordinació projecte i tecnologia lítica); Behrouz Bazgir i Laxmi Tumung. També Palmira Saladié (Zooarqueologia i tafonomia); Juan Manuel López (microfauna) i Ethel Allué (arqueobotànica). Què pot aportar aquesta recerca al coneixement del pas del Paleolític mitjà al Paleolític Superior a la regió de les muntanyes del Zagros, així com sobre el poblament d'Europa per part dels humans anatòmicament moderns? Es tracta d’un projecte internacional de l'IPHES, nascut de la presència d'investigadors iranians que fan la seva tesi doctoral i, de fet, s’ha formalitzat un conveni oficial de col·laboració entre l'IPHES i les institucions iranianes. Els resultats de la datació d’aquest jaciment situen l’Iran entre els primers indrets habitats pels humans moderns que, juntament amb els grups d’hominins llevantins, van aconseguir per primera vegada dispersar-se des de l’Àsia occidental fins a Europa. La cova de Kaldar proporciona un dels exemples més antics de l’existència de l’home modern en aquesta part del món, i a la vegada dades sobre com aquestes poblacions van sobreviure al clima i a les situacions mediambientals paleàrtiques que resultaven noves per a ells.

 

LA PEÇA: (Amb l’arqueòleg Andreu Ollé). Hem triat dos elements: una punta Levallois característica del Paleolític mitjà, fabricada per grups neandertals, i una lamineta del Paleolític superior, fabricada pels humans anatòmicament moderns. Ambdues peces són de sílex i procedeixen del jaciment de Kaldar, de nivells diferents. Amb elles pretenem posar en evidència les diferències entre els dos períodes i parlar dels canvis tecnològics que podem estudiar en aquest jaciment.

 

SEGON TEMA: Tarragona se suma amb l’arqueologia a la celebració d’una dècada de projectes de recerca europeus de primer nivell mundial. El 15 de març reunirà personal investigador que en aquest temps han obtingut finançament del prestigiós European Research Council (ERC). La jornada, coneguda com ERC Week, tindrà lloc a la seu de l’ICAC, coorganitzador de l’esdeveniment juntament amb l’IPHES i l’ICRPC. En parlem amb Xosé-Pedro Rodríguez, coordinador de recerca de l’IPHES´. Serà de les 16 a les 19 h, a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Amb aquesta finalitat, les diferents presentacions abordaran aspectes relacionats amb l’evolució en la presència de grups espanyols al ERC, l’enfoc científic general dels projectes subvencionats, així com la contribució d’aquest programa en la carrera científica dels membres dels grups d’investigació participants. La jornada comptarà amb l’assistència de la National Contact Point del ERC a Espanya, Esther Rodríguez; del director Sistema CERCA, Lluís Rovira, i de personal investigador que ha dirigit o està dirigint projectes ERC des de centres de l’Estat. Aquest organisme, creat per la Comissió Europea, té com a missió el finançament de la investigació d’alta qualitat científica mitjançant les denominades ERC-Grants, un ambiciós programa que recolza projectes d’investigació de fins 5 anys de durada amb dotacions econòmiques que van des dels 1,5 fins als 2,5 milions d’€. Des de la seva creació fa 10 anys, l’ERC ha finançat 5 projectes d’investigació arqueològica a Espanya.

 

QUI ÉS QUI A L’IPHES: CARLES LORENZO MERINO. Professor d'Evolució humana a la URV, és investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i coordinador del “Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana” a la mateixa universitat. Forma part de l'equip d'investigació dels jaciments de la Sierra de Atapuerca des de 1990 i des llavors ha participat de forma contínua en els treballs d'excavació i recerca d'aquest jaciments. Doctor per la Universidad Complutense de Madrid i Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat col·laborador del Departament de Paleontologia de la Universidad Complutense, becari de recerca del CSIC, becari de la “Residencia de Estudiantes” a Madrid i ha realitzat diverses estades de recerca a l'estranger, entre d'altres al Cleveland Natural History Museum i al American Museum of Natural History de Nova York. La seva recerca es centra en l'estudi anatòmic i evolutiu dels fòssils humans, principalment de l'esquelet postcraneal. A la seva tesi doctoral, dirigida per Juan Luis Arsuaga, va estudiar l'evolució de la mà als homínids, incloent-t’hi les restes trobades a la Sierra de Atapuerca. Les restes de mà d'Atapuerca són el registre més complert que tenim de tota la evolució humana. Altres temes de recerca són la evolució del dimorfisme sexual en els homínids, les seves implicacions etològiques i sociobiològiques, i l'aplicació de tècniques tridimensionals per l'estudi de restes humanes. És autor de més de 100 publicacions, entre els que es troben articles a les revistes més prestigioses, tant de ciència general com Nature o Science, o més específiques de l'àmbit de l'evolució humana, com Journal of Human Evolution o American Journal of Physical Anthropology. Coautor del manual de prehistòria

Evoluciona. Dimarts 14 de març 

 

carregar més fotografies

Evoluciona. Amb Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano

Publicat el: 28/02/2017

Evoluciona des de la sala de col·leccions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). En aquest programa, ens han acompanyat els investigadors Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano.

 

TEMA 1: Qui es qui a l’IPHES

NÚRIA IBÁÑEZ, tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils

Es va formar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la idea de poder exercir com a arqueòloga. La seva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 19 anys. Va entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan estava fent la carrera de Geografia i Història a la URV, com a alumna de Prehistòria d’Eudald Carbonell, llavors director de l’IPHES. La seva feina va començar com a col·laboradora al mòdul de fauna identificant les aus i els conills del Paleolític superior final i Epipaleolític. També va tenir un petit contracte per restaurar peces òssies d’Atapuerca, així com la realització de motlles. Amb els anys van canviar les prioritats i necessitats de l’institut i ha acabat sent tècnica en gestió i conservació de restes fòssils. En els darrers anys ha publicat diversos llibres destinats als més petits, sobre patrimoni natural, costums, arqueològic... de les Terres de l’Ebre.

 

TEMA 2: Amb la Núria parlem de la sala de col·leccions de l’IPHES. Un servei que ofereix què conté, d’on provenen els fòssils, tipus de fòssils, com es conserven, com es poden consultar... “és COM UNA BIBLIOTECÀRIA, PERÒ DE RESTES FÒSSILS”. La seva responsabilitat consisteix en dur a terme la gestió dels fòssils des del moment en què arriben procedents dels jaciments fins a la seva ubicació a la sala de col·leccions, custodiant-los i protegint-los. Són materials que estaran a l’IPHES en dipòsit provisional fins que es retornin a les institucions corresponents. Parlem del control en el dia a dia de la tasca documental dels materials. És molt important revisar que tant les instal·lacions on s’ubiquen les col·lecciones com les condicions ambientals siguin sempre les més idònies i es puguin prevenir danys futurs. Diferents tipus de col·leccions necessiten diferents formes d’atenció: no és el mateix conservar una col·lecció d’ossos fòssils que una de material lític ni tampoc una col·lecció d’ossos actuals, per exemple. El seu servei està dirigit al personal investigador i engloba tots els projectes de recerca, malgrat que els jaciments de la Sierra d’Atapuerca són els qui donen més feina perquè generen més volum de material. Parlem d’alguns dels reptes d’aquesta disciplina; del sistema alfanumèric de prestatgeries, baldes i caixes que relacionen a l’inventari el número de caixa amb el contingut.

Les eines principals són l’inventari de tot el que hi ha dins la sala de col·leccions i una sèrie de fitxes o formularis.

 

TEMA 3: L’IPHES, al Mobile World Congress 2017

Amb Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i codirector del projecte de recerca que aquest institut desenvolupa a Eritrea.

En el marc del Mobile Congress que es fa aquests dies a Barcelona presentarà aquesta recerca a joves estudiants d’ESO i batxillerat. Ho fa en el marc de la iniciativa “La Ciència del teu món” del Festival YoMo Barcelona, adreçada a estudiants d’ESO i batxillerat. Presentarà als joves el projecte de recerca que du a terme a Eritrea i oferirà tallers didàctics i pràctics sobre les principals espècies d’homínids. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social serà present fins al 2 de març, al Youth Mobile Festival Barcelona (YoMo Barcelona). En aquest context, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES, presentarà el projecte d’investigació que aquest institut du a terme a Eritrea i l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’àrea de socialització del mateix centre de recerca, impartirà uns tallers didàctics sobre les principals espècies d’homínids. Pel YoMo Barcelona hi passaran uns 15.000 estudiants d’ESO i batxillerat, de Catalunya i de tota Espanya, que volen ser testimonis i gaudir d’aquest mostrador internacional de la ciència i la tecnologia. El projecte d’investigació que donarà a conèixer l’IPHES a l’estand de “La Ciència al teu Món” porta per títol "Cuna de la Humanidad: Eritrea-Valle del Rift", està finançat per la Fundación Palarq i gestionat des de la Fundación Atapuerca.

De caràcter paleontològic i arqueològic, se centra geogràficament a la conca d'Engel Ela-Ramud, situada a la depressió de Danakil a Eritrea, al costat del mar Roig, una de les regions més àrides i inhòspites del món. Recentment ha conclòs la cinquena campanya d'excavacions i prospeccions, codirigida per Bienvenido Martínez-Navarro i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l'IPHES.

 

L’explicació d’aquest projecte servirà per introduir als joves estudiants en l'aventura de les ciències prehistòriques i paleontològiques, explicant la importància de la troballa dels fòssils per interpretar l'escenari ecològic en el qual es van originar les primeres poblacions d’homínids, i com van evolucionar fins a convertir-se en humans anatòmicament moderns. També es mostrarà com eren les primeres eines de pedra, que els nostres avantpassats utilitzaven, per exemple, com si fossin ganivets, gràcies als quals podien accedir als cadàvers dels grans animals amb l'objectiu d'alimentar-se. D’aquesta manera es van transformar en omnívors consumidors d'aliments molt més energètics, cosa que els va permetre desenvolupar un cervell molt més gran i una major intel·ligència. Durant els dies 1 i 2 de març, entre les 11 i les 14 hores, es faran activitats pràctiques amb fòssils d'homínids, que oferirà Lluís Batista, mentre que Bienvenido Martínez-Navarro impartirà una breu xerrada sobre les investigacions a Engel Ela-Ramud i respondrà als estudiants qualsevol pregunta relacionada amb aquest projecte.

 

TEMA 4: Noves evidències sobre la dieta de l’Homo antecessor d’Atapuerca. Amb la investigadora de l’IPHES Marina Lozano, coautora d’un article científic d’impacte que s’ha fet públic aquest dilluns. Un equip coliderat per experts de la Universitat de Barcelona, l’IPHES i la Universitat d’Alacant analitza per primera vegada la dieta de l’Homo antecessor a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen les partícules abrasives dels aliments en l’esmalt dental. Segons el nou estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, l’H. Antecessor processava i consumia l’aliment de manera diferent d’altres hominins del Plistocè inferior. L’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat d’Alacant.

 

Aliments que deixen traces en l’esmalt.

 

L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats. «La utilitat d’aquesta metodologia s’ha confirmat amb l’estudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

 

Més densitat d’estries en l’H. antecessor

 

Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’H. Antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’H. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica l’investigador.

Evoluciona. Dimarts 28 de febrer 

 

Evoluciona. Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari

Publicat el: 14/02/2017

ENTREM A UNA CLASSE PRÀCTICA DE RESTAURACIÓ en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la URV gràcies al treball que realitza l’IPHES, de primer nivell mundial en el seu àmbit. Participants: Gala Gómez, professora de l’assignatura de Conservació i restauració en Arqueologia Plistocènica. Parlarem també amb alguns dels alumnes, procedents de Barcelona, Madrid, Salt, Alguazas, a Múrcia, Xile, Colombia, França i la Xina. És el seu segon dia de classe, acaben el divendres, 24 de febrer.

A l'assignatura fan una part de teoria i moltes pràctiques. A la teoria veuen que és la conservació, la restauració i el paper dels restauradors en la conservació i el estudi dels materials arqueopaleontològics. S’explica què són béns culturals subjectes a les lleis del patrimoni amb valor científic, històric, i en alguns casos artístic. També es parla dels criteris d'intervenció que s’apliquen als fòssils per tal d'obtenir el màxim de dades possibles i al mateix temps conservar-los per a les generacions futures. Comprovarem com són les tècniques de neteja (mecànica, química), consolidació i adhesió, reintegració, extraccions in situ (blocs, engassats, etc.) i també intervencions indirectes de conservació preventiva: embalatges, magatzematge i control de les condicions mediambientals, així com els motlles i reproduccions per mitjans tradicionals i 3D.

 

QUI ÉS QUI

Isabel Expósito, tècnica de l’àrea d’arqueobotànica. Treballa al camp com arqueòloga i en la recollida de mostres destinades a l’anàlisi pol·línica. Al laboratori la seva tasca consisteix en processar les mostres recollides per a l’extracció dels pòl·lens i espores que conté el sediment. Això es fa mitjançant un tractament que implica la adició de diferents reactius per tal d’eliminar la fracció mineral i les impureses de la mostra. Una vegada aïllat el residu palinològic, porto a terme la identificació al microscopi del contingut de la mostra. Això implica contar els pòl·lens, les espores de falgueres o molses, els fongs, les microalgues, que pugui contenir.

L’espectre pol·línic serveix per a conèixer el tipus de paisatge associat al moment cronològic que estudien i, per tant, el clima imperant. També aporta dades sobre les activitats humanes relacionades amb els vegetals o el grau de desforestació de l’entorn.

Els microcarbons, per la seva banda, estan associats a la proliferació d’incendis forestals naturals, que a la Mediterrània són afavorits per la sequera.

 

La “PEÇA” o “PECES”

Les peces que comentarem són dues làmines palinològiques que contenen, per una banda, el residu procedent d’una mostra de fems actuals i, per l’altre, el conjunt de pòl·lens fòssils l’espectre fòssil d’una mostra procedent del jaciment arqueològic de El Mirador (Atapuerca).

L’estudi i comparació de les dues mostres ens permetrà avaluar la fiabilitat de la reconstrucció del paisatge prehistòric.

 

AGENDA: Amb l'arqueòloga Marta Fontanals, codirectora del projecte de recerca al jaciment El Cavet, a Cambrils. Activitat familiar. Taller didàctic El mar en temps prehistòrics: rebost i joier, a càrrec de l’IPHES, inspirat en les dades obtingudes al jaciment El Cavet, de Cambrils, on desenvolupem un projecte de recerca. Els participants elaboraran el seu propi collaret o penjoll amb conquilles comunes. En el marc de les 13enes Jornades de la Galera (Cambrils)

Diumenge, 19 de febrer, a la Torre del Port, Cambrils

Evoluciona. Dimarts 14 de febrer 

 

Evoluciona. PALEODEM: primer projecte 'ERC consolidator Grant' sobre prehistòria en 10 anys a Catalunya

Publicat el: 31/01/2017

El segon programa de l’any, des del Laboratori de Paleoentropologia de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Parlem d’un Projecte europeu, un 'ERC consolidator Grant' amb Javier Fernández-López de Pablo, investigador principal del projecte i Magda Gómez, investigadora postdoctoral, que treballa en el metaanàlisis de dades arqueològiques i Sergi Lozano, investigador Ramón y Cajal i membre també del projecte. Ell treballa en anàlisis de xarxes i modelització computacional. 

El somni de tot investigador de nivell és obtenir un projecte europeu d’aquestes característiques, pel prestigi i els recursos que dóna. És estar a la ‘champions’ de la investigació. És el primer que aconsegueix l’IPHES a través del Consell Europeu de Recerca (European Research Council). L''ERC consolidador Grant' subvenciona proPrijectes a investigadors reconeguts a l'estadi intermedi de les seves carreres científiques (de 7 a 12 anys després de l'obtenció del doctorat), amb l'objectiu de consolidar la seva pròpia línia i equip d'investigació.

Javier Fernández-López de Pablo desenvoluparà al costat del seu equip d'investigació un projecte al llarg de 5 anys titulat "Batega Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia (c.15,000-8,000 cal BP)" (PALEODEM). Aquesta investigació té com a objectiu reconstruir les dinàmiques de població entre finals del Magdalenià i el Mesolític Recent (fa entre 15.000 i 8.000 anys) a la Península Ibèrica, "un període que va ser testimoni de grans transformacions climàtiques i ambientals i l'impacte en la demografia humana segueix sent desconegut", afirma Fernández.

PALEODEM compararà diferents indicadors paleodemogràfics, amb reconstruccions paleoambientals multidisciplinaris per entendre com els canvis climàtics del final de l'última glaciació i dels inicis de l'Holocè van afectar a les poblacions a escala local, regional i macroregional. El projecte contempla també l'anàlisi de xarxes i la modelització computacional basada en agents per estudiar com a llarg termini els canvis en la densitat de població i la interrelació entre els grups influeixen en els processos de transmissió i l'evolució cultural. Primer projecte 'ERC consolidator Grant' que arriba en 10 anys a Catalunya, en matèria de prehistòria, i quart de l'Estat des de 2006. 

 

Qui és qui i la peça

Marina Lozano Ruiz, Investigadora IPHES i Professora Associada URV. Doctora en Història per la Universitat Rovira i Virgili. Membre de l’equip d’excavació i recerca des de 1996. L’any 2007 va entrar a formar part de l’equip d’investigadors de l’IPHES on ha desenvolupat la seva recerca centrada en els següents temes:

-Desgast dental i patologies orals de fòssils pleistocens i holocens.

-Microdesgast dental de fòssils humans per a establir paleodieta

-Lateralitat cerebral i origen del llenguatge

Des de l’any 2014 és professora associada de la URV on imparteix dues assignatures al Grau d’Antropologia i Evolució Humana: Evolució Humana i Antropologia Forense.

Ha dirigit una tesi doctaral i tres treballs de màster. Actualment, supervisa alumnes de diversos nivells: Treballs de Fi de Grau (2 estudiants), Tesi de Màster (1 estudiant), Tesis Doctorals (2 estudiants) i un investigador postdoctoral.


PEÇA:

Mandíbula humana del jaciment de El Mirador, a Atapuerca, datada en 4400-4100 anys abans del present. Té una peculiaritat: un quart molar. A més, té diverses patologies dentals.

 

Agenda: Conferència sobre el Camp dels Ninots

Participants: N'hem parlat amb Bruno Gómez i Gerard Campeny, que la impartiran conjuntament. Són membres de l’IPHES i codirectors de les excavacions al jaciment El Camps dels Ninots, a Caldes de Melavella, GironaEl proper divendres 3 de febrer, a les 13 h, fan la conferència Un mar de tresors: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots, a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG en el context de les Olimpíades de Geologia que s'organitzen a Catalunya.

Evoluciona. Dimarts 31 de gener 

 

Evoluciona. Primer programa de la temporada

Publicat el: 17/01/2017

Torna l'Evoluciona, el programa que fem a Tarragona Ràdio amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

TEMA 1: En aquest primer programa de la temporada, conversarem amb Maria Targa, gerent de l’IPHES. Ho és des de la primavera passada. Hem fet una perspectiva abordant els objectius del centre per enguany; ens ha detallat les prioritats de l’institut, que aglutina 60 investigadors, sobretot, pel que fa a seguir apostant per la seva internacionalització.

 

TEMA 2: Hem fet el programa des del laboratori molecular. Des d’aquest indret, us hem parlat de les diferents exposicions que aquests dies té en marxa l’IPHES. Ens ho han explicat, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització i Florent Rivals, investigador ICREA adscrit a l’IPHES i que ha participat activament en una exposició sobre neandertals que aquest dilluns s’ha inaugurat a Madrid. El mateix dilluns a Tarragona es va estrenar una altra mostra, sobre el paleoambient a les conques dels rius i rieres del Camp de Tarragona i zones pròximes. A Mora d’Ebre des de divendres es pot veure la mostra Europa fa un milió d’anys, i divendres s’inaugura a Extremadura una altra exposició sobre 100 anys d’excavacions a ‘El Conejar’.

 

TEMA 3: Nova temporada i estrenem secció: Qui és qui a l’IPhes. A banda de seguir apostant per ‘La peça del dia’. Programa rere programa, coneixerem els investigadors i les seves diferents disciplines de treball i projectes de recerca. Avui, la investigadora és Deborah Barsky, investigadora a l’Iphes des de fa sis anys, el 2010. Està especialitzada en l’estudi de la tipologia de les primeres eines de pedra. La seva recerca és interdisciplinària i té a veure amb les primeres poblacions humanes i els paisatges en què s’han desenvolupat. Ens explicarà, què ens diuen els utensilis? I hem parlat de les primeres eines de pedra.

 

Pel que fa a la peça d’avui: No és una peça original si no un morfotipus experimental d'un tipus d'eina que estan estudiant ara a l’IPHES sobre Orce. O sigui, una eina molt antiga dels primers homínids, per no malmetre els originals es fan altres representacions per poder experimentar, analitzar possibles usos.

Evoluciona. Dimarts 17 de gener 

 

Evoluciona: Jaciment arqueològic de la Boella

Publicat el: 10/05/2016 per Tarragona Ràdio

Aquest dimarts hem tancat la temporada del programa de divulgació científica, Evoluciona, des del jaciment arqueològic de la Boella. Com sempre, amb l’institut de paleoecologia Humana i Evolució Social. L’IPHES ha engegat les excavacions al Barranc de la Boella, en una campanya que s’allarga fins al 27 de maig. Enguany es compleixen 10 anys d’excavacions a la zona, sota la direcció de l’IPHES.

Hem parlat amb els investigadors Josep Vallverdú i Palmira Saladié, com a codirectors de l'excavació. Ens han explicat la història del jaciment; hem fet balanç de les principals aportacions; del que queda pendent, i de les publicacions relacionades importants científiques que han donat les diferents campanyes.

També ham parlat amb Marina Mosquera, que imparteix els crèdits de Mètodes d’excavació en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que es fa a la URV juntament amb altres centres de l’estranger. S’utilitza el Barranc de la Boella com un dels jaciments on estudiants d’aquest màster fan les seves pràctiques curriculars. Us hem explicat com s’utilitza el treball de camp per posar en pràctica el que se’ls hi ensenya al màster.

Ens han acompanyat el Salvatore, estudiant que està a Tarragona fent la mobilitat amb l’IPHES i participa a l’excavació. També altres estudiants, com els mallorquins, Julià Baqué i Dani Rioja; d’antropologia i història, respectivament; la malaguenya, Anabel Ferrando o l’arqueòleg gallec, Pedro Perales. Ens han explicat la seva experiència. Finalment, hem parlat amb Antonio Pineda, que elabora la seva tesi doctoral sobre el Barranc de la Boella.

Evoluciona. Dimarts 10 de maig 

 

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril

Publicat el: 26/04/2016

Evoluciona amb l’institut de palecologia Humana i Evolució Social. Des de la seu de l'IPHES, entrevistarem Xosé-Pedro Rodríguez, nou responsable de l’àrea de recerca. I és que la investigació és una de les tres potes sobre les quals se sustenta l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, juntament amb la docència i la socialització. També entrevistarem Núria Ibáñez, arqueòloga i autora del llibre Els ritmes del delta de l'Ebre. A la secció de La Peça, parlarem d'una urpa d'au rapinyaire de fa 50.000 anys trobada a la Cova de les Teixoneres, a Moià (Moianès), amb l’arqueòloga i becària predoctoral Anna Rufà

Evoluciona. Dimarts 26 d'abril 

 

carregar més

Els últims programes i entrevistes 

El Matí de Tarragona Ràdio 

Especial atemptats terroristes

Publicat el: 18/08/2017 12:45h

Tarragona Ràdio ha seguit en directe els atemptats terroristes, amb connexions des primera hora a Cambrils amb la unitat mòbil i un gran desplegament a la redacció d'informatius.  També amb un seguiment en directe dels 3 m...

Especial atemptats terror... 

 

L'informatiu del migdia. Especial sobre els atemptats

Publicat el: 18/08/2017 14:12h

L'informatiu del migdia. ... 

 

El Pont de Mahoma 

Òscar Cadiach aconsegueix fer cim al Broad Peak

Publicat el: 27/07/2017 14:12h

El tarragoní, després de catorze hores d’ascenció, ha fet cim pocs minuts després de les 8.41 hores. Òscar Cadiach ho ha aconseguit. L’alpinista tarragoní ha aconseguit fer el cim del Broad Peak, ...

Òscar Cadiach aconsegueix... 

 

Ja tardes!!! 

Toc de Castell 

Nova Temporada del Toc de Castell. Dimecres 26 de Juliol

Publicat el: 27/07/2017 19:07h

Toc de Castell. Dimecres ... 

 

Un, dos i seguit. Divendres 20:30h 

Mi Rollo és el Rock!! 

Mi Rollo Es El Rock 146, entrevistamos a Apelo, BON ESTIU!!

Publicat el: 12/07/2017 21:20h

Grupo histórico en el ROCK tarraconense, 17 años contemplan a APELO que nos presentaron su 2º disco "Sin miedo y con rabia". Descubrimos a L.E.D.S. "cruzando el charco" hasta México. Último programa, 32º, de nuestra T...

Mi Rollo Es El Rock 146 

 

Dents i ungles 

Dents i ungles. Com elles

Publicat el: 10/07/2017 10:43h

  Com elles va començar sent un espectacle que es va estrenar a l’abril de 2014. Des d’aleshores l’han portat pels escenaris Mireia Vidal-Conte, Odil Arqué i Marc Romeva, amb la direcció de Sebastià ...

Dents i ungles.  

 

Paraula de Jazz 

127º PARAULA DE JAZZ: Especial verano (II) - 20.06.2017

Publicat el: 21/06/2017 09:55h

Esta noche en Paraula de jazz hacemos el último viaje de nuestra CUARTA TEMPORADA. En este tiempo de música hablaremos de los Festivales de Jazz que se celebran en las localidades francesas de Vienne y Marciac.   También tenemos ...

PARAULA DE JAZZ. Dimarts ... 

 

Palabra de Friki 

Nova Temporada de Palabra de Friki. Dilluns 18 de Juny

Publicat el: 26/06/2017 16:51h

Palabra de Friki. Dilluns... 

 

Passió Ovalada 

Darrer Programa de la Temporada de Passió Ovalada. Fins a la propera!!!!

Publicat el: 05/06/2017 23:24h

Passió Ovalada. Dilluns 0... 

 

ReAcciona 

L’Escola l’Antina de Torredembarra al Re-Acciona amb Inés Solé

Publicat el: 28/04/2017 20:14h

En aquest cas, un de molt especial per què ens traslladem a l’Escola l’Antina de Torredembarra i estem amb els alumnes de cinquè de primària que estan fent un projecte sobre els refugiats preciós al qual han sabut i...

RE-ACCIONA 2017-04-26 

 

L'Escaner amb Enric Pujol 

L'escaner amb Enric Pujol

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

El periodista tarragoní Enric Pujol fa cada dilluns un comentari sota el títol l’escàner al Sempre Nàstic envers l’actualitat del club grana. També enceta unes píndoles històriques sota el nom de Flash Nàstic en que repassa en cada partit del Nàstic efemè...

Déu ha estat just 

 

Déu ha estat just

Canal Mare Terra

Publicat el: 01/01/1970 01:00h

La Veu TV (‘La veu que et veu’) està impulsada per la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) i Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a aquells col·lectius, entitats i persones que no...

Ajuntament de Tarragona

www.tarragonaradio.cat