Castillo sobre Junqueras: 'Em vaig trobar una persona carinyosa, absolutament sencera, reflexiva i, fins i tot, autocrítica en alguns moments'

Publicat dilluns 11 de Gener de 2021 12:25


Carles Castillo

Conversem amb l'exregidor i exdiputat al Parlament Carles Castillo en la primera entrevista que concedeix des del que a finals de l’agost de l’any passat es va donar de baixa del PSC per incorporar-se després, el desembre, com a número 4 per ERC de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14-F.

Josep Suñé: Com es tanca una etapa de vida, valors i militància de 27 anys, sense deixar una part de l’essència que un representa i ha representat pel camí?

Carles Castillo: De vegades amb tristesa i dolor, tampoc ho amagaré. Però també amb il·lusió, pel que ve per davant. I intentar no deixar precisament els valors i els grans principis enrere. Penso que sempre he lluitat, també des del PSC, pel que pensava i fins el final he intentat lluitar i canviar les coses.

J.J: En la seva carta de renuncia -a l’agost- va dir que les diferències eren bàsicament amb la direcció del partit, i no amb la militància de base socialista. Ho manté?

C.C: Hi ha diferents PSC’s: El de la militància, que és d’esquerres, progressista, ‘canyero’ i rebel, i un altre PSC que l’estant transformant en una cosa diferent. És el de la classe dirigent i l’aparell de partit que tira cap a una altra banda. És veu com un procés per sortir-se de l’esquerra o anar cap a una 'dretització', pensant en el curterminisme amb la voluntat de menjar-se el gran pastís de Ciutadans. És una llàstima perquè el PSC és un partit símbol de l’esquerra.

J.J. Primer va ser vostè però després Rubén Viñuales va deixar la formació taronja (Ciutadans) per fitxar pel PSC, i Lorena Roldán va deixar també C's per anar a files del PP. Entén que a la ciutadania no li agradin aquests moviments.

C.C: Primer, estic segur que els tres casos són absolutament diferents. No tenim un pensament estàtic, la vida i el pensament té una evolució i no és una foto fixa. I per tant, jo crec que tens dret a anar evolucionant i canviar d’opinió. A modular o matissar les teves opinions, i això la ciutadania ho ha d’entendre. Igual que la ciutadania no vota el mateix partit tota la seva vida. Jo entenc que la ciutadania ens posi a tots al mateix cistell, però entenc que són tres casos diferents, insisteixo.

J.J: En el seu cas quina ha estat la gota que va fer vessar el got en el seu moment?

C.C: És un procés. Potser va ser el suport -dels socialistes- a la Monarquia. I principalment l’actitud davant d’una Monarquia que sembla que ha estat corrupta. Al Congrés dels Diputats es va votar en contra d’una comissió d’investigació. Vaig criticar això públicament. El tema de les primàries, que també em vaig quedar sol. Al final, es junta tot i vaig concloure que no estava al lloc adequat. Es semblava deshonest defensar coses que no creia.

J.J: Part de la direcció socialista es va prendre malament que anés a veure Oriol Junqueras a la presó, l’1 de març a Extremera. Va ser la primera que un càrrec socialista feia a algun dels polítics catalans empresonats. Després visitaria Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva.

C.C: Aquest va ser segurament la raó principal d’una empipament que jo no acabo d’entendre de la direcció amb mi. Ho van viure com una mena de traïció estranya.

J.J. Va parlar amb Junqueras d’entrar a les llistes republicanes?

C.C: No, que va. Ni amb Junqueras, ni amb la Carme (Forcadell) ni amb cap d'ells.

J.J: La conversa amb ells -els polítics empresonats- li va fer canviar la percepció de les coses?

C.C: L’actitud de Junqueras em va sobtar positivament. Jo m’esperava una persona que quan va a veure’l un socialista (que fins llavors cap l’havia anat a veure), i m’esperava una persona de fer-me retrets, tirar-me coses en cara. I el que em vaig trobar és una persona afectuosa, absolutament sencera, reflexiva i, fins i tot, autocrítica en alguns moments. I em va sorprendre positivament, des del primer moment.

J.J: Com ha passat de considerar-los ‘polítics empresonats’ -quan era diputat del PSC- a ‘presos polítics’, ara que està a les llistes d’ERC.

C.C: Per l’ideari i imaginari socialista ens ve al cap, en parlar de presos polítics, els dels franquisme i els del nazisme. I és veritat que ens és difícil entendre que en una democràcia del segle XXI, europea, suposada democràcia avançada, la forma que tenen actualment els presos polítics és absolutament diferent d’aquells presos del franquisme o el nazisme. I no per això són menys presos polítics. I jo d’això me n’he anat adonant, i és veritat que és una evolució del meu pensament que vull reconèixer. I que penso que és positiva pels independentistes, que hi hagi una evolució en aquest sentit. Per això em sorprenent algunes crítiques.

Nota: Amb Carles Castillo també hem parlat sobre el pas al costat de Miquel Iceta, deixant via lliure a l’actual Ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat a Catalunya. I qüestions de l’àmbit local, com l’intent de moció de censura a Pau Ricomà, o el cas Inipro, entre d’altres. 



(ESCOLTEU L'ENTREVISTA ÍNTEGRA A L'ENLLAÇ)