Converses amb August. 'Plegravat'

Publicat dilluns 23 de Novembre de 2020 11:22


Converses amb August. Dilluns 23 de novembre

El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l'emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l'humor, es clar! 

Foto: ©️ Pep Escoda

“Plegravat”

Ei, emperador, avui porto un notició. Sí, sí, he descobert que a aquesta ciutat passen coses molt estranyes, com soc un gran investigador he descobert algunes.

El divendres no tenia res a fer i vaig decidir veure el plenus de forma telemàtica. Nooo, no és que anés amb el fill de Penélope, és que ho fan a distància. Cridant? Tampoc! Va, deixi’m explicar.

Quan va començar la sessió vam sentir al drumviir Ricomanus parlant, però ell no estava parlant. Crec que va ser el Natalus filius que va dir «Alcalde, però té gravades les respostes del ple? Ui, ui, ui, quin mal rotllo....

Així que he arribat a la conclusió que els plens que veiem estan gravats. És normal, qui pot aguantar set hores sense anar al lavabo davant un portàtil. Sí, es clar, ningú veu el que hi ha a la part de sota de les taules, però no crec que estiguin asseguts en un orinal. O... esperi, algunes cares que veig per la pantalla... igual no es que estiguin enfadats pel fixatge d’Espimsa, igual és un esforç “diferent”.

Per cert, que he mirat què és això d’Espimsa i he llegit que és una empresa municipal dinamitzadora i col·laborant en el desenvolupament de la ciutat. Mira què bé! Miro las seves notícies i veig que és del novembre del 2017, “La fira de l’oli torna a la Rambla”, doncs si ha tornat al 2017 ja deu haver marxat. Carai, si això és desenvolupament de la ciutat, ja sembla la construcció del nou mercat, que ha durat més que l’imperi Romà. No august?

Doncs jo crec que els magistrats del Circ de la Font el que fan es trucar-se per pactar el que diuen i el seu vot. Després graven les seves intervencions i envien els vídeos a la secretària, que les edita i les munta. Així que igual estan cuinant o passejant mentre els ciutadans pensem que estan allà barallant-se pel POUM o un lloc de feina que, fills meus, mira que maregen abans de contractar algú. No m’estranyaria que aviat televisin els concursos públics per una plaça i que el presentés el Carles Sobera donant tres opcions i el comodí de la trucada. Escolteu, fitxeu-me a mi, no tinc estudis ni títols, però Fortuny estarà content perquè cobro poc... i també treballo poc, per què ens hem d’enganyar. Sobre això del concurs, només hem de veure que l’arribada del gerent de la ràdio ha estat com el part d’un elefant. Au!