El pont de Mahoma 152. Del Sant Magí del mar Internum a la Vall Fosca

Publicat dijous 27 de Agost de 2020 11:54


El pont de mahoma. Dijous 27 d'agost

Avui fem el programa des del nivell de mar, per parlar-vos de muntanyes envoltades d’aigua; de llacs glacials, com el Saburó. Farem l’ofrena a Sant Magí, al Mare Internum, com la que va fer el company Òscar Cadiach abans de marxar cap al Broad Peak, el 2017. 

Així, doncs, farem el pic de Saburó (2.905 m), amb els seus espadats pedregots del cim. Ens mourem entremig de llacs glacials, a la Vall Fosca, que és sempre un valor segur!

Avui, des del mar, us expliquem que l'aposta pel turisme de proximitat dispara els rescats que han fet els Bombers en el que va d’estiu. Creixen notablement els rescats en rius i gorgues, amb un augment del 161%, en comparació amb l’any passat. Fins el 15 d’agost, els rescats en medis fluvials han passat dels 21 als 55 en total, a Catalunya, 11 dels quals a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Aquestes zones són molts atractives amb les altes temperatures de l’agost, però la gran afluència de banyistes després del confinament, fa pujar l’estadística d’accidents.

Hem sentit la veu del sergent de la unitat tècnica del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat, Alfons Estelrich, que assegura que després del confinament la gent que ha decidit no anar de vacances, es decanta per aquests llocs de proximitat. En contrapartida, el descens de turistes a la costa ha portat una davallada del 31% dels rescats al mar. Al Camp de Tarragona, diu Estelrich, llocs com el gorg de la Febró, el Niu de l’Àliga, o el Toll de l’Olla, o la Riba, centren bona part dels rescats.

Altres serveis també han crescut 8%, com els rescats de muntanya, i un 13% pel que fa a la recerca de persones perdudes al medi natural. Malgrat els consells de seguretat, l’augment de l’afluència de gent sempre incrementa el risc d’accidents.
Això, a les portes d'un cap de setmana amb un i
mportant canvi de temps a muntanya. S'espera una davallada tèrmica, vent, mala visibilitat, i precipitació, sent neu als cims pirinencs.

Hem compartit la cordada del programa, des d'aquell lloc emblemàtic de Tarragona, a tocar del mar, Josep Maria Bonachí, Josep Suñé i Ricard Fernández i Lluís Comes a la part tècnica.  El Ricar, com sempre, ha tancat el programa amb la lectura d'un text clàssic de muntanya.

Ha estat de Virginio Gayda (1885 -1944). A la Savoia. Memòries i impressions alpines. Butlletí del CAI, 1906. (pp161)

"Jo escalo la muntanya per poder oblidar i ser lliure. La nostra follia ens fa pensar que tanquem tota la vida en un desig o un dolor nostre. Creiem que som el centre de totes les coses, pensem que l'univers només viu per i per a nosaltres... Però, quan, des de dalt d'una muntanya, guaitem l'horitzó obert i els cims que vetllen la vida del pla i veuen passar i esvanir-se generacions al llarg dels segles, comprenem per primer cop la indiferència per les nostres passions de tot allò que ens envolta. Aleshores reflexionem sobre la vanitat de tants dels nostres somnis de conquesta, que aparentment omplen tota la nostra vida i que, no obstant, són minúsculs i inútils en relació amb la vida de l'univers..."