El Pont de Mahoma. Cova subterrània del carrer Gasòmetre de Tarragona

Publicat dijous 09 de Maig de 2019 11:33


El Pont de Mahoma. Dijous 09 de maig

Es desvetlla un dels interrogants pendents del mapa de la Tarragona subterrània. S’ha pogut documentar una part del sifó terminal de la Cova Urbana del carrer Gasòmetre. Era una assignatura pendent que el passat més de març van resoldre un nombrós grup d’espeleòlegs.

Feia set anys que no es feia cap immersió a la sala Rivemar, que està inundada.

La cova del carrer Gasòmetre es va descobrir de forma accidental durant unes obres en un pàrquing d’aquest carrer, l’any 1996.

Una quarantena d’especialistes en espeleobusseig van fer les immersions el cap de setmana del 16 i 17 de març, de la mà de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) i amb l’ajut d’espeleobussejadors valencians. Han pogut topografiar uns 200 metres més de galeries al sifó terminal, per sota del nivell del mar, en una zona subterrània situada més amunt de la Rambla Nova, si busquem l’equivalent a la superfície de la ciutat. Encara no se sap amb exactitud fins on arriba aquest sifó Terminal, però amb aquesta nova campanya han conclòs que la cova segueix el traçat d’una gran fractura a les roques -diàclasi- que es dirigeix cap a la Plaça de la Font, mantenint-se sempre sota el nivell del mar i sense un final aparent a la vista.

Les dificultats tècniques de l’exploració han estat nombroses, ha estat necessari el porteig de més de 100 quilos de material per cadascun dels 4 membres de l’equip d’atac, incloent-hi 6 ampolles d’aire comprimit a 200 atmosferes. Els passos estrets, el desconeixement de la profunditat exacta on es treballaria i la reduïda visibilitat per la remoció dels sediments que provoquen els submarinistes amb el moviment de les aletes, també han donat complexitat a l’expedició.

N'hem parlat amb Josep Lluis Almiñana, president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) i Josep Maria Plana.

 

També us hem explicat que el company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach ajorna la seva expedició al Gyachung Kang. L’alpinista tarragoní tenia intenció d’explorar aquesta primavera la quinzena muntanya més alta de la terra i obrir-hi una nova ruta.

La logística i els feixucs tràmits necessaris per pujar la muntanya s’han dilatat excessivament, el que obliga ara a Cadiach a traslladar l’expedició a la tardor.

Ho ha anunciat al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, on ha explicat la complexitat d’una muntanya situada a cavall entre dos països, la Xina i el Nepal.

De fet, la intenció inicial de l’alpinista era pujar per la vessant xinesa. Una opció que ja va descartar en no obtenir resposta afirmativa a l’hora de sol·licitar els permisos en aquest país.

Caldrà esperar fins a la tardor per una expedició que és complexa, en la que l’alpinista recupe l’esperit d’aventura i la puresa de les tradicionals ascensions alpines.

El Gyachung Kang és el set mil més alt del món, amb 7.952 metres i, com hem dit, la quinzena muntanya més alta del món.

Sentim Òscar Cadiach.

Cadiach va completar els 14 vuitmils principals el juliol de 2017, en coronar el Broad Peak. El Gyachung és el primer gran repte del tarragoní després d’aquella gesta que el va convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils sense ajuda d’oxigen addicional.

L’alpinista tarragoní ja ha obert abans noves rutes a les grans muntanyes, com la del Broad Peak Central, la "Fem Tarragona" per la vessant xinesa, l’any 1992, o la "Free Tibet" al Cho Oyu, quatre anys després.

El Gyachung Kang s’ha coronat en contades vegades. La primera va ser fa més de 50 anys, el 1964.

 

Benvinguts al Pont de Mahoma 127