Evoluciona. Amb Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano

Publicat dimarts 28 de Febrer de 2017 12:02


Evoluciona. Dimarts 28 de febrer

Evoluciona des de la sala de col·leccions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). En aquest programa, ens han acompanyat els investigadors Núria Ibáñez, Bienvenido Martínez-Navarro i Marina Lozano.

 

TEMA 1: Qui es qui a l’IPHES

NÚRIA IBÁÑEZ, tècnica en Gestió i Conservació de col·leccions de fòssils

Es va formar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la idea de poder exercir com a arqueòloga. La seva vinculació a l’IPHES es remunta a fa 19 anys. Va entrar en contacte amb el món de l’evolució humana quan estava fent la carrera de Geografia i Història a la URV, com a alumna de Prehistòria d’Eudald Carbonell, llavors director de l’IPHES. La seva feina va començar com a col·laboradora al mòdul de fauna identificant les aus i els conills del Paleolític superior final i Epipaleolític. També va tenir un petit contracte per restaurar peces òssies d’Atapuerca, així com la realització de motlles. Amb els anys van canviar les prioritats i necessitats de l’institut i ha acabat sent tècnica en gestió i conservació de restes fòssils. En els darrers anys ha publicat diversos llibres destinats als més petits, sobre patrimoni natural, costums, arqueològic... de les Terres de l’Ebre.

 

TEMA 2: Amb la Núria parlem de la sala de col·leccions de l’IPHES. Un servei que ofereix què conté, d’on provenen els fòssils, tipus de fòssils, com es conserven, com es poden consultar... “és COM UNA BIBLIOTECÀRIA, PERÒ DE RESTES FÒSSILS”. La seva responsabilitat consisteix en dur a terme la gestió dels fòssils des del moment en què arriben procedents dels jaciments fins a la seva ubicació a la sala de col·leccions, custodiant-los i protegint-los. Són materials que estaran a l’IPHES en dipòsit provisional fins que es retornin a les institucions corresponents. Parlem del control en el dia a dia de la tasca documental dels materials. És molt important revisar que tant les instal·lacions on s’ubiquen les col·lecciones com les condicions ambientals siguin sempre les més idònies i es puguin prevenir danys futurs. Diferents tipus de col·leccions necessiten diferents formes d’atenció: no és el mateix conservar una col·lecció d’ossos fòssils que una de material lític ni tampoc una col·lecció d’ossos actuals, per exemple. El seu servei està dirigit al personal investigador i engloba tots els projectes de recerca, malgrat que els jaciments de la Sierra d’Atapuerca són els qui donen més feina perquè generen més volum de material. Parlem d’alguns dels reptes d’aquesta disciplina; del sistema alfanumèric de prestatgeries, baldes i caixes que relacionen a l’inventari el número de caixa amb el contingut.

Les eines principals són l’inventari de tot el que hi ha dins la sala de col·leccions i una sèrie de fitxes o formularis.

 

TEMA 3: L’IPHES, al Mobile World Congress 2017

Amb Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES i codirector del projecte de recerca que aquest institut desenvolupa a Eritrea.

En el marc del Mobile Congress que es fa aquests dies a Barcelona presentarà aquesta recerca a joves estudiants d’ESO i batxillerat. Ho fa en el marc de la iniciativa “La Ciència del teu món” del Festival YoMo Barcelona, adreçada a estudiants d’ESO i batxillerat. Presentarà als joves el projecte de recerca que du a terme a Eritrea i oferirà tallers didàctics i pràctics sobre les principals espècies d’homínids. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social serà present fins al 2 de març, al Youth Mobile Festival Barcelona (YoMo Barcelona). En aquest context, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES, presentarà el projecte d’investigació que aquest institut du a terme a Eritrea i l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’àrea de socialització del mateix centre de recerca, impartirà uns tallers didàctics sobre les principals espècies d’homínids. Pel YoMo Barcelona hi passaran uns 15.000 estudiants d’ESO i batxillerat, de Catalunya i de tota Espanya, que volen ser testimonis i gaudir d’aquest mostrador internacional de la ciència i la tecnologia. El projecte d’investigació que donarà a conèixer l’IPHES a l’estand de “La Ciència al teu Món” porta per títol "Cuna de la Humanidad: Eritrea-Valle del Rift", està finançat per la Fundación Palarq i gestionat des de la Fundación Atapuerca.

De caràcter paleontològic i arqueològic, se centra geogràficament a la conca d'Engel Ela-Ramud, situada a la depressió de Danakil a Eritrea, al costat del mar Roig, una de les regions més àrides i inhòspites del món. Recentment ha conclòs la cinquena campanya d'excavacions i prospeccions, codirigida per Bienvenido Martínez-Navarro i Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l'IPHES.

 

L’explicació d’aquest projecte servirà per introduir als joves estudiants en l'aventura de les ciències prehistòriques i paleontològiques, explicant la importància de la troballa dels fòssils per interpretar l'escenari ecològic en el qual es van originar les primeres poblacions d’homínids, i com van evolucionar fins a convertir-se en humans anatòmicament moderns. També es mostrarà com eren les primeres eines de pedra, que els nostres avantpassats utilitzaven, per exemple, com si fossin ganivets, gràcies als quals podien accedir als cadàvers dels grans animals amb l'objectiu d'alimentar-se. D’aquesta manera es van transformar en omnívors consumidors d'aliments molt més energètics, cosa que els va permetre desenvolupar un cervell molt més gran i una major intel·ligència. Durant els dies 1 i 2 de març, entre les 11 i les 14 hores, es faran activitats pràctiques amb fòssils d'homínids, que oferirà Lluís Batista, mentre que Bienvenido Martínez-Navarro impartirà una breu xerrada sobre les investigacions a Engel Ela-Ramud i respondrà als estudiants qualsevol pregunta relacionada amb aquest projecte.

 

TEMA 4: Noves evidències sobre la dieta de l’Homo antecessor d’Atapuerca. Amb la investigadora de l’IPHES Marina Lozano, coautora d’un article científic d’impacte que s’ha fet públic aquest dilluns. Un equip coliderat per experts de la Universitat de Barcelona, l’IPHES i la Universitat d’Alacant analitza per primera vegada la dieta de l’Homo antecessor a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen les partícules abrasives dels aliments en l’esmalt dental. Segons el nou estudi, publicat a la revista científica Scientific Reports, l’H. Antecessor processava i consumia l’aliment de manera diferent d’altres hominins del Plistocè inferior. L’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat d’Alacant.

 

Aliments que deixen traces en l’esmalt.

 

L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca. Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats. «La utilitat d’aquesta metodologia s’ha confirmat amb l’estudi dels patrons de microestriació de poblacions actuals, tant de caçadors-recol·lectors com agrícoles, que ha demostrat que diferents patrons alimentaris es correlacionen amb patrons de microestriació específics a la zona vestibular de la corona dental», explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.

 

Més densitat d’estries en l’H. antecessor

 

Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’H. Antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. «Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’H. antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguin fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua», explica l’investigador.