Evoluciona. Dimarts 06 de febrer

Publicat dimarts 06 de Febrer de 2018 12:00


Evoluciona. Dimarts 06 de febrer

Evoluciona, amb l’Iphes, avui DES DEL LABORATORI DE PALEOANTROPOLOGIA. 

 

TEMA 1- L’ús preferent de la mà dreta és una pràctica més antiga del que es pensava i és una característica ancestral dels primers homínids. Amb Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que ha liderat un estudi internacional publicat recentment a la revista Evolutionary Anthropology. L’Homo sapiens s’ha considerat com la única espècie en la què s’observa una clara preferència per l’ús de la mà dreta respecte a l’esquerra, en una proporció ben determinada de 9 persones dretanes per una d’esquerrana, però el que encara no està ben establert és el moment de l’evolució humana en què va aparèixer aquesta lateralitat manual tan marcada. Un estudi internacional que s’acaba de publicar, i que ha liderat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la investigadora Marina Lozano, demostra que aquest comportament és més antic del que es pensava. S’ha pogut establir que a nivell de població, els neandertals fa sobre 130.000 anys ja tenien una lateralitat manual com la nostra, però tot i així és una pràctica que es remunta, encara que en menor proporció, a la primera espècie d’Homo, Homo habilis, i, per tant, és una característica ancestral en el nostre gènere.

La comunitat científica ha efectuat molts estudis sobre lateralitat manual i cerebral d’hominins, però és la primera vegada que s’agrupa una mostra tan gran, tant pel que fa a número d’espècimens analitzats (120 individus) seguint la mateixa metodologia i de cinc tipus d’espècies diferents (Homo habilis, Homo antecessor, preneandertals de la Sima de los Huesos d’Atapuerca, neandertals europeus, i Homo sapiens), com per l’àmbit cronològic (1,8 milions d’anys fins a l’actualitat). En aquesta recerca hi han participat els principals equips que treballen en el tema, i és fruit d’una col·laboració internacional amb investigadors d’Espanya, EEUU i Itàlia. Gràcies a aquest treball conjunt “podem afirmar que la tendència a tenir una preferència manual és una característica intrínseca al nostre gènere que s’ha anat establint lentament en cadascuna de les espècies que ens han precedit. A partir d’aquí es poden fer altres inferències: lateralitat manual implica lateralitat cerebral que està estretament relacionada amb la capacitat de llenguatge articulat”, comenta la investigadora Marina Lozano. L’equip ha estudiat el desgast present a les dents anteriors, específicament les marques de tall que queden a les dents com a resultat del seu ús com a tercera mà per a subjectar materials mentre són tallats amb una eina lítica. Aquestes marques s’han observat amb l’aplicació del microscopi electrònic de rastreig.

La peça – amb la Marina Lozano. Rèpliques de les dents de la Sima de los Huesos.

TEMA 2- Ja està disponible el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia". Amb Marta Fontanals, arqueòloga i tècnica de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Forma part del projecte Digibers que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica. El projecte DIGIBERS, que té com a objectiu la socialització digital de la recerca en arqueologia ibèrica, ha publicat JA el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia”. L’audiovisual se centra en el món funerari i la cultura ibèrica a partir de l’excavació i estudi d’una necròpolis d’aquest període. Presenta la metodologia de la recerca arqueològica i alhora totes les disciplines científiques que hi intervenen. El vídeo és el primer capítol d’una sèrie en què s’exposaran els diferents aspectes de l’arqueologia com a disciplina i de la cultura ibèrica. DIGIBERS és un projecte interinstitucional desenvolupat per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’ICRPC (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), i finançat per la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya), a través del programa pilot R3 "Palaeoecology, Archaeology and Cultural Heritage".

TEMA 3- Qui és qui a l’IPHES: Antonio Pineda Alcalá, de 27 anys i nascut a Vila-seca (Tarragonès). Va estudiar el Grau d'Història a la URV i en aquell moment va començar a col·laborar a les excavacions de l'IPHES a Atapuerca, Orce, Abric Romaní i Barranc de la Boella. Vaig fer el Treball de Fi de Grau amb la Palmira Saladié (investigadora IPHES) sobre la fauna de la Boella i a partir d'aquí es va enfilar cap a l'estudi de l'Evolució Humana. Va fer el màster d'Arqueologia i Quaternari de la URV i ara està acabant la Tesi Doctoral. El seu treball és centra principalment en l'estudi tafonòmic del material faunístic del Barranc de la Boella, sempre amb la Palmira