Evoluciona. L'IPHES participa en un estudi que reconstrueix la història genòmica de la Península Ibèrica

Publicat dimarts 26 de Març de 2019 12:58


Evoluciona. Dimarts 26 de març

A l’espai Evoluciona, hem descobert un enterrament col·lectiu de fa sobre 3.000 anys a la cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet. H’hem parlat amb Alfred Suesta, codirector de les excavacions i investigador predoctoral de l’IPHES, Josep Vallverdú, Investigador Principal del projecte sobre la Cova dels Xaragalls i arqueòleg de l’IPHES i amb José Coll, estudiant del Grau en Antropologia i Evolució Humana que imparteixen conjuntament la UOC i la URV.

Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ha posat al descobert aquest enterrament col·lectiu de fa sobre 3.000 anys, corresponent al Bronze final, a la Cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet, que serà de gran interès per estudiar el poblament prehistòric i protohistòric a la Conca de Barberà. La troballa s’ha produït en el transcurs de l’excavació que es du a terme des del passat 18 de febrer i que es perllongarà fins al 15 de març.

La boca de la cavitat que actualment s'excava representa només una part d'un petit complex càrstic d'origen freàtic. Els membres de l’IPHES que hi treballen pensen que part de les coves són totalment colmatades i poden contenir restes de diferents períodes cronològics des del pleistocè mig (500.000) fins a la prehistòria recent (primeres poblacions ibèriques).

Durant aquesta campanya han estat descoberts dipòsits arqueològics que contenen el testimoni del reompliment original de la cavitat. Entre el material descobert durant els primers dies de la campanya d’enguany hi abunden restes humanes, d'animals i ceràmiques de caràcter funerari de fa sobre 3.000 anys. L’estudi d’aquestes restes permetran un coneixement aprofundit d'aquestes poblacions que representen el substrat preromà del poblament de la conca de Barberà. A més, gràcies a aquestes troballes serà possible desenvolupar la recerca de la tecnologia ceràmica, l'aprofitament i explotació dels ramats i efectuar estudis genètics de les restes paleoantrolpològiques, cosa que permetrà establir el caràcter genètic local o si existeixen dinàmiques d'intercanvi amb altres zones geogràfiques. Un dels objectius del projecte d’investigació que realitza l’IPHES sobre la Cova dels Xaragalls es registrar i datar els conjunts arqueològics i paleontològics de tot el sistema càrstic. Els treballs d'aquesta campanya permetran documentar d'una forma rigorosa els conjunts arqueològics més recents de la cavitat en el que destaca els materials relacionats amb enterraments humans col·lectius de l'edat del bronze (fa sobre 3.000 anys).

La cova dels Xaragalls ha estat molt pertorbada per excavacions antigues i a causa d’aquesta intrusió i destrucció molts materials s'han perdut i els que s’han conservat es troben dispersos entre els museus comarcals i altres dipòsits particulars, o es desconeix la seva localització. Els treballs de recerca que des de fa un temps desenvolupa l’IPHES han de contribuir a recuperar i posar en valor tot aquest patrimoni.

 

També us hem explicat que l'IPHES ha participat en un estudi que reconstrueix la història genòmica de la Península Ibèrica. Ens ho ha explicat Josep Maria Vergès, membre d'aquest institut i professor de la URV, que hi ha contribuït aportant restes humanes ben contextualitzades cronològica i culturalment.

Un estudi internacional, coliderat per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units), ha elaborat un mapa genètic de la Península Ibèrica que abasta els últims 8.000 anys.

L'estudi, publicat a la revista Science, ha analitzat els genomes de 271 habitants de la Península Ibèrica de diferents èpoques històriques i els ha contrastat amb les dades recollides en estudis previs d'altres 1.107 individus antics i de 2.862 moderns. Els resultats mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes històriques i prehistòriques. Marina Lozano i Josep Maria Vergès, investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professors de la URV (Universitat Rovira i Virgili), ambdues institucions amb seu a Tarragona, han participat en l’estudi aportant restes humanes de diferents jaciments, realitzant la caracterització del seu context cronocultural, així com el posterior anàlisi anatòmic d'algunes de les dents utilitzades per extreure’n mostres d'ADN.

Concretament, Josep Maria Vergès i Marina Lozano han aportat els seus coneixements arqueològics i antropològics sobre els jaciments excavats per l’IPHES que, entre altres, inclou l'estudi. És el cas de set dents humanes trobades a la cova dels Galls Carboners, un jaciment Calcolític i de l'Edat del Bronze situat a Mont-ral (Tarragona), i que pertanyen a set individus de fa entre 3.500 i 4.300 anys. De Mas Gassol, jaciment d'època romana (segles III i V d.C) emplaçat a Alcover (Tarragona), s'han aportat 4 dents de 4 individus diferents.

A més, Marina Lozano s'ha encarregat d'identificar 13 dents pertanyents a 13 individus diferents procedents de la Cova de la Guineu (Barcelona), jaciment del Neolític final (fa entre 2.800 i 4.500 anys), en aquest cas excavats per un equip del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Estructura de la població de la Ibèria mesolítica

Aquest estudi, juntament amb un altre publicat simultàniament a Current Biology, identifica per primera vegada la presència d'una estructura genètica espacial i temporal entre les societats caçadores i recol·lectores de la península Ibèrica durant el Mesolític (fa aproximadament 8.000 anys). Al nord-oest, els caçadors mesolítics que van viure pocs segles abans de l'arribada dels primers agricultors mostren una afinitat genètica amb les societats caçadores i recol·lectores centreeuropees. Aquesta ancestralitat no era present en les anteriors societats caçadores i recol·lectores d'aquesta mateixa regió ni en les del sud-est d'Ibèria a la fi del Mesolític.

Reemplaçament de població masculina en l'Edat del Bronze

En l'article es comprova el reemplaçament de la població masculina que es va produir en l'Edat del Bronze. L'arribada de grups descendents de pastors de les estepes d'Europa de l'Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va suposar la substitució d'aproximadament el 40% de la població local i de gairebé el 100% dels homes.

L'investigador Josep Maria Vergès escalant per accedir a la Cova dels Galls Carboners, un dels jaciments inclosos a l'estudi - IPHES

Si bé aquest va ser clarament un procés dramàtic, les dades genètiques per si soles no ens poden dir què el va impulsar i seria un error afirmar que la població local va ser desplaçada, ja que no hi ha evidències de violència generalitzada en aquest període. Per aquest motiu són necessàries les aportacions d'altres camps, com l'arqueologia i l'antropologia, i amb tot això intentar comprendre millor què va impulsar aquest patró genètic.

Genètica basca

Una de les principals conclusions de l'estudi és que la genètica dels bascos actuals amb prou feines ha canviat des de l'Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys). Al contrari del que apunten algunes teories que situaven als bascos com els descendents de caçadors mesolítics o dels primers agricultors que van viure a la península Ibèrica, els resultats d'aquest treball mostren que la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc. Per contra, ben just presenten influències de migracions posteriors com les dels romans, els grecs o els musulmans, dels quals van quedar aïllats.

Contactes africans

D'altra banda, s'observa que la distribució de la corrent genètica des de l'Àfrica cap a la Península Ibèrica és molt més antiga del que s'ha documentat fins al moment. L'estudi confirma la presència al centre de la península, al jaciment Camino de les Yeseras (Madrid), d'un individu procedent del nord d'Àfrica que va viure fa uns 4.000 anys, així com d'un nét d'emigrant africà en un jaciment gadità de la mateixa època. Tots dos individus portaven proporcions considerables d’ancestralitat subsahariana. No obstant això, es tracta de contactes esporàdics que van deixar poca empremta genètica en les poblacions ibèriques de l'Edat del Coure i del Bronze.

A més, els resultats indiquen que hi va haver flux gènic nord-africà en el sud-est de la península en època púnica i romana, molt abans de l'arribada dels musulmans al segle VIII.

Romans, grecs, fenicis, visigots i musulmans

L'anàlisi del mapa genètic mostra profundes modificacions de població a la Península Ibèrica en períodes històrics més recents. Així s'ha documentat, per exemple, que quan va començar l'Edat Mitjana com a mínim un quart de l’ancestralitat ibèrica havia estat reemplaçada per nous fluxos de població provinents de la Mediterrània oriental (romans, grecs i fenicis), cosa que revela que les migracions durant aquest període seguien tenint una gran força en la formació de la població mediterrània.

La investigació ha estat finançada per la Caixa, FEDER-MINECO (BFU2015-64699-1118P), el National Institutes of Health (grant GM100233), la Paul G. Allen Family Foundation i el Howard Hughes Medical Institute, entre d'altres.

Finalment, hem destacat la participació de l'IPHES al I Congrés Internacional de Ciència, Feminisme i Noves Masculinitats. Ens ho ha explicat la investigadora de l'IPHES Magda Gómez.

Magda Gómez va participar en el congrés internacional "Ciència, Feminisme i Noves Masculinitats (CICFEM), celebrat recentment a València, organitzat per l'Associació Universitària Ciència, Feminisme i Masculinitats (AUCFEM) , en col·laboració amb l'Institut INGENIO (CSIC-UPV), la Universitat Politècnica de València i diverses associacions feministes. Concretament, va presentar la comunicació oral "Polítiques d'igualtat de gènere en la recerca en Humanitats: l'IPHES com a cas d'estudi".

L'objectiu del CICFEM, tal com van expressar els organitzadors d'aquest esdeveniment, és oferir un espai de diàleg i recerca vinculat a les línies de treball marcades pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per a l'Estratègia 2030, des d'una perspectiva de gènere, igualtat i superació de la violència. Van assistir especialistes de diversos camps científics, com Humanitats, Ciències Socials, Enginyeries o Ciències Tecnològiques, amb la finalitat d'aprofundir i aportar evidències que tractin específicament sobre feminisme i masculinitats, però també sobre les iniciatives que les dones porten a terme per millorar la societat i que impulsen la seva presència en el relat científic present i futur.

Va ser en el marc de les sessions dedicades a l'Educació de Qualitat on Magda Gómez va presentar la seva comunicació donant a conèixer, d'una banda, diverses accions que efectua l'IPHES per reduir les desigualtats de gènere a nivell institucional i estructural i, d'altra banda, els passos que està fent aquest institut per incloure una perspectiva de gènere en les investigacions i projectes que es duen a terme.

En aquesta línia, i en el context d'una política científica estratègica, Magda Gómez va explicar com des de l'IPHES s'ha subscrit l’"European Charter for Researchers" i el "Code of Conduct for the Recruitment of Researchers", que ha donat com a resultat el "Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones" en l'àmbit laboral. Així mateix, des de l'IPHES també s'advoca per la incorporació, explícita i conscient, de l'anomenada perspectiva RRI (Responsible Research and Innovation) en els futurs projectes d'investigació.

Actualment, Magda Gómez treballa com a investigadora postdoctoral en el projecte europeu PALEODEM ((ERC Co-Grant 683.018), en els àmbits de modelització cronològica i anàlisi de les dinàmiques paleodemográficas dels últims grups de caçadors i recol·lectors de la Península Ibèrica (fa entre 15.000 i 8.000 anys abans del present). Aquest projecte inclou la perspectiva de gènere en la paleodemografia, en la línia de treballs recents que reivindiquen l'important paper de les dones en la demografia de les anomenades societats de petita escala.