Evoluciona. L’IPHES s’inspira en un museu de Washington per aplicar tècniques de conservació

Publicat dimarts 06 de Març de 2018 12:39


Evoluciona. Dimarts 6 de març

Evoluciona, amb l’IPHES, avui des del Laboratori de Restauració. Us expliquem que l’IPHES s’inspira en un museu de Washington per aplicar tècniques innovadores de conservació als fòssils de grans mamífers trobats al Barranc de la Boella. Amb Lucía López-Polin, restauradora a l’IPHES ha realitzat recentment una estada científica al Museu Nacional d’Història Naturalde Washington D.C., gràcies a una beca d’investigació Smithsonian. La restauració dels fòssils que apareixen als jaciments arqueopaleontològics és una feina molt acurada que exigeix del domini de tècniques innovadores i gens invasives per no malmetre res del llegat del passat. En concret, l’objectiu d’aquest viatge era estudiar els sistemes d’embalatge i magatzematge dels vertebrats fòssils que fan servir en l’esmentat museu que són tot un referent. L’estudi ha estat dirigit a valorar la seva utilitat pels fòssils de proboscidi i altres grans mamífers del Barranc de la Boella amb una problemàtica singular derivada de les seves dimensions i pes.

Hem entrevistat a Pedro Piñero sobre els rosegadors fòssils. És llicenciat en ciències ambientals per la Universitat de Múrcia, és doctor en Paleontología per la Rovira i Virgili. Forma part d’equips d’investigació en jaciments de Marroc i Georgia i també en els d’Orce i Baza i la conca de Fortuna, a Múrcia. Es coodirector al jaciment de Quibas, Abanilla, junt amb els doctors Jordi Agustí i Antonio Rosas. La seva especialitat és l'estudi de rosegadors fòssils, especialment múrids (ratolins) del Miocè superior, Pliocè i Plistocè inferior per obtenir informació cronològica, ambiental i evolutiva. Actualment té un contracte de tècnic a l'IPHES amb la finalitat de recuperar els microvertebrats fòssils procedents del sediment del jaciment de Quibas (Múrcia) de fa un milió d'anys, i que vam recollir durant les últimes campanyes d'excavació sistemàtica en el jaciment. Tot i que els rosegadors no s'assemblin a priori tan interessants com la recuperació de grans animals com mamuts o tigres dents de sabre, aquests petits animals són molt útils en els estudis paleontològics perquè ens permeten: Realitzar datacions relatives dels jaciments: establir rangs d'edat gràcies a la seva ràpida evolució. Realitzar reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques dels jaciments, gràcies a la sensibilitat dels petits mamífers als canvis ambientals, responent amb una adaptació específica a unes determinades condicions ecològiques i realitzar estudis evolutius de llinatges al llarg de la seqüència estratigràfica.

La seva tesi es va titular "Paleocomunidades de múrids del Neogen superior i Plistocè inferior del sud-est de la península ibèrica". Es va centrar en l'estudi de rosegadors de diversos jaciments paleontològics del sud-est de la península ibèrica, principalment Múrcia, amb una edat que va des de fa 7 milions d'anys fins fa 1 milió d'anys. Aquest període inclou la crisi de salinitat del Messinià (5,9-5,3 Ma), que va comportar la dessecació de la Mediterrània durant mig milió d'anys, el que va propiciar intercanvis faunístics entre el Nord d'Àfrica i Europa.

En la seva tesi han estudiat una secció que registra aquest esdeveniment en sediments continentals, pel que hem pogut publicar les diferències entre la fauna de rosegadors durant la pròpia sequera de la Mediterrània, i immediatament després, a través de l'estudi de la secció de Sifó de Librilla a Múrcia. Això és important perquè ens permet datar amb precisió jaciments dipositats abans i després de la crisi de salinitat del Messinià, el que abans d'aquest estudi estava difús.

El doctorand de l’IPHES i URV Carlos Sánchez es classifica per a la semifinal del concurs de monòlegs científics. La semifinal del concurs de monòlegs científics FameLab 2018 es realitzarà a Saragossa el pròxim 6 d’abril, al Centre Cultural CaixaForum, en un acte presentat per l’humorista Luis Ladorrera. La seva intervenció tractava sobre l'estudi per conèixer el comportament en els assentaments neandertals. Afronta aquest repte “amb molta il·lusió i energia, disposat a apropar la seva disciplina de la manera més divertida possible a tothom que s’interessi”, ha dit

Carlos Sánchez, que ha estat una dels 12 investigadors seleccionats dels 71 que es van presentar per participar al concurs de monòlegs científics FameLab 2018. La seva intervenció tractava de l'estudi per conèixer el comportament en els assentaments neandertals. Per a Carlos Sánchez, el seu principal objectiu és "contribuir a desmitificar l’aura d’inaccessibilitat i distància que el públic sent respecte a la ciència i demostrar que és molt divertida i enriquidora”.

El jurat de FameLab 2018 ha destacat les “grans habilitats comunicatives dels concursants per explicar, en tres minuts i de forma entretinguda”, els diversos temes que han presentat en vídeo per accedir a la semifinal del concurs. El jurat que avaluarà els semifinalistes està integrat per representants del món de la ciència i la comunicació i valorarà les actuacions tenint en compte el contingut i la claredat del monòleg, així com el carisma de l’aspirant. Dels 12 concursants, vuit es classificaran a la final espanyola, que es disputarà a Madrid, i d’aquí sortirà el guanyador, que representarà Espanya a la final internacional Cheltenham Science Festival, que es farà al juny al Regne Unit.

Carlos Sánchez va ser el guanyador del concurs “Vols saber què investigo?“, que la URV va organitzar el 15 de novembre al Teatre Bartrina de Reus en el marc de la Setmana de la Ciència 2017, on va presentar un altre monòleg. És el tercer cop que un doctorand de la URV es classifica per aquest certamen.

Aquest doctorand va cursar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV. La seva línia de recerca és l’estudi del desgast dental per establir els patrons d’estacionalitat en les ocupacions humanes. El seu projecte de tesi titulat “Paleoecologia Neandertal al Paleolític mitjà del nord d’Espanya: anàlisi conjunta de micro-desgast dental i ciment-cronologia”, el prepara a la Universitat Rovira i Virgili i a l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social sota la direcció de l’investigador ICREA a l’IPHES, Florent Rivals. L’objectiu és donar respostes a les problemàtiques associades als patrons de comportament i assentament de l’Homo neanderthalensis a través de l’estudi de l’estacionalitat de les seves ocupacions. Aquest procés requereix l’aplicació de diferents tècniques sobre les dents. La finalitat d’aquesta tesi és posar a prova les hipòtesis principals que proposen que el comportament i l’ecologia neandertals estan influïdes de forma diferenciada pels canvis ambientals en dues zones diferents de la Península Ibèrica.