Evoluciona. 'Matèria vivent, vida pensant', amb Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Publicat dimarts 01 de Desembre de 2020 12:14


Evoluciona. Dimarts 01 de desembre

EVOLUCIONA amb l’institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES)
Hem parlat del llibre 'Matèria vivent, vida pensant'. Evolució i prospectiva de la consciència humana (Cossetània Edicions). Hem parlat amb els autors d'aquest assaig didàctic sobre l’evolució de la vida, l’espècie humana i els reptes de futur. 

Eudald Carbonell, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i codirector del Projecte Atapuerca. i Jordi Agustí, paleontòleg, biòleg evolutiu i investigador ICREA a l’IPHES. 

En la primera part s’explica la història de la matèria vivent, és a dir, quan neix aquesta primera matèria i com evoluciona, i en la segona, s’exposa el tema de l’evolució dels homínids fins a l’actualitat, incloent els reptes del futur, com el fet d’evitar el col·lapse de l’espècie o el moviment de la transhumanització
Els autors afirmen que 'el nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat”.

d'altra banda, hem parlat d'un nou estudi demostra els hàbits caníbals dels óssos de les cavernes paleolítics. Així es constata en un article publicat a la revista Quaternary Science Reviews i en el qual hi ha participat l’IPHES.
Es comparen les dades arqueològiques relacionades amb aquests animals amb les procedents d’observacions naturalístiques fetes al Pirineu amb els óssos bruns Quan devoren els cadàvers d’altres animals, els óssos bruns fan servir les urpes davanteres com si fossin mans fins a accedir a les vísceres. 
l'estudi ha estat realitzat conjuntament entre investigadors de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH), la Universitat d’Alcalá de Henares i la Universitat Complutense de Madrid.
El treball tracta de comparar les dades arqueològiques relacionades amb els óssos de les cavernes (Ursus spelaeus) amb les procedents de tota una sèrie d’observacions naturalístiques fetes al Pirineu amb els óssos bruns (Ursus arctos).

Els resultats d’aquestes observacions actualístiques han estat aplicats al Nivell 4 de la Cova del Toll de Moià (Barcelona), datat en més de 50.000 anys d’antiguitat. Aquesta cavitat es coneguda per contenir una de les col·leccions d’ós de les cavernes més important de la Península Ibèrica. Era, per tant, un lloc d’hivernació i, com en altres indrets similars, un espai on s’acumulaven els cadàvers d’aquells individus que no van ser capaços de superar la letargia.
N'hem parlat amb Jordi Rosell, investigador de la URV adscrit a l’IPHES.