Evoluciona. Mort violenta fa 5.000 anys, l'últim lleopard de les muntanyes de Prades i els sàpiens assassí

Publicat dimarts 15 de Desembre de 2020 12:13


Evoluciona. Dimarts 15 de desembre

Hem conegut una mort violenta a la Cova Foradada de Calafell fa uns 5.000 anys, al neolític. S'ha trobat el crani d'un home que va morir entorn els 50 anys d'edat a causa d'l'impacte d'una aixada de pedra.  
També hem conegut els detalls de l'assaig 'El sapiens asesino y el ocaso de los neandertales' (editorial Almuzara), el nou llibre del paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro. 
Hem tancat el programa amb 
la descoberta a la cova del Cudó de Mont-ral de les restes d’un dels darrers lleopards que va habitar a les muntanyes de Prades. Així ha aquest aquest nou Evoluciona, amb l'IPHES i Tarragona Ràdio.  

Mort violenta a la Cova Foradada

Aplicant criteris forenses s’ha pogut reconstruir com es va produir el traumatisme que va acabar amb la vida de la víctima. Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista International Journal of Paleopathology. N'hem parlat amb 
Miguel Àngel Moreno-Ibáñez, investigador predoctoral a l'IPHES-CERCA i autor principal de l'article, i amb Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV. 

Miguel Àngel Moreno-Ibáñez, investigador predoctoral a l'IPHES-CERCA i autor principal de l'article, assenyala que el patró de fractura observat en el crani "ha permès inferir el tipus d'objecte que es va utilitzar per provocar la mort d'aquest individu, així com la direcció del cop". El crani va ser trobat el 1999 durant una excavació d'urgència a la Cova Foradada, pertany a un home d'uns 50 anys i forma part d'un enterrament col·lectiu del Neolític Final - Calcolític (5060-4400 anys abans del present).

La fractura ha estat analitzada tant amb lupa binocular com amb microtomografía computada (micro-CT), es troba al parietal dret i no mostra cap evidència de curació.

Els neandertales van ser competidors directes dels nostres avantpassats

El llibre 'El sapiens asesino y el ocaso de los neandertales' (editorial Almuzara) analitza el paper que l'Homo sapiens ha jugat en els ecosistemes terrestres al llarg de la seva evolució. Una de les qüestions que tracta és el problema del canvi climàtic dins del procés de destrucció massiva del planeta originat en les primeres dispersions sapiens des de l’Àfrica per la resta del món. H'hem parlat amb l'autor del llibre, Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg, investigador ICREA a l'IPHES i professor associat a la URV. 

En aquesta publicació reflexiona sobre el paper que l'Homo sapiens ha jugat en els ecosistemes terrestres des dels seus orígens, fa ja uns pocs centenars de milers d'anys, i al llarg de la seva evolució fins als nostres dies.

Es parla del canvi climàtic com un dels principals problemes del nostre planeta en l'actualitat, cosa que sembla una qüestió sobrevinguda després de la Revolució Industrial, però, aquest fenomen forma part d'un procés que va començar molt abans, des que els primers sapiens, oriünds de l'Àfrica, van començar a multiplicar-se demogràficament i dispersar-se per la resta de món.

Segons l'assaig, els neandertals van ser els competidors directes dels nostres avantpassats. Les dues espècies van lluitar per aconseguir l'aprofitament dels mateixos recursos i només una, la més apta, va poder sobreviure. Un fet, el de la supervivència, que va portar a Homo Sapiens a esgotar la primera gran font d'energia que li oferia la natura: la megafauna. Mamuts, rinoceronts llanuts, ants irlandesos o bisons de l'estepa, entre molts animals, van anar desapareixent de la planeta juntament amb moltes altres espècies animals i vegetals, fins arribar a l'actualitat.

"Malgrat el nostre historial destructiu, hem arribat fins aquí, encara que pel camí hem anat esgotant el planeta", afirma Bienvenido Martínez-Navarro, que desconeix quant temps podrem resistir explotant els recursos i atemptant contra la natura amb els processos productius actuals.

Els darrer lleopard que va habitar a les muntanyes de Prades

En una recent campanya d’excavacions que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha dut a terme a la cova del Cudó (Mont-ral, Alt Camp) es van recuperar restes d’un lleopard (Panthera pardus), amb una antiguitat d’uns 24.000 anys.

Es tracta d’un dels darrers exemplars d’aquests animals que habitaren les muntanyes de Prades, ja que sobre aquestes dates es produí l’extinció de l’ós de les cavernes i de la majoria dels grans carnívors que havien poblat la península ibèrica durant el plistocè, com els lleons o les hienes. H'hem parlat amb Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES, professor associat de la URV i director de l’excavació. 

Concretament, s’han trobat un húmer i un radi en perfecte estat de conservació, pertanyents al mateix animal, i gairebé en connexió anatòmica, el que fa pensar que en properes campanyes apareixeran més restes que permetran anar completant l’esquelet. La cova del Cudó, on l’IPHES hi porta treballant des de l’any 2016, en el marc del projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, conserva restes de les ocupacions d’humans anatòmicament moderns (Homo sapiens) més antigues del sud de Catalunya.

Entre els 31.000 i els 10.000 anys abans d’ara la cavitat fou utilitzada periòdicament com a refugi pels grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior. Les evidències localitzades fins ara indiquen que en cap moment es tractà d’un assentament estable, si no que s’hi portaren a terme estades puntuals, curtes, fins i tot d’una sola nit.