Evoluciona. Parlem de tecnologia lítica i sobre l’evolució de la cognició

Publicat dimarts 17 de Abril de 2018 12:25


Evoluciona. Dimarts 17 d'abril

Tema 1: Arqueologia de la ment. Què ens diu l’estudi de la tecnologia lítica sobre l’evolució de la cognició? N'hem parlat amb la investigadora Marina Mosquera i els estudiants Andión Arteaga, que treballa al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, i Arturo Cueva, que es dedica a la tecnologia lítica cognitiva, és a dir, a investigar sobre els processos mentals que implica l’elaboració d’eines.

Mosquera és coordinadora de les investigacions sobre cognició humana que es fan a l'IPHES i, a més, Investigadora Principal d'un projecte del Ministeri de Ciència i Innovació, "L'evolució de la cognició humana a través de l'estudi del comportament d'humans i ximpanzés (Pan troglodytes)”, que pretén analitzar caràcters cognitius tan significatius en l'ésser humà com la lateralitat manual (ús preferent d’una mà) i el comportament tecnològic en ximpanzés, les formes d'aprenentatge dels primats, els gestos humans implicats en la talla dels diferents instruments propis de les diverses tecnologies de la Prehistòria i l'ús de l'espai per part dels ximpanzés, per comparar-ho amb el que van fer els primers humans a l'Àfrica.


TEMA 2: Neix la Xarxa de Municipis IPHES: L’objectiu és posar en valor la col·laboració amb els ens locals amb activitats de recerca i socialització per apropar la ciència a la societat. 14 localitats que destaquen pel seu compromís amb aquest centre d’investigació han rebut recentment els primers reconeixements. El puntal de la recerca que es desenvolupa a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) es troba en el jaciments arqueopaleontològics. Des dels seus inicis aquest centre de recerca ha considerat els municipis on s’ubiquen aquests jaciments com a veritables socis, actors indispensables en la valorització del patrimoni arqueològic. D’aquesta manera s’ha creat un teixit compromès amb el territori que ha generat la Xarxa de Municipi IPHES, que es va presentar fa pocs dies a la seu d’aquest institut. En el transcurs del mateix acte 14 localitats que col·laboren amb aquest centre de recerca van rebre un reconeixement.

Els municipis reconeguts són localitats que s’han implicat en el desenvolupament de la recerca i/o activitats de socialització, ja sigui contribuint logísticament i econòmicament en les excavacions arqueològiques, implicant-se en la creació d’espais per a la interpretació i posada en valor dels jaciments, acollint exposicions, etc, amb la finalitat d’apropar i fer partícip del coneixement en prehistòria i evolució humana a la ciutadania des del seu propi territori.
Les localitats guardonades han estat: Caldes de Malavella, Cambrils, Capellades, el Catllar, la Canonja, l’Espluga de Francolí, la Febró, la Riba, Moià, Montblanc, Mont-Ral, Salou i Vimbodí i Poblet, que acullen jaciments arqueològics, i Tarragona, en aquest últim cas pel suport des de la creació de l’institut, i especialment per facilitar la construcció de l’edifici en el seu terme municipal. N'hem parlat amb la gerent de l'IPHES, Maria Targa

 

TEMA 3 – Un exemple recent de col·laboració amb municipis: L’IPHES i l’Ajuntament de Sant Martí de Tous impulsaran activitats relacionades amb el patrimoni arqueològic de la localitat. En el municipi s’ha documentat una zona de proveïment de matèries primeres per part de les comunitats neandertals que vivien a l’Abric Romaní, a l’Anoia
Intervé: Bruno Gómez, que juntament amb Josep Vallverdú, ambdós arqueòlegs i investigadors de l’IPHES, han desenvolupat diferents estudis a Sant Martí de Tous sobre la procedència geogràfica de l’aprovisionament del materials lítics per part de les comunitats de neandertals que habitaren l’Abric Romaní, jaciment que es troba ubicat també a l’Anoia, però a Capellades.