Evoluciona: Programa del dia de la dona i la nena en la ciència, amb 5 investigadores de l’IPHES

Publicat dimarts 11 de Febrer de 2020 12:27


Evoluciona: Programa especial del dia de la dona i la nena en la ciència, amb 5 investigadores de L’IPHES

Evoluciona: Programa especial del dia de la dona i la nena en la ciència, amb 5 investigadores de L’IPHES. Fem el programa de la sala Toixoneres. Coincidint amb el Dia de la Dona i la Nena en Ciència dediquem l’espai Evoluciona d’aquesta setmana a conèixer com és l’activitat científica de cinc investigadores de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Cadascuna d’elles, des de la seva perspectiva, des de la seva disciplina i des de la seva experiència vital, a manera de tertúlia, ens explicaran com han afrontat els seus somnis científics, com es van iniciar en l’evolució humana, des de quina especialitat l’estudien.
Per ser dones han hagut de superar més entrebancs que els homes investigadores? 
Ho hem descobert amb Marina Mosquera, Maria Soto, Mònica Fernández, Sandra Bañuls, Isa Expósito. Per il·lustrar la se seva activitat científica a l’IPHES, cadascuna d’elles ens ha portat, a més, una peça, algun tipus de material, significatiu de la seva feina.

Marina Mosquera

Investigadora ordinària de la Universitat Rovira i Virgili, associada a l'IPHES. Doctora en Prehistòria per la Universidad Complutense de Madrid. Al 1996 va obtenir una beca postdoctoral al MacDonald Institute for Archaeological Research, Cambridge (UK). Al 1997 va tornar a Espanya per unir-se al recentment creat equip de professorat del Institut d’Arqueologia i Estudis del Mon Antic, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona, Spain). Des de 2004 es investigadora de la URV, on imparteix classes del màster en Quaternari i Evolució Humana. També col·labora amb el màster de Primatologia de la Universitat de Girona. 

Marina Mosquera es va unir a l’equip de investigació d’Atapuerca (EIA) al 1988, i des de 2019 es codirectora, amb l’Eudald Carbonell, del subprojecte 3 d’Atapuerca.

És especialista en tecnologia lítica del Pleistocè inferior i mitjà europeu, primeres ocupacions europees i evolució de la cognició humana.

És autora de més de 60 publicacions amb índex d’impacte i coautora de 3 llibres amb l’Eudald Carbonell, Jordi Agustí, Eric Bofill i els seus companys de l’equip d’Atapuerca.

Materials que ens mostra:

Un nucli de quarsita del nivell TD10-4 de Gran Dolina, de 400.000 anys d’antiguitat, per explicar la recerca sobre l’adquisició dels conceptes de simetria i volum, que ella i el seu equip estan portant a terme.

Isabel Expósito

És tècnica de Suport a la Recerca a l’Àrea d’Arqueobotànica de l’IPHES. Llicenciada en Història a la Universitat Rovira i Virgili, va cursar el doctorat en Quaternari i Prehistòria a la mateixa universitat. Llegí la seva tesi doctoral al desembre de 2018.

Durant els últims 20 anys ha participat en més de 15 projectes de recerca en jaciments de la Península Ibèrica, el Nord d’Àfrica i Europa.

És especialista en arqueopalinologia que es centra en l'estudi del pol·len i les espores contingudes als sediments arqueològics amb l’objectiu de reconstruir el paisatge i clima del passat. També incorpora als seus estudis els anomenats palinomorfes No Pol·línics (microalgues, espores de fongs, etc), que contribueixen al coneixement de les característiques del paleoambient local en el que es desenvoluparen les ocupacions humanes.

Forma part de l’equip d’excavació de la Sierra de Atapuerca des del 1999 i ha participat en els treballs de camp duts a terme a l’Abric Romaní (Capellades), Molí del Salt (Vimbodí), Tossal de la Font (Castelló), Barranc de la Boella (La Canonja), i altres.

Actualment, la seva feina al IPHES implica la coordinació dels treballs duts a terme al laboratori d’Arqueobotànica, el mostreig dels diversos jaciments dirigits pel personal de l’IPHES i el processament i posterior anàlisi de les mostres sedimentàries.

Materials que ens mostra:

- 2 mostres d’excrements d’ovella o cabra, una d’excrements fòssils del jaciment Neolític de El Mirador, Atapuerca, i una altra d’excrements actuals que procedeixen del corral del Mas d’en Pepet, a Rojals, on desenvolupem un projecte experimental per tal de reconstruir un dipòsit en fumier, similar al documentat a El Mirador.

- 1 làmina palinològica procedent de El Mirador (Atapuerca) que ha contribuït a la reconstrucció del paisatge i les condicions climàtiques en les que es desenvoluparen les ocupacions neolítiques en aquest jaciment, fa uns 6.000 anys.

Maria Soto

Investigadora associada a l'IPHES. Màster i doctorada en Arqueologia per la URV. Després de finalitzar el seu doctorat va obtenir una beca d’investigació del Govern de Canada (Social Sciences and Humanities Research Council) associada al projecte Stone Tools, Diet and Sociality at Olduvai (Tanzania), de la Universitat de Calgary, on ha estat quasi tres anys.

És especialista en geoarqueologia i en particular en l'estudi de les roques a escala microscòpica, a partir de làmines primes i geoquímica per comprendre l’origen de les roques que les societats caçadores i recol.lectores utilitzaven com eines i així determinar les rutes de mobilitat i territorialitat durant la prehistòria.

Durant els últims 10 anys ha participat en més de 20 projectes de recerca a Espanya, França, Alemanya, Canada, Marroc o Tanzània. A l'actualitat és l'encarregada de coordinar les prospeccions geoarqueològiques a Tanzània (on hi tornarà tres mesos aquest estiu) i al projecte que l’IPHES codirigeix al Marroc, a més de dirigir les intervencions a la Cova de les Borres, a la Febró (Tarragona), i col·laborar en projectes de recerca de l’IPHES com Atapuerca, a Burgos, a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), o al Penedès amb la Universitat de Barcelona.

Materials que ens mostra:

Un bloc de sílex de les Muntanyes de Prades i uns làmina prima fabricada del blog per entendre els llocs d’aprovisionament de matèria primera per als últims caçadors i recol·lectors de la Península Ibèrica (12.000-9.000 anys d'antiguitat).

Sandra Bañuls

Recentment incorporada com investigadora a l’IPHES, amb un contracte postdoctoral Juan de la Cierva.

Llicenciada en Història per la Universitat de València va realitzar un doctorat internacional amb seu a la Universitat de Ferrara (Italia) amb una cotutela al Museu Nacional d’Historia Natural de Paris.

Ha participat en nombrosos congressos nacionals e internacionals, i en projectes de recerca en col·laboració amb diverses institucions públiques i privades en jaciments de la Península Ibèrica, Italià i Armènia.

És especialista en micropaleontologia, concretament en el estudi dels petits mamífers. Amb ells realitza interpretacions ambientals i climàtiques per tal de conèixer millor els paisatges prehistòrics i la pressió que els humans han exercit sobre ells.

Actualment el seu projecte a l’IPHES consisteix en el estudi del microdesgast dental dels petits mamífers per tal de conèixer millor la seua paleodieta.

Material que ens mostra.

Mandíbula de Microtus arvalis (talpó camperol), Apodemus sylvaticus (ratolí de bosc), Crocidura russula (musaranya comú), Myotis myotis (ratpenat de musell llarg) procedents del jaciment Holocé, El Mirador (Atapuerca, Burgos).

Mónica Fernández-García

Actualment és responsable de la gestió del laboratori de micropaleontologia de l’IPHES. Graduada en Història a la Universitat Rovira i Virgili, va completar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, a la mateixa universitat, l’any 2014. Al març del 2019 amb la presentació de la tesi doctoral, va finalitzar el seu doctorat internacional en Quaternari i Prehistòria a cavall entre la Università degli Studi di Ferrara (Italia) i el Muséum National d'Histoire Naturelle (París, França). En el marc de la tesis, finançada per la Unió Europea, va iniciar col·laboracions amb el Laboratorie de Géologie de la Universitè Claude Bernard de Lyon i amb investigadors d’altres institucions franceses (com Dijon, Bourdeus o París).

Durant els últims 10 anys ha col·laborat en diferents projectes i excavacions de l’IPHES, principalment en els jaciments de l’Abric Romaní, a Capellades, i Teixoneres, a Moià, ambdós a la comarca de l’Anoia, però també en els treballs de camp de la Cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet), el Barranc de la Boella (La Canonja), Orce (Granada) i Atapuerca (Burgos). Ha participat també en excavacions a la Dordonya francesa i a Sicilià. Ha presentat els resultats de la seva recerca en congressos nacionals i internacionals, així com ha publicat en nombroses revistes internacional d’alt impacte.

Es especialista en l’estudi de les condicions ambientals (clima i paisatge) durant la Prehistòria, per tal de comprendre millor com influeixen aquestes condicions amb les estratègies de subsistència humanes. Amb aquest objectiu estudia les restes de petits mamífers a partir de tres disciplines: la taxonomia, la tafonomia i la isotopia. La petita mida d’aquests animals els fa especialment susceptibles als canvis en el seu entorn, per aquest motiu són una bona eina per aproximar-nos a les condicions ambientals en les que van habitar en el passat. La singularitat de la seva recerca doctoral es basa en la implementació de l’estudi d’isòtops estables d’oxigen per tal de reconstruir les temperatures del passat a partir de les restes de rosegadors recuperades als jaciments. Aquesta tècnica es novedosa a la península Ibérica sobre aquest tipus de restes i ha estat desenvolupada en col·laboració amb l’equip de Lyon.

Materials que ens mostra

Dos esquelets de la col·lecció de referència del laboratori de micropaleontologia de l’IPHES, un talp i un ratpenat, i una egagròpila d’òliba recuperada aquest any a l’entorn dels jaciments d’Atapuerca.