Evoluciona. Respostes humanes a canvis climàtics entre fa 19.000 i 8.200 anys a la Mediterrània

Publicat dimarts 20 de Febrer de 2018 12:25


Evoluciona. Dimarts 20 de febrer

Evoluciona, des de la primera planta de l'IPhes, a l'illa del COMPHATEVOL (Complex Paths in Human Evolution). Hem analitzat diverses investigacions d'impacte.

Amb Javier Fernández, investigador de l’IPHES i Francesc Burjachs, investigador ICREA i professor de paleombient, hem parlat d'una publicació que analitza les respostes humanes als canvis climàtics produïts entre fa 19.000 i 8.200 anys a la conca Mediterrània. Cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals en aquest període.

Els treballs que recull són de gran rellevància, ja que representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous. La prestigiosa revista Quaternary Science Rewiew ha publicat un número especial. El volum ha estat editat pels investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Javier Fernández i Francesc Burjachs, i per Samantha Jones, investigadora de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia). Conèixer el passat climàtic pot ajudar a predir escenaris futurs. El volum recull una selecció de treballs desenvolupats per diferents equips d'investigació del Regne Unit, França, Itàlia i Espanya, que es van presentar a la conferència internacional MEDINES, celebrada a Tarragona el febrer del 2016, organitzada per l'IPHES i cofinançada per la Fundació " la Caixa ". Entre altres, el volum compta amb contribucions destacades d'investigadors adscrits a centres internacionals. També s'inclouen aportacions de diferents equips d'universitats espanyoles. Així mateix, hi ha articles de diversos investigadors de l'IPHES, com Manuel Vaquero i Anna rufa sobre els estudis del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Tarragona), d'Hugo Blain i Josep Francesc Bisbal-Chinesta sobre la biogeografia dels conjunts de herpetofauna de la península ibèrica, i de Samantha Jones, Francesc Burjachs i Javier Fernández sobre l'evolució paleoambiental i paleohidrológica de la Llacuna de Villena (Alacant).

A més, aquest número especial de Quaternary Science Rewiew compta amb un article introductori que sintetitza la rellevància científica i l'enfocament innovador de les contribucions recollides. Javier Fernández ha comentat: "Els treballs són de gran rellevància, representen una nova generació d'estudis que apliquen enfocaments metodològics molt nous, com la metanàlisi de dades arqueològiques, estudis de modelització paleodemográfica, anàlisi geomorfològics i paleoecològics, etc, que de ben segur li convertiran en un volum de referència ".

Entre les principals conclusions cal destacar el diferent impacte a nivell geogràfic que van tenir les transformacions ambientals del final del Plistocè i d'inicis de l'Holocè, sobre les poblacions humanes. Aquesta publicació reforça l'impacte científic internacional de les línies d'investigació sobre el paleolític superior final i el mesolític desenvolupades per l'IPHES. La reunió del MEDINES i aquest número especial s'emmarquen en la publicació dels resultats del projecte postglacial-MED, I MULTISCALAR-DEM dirigits per Javier Fernández i Francesc Burjachs, finançats pel MINECO, i del projecte PRETM del programa Marie Curie IEF, dirigit per Samantha Jones i Javier Fernández.

Aquesta línia de treball s'ha vist recentment reforçada amb el desenvolupament de nous projectes d'investigació com PALEODEM, dirigit per Javier Fernández finançat pel Consell Europeu de Recerca i el projecte MEDCORES, del programa Marie Curie coordinat per Elodie Brisset i Francesc Burjachs.

 

Amb Sergi Lozano i Javier Fernández, investigadors de l’IPHES,  i amb Carolina Cucart, hem parlat d'un altra aspecte rellevant. Un treball d'investigadors de l'IPHES desenvolupa un model computacional per estudiar la interacció entre els neandertals i els humans anatomicament moderns. Un recent article publicat al Journal of Arceological Science en l'últim nombre empra tècniques de modelització computacional per estudiar les interaccions entre aquestes dues espècies des d'un punt de vista demogràfic, en el transit paleolític mitjà al paleolític superior.

És el primer treball de modelització que s’aplica a aspectes biodemogràfics en prehistòria Antiga que es realitza des de l'IPHES. És un camp d'investigació emergent a nivell internacional.

S'han simulat diferents escenaris demogràfics, amb distintes taxa de natalitat, de mortalitat, de reproducció intrsespecifica i els seus efectes en la composició genètica resultant d'aquesta interacció per tal de comprendre el patró espacial i temporal de la desaparició dels neandertals. 

 

Encara amb aquets investigadors, hem parlat del Workshop Internacional "Crossdem 2018" sobre paleodemografía que es farà a l’IPHES, els dies 1 i 2 de març. El workshop "Cross-Disciplinary Approaches to Prehistoric Demography" (CROSSDEM'18) aplegarà expert de tot el món en paleodemografia, és a dir, en l'estudi de dinàmiques de població a la prehistòria (creixement demogràfic, migracions, etc..). Com que no és possible estudiar aquests fenòmens tal i com ho fem a l'actualitat (comptant persones), els investigadors han fet servir diferents tipus d'informació que ens dóna el registre arqueològic per a estimar els canvis poblacionals. El principal objectiu del workshop és la posada en comú d'aquestes diferents aproximacions i el debat sobre el futur del camp. CROSSDEM tindrà lloc a l'IPHES els dies 1 i 2 de març i està organitzat per tres investigadors del centre: El Fabio Silva, que està acabant el seu projecte Marie Curie LAGRANGE (Late Glacial Range Expansions) sobre migracions durant l'Últim Màxim Glaciar, el Javier Fernández, que dirigeix el projecte ERC PALEODEM de dinàmiques poblacionals dels darrers grups de caça-recol·lectors de la península Ibèrica, i el Sergi Lozano, que col·labora en el dos projectes. Aquest dos projectes europeus són el màxim exponent del treball que s'està desenvolupant al centre en aquest camp d'estudi emergent, i que es visibilitzarà internacionalment amb la organització de l'esdeveniment.

 

En aquest Evoluciona, també hem conegut els dos investigadors contractats en el marc del projecte europeo ERC de Paleodem: La investigadora post-doctoral Ana Polo i el investigador predoctoral José Ramón Rabuñal. 

 

Ana Polo – de Vitòria, es va graduar el 2004 al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU (Universitat del País Basc). El 2010 va definir la seva tesi doctoral tambié al Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la UPV_EHU. Durant 2011 -2012 desenvolupi la meva primers treballs com a investigador post-doctoral al Regne Unit, en concret al Departament de Biologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Stirling, a Escòcia. Es va incorporar a l'IPHES al març de 2017 amb un contracte d'Investigador Post-doctoral Associat, finançat pel Consell de Investigation Europea dins del Projecte PALEODEM. Quant al seu perfil investigador: és geoarqueologa especialista en l'estudi de sediments a escala microscòpica. En concret utilitza la micromorfologia com a tècnica bàsica, juntament amb la informació recollida durant el treball de camp i la producció de material de referència per tal de caracteritzar els processos de formació dels dipòsits arqueològics. És a dir, la seva feina consisteix a identificar les activitats humanes i els processos ambientals que han incidit en l'acumulació i alteració al llarg del temps els dipòsits arqueològics. Desenvolupar aquest perfil de recerca, l'ha portat a visitar i formar-se en nombrosos laboratoris i centres d'investigació Europeus i extra-comunitaris com ara: El UCL de Londres, La universitat de Stirling o l'Institut de Ciències Weizmann a Israel. A més col·labora amb diversos grups i projectes de recerca interdisciplinaris tant de la Península com internacionals. A destacar, per exemple, les seves col·laboracions amb grups de la Universitat del País Basc, la Universitat Autònoma de Barcelona, el projecte Atapuerca o la Universitat de Copenhaguen. Com a part de l'equip d'investigació de PALEODEM coordina els treballs arqueològics del projecte. 

 

José Ramón Rabuñal -  gallec de 27 años, es llicenciat en Historia per la Universitat de Santiago de Compostela i Máster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la Universitat Rovira i Virgili. Durant els seus estudis ha col·laborat amb l’IPHES en múltiples excavacions a Galícia i Catalunya, així com a Atapuerca, formant-se en l’estudi de la tecnologia lítica. El 2017 es va integrar com investigador predoctoral a l’equip del projecte ERC PALEODEM, en el que desenvolupa la seva tesis doctoral sota supervisió de Javier Fernández. La seva investigació se centra en la industria lítica i la distribució espacial de les restes arqueològiques recuperats en els jaciment mesolítics de l’Arenal de la Virgen y Casa Corona (Villena, Alicant), excavats en el marco del projecto PALEODEM