Evoluciona. Tanquem temporada a la Boella

Publicat dimarts 23 de Maig de 2017 12:46


Evoluciona. Dimarts 23 de maig

Hem fet el darrer Evoluciona de la temporada des del jaciment del Barranca de la Boella, coincidint amb la represa dels treballs arqueològics per trobar les proves més antigues de presència humana a Catalunya. Els primers dies ja s’han obtingut eines de pedra, copròlits de hienes i restes de grans herbívors. Coincidint amb l’excavació es publicaran dos articles científics en revistes internacionals sobre el jaciment. Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l'origen del poblament humà fora d'Àfrica son molt escasses en tota Euràsia. Per aixìò, ocalitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d'una excavació que s’allarga fins al 3 de juny, sota la direcció de Josep Vallverdú i Palmira Saladié de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

A la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’estan treien sediments que contenen ceràmiques d’època romana. També s’estan excavant sediments pleistocens en els que s’han recuperat abundant eines de pedra, principalment de sílex, de grups neandertals que van habitar el camp de Tarragona. A la 2 s'han fet algunes troballes significatives d'eines de pedra, restes d'herbívors i copròlits de hiena ampliant la col·lecció de restes procedents de les campanyes anteriors.

El registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d'anys eren molt reduïdes.

L’excavació l’estan duent a a du a terme un equip multidisciplinari compost per membres de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid (MCNM), pertanyen aquest últim al CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Hi prenen part més de 35 persones, moltes d'elles estan llicenciades en diferents universitats espanyoles. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters, com el Grau d'Antropologia i Evolució Humana, coimpartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV. Hem conversat amb alguns dels estudiants; Clara Galibert, de la Universitat de Bourdeus; Sara García, de la Universitat de La Laguna i Daniel Rioja, de la Universitat de Granada. També amb l'arqueòloga Lucia López Polín.

Coincidint amb l’excavació tindrà lloc la publicació científica de dos estudis sobre la tafonomia (processos de formació dels jaciments) del Barranc de la Boella que es donaran a conèixer a través de la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. ens ho ha explicat Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) com a investigador. En ell s’analitzen les dinàmiques de competència entre hominins i altres grans depredadors al Barranc de la Boella fa un milió d’anys. S’ha constatat que hominins i grans carnívors van compartir l’espai en moments en què els recursos eren abundants, mostrant alhora la capacitat dels primers de subsistir en moments d’elevada competència.

Els grans carnívors com les hienes, els lleons, jaguars formaven part del seu dia a dia, i aquests hominins sembla que tenien les capacitats cognitives i tècniques suficients per a desenvolupar les seves tasques de subsistència en aquest ambient que podia resultar evidentment hostil.

El Barranc fou per a depredadors i humans una font de recursos: presses de caça, vegetals, aigua, i matèria prima (roques) per fer les seves eines. El segon estudi serà publicat en les properes setmanes i tracta de la latrina de hienes que va se excavada per l’IPHES a la Mina en campanyes anteriors i dels copròlits (excrements fossilitzats) que la formaven.

La recerca ha permès caracteritzar la morfologia, la composició i els continguts dels copròlits de hiena i la seva comparació amb una latrina que es va recuperar al nivell TD6.1 de la Gran Dolina (Sierra d’Atapuerca, Burgos) en cronologies properes. L’estudi ha permès caracteritzar els copròlits de hiena des d’un àmplia perspectiva i l’establiment de criteris morfològics i de composició per a la seva correcta identificació. Tanmateix, la latrina descoberta a la Mina es presenta com una de les més antigues de hienes conservades en contexts oberts.