Evoluciona. Tanquem temporada de l'Evoluciona, amb l'Iphes

Publicat dimarts 21 de Maig de 2019 12:27


Evoluciona. Dimarts 21 de maig

Tanquem temporada de l’Evoluciona, coincidint amb l’arrencada de la campanya d’excavacions a l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució social, (IPHES). Avui, des de la Unitat de Projectes i transferència.

Us parlem del Pint of Science, amb tertúlies científiques sobre els primers humans, on podrem descobrir les primeres fites que ens van convertir en Homo sapiens, així com la tecnologia, i com eren les costellades a la prehistòria.

Intervenen al programa: Marta Fontanals i Carlos Sánchez, que estan al comitè organitzador del Pint of Science. Però també tenim amb nosaltres a Miquel Guardiola, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, i Jordi Rosell, investigador de l’IPHES, que participen en diferents xerrades. 

En total seran 4 membres de l’IPHES els qui participen al Festival Internacional de Divulgació Científica Pint of Science, una iniciativa que des de fa cinc anys es realitza a l’Estat i que l’any passat es va oferir també a Tarragona; enguany s’hi afegeix Reus. Personal investigador de l’IPHES hi pren part amb xerrades i demostracions divulgatives sobre la tecnologia dels primers homínids, la competència d’aquests amb els grans carnívors socials, com van ser les costellades prehistòriques i les fites principals que ens han convertit en Homo sapiens.

 

També us hem explicat com es reconstrueix l'evolució de la població de les últimes societats caçadores i recol·lectores de la Península Ibèrica. Es refereix al període comprès entre fa 18.000 i 8.000 anys, caracteritzat per grans canvis climàtics de gran impacte en la població. S'observa una capacitat inherent per experimentar processos de ràpid creixement demogràfic, limitats per factors mediambientals. L'estudi s’ha publicat recentment a la revista Nature Communications. Ho hem fet amb Javier Fernández-López de Pablo, signant principal de l’article, i amb un investigador de Belfast, Irlanda, que ha col·laborat en la investigació. 

Aquest període cronològic, també conegut com la transició Plistocè-Holocè, es caracteritza per grans canvis climàtics i transformacions mediambientals l'impacte dels quals en les societats prehistòriques ha estat objecte de debat durant dècades. La investigació, encapçalada per membres de l'IPHES i de la Universidad Rovira i Virgili revela una gran capacitat d'aquestes poblacions pel creixement demogràfic, limitat en ocasions pels canvis esmentats, sobretot en moments d'empitjorament climàtic. El treball aborda l'anàlisi de la totalitat de datacions de Carboni 14 de la Península Ibèrica per a aquest període, efectuant milers de simulacions computacionals per tal de comparar diferents models de creixement demogràfic.

D'aquesta manera s'han constatat tres grans fases demogràfiques durant aquest període, en què els nivells de població van respondre de manera diferent a factors climàtics i als processos endògens. Així, en la primera fase que es va desenvolupar al final de l'última glaciació, entre fa 16.600 i 12.700 anys, la població va créixer de manera exponencial.

Aquesta situació contrasta amb l'observada en la següent fase, entre 12.700 i 10.200 anys abans del present, durant l'episodi d'empitjorament climàtic del Dryas recent (fase de refredament climàtic) i el ràpid escalfament global dels inicis de l'Holocè. Els nivells demogràfics van decréixer de manera significativa durant aquesta fase per estabilitzar-se després.

Finalment, entre fa 10.200 i 8.000 anys la població va tornar a créixer de manera ràpida per estabilitzar-se en un nou llindar demogràfic durant el període Mesolític.

En definitiva, els resultats obtinguts amb aquesta recerca mostren que les societats prehistòriques caçadores i recol·lectores van tenir una capacitat inherent per experimentar processos de ràpid creixement demogràfic, però aquests es van veure limitats per factors mediambientals, especialment en episodis de canvi climàtic.

L’IPHES ha efectuat aquest treball en el marc del projecte PALEODEM (Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia), finançat pel Consell Europeu de Recerca, i ha comptat amb la participació d'investigadors del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Bournemouth i de l'Escola de Negocis de la Universitat de Warwick, ambdues al Regne Unit.