Tàrraco al món, 20 anys de Patrimoni Mundial. Els orígens

Publicat dimarts 17 de Novembre de 2020 13:43


Parlem sobre les etapes prèvies a decidir intentar ser Patrimoni Mundial. Ens acompanyen 
Ramon Aloguín, Aaquitecte i un dels participants als anys vuitanta en la redacció del Pla Pilats que va ser decisiu per a la recuperació de la Capçalera del Circ romà i 
Rafel Gabriel, expresident de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, que també va seguir molt de prop aquella època des d’aquesta entitat .

Les arrels per arribar a ser Patrimoni Mundial les trobem ja al Renaixement amb l’arquebisbe Antoni Agustí, gran humanista i pare de la numismàtica, i Lluís Pons d’Icart, autor del primer estudi conservat sobre la Tarragona romana, efectuat al segle XVI. Durant el XVII i XVIII, les investigacions sobre Tarraco posaren de manifest la rellevància del passat clàssic de la ciutat, i reberen un impuls important a partir del XIX i XX, quan hi ha un increment de troballes monumentals a mida que la localitat va creixent.
Tot i així, cal tenir en compte que la història del patrimoni arqueològic no és lineal, sinó que hi ha molts alts i baixos. Així, per exemple, Tarragona haurà de superar la gran destrucció que va patir pel setge durant la Guerra del Francès. La ciutat va  quedar arrasada en tots els aspectes (social, econòmic, cultural...) i es comença a recuperar quan el port incrementa la seva activitat a finals del segle XIX, en especial per l’exportació de vi, amb una expansió més notable fa cent anys, com observa l’arquitecte Ramon Aloguín. Després, a partir dels anys seixanta i setanta dels segle XX, amb la implantació de la indústria petroquímica, Tarragona continuarà evolucionant fins als nostres dies.
La revitalització 
Coincidint amb la revitalització d’aquesta urbs -als anys vint del segle passat- el seu creixement urbà, amb la formació d’un eixample més enllà de les Muralles que la tancaven, va anar acompanyat de l’aparició d’importants parts de la ciutat romana fins llavors ocultes sota vinyes i horts. D’aquesta manera s’enceta un procés de presa de consciència i recuperació d’aquestes restes arqueològiques que encara perdura.