{"id":164,"date":"2017-06-12T11:09:59","date_gmt":"2017-06-12T11:09:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/?p=164"},"modified":"2020-07-04T09:43:43","modified_gmt":"2020-07-04T09:43:43","slug":"els-14x8000-de-cadiach","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/2017\/06\/12\/els-14x8000-de-cadiach\/","title":{"rendered":"DES DEL MAR, ALS 14 VUITMILS MUNDIALS SENSE OXIGEN ADDICIONAL"},"content":{"rendered":"

CRONOLOGIA DELS 14 VUITMILS:\u00a0<\/strong><\/p>\n

1.-\u00a0Nanga Parbat\u00a0\u2013 7 d\u2019agost de 1984<\/strong><\/span><\/p>\n

\"1
1 – CADIACH Nanga Parbat (8.125m) (7 d’agost de 1984) junt amb Jordi Magriny\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n

Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un c\u00f2mic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l\u2019any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebasti\u00e0 Figuerola, Eduard Gonz\u00e1lez, Josep M. Capellades i Jordi Magri\u00f1\u00e0 van fer 14.000 km en tot terreny per \u00c0frica. Un impuls que el va dur deu anys m\u00e9s tard -fa 32 anys- el 7 d\u2019agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m)<\/strong> la novena m\u00e9s alta del m\u00f3n. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) de 1976, amb Jordi Magri\u00f1\u00e0, Narc\u00eds Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs. El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la m\u00e9s llarga del m\u00f3n, i van creuar al \u2018Mazeno\u2019 i van fer tamb\u00e9 bivac.<\/p>\n

2.-\u00a0Everest\u00a0\u2013 28 d\u2019agost de 1985 i 17 de maig de 1993<\/strong><\/span><\/p>\n

\"2
2 – CADIACH Everest (8.848m) 28 d’agost de 1985 i per segon cop el 17 de maig de 1993<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019\u00d2scar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista catal\u00e0 en assolir el cim de l’Everest (8.848 m<\/strong>) el 28 d\u2019agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i amb Carles Vall\u00e8s, en una expedici\u00f3 dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el m\u00edtic segon esgla\u00f3 del sostre del m\u00f3n, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord. Cadiach va tornar a trepitjar el Sagarmatha el 17 de maig de 1993, amb l\u2019expedici\u00f3 \u2018Gas Natural\u2019. \u00a0L’alpinista\u00a0relatava aix\u00ed a El Pont de Mahoma, el que va significar llavors escalar\u00a0el segon esgla\u00f3 del sostre del m\u00f3n.<\/p>\n\n

Cal recordar l\u2019intent de 1983 de Cadiach amb Jordi Camprub\u00ed, Nil Bohigas i Enric Lucas, entre d\u2019altres. A 8.300 m es van haver de retirar. El vent havia destru\u00eft la tenda en plena nit.<\/p>\n

3.-\u00a0Shisha Pangma\u00a0\u2013 4 d\u2019octubre de 1993<\/strong><\/span><\/p>\n

\"Cadiach
Cadiach al sostre del Shisha Pangma, amb la desapareguda Chantal Mauduit, i el pelux que ella va pujar al cim<\/figcaption><\/figure>\n

Per la paret sud, a trav\u00e9s de la via brit\u00e0nica, amb el desapareguts Manel de la Matta, i Chantal Mauduit. Una ascensi\u00f3 amb \u2018tot a esquenes\u2019 i durant 12 dies. A la tornada, passat el coll Hagen\u2019s, se\u2019ls va fer de nit i la tenda que havien deixat a l\u2019anada no va apar\u00e8ixer enlloc, i va tocar fer un bivac. La tenda, es clar, va apar\u00e8ixer l\u2019endem\u00e0 amb la llum del dia.<\/p>\n

4.-\u00a0Cho Oyu\u00a0\u2013 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997<\/strong><\/span><\/p>\n

\"4
4 – Cho Oyu, (8.201m) 28 setembre 1996 junt alpinista austr\u00edac Sebastian Ruckesteiner obren v\u00eda Free Tibet al Cho Oyu<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019any 1996, \u00d2scar Cadiach i l\u2019austr\u00edac Sebastian Rucksteinen obren ruta a la \u2018Devesa Turquesa\u2019, els acompanyen en l\u2019expedici\u00f3 Lluis R\u00e0fols, Joan Carles Gris\u00fa i Toni Tovar. Cadiach tornaria a trepitjar el Cho Oyu (8.201 m) l\u2019any seg\u00fcent. S\u00f3n l\u2019\u00d2scar i el Sebastian els que arribarien fins els peus del nou corredor, per\u00a0una canal encaixonada, en extraplom amb una inclinaci\u00f3 del 50\u00ba; escopint allaus de la part m\u00e9s elevada i sense cap lloc evident on poder fer un bivac, enmig de l\u2019abisme gelat. Dormen \u2013si es pot dir dormir- a 7.300 m, en un repl\u00e0 a la neu excavat a cop de piolet. L\u2019endem\u00e0 plantarien la tenda\u00a0 prop del 7.500, enmig dels dos cims de cresta, vora la punta nord, nord-est del Cho Oyu, que coronarien hores despr\u00e9s amb el m\u00e8rit d\u2019haver obert una nova via.<\/p>\n

5.-\u00a0Makalu\u00a0\u2013 19 de maig de 1998<\/strong><\/span><\/p>\n

\"5
5 – cadiach Makalu \u2013 19 de maig de 1998.<\/figcaption><\/figure>\n

Cadiach puja els seus 8.475 m en una expedici\u00f3 amb Nani Dur\u00f3, Llu\u00eds R\u00e0fols i Heber Orona.<\/p>\n

6.-\u00a0Gasherbrum II\u00a0\u2013 9 de juliol de 1999<\/strong><\/span><\/p>\n

Expedici\u00f3 als 8.035 m del GII, amb Patxi Go\u00f1i, Nani Dur\u00f3, Oriol Ribas, Iv\u00e1n Oll\u00e9, Julen Reketa, Sabino Korta, Patxi Pikabea, Ana Larretxea, I\u00f1aki Ugartemend\u00eda, i els desapareguts Loro Pikabea i Xvier Zubieta.<\/p>\n

7.-\u00a0Lhotse\u00a0\u2013 23 de maig de 2001<\/strong><\/span><\/p>\n

Expedici\u00f3 de \u2018Al filo de lo impossible\u2019 formada per \u00d2scar Cadiach, Alberto Zerain, Eloi Callado i Jos\u00e9 Mar\u00eda O\u00f1ate \u2018Habichuela\u2019, aconseguien el cim principal del Lhotse (8.516 m), a la qual accedeixen per la ruta normal de la cara oest i sense oxigen. Coincideixen amb una potent expedici\u00f3 russa que es fa amb la primera ascensi\u00f3 al Lhotse Central.<\/p>\n

8.-\u00a0Manaslu\u00a0\u2013 4 d\u2019octubre de 2011<\/strong><\/span><\/p>\n

El cim del Manaslu (8.156 m<\/strong>) la vuitena m\u00e9s alta del m\u00f3n obria una temporada d\u2019or per Cadiach. Va fer cim a les 13h Cadiach, juntament amb Enric Llonch i Carme Comas. Amb un temps magn\u00edfic, sense gens de vent.\u00a0En un any natural (en els propers 12 mesos) l\u2019alpinista coronaria quatre dels sis vuit mils pendents. \u00c9s el \u2018hat trick\u2019 catal\u00e0, com l\u2019anomena ell mateix, fent servil un s\u00edmil futbol\u00edstic.<\/p>\n

9.-\u00a0Annapurna\u00a0\u2013 6 de maig de 2012<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\u00d2scar
\u00d2scar Cadiach a l’Annapurna (foto de Rosa Fern\u00e1ndez)<\/figcaption><\/figure>\n

La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l\u2019Annapurna (8.091 m)<\/strong> el des\u00e8 cim m\u00e9s alt de la Terra. Ell mateix reconeixia que no havia estat f\u00e0cil, i es referia a l\u2019Annapurna com un dels 8.000 mil m\u00e9s perillosos i dif\u00edcils. Va fer cim amb Sechu L\u00f3pez i altres cinc alpinistes. Va pujar i compartir tenda amb Rarek Jaros i Jhon Xtecs.<\/p>\n

L\u2019alpinista recordava que no havia estat f\u00e0cil, i es referia a l\u2019Annapurna com un dels vuit mil\u00a0m\u00e9s perillosos. Tot va ser molt r\u00e0pid. Feien el segon cim el dia 25 de maig i r\u00e0pidament havien de tornar. El Miquel Angel P\u00e9rez tenia vol de tornada el dia 28. El dia 27 Cadiach no va poder ni dormir, de les emocions acumulades.<\/p>\n

Sobre l\u2019Annapurna, explicava que \u00e9s una muntanya m\u00e9s t\u00e8cnica, i feia un s\u00edmil per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat pel carrer d\u2019una ciutat i \u201cels edificis van caient al nostre pas\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019Annapurna, per\u00f2 en vertical i amb \u2018edificis de gel\u2019.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-ANNAPURNA-DHAULAGIRI-4.mp3<\/a><\/audio>\n

10.-\u00a0Dhalaugiri\u00a0\u2013 25 de maig de 2012<\/strong><\/span><\/p>\n

\"10
10 – CADIACH Dhalaugiri 25 de maig de 2012<\/figcaption><\/figure>\n

El mateix mes de maig d\u2019aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el set\u00e8 m\u00e9s alt del m\u00f3n. En menys de tres setmanes -un temps r\u00e8cord- va fer dos cims de m\u00e9s de 8.000 metres.\u00a0Ho explicava aix\u00ed en una entrevista el dia 6 de juny de 2012 a Tarragona R\u00e0dio.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-ANNAPURNA-DHAULAGIRI.mp3<\/a><\/audio>\n

El Dhaulagiri \u00e9s t\u00e8cnicament m\u00e9s dif\u00edcil. M\u00e9s encara amb temperatures molt baixes i vent. \u00a0Cadiach recordava que van trigar 10 hores per fer cim, i 5 en baixar. Ho van fer sense encordar-se, per tenir m\u00e9s mobilitat.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-ANNAPURNA-DHAULAGIRI-3.mp3<\/a><\/audio>\n

11.-\u00a0K2\u00a0\u2013 31 de juliol de 2012<\/strong><\/span><\/p>\n

\"Cadiach
Cadiach en l’ascens al k-2<\/figcaption><\/figure>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquests dos cims -Annapurna i Dhaulagiri- encara hi afegiria dos mesos despr\u00e9s, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya m\u00e9s alta del m\u00f3n i la m\u00e9s bonica, \u201cla gran piramide de cristal\u201d, com la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger. El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d\u2019agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la \u2018Magic Line\u2019, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L\u2019\u00d2scar va estar amb ell \u2013amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l\u2019amic literalment dels bra\u00e7os…<\/p>\n

Malgrat tot, es va reconciliar amb \u2018la gran pir\u00e0mide\u2019; va fer cim despr\u00e9s de diversos intents, fins la finestra de bons temps del 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la \u2018majestuosa pir\u00e0mide\u2019. \u00c9s una muntanya temuda; al final hi ha aut\u00e8ntic coll d\u2019ampolla que ja ha causat m\u00e9s d\u2019un accident, com el de 2008 quan 11 alpinistes hi van perdre la vida en la pitjor i controvertida trag\u00e8dia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.<\/p>\n

Ho relatava ell mateix: \u201cPassades les dificultats del coll d\u2019ampolla a 8.300 m, resten tan sols 300 m per el cim del K2. El terreny i la neu es dura amb fort pendent. Els darrers metres doncs cal anar amb molta precauci\u00f3. Un grup xin\u00e9s de 3 persones pateix una caiguda i s\u2019atura miraculosament. Els observo a escassos metres de la meva arribada al cim. \u00a0Anar sense oxigen artificial i sense ingerir l\u00edquid des primera hora del mat\u00ed \u2013a causa del mal gust de l\u2019aigua de les cantimplores- t\u00e9 un preu alt al K2. 6 hores en els darrers 300 m i l\u2019arribada al cim es a les 4 de la tarda.\u00a0La baixada per\u00f2 es fant\u00e0stica, l\u2019ombra del cim em fa l\u2019efecte \u2018ghost\u2019; la lluna plena m\u2019espera amb una calma incre\u00efble i el Broad Peak em recorda\u00a0que estic 600 m m\u00e9s amunt seu.<\/p>\n

\"Foto
Foto del Broad Peak, vist en el descens del K2<\/figcaption><\/figure>\n

‘La tornada al C4 a 8.000 m ser\u00e0 ben entrada la nit despr\u00e9s de 24 h i 5 dies de vents huracanats, per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0magn\u00edfics’, diu Cadiach.<\/p>\n

El mes de Juliol el temps sempre ha estat el mateix; vent huracanat, la sensaci\u00f3 t\u00e8rmica de fred frega el llindar d\u2019all\u00f2 suportable i les baixes temperatures -30\u00baC, fan pensar que \u2018no se que hi faig aqu\u00ed\u2019, per\u00f2 gr\u00e0cies a la motivaci\u00f3 em supero a mi mateix\u2019.<\/p>\n

\"Cadiach
Cadiach al K2 pel couloir encaixonat aL peu de la Torre Casarotto, a 8.100 m.-Expedici\u00f3 Magic Line 2004<\/figcaption><\/figure>\n

La tardor anterior tamb\u00e9 feia el Manaslu (de 8.611 metres). En un any natural, feia quatre vuit mils.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-HAT-TRICK-CATAL\u00c0-.mp3<\/a><\/audio>\n

12.-\u00a0Kangchenjunga\u00a0– 20 de maig de 2013<\/strong><\/span><\/p>\n

\"Oscar
Oscar Cadiach en l’ascensi\u00f3 al Kangchenjunga<\/figcaption><\/figure>\n

El 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer m\u00e9s alt del m\u00f3n, i feia cim el 20 de maig. Una temporada que va estar tacada per la trag\u00e8dia, amb la mort del lleidat\u00e0 Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m). A banda de 5 alpinistes d\u2019altres nacionalitats.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-KANGHENJUNGA-.mp3<\/a><\/audio>\n

Cadiach recordava que van con\u00e8ixer la trag\u00e8dia quan ja havien baixat. Tot va passar de nit, de les 15 persones que van fer cim, cinc van morir.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-KANGHENJUNGA-2.mp3<\/a><\/audio>\n

Sobre Juanjo Garra, Cadiach lamentava\u00a0que malgrat \u00a0els esfor\u00e7os de tothom, el rescat va resultat impossible a la muntanya de les tempestes, tal i com es coneix el Dhaulagiri.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-KANGHENJUNGA-3.mp3<\/a><\/audio>\n

El cas del Juanjo reobria el debat dels rescats a alta muntanya i la impossibilitat d\u2019arribar a cotes altes amb l\u2019helic\u00f2pter de rescat.\u00a0El m\u00e9s alt va ser el 2010 al Manaslu, l\u2019helic\u00f2pter va pujar sis vegades i un d’elles a 6.000 metres, per rescatar uns coreans.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-KANGHENJUNGA-4.mp3<\/a><\/audio>\n

Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; f\u00edsica i an\u00edmicament i tamb\u00e9 recordava la desaparici\u00f3 de l\u2019amic I\u00f1igo de Pineda, l\u2019any 2007, en una expedici\u00f3 molt dura.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-CADIACH-PATIT-MOLT-.mp3<\/a><\/audio>\n

13.- Gasherbrum I \u2013 29 de juliol de 2013<\/strong><\/span><\/p>\n

\"13
13 – CADIACH Gasherbrum I \u2013 29 de juliol de 2013<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019estiu de 2013, Cadiach coronava el seu 13\u00e8 vuitmil, el Gasherbrum I (G I es 8068m)<\/strong> l’onz\u00e8 m\u00e9s alt de la Terra. Una muntanya que tamb\u00e9 es va endur tres alpinistes; el giron\u00ed Xevi G\u00f3mez, \u00c1lvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l\u2019any de la p\u00e8rdua del polac Artur Hajzer a la \u2018muntanya amagada\u2019, com es coneix el G I.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-CADIACH-GASHERBRUM-I.mp3<\/a><\/audio>\n

Cadiach recorda que el 2006 ja va patir els estralls d\u2019aquesta muntanya en forma c\u00f2nica; on \u00e9s molt f\u00e0cil desorientar-se en cas de mal temps i quan apareix la boira.\u00a0Avui, la tecnologia ha millorat, per\u00f2 encara ens pot jugar una mala passada el G1.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-CADIACH-GASHERBRUM-I-2.mp3<\/a><\/audio>\n

Va compartir expedici\u00f3 amb l\u2019amic Patxi Go\u00f1i, amb el qual ja havia coincidit al G2; que els dos van fer per primera vegada el 1999 i tamb\u00e9 van compartir expedici\u00f3 al Kangchenjunga.<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-CADIACH-GASHERBRUM-I-4.mp3<\/a><\/audio>\n

\"\u00d2scar
\u00d2scar Cadiach al Gasherbrum 1. Juliol 2013<\/figcaption><\/figure>\n

En aquest cim, l\u2019\u00d2scar tamb\u00e9 va tenir un pensament pels companys de cordada…<\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2016\/06\/14-x-8.000-CADIACH-GASHERBRUM-I-5.mp3<\/a><\/audio>\n

14.-\u00a0Broad Peak principal (8.047 m)\u00a0\u2013 27 de juliol 2017<\/strong><\/span><\/p>\n

Ha estat a les\u00a0<\/span>8 i 41 minuts d\u2019aquest dijous, 27 de juliol,\u00a0<\/span>quan \u00d2scar Cadiach ha trepitjat el<\/span>s 8.047 metres del<\/span>\u00a0cim del Broad Peak.\u00a0<\/span>L\u2019alpinista ha trucat en directe al\u00a0<\/span>programa d\u2019alpinisme de Tarragona R\u00e0dio, el Pont de Mahoma.\u00a0<\/span>El tarragon\u00ed ha<\/span>\u00a0escrit una\u00a0<\/span>nova\u00a0<\/span>p\u00e0gina en la hist\u00f2ria de l\u2019alpinisme i s\u2019ha<\/span>\u00a0convertit en el primer catal\u00e0 en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial.\u00a0Nom\u00e9s hi ha 20 alpinistes a tot el m\u00f3n que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner.\u00a0<\/strong><\/span>Ha<\/span>n<\/span>\u00a0estat poques paraules: \u2018<\/span>A<\/span>tenci\u00f3 Tarragona R\u00e0dio.\u00a0<\/span>Tarragona R\u00e0dio,\u00a0<\/span>us estimo;\u00a0<\/span>hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!\u2019.<\/span><\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/CIM-CADIACH-27_7_17-Copia-Copia.mp3<\/a><\/audio>\n

Cadiach\u00a0<\/span>ha assolit<\/span>\u00a0un\u00a0<\/span>cim<\/span>\u00a0que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum.\u00a0<\/span>L\u2019ha coronat\u00a0<\/span>al costat dels millors alpinistes\u00a0<\/span>del Pakista<\/span>n i Turquia,\u00a0<\/span>Mohammed Ali \u2018Sadpara\u2019 i\u00a0<\/span>Tunc Findik,\u00a0<\/span>respectivament, i d<\/span>el portejador\u00a0<\/span>d\u2019altura\u00a0<\/span>balt\u00ed, Yosuf.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"P9370417\"<\/p>\n

Ha estat una ascensi\u00f3 llarga i\u00a0<\/span>molt<\/span>\u00a0dura.\u00a0<\/span>Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d\u2019on van sortir dimecres a les\u00a0set de la tarda, i el cim. I han estat 24 hores en total les transcorregudes des de la sortida de camp 3 i fins la tornada al mateix camp d’altura, el dia de cim. Ho han hagut de fer sense aigua, per un problema amb el fog\u00f3 lleuger que portaven per fondre neu, que no ha funcionat. \u00a0<\/span><\/p>\nhttp:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/CADIACH-24-HORES-SENSE-AIGUA-28-07-17-.mp3<\/a><\/audio>\n

Tres puntes del Broad Peak; la munyanya en forma d’espina de drac<\/strong><\/span><\/p>\n

El Broad t\u00e9 tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l\u2019any 1990, obrint una nova ruta.<\/p>\n

L\u2019any seg\u00fcent, el 1991, van comen\u00e7ar a explorar la vessant xinesa, escalant el \u2018Tarraco Kangri\u2019 (6.200 m).<\/p>\n

L\u2019any dels jocs ol\u00edmpics de Barcelona, el 1992, van obrir la nova ruta \u2018Fem Tarragona\u2019 pel Broad Peak Central (8.011 m). Primer ascensi\u00f3 mundial per la vessant xinesa.\u00a0 L\u2019acompanyen Lluis R\u00e0fols, Jordi Magri\u00f1\u00e0, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jes\u00fas Elena i el m\u00edtic Kurt Diemberger, que va aprofitar per explorar la regi\u00f3 (l\u2019any 1957 el Kurt va ser un dels primers en fer el cim del Broad).<\/p>\n

\"CADIACH
CADIACH al Broad Peak central (8.020m) 4 agost 1992 Enric Dalmau, Lluis R\u00e0fols i Itali\u00e0 Alberto Soncini. Primera mundial Fem TGN<\/figcaption><\/figure>\n

Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpin\u00edstiques del pa\u00eds, amb 66 expedicions a l\u2019Him\u00e0laia i obertures mundials, com la\u00a0<\/span>\u2018Free Tibet\u2019 al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l\u2019alpinista austr\u00edac Sebastian<\/span>Ruckesteiner.<\/b><\/span><\/p>\n

Ja va escriure una p\u00e0gina de l\u2019alpinisme com a\u00a0<\/span>primer catal\u00e0 en assolir el cim de l\u2019Everest, el 28 d\u2019agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vall\u00e8s, en una expedici\u00f3 dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el m\u00edtic segon esgla\u00f3 del sostre del m\u00f3n, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n\"Facebook\"<\/a>\"twitter\"<\/a>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

CRONOLOGIA DELS 14 VUITMILS:\u00a0 1.-\u00a0Nanga Parbat\u00a0\u2013 7 d\u2019agost de 1984 Posant el retrovisor, un jove Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un c\u00f2mic sobre Mallory -George Mallory- que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes. Primer va ser l\u2019any 1974, quan amb Pere Benaiges, Xavier Azagra, Sebasti\u00e0 Figuerola, … Continua la lectura de DES DEL MAR, ALS 14 VUITMILS MUNDIALS SENSE OXIGEN ADDICIONAL<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":253,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[4,9,2],"tags":[],"class_list":["post-164","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-14-x-8000","category-alpinisme","category-oscar-cadiach"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=164"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":814,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions\/814"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/media\/253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}