{"id":8,"date":"2015-08-01T07:29:00","date_gmt":"2015-08-01T07:29:00","guid":{"rendered":""},"modified":"2016-05-26T17:07:13","modified_gmt":"2016-05-26T17:07:13","slug":"panta-rei-tot-flueix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/2015\/08\/01\/panta-rei-tot-flueix\/","title":{"rendered":"Panta rei: tot flueix"},"content":{"rendered":"
“En aquesta expedici\u00f3, la confian\u00e7a en mi mateix ve del fet que s\u00e9 amb certesa que anem cap a on hem d’anar”.<\/span><\/div>\n
\u00a0<\/span><\/div>\n
Reinhold Messner.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Rudyard Kipling, en el seu llibre Kim<\/i>, escriu que a l’Him\u00e0laia “no hi ha lloc per als homes”. Ja que el seu protagonista era de Lahore, a l’actual Paquistan, penso que \u00e9s de just\u00edcia ampliar aquesta afirmaci\u00f3 als \u00e0mbits del Karakorum. <\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Enguany, la cita de Kipling ha esdevingut gaireb\u00e9 prof\u00e8tica. Les condicions en les grans muntanyes del Baltoro han estat p\u00e8ssimes. Ferran Latorre parlava de “jornada inhumana”. De fet, el K2 ni ha perm\u00e8s ni un atac al cim. L’alpinista Rosa Fernandez afirma en el seu blog: “<\/span>En realidad la monta\u00f1a no nos permiti\u00f3 ni siquiera tomar decisiones, elegir entre una u otra opci\u00f3n.(…) Pero esta retirada tiene un punto de crueldad extra. El K2 no me ha dado una oportunidad de luchar por \u00e9l”.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n\n\n\n\n
\"el-grupo-de-cuatro-sherpas-y-patxi-descienden-a-shumiyo\"<\/td>\n<\/tr>\n
Foto: Patxi Go\u00f1i. Rescast de Sumiyo Tsuzuki<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
Mallory escrivia: “Hem ven\u00e7ut un enemic? A cap, excepte a nosaltres mateixos. Hem guanyat un regne? No, i no obstant, s\u00ed. Hem aconseguit una satisfacci\u00f3 completa, hem assolit un dest\u00ed. Lluitar i comprendre, mai un sense l’altre, aquesta \u00e9s la llei.” Per\u00f2 sembla que molts dels alpinistes que enguany han intentat escalar alguna de les grans muntanyes del Baltoro no han pogut ni experimentar aquesta satisfacci\u00f3 de “lluitar i comprendre”.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Quan la llei de la muntanya es mostra tan implacable no puc deixar de pensar en el mite de S\u00edsif, condemnat pels d\u00e9us a emp\u00e8nyer un gran roc pel pendent d’una muntanya i a no aconseguir mai dur-lo fins al capdamunt. Just en el moment d’arribar-hi, la pedra tornava a rodolar rostos avall, obligant el protagonista de la hist\u00f2ria a reiniciar la seva dura tasca, i aix\u00ed per tota l’eternitat.<\/span><\/div>\n
L’alpinista, qualificat per Lionel Terray com a “conqueridor de l’in\u00fatil”, ha begut molt de les fonts m\u00edtiques i de la figura de l’heroi. Les experi\u00e8ncies viscudes durant l’ascensi\u00f3 a un cim podien valdre tant com la pr\u00f2pia culminaci\u00f3 de l’empresa, o m\u00e9s. Aquest car\u00e0cter m\u00edstic ha anat perdent for\u00e7a a mida que all\u00f2 qualificat per Zygmund Bauman com a “modernitat l\u00edquida” ha impregnat la nostra societat, ara canviant, imprevisible. El mite, com a garantia de perviv\u00e8ncia cultural s’esmicola davant de la transitorietat i la desvinculaci\u00f3. Tot flueix i es transmuta; les relacions es mesuren en termes de cost i benefici, la “liquiditat” aplicada en el sentit financer. Cim o no cim, aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n\n\n\n\n
\"IMG_3107\"<\/td>\n<\/tr>\n
Foto; Anna Pujol. Acumulaci\u00f3 de neu.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Tanmateix, aquest concepte em recorda els preceptes del vell Her\u00e0clit, que per all\u00e0 l’any 500 a.C. afirmava que tot es troba en estat de canvi continu. “Panta rei”, deia, tot flueix. Ning\u00fa no es pot banyar dos cops en el mateix riu, perqu\u00e8 tant ell com el riu ja han canviat des de l’\u00faltima vegada. I aquesta percepci\u00f3 \u00e9s molt coneguda entre els muntanyencs. Si b\u00e9 les muntanyes sempre s\u00f3n al mateix lloc (amb perm\u00eds de la tect\u00f2nica de plaques), cada vegada que t’hi acostes trobes unes condicions diferents, tant del lloc com d’un mateix, que tamb\u00e9 fan l’ascensi\u00f3 totalment diferent.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n
\n\n\n\n\n
\"alud<\/td>\n<\/tr>\n
Foto: Bloc Rosa Fern\u00e1ndez (ella porta el plomes blau, a la foto)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Parm\u00e8nides, el rival filos\u00f2fic d’Her\u00e0clit, no obstant, afirmaria que el Broad Peak sempre \u00e9s el mateix, immutable, uniforme; est\u00e0 ple del que \u00e9s. Per aix\u00f2 hi podem tornar una vegada i una altra, com l’amic S\u00edsif empenyent la seva c\u00e0rrega costa amunt. Perqu\u00e8 al capdavall, com va deduir Albert Camus, S\u00edsif descobreix que el dolor del c\u00e0stig \u00e9s al peu de la muntanya: “l’esfor\u00e7 mateix per arribar als cims \u00e9s suficient per omplir un cor d’home. Cal imaginar a S\u00edsif content”. Per a Camus, esdev\u00e9 l’heroi absurd definitiu.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n
Aix\u00ed \u00e9s. L’\u00e8xit \u00e9s tornar a les muntanyes, a la mateixa muntanya que sempre \u00e9s diferent. Parm\u00e8nides i Her\u00e0clit fan bona la necessitat del Mite.<\/span><\/div>\n
\n\n\n\n\n
\"IMG_3103\"<\/td>\n<\/tr>\n
Foto: Anna Pujol. Acumulaci\u00f3 de neu.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Emerson deia: “per molt que voltem el m\u00f3n en cerca de la bellesa, mai no la trobarem si no la portem amb nosaltres”. \u00c9s l’alegria de S\u00edsif, la revenja contra els d\u00e9us, saber que cada vegada, just abans que el penyal rodoli, sentir\u00e0 una indescriptible i \u00edntima sensaci\u00f3 de llibertat.<\/span><\/div>\n

<\/div>\n
<\/div>\n
Ricard Fern\u00e1ndez,\u00a0<\/span><\/span><\/div>\n
Guia de mitja muntanya, ge\u00f2leg i membre del Pont de Mahoma.<\/span><\/div>\n
Integrant expedici\u00f3 Broad Peak 2014<\/span><\/div>\n\"Facebook\"<\/a>\"twitter\"<\/a>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“En aquesta expedici\u00f3, la confian\u00e7a en mi mateix ve del fet que s\u00e9 amb certesa que anem cap a on hem d’anar”. \u00a0 Reinhold Messner. Rudyard Kipling, en el seu llibre Kim, escriu que a l’Him\u00e0laia “no hi ha lloc per als homes”. Ja que el seu protagonista era de Lahore, a l’actual Paquistan, penso … Continua la lectura de Panta rei: tot flueix<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[4,3,9,6,12],"tags":[],"class_list":["post-8","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-14-x-8000","category-allau","category-alpinisme","category-broad-peak-15","category-ricard-fernandez"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":77,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8\/revisions\/77"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tarragonaradio.cat\/elpontdemahoma\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}