La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona considera que continuar ampliant les zones de mercat residencial tensionat i mantenir les limitacions sobre els preus del lloguer no permetrà resoldre el problema estructural de l’accés a l’habitatge si aquestes mesures no van acompanyades d’un increment real i sostingut de l’oferta disponible.

Aquesta és una de les principals raons que han portat el Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya, conjuntament amb les organitzacions representatives dels administradors de finques i dels agents de la propietat immobiliària, a presentar al·legacions als dos procediments impulsats aquest estiu per la Generalitat: la pròrroga de les actuals zones de mercat residencial tensionat i la declaració de 53 nous municipis sota aquest règim.

La proposta de pròrroga afecta 118 municipis on resideixen prop de 5,92 milions de persones, el 72,9% de la població catalana. Paral·lelament, la nova declaració incorporaria 53 municipis més. Sumant-hi les zones que continuen vigents sota una altra declaració, les mesures acabarien afectant el 86,1% de la població de Catalunya. Per a les Cambres, aquesta extensió obliga a plantejar-se fins a quin punt es pot continuar parlant d’una mesura excepcional quan acaba abastant la immensa majoria de la població.

La nova declaració té també una incidència directa a les comarques de Tarragona, ja que inclouria els municipis de Camarles, Constantí, l’Espluga de Francolí, Masllorenç, el Montmell, el Pla de Santa Maria, la Pobla de Mafumet, Salomó, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vila-seca. Cal destacar que les ciutats de Tortosa i Reus queden fora de l’àmbit de l’aplicació de contenció de rendes.

La Cambra comparteix la necessitat de facilitar l’accés a l’habitatge i donar resposta a les persones i famílies que tenen dificultats per accedir-hi. Considera, però, que el problema no es pot abordar únicament actuant sobre els preus dels habitatges que ja són al mercat.

La regulació de les rendes pot condicionar el preu dels contractes de lloguer, però no genera per si mateixa nous habitatges. Si existeix un desequilibri entre una demanda creixent i una oferta insuficient, qualsevol política que pretengui resoldre el problema a mitjà i llarg termini ha d’actuar necessàriament sobre l’oferta.

Per aquest motiu, la Cambra defensa construir més habitatge lliure i protegit, mobilitzar sòl disponible, agilitzar el planejament urbanístic i les llicències, fomentar la rehabilitació i generar un marc de major seguretat i confiança perquè els propietaris mantinguin o incorporin els seus habitatges al mercat del lloguer.

Un altre dels arguments de les al·legacions és la necessitat de conèixer els resultats de les mesures aplicades fins ara abans de decidir-ne la continuïtat. La Cambra considera que la Generalitat hauria d’explicar quin impacte han tingut les zones tensionades sobre l’oferta d’habitatge, quines actuacions previstes s’han executat i fins a quin punt s’han corregit els desequilibris que van justificar-ne la declaració.

Per a l’entitat, prorrogar una política pública sense haver-ne mesurat prèviament els resultats dificulta saber si està complint els objectius pels quals va ser creada. Les al·legacions recorden, a més, que la declaració d’una zona tensionada ha d’anar vinculada a un pla específic amb mesures destinades a corregir els desequilibris detectats i un calendari per desenvolupar-les.

La Cambra considera que el debat sobre l’habitatge no s’ha de convertir en una confrontació entre propietaris i llogaters. La dificultat per accedir a un habitatge és un problema social i econòmic que afecta joves que volen emancipar-se, famílies que busquen una llar, treballadors que necessiten residir a prop del lloc de feina i empreses que necessiten habitatge accessible al seu entorn per atreure professionals.

Per això, l’entitat defensa combinar la protecció de les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge amb una política decidida d’increment de l’oferta. La posició de la Cambra parteix de la premissa que si falta habitatge, la solució no pot limitar-se a regular el que ja existeix. Cal crear les condicions perquè hi hagi més habitatges disponibles.