Escolta Josep Maria Macias

El gran temple d'August torna a centrar la recerca a la Part Alta

Publicat dimecres 13 de Setembre de 2017 14:25
  • Josep Suñé


Escolta Andreu Muñoz

Nova campanya d’excavacions per buscar més restes d’una de les exedres del temple d'August. La intervenció arqueològica ha arrencat al patí del Museu Bíblic, a tocar de la Catedral, on hi havia un dels grans porticats del gran temple dedicat a l’Emperador.

La intervenció es fa en l’antiga fonamentació del mur perimetral del temple, situat a l'antiga acròpoli de la ciutat. L’objectiu és localitzar restes del mur de tancament d’aquests porticats al subsol, aprofitant les obres per habilitar a la zona el futur Jardí Bíblic. Les actuacions s’allargaran fins el novembre.

Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC, assegura que la zona es com ‘una petita reserva arqueològica’ de la Part Alta. Tant ell com l'arqueòloga Imma Teixell, asseguren que no saben què és el que s'hi podrà descobrir en la intervenció, però tenen clar que excaven en una zona intermitja clau en la cronologia d'aquesta època, que pot donar elements de comprensió per ajudar a entendre l'evolució de la ciutat. No gaire lluny, al carrer Granada, està per descobrir una de les 'grans incògnites arqueològiques de la ciutat' -ha dit Macias.  

Després de la intervenció arqueològicael pati del Museu Bíblic es convertirà en un jardí bíblic, un espai pedagògic i interpretatiu, però també de trobada i de pau per als visitants, com ha assenyalat l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. 

Un equip de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el Capítol Catedralici, la Generalitat i l'Ajuntament estudia des de l'any 2007 la transformació urbanística de l'acròpolis, des de l'etapa romana fins al període medieval. 

 

El Museu Bíblic acollirà l’exposició ‘De Tarragona a Tournai'

 

Tota la recerca feta fins ara s’incorporarà a una exposició sobre l’arqueologia de les 20 primeres catedrals d’Europa. Una mostra gestada a Bèlgica ‘de Tarragona a Tournai’ que aterra al Museu Bíblic Tarraconense del 16 de novembre al 21 de gener. Incorporà dues maquetes que elabora Josep Maria Brull sobre l’evolució de la zona en època tardoromana i visigòtica, amb el gran temple i la plaça porticada que l’envolta, que equival a dos camps de futbol. L’investigador i director del Museu, Andreu Muñoz, en destaca la seva singularitat.

 

Queda per determinar si les restes exhumades a la Catedral pertanyen al Bisbe Cebrià 

 

Dins la mateixa recerca, s’ha pogut datar les restes òssies de l’arqueta funerària del Bisbe Cebrià, que hi ha al darrera de l'altar de la Catedral. En canvi, no s'ha pogut concloure si les restes de sant Cebrià, bisbe de Tàrraco de finals del segle VII, es troben a l’interior de la petita urna medieval. Ara se sap, això sí, que conté restes d’almenys quatre esquelets diferents, per l'estudi antropològic.

La datació amb carboni-14 encarregada a uns laboratoris de Miami (Estats Units) situa dues de les restes en època tardoromana i visigoda, al primer quart del segle cinquè. Coincideix amb la transformació urbanística de la zona, amb la construcció de l’actual Catedral medieval. 

Ja s’havia pogut determinar científicament que l’epigrafia de l‘ossari havia estat transcrita en època medieval, ja que contenia caràcters molt més antics, de finals del segle VII, a través d’una investigació de Joan López Pallarès, director de l’ICAC.