Els humans prehistòrics conservaven medul·la òssia com si fos carn enllaunada

Publicat dijous 10 de Octubre de 2019 07:58
  • Tarragona Ràdio
  • IPHES

Els humans prehistòrics conservaven medul·la òssia com si fos carn enllaunada fa més de 400.000 anys, essent l’evidència més antiga d’aquest comportament

L’estudi s’ha fet públic a la revista Science Advances i entre els signants de l’article hi ha membres de l’IPHES.

Investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en col·laboració amb científics del CENIEH (Centro Nacional de Investigación Sobre la Evolución Humana), de la Universitat de Lleida i de la Universitat de Tel Aviv, han trobat evidències de l’emmagatzematge i consum de medul·la òssia conservada al jaciment israelià de Qesem Cave ara fa més de 400.000 anys.

El treball s’ha fet públic aquest dimacres a la revista Science Advances i demostra com les comunitats humanes d’aquell període tan antic eren capaces de guardar els ossos dels animals caçats durant setmanes per processar-los i consumir-los de manera retardada.

“Aquesta es l’evidència més antiga d’aquest tipus de comportament i marca l’origen de nous modes d’adaptació durant el Paleolític”, explica el Dr. Jordi Rosell, investigador de l’IPHES. “Els grups humans de Qesem –continua- portaven a la cova parts seleccionades dels cossos dels animals que caçaven. Els més comuns eren les daines, de les quals solament transportaven el crani i les potes. Per la seva banda, el tronc era desposseït de carn i greix al lloc de cacera”.

“Durant l’anàlisi de les restes d’aquest jaciment a la Universitat de Tel Aviv es va descobrir –afegeix el mateix investigador- que les potes d’aquests cèrvids exhibien marques de tall úniques als seus extrems que no coincidien amb la tipologia habitual que es produeixen quan es pelen els ossos frescos per fracturar-los i extreure’n la medul·la. Les marques semblaven evidenciar l’existència de pell seca i és aleshores quan vam plantejar la hipòtesi d’un possible emmagatzematge d’ossos per a un posterior consum diferit de la medul·la, és a dir, passat un temps”.

 

“La medul·la òssia constitueix una font de recursos nutricionals molt important i és consumida de manera regular i preferent des dels orígens de la humanitat”, explica el professor Ran Barkai, de la Universitat de Tel Aviv. La Dra. Ruth Blasco del CENIEH observa: “Fins ara, les evidències apuntaven a un consum immediat de la medul·la després de la mort dels animals, juntament amb els teixits tous, com la carn. No obstant, els grups de Qesem demostren una alta capacitat de previsió al ser capaços d’emmagatzemar-la dins dels propis ossos amb la pell i de consumir-la de manera diferida”.

 

Maite Arilla, investigadora de l’IPHES, assenyala: “Fins fa poc es considerava que els grups humans del Paleolític eren caçadors i recol·lectors que vivien al dia i menjaven el que atrapaven de manera immediata. No obstant, ara, amb el descobriment de Qesem es trenca amb aquesta concepció i s’introdueix un nou element al comportament humà de les comunitats humanes més antigues, que és la capacitat de previsió”.