Ens ha deixat mossèn Gallart, al capdavant de l’església del Portal del Carro des de feia 26 anys. Persona molt estimada a la ciutat, que portava al cor entitats com els Xiquets de Tarragona o el Gimnàstic. De caràcter molt afable i proper, Francesc Gallart portava la camissa ratllada dels matalassers i els colors granes a la pell.

L’any passat la ciutat li retia un merescut homenatge amb motiu dels vint-i-cinc anys al capdavant del Portal del Carro, capella molt estimada pels tarragonins i tarragonines, on per Sant Magí es reparteix l’aigua de la Brufaganya, acte enguany marcat per l’excepcionalitat de la pandèmia sanitària. De fet, Gallart també havia estat rector de la parròquia de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils (Conca de Barberà). 

L’homenatge li va fer la Confraria de Sant Magí de Tarragona, el 29 de novembre passat. S’hi van sumar una vintena d’entitats vinculades d’una manera o altra amb Francesc Gallart. Acte molt emotiu en el que després d’una missa presidida per l’arquebisbe, Joan Planellas, els Xiquets de Tarragona van enlairar pilars commemoratius a l’església de Sant Magí. Gallart també era congregant de la Reial i Venerable Congregació de la Sang. 

Per la seva capella hi passaven moltes entitats de la ciutat, com el Nàstic. El futbol, juntament amb l’excursionisme i els castells eren les seves tres grans passions. Així ho relatava el mes d’agost en una entrevista al bloc de l’ajuntament de Tarragona, de la periodista Laia Díaz.   

Va néixer el 1933 a la Part Baixa, fill de pagès per part de mare i de ferroviari per part de pare. Aquests van ser els paisatges que va viure de petit, els conreus familiars entre el Francolí i  les vies del tren, fins que per feina de pare es van traslladar a Valls, on també va viure un temps. L’estima per la ciutat el va fer tornar a Tarragona i és quan va dir a la família que volia entrar a estudiar al Seminari.

S’hi va sentir molt a gust, fins que va esdevenir capellà. L’arquebisbat l’enviaria a Comillas, a Cantàbria, per estudiar Dret Canònic. 

La millor ofrena del món, ser capellà de Sant Magí

Després, el 1994 li arribaria el millor ‘regal’, substituir mossèn Joan Tomàs al capdavant d’una de les capelles més emblemàtiques de la ciutat, la de Sant Magí.

Així ho relata ell mateix en aquesta en l’entrevista: “El dia que em van dir que seria el capellà de Sant Magí em van fer la millor ofrena del món. Per a algú com jo, tarragoní, amb tanta devoció i tradició familiar per aquest sant (encara recordo la primera vegada que vaig anar amb carro fins a Sant Magí de la Brufaganya), va ser tot un regal. Durant tots aquests anys he estat molt feliç aquí”, afirma mossèn Gallart. 

Des de Tarragona Ràdio lamentem molt la seva pèrdua. En les múltiples entrevistes que li havíem fet a la casa, sempre se’ns havia mostrat proper i afable, denotant el que tothom ja sabia, que era una gran persona. 

Ànims a tots els amic i familiars i a les entitats de la ciutat que heu tingut l’honor de tenir una persona de la seva talla entre els vostres.

Descansi en Pau, mossèn!