“Si l’amor fa de cel·la, l’amor no val la pena”. Aquest vers de la cançó “Pena”, inclosa al darrer disc de les tarragonines Roba Estesa, “Rosa permanent”, podria definir perfectament el que no volem que sigui l’amor. Però és tan senzill saber quan l’amor et fa estar dins d’una gàbia? I si realment la gàbia és tot allò que hem construït al voltant de l’amor romàntic, que massa vegades ens obliga a seguir patrons i normes sense qüestionar-les? I si l’amor és una gàbia, hi ha forma de sortir-ne? I si en surts, hi ha vida i maneres de relacionar-nos més enllà?