Una investigació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha documentat 280 motius gràfics a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), 55 dels quals són representacions d’animals. Aquest fet la situaria com el tercer conjunt d’art paleolític més gran de la Mediterrània Ibèrica. Pels científics, aquest fet qüestiona la visió tradicional que apunta que el nord-est de la península Ibèrica és un territori marginal en les expressions artístiques del paleolític, en comparació amb la regió francocantàbrica. L’estudi s’ha publicat a la revista científica internacional ‘Antiquity’.

La magnitud del conjunt és especialment significativa si es té en compte que, abans de la descoberta del 2019, a Catalunya només es coneixien dues representacions en cova atribuïdes al paleolític, una de les quals d’origen encara incert. La Font Major transforma aquest panorama i aporta noves evidències sobre la distribució geogràfica de l’art paleolític i la diversitat de les tradicions gràfiques desenvolupades a la Mediterrània occidental.

“Fins ara, l’art rupestre paleolític identificat al nord-est de la península Ibèrica era molt escàs en comparació amb l’abundant registre de la regió francocantàbrica”, ha explicat Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES-CERCA i coautor de l’estudi. Aquesta aparent absència, assenyalen els investigadors, podria estar relacionada no només amb la distribució real de les manifestacions artístiques prehistòriques, sinó també amb les dificultats per identificar-les i conservar-les.

Els gravats es concentren a les Gatoneres de Cal Palletes, un sector de galeries situat a uns 250 metres de l’entrada actual de la cova. Les representacions es van realitzar principalment mitjançant incisions sobre les parets i sostres de la cova, especialment en les zones més toves i, en conseqüència, més fràgils. Per estudiar-les sense malmetre les superfícies, l’equip investigador ha recorregut a tècniques de documentació digital i models tridimensionals d’alta resolució, que permeten analitzar amb detall les característiques dels gravats.

Entre les figures identificades hi ha cavalls, cérvols, bòvids i caprins. Destaca especialment la representació d’un os, un animal poc habitual en l’art paleolític, dibuixat amb les orelles en perspectiva frontal i la boca lleugerament oberta. La cronologia és un altre dels aspectes rellevants de l’estudi. Les evidències arqueològiques documentades a l’interior de la cavitat indiquen episodis de presència humana entre fa aproximadament 41.000 i 26.000 anys.