El 3 de març de 1976, dins el marc de les lluites reivindicatives i després de mesos d’aturades i vagues, a Vitòria-Gasteiz van ser assassinats 5 treballadors, mentre es realitzava una assemblea multitudinària al barri obrer de Zaramaga. La policia nacional va llençar gasos lacrimògens a l’interior de l’església on es feia l’assemblea, per disparar-los i tal i com anaven sortint. El resultat, 5 morts i centenars de ferits.
A Tarragona, dos dies després es feia una marxa entre la Refineria i la ciutat, amb el lema ‘Vitoria, hemanos, nosotros no olvidamos’. Un forta repressió va convertir el centre de la ciutat en un olla a pressió; on era pràcticament impossible accedir-hi ni sortir-ne. Juan Gabriel Rodrigo Knafo va refugiar-se de les càrregues policials al número 7 del carrer Unió. Va entrar a l’escala perseguit per dos policies nacional, els tres van accedir al terrat i Juan Gabriel va caure al buit, i va morir. 40 anys després, no s’han aclarit els fets. El cap de setmana la ciutat viurà unes jornades per recordat els fets, i reclamar justícia i reparació. A la Cooperativa Obrera (19h) es farà dissabte una taula rodona amb membres de l’associació 3 de marzo de 1976, ‘Martxoak 3 Elkartea’ familiars del Juan Gabriel i membres del Fòrum de Tarragona per la Memòria.
Diumenge es farà una ofrena floral al número 7 del carrer La Unió, en memòria de Juan Gabriel Rodrigo Knafo i es faran un ‘Paraules per la Pau’ i l’actuació de Kike Ubieto i Sergi Danti.
