Un dia com el d’avui de fa 40 anys, el 1979, van tenir lloc les primeres eleccions municipals democràtiques després de la mort de Franco, i d’una dictadura de 40 anys. Les últimes eleccions s’havien convocat l’any 1934, durant la Segona República, feia més de quaranta-cinc anys. Les eleccions s’havien celebrat el 3 d’abril i durant les dues setmanes següents, fins el 19 d’abril, es van conformar les majories que governarien durant els següents quatre anys els primers consistoris democràtics del postfranquisme. A Tarragona ciutat, el resultat electoral va donar la victòria al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb Josep M. Recasens i Comes com a alcalde. Amb la legitimitat dels vots, però sense experiència, amb molt pocs recursos i l’herència de greus problemes, els nous polítics municipals hauran de començar des de zero. Les Associacions de Veïns i les seves reivindicacions també eren protagonistes del relat de la ciutat d’ara fa 40 anys.
L’any 1979 Tarragona era una ciutat amb greus desequilibris socials i urbanístics, i amb un gran repte pendent, que era solucionar l’abastament d’aigua, després que la sobreexplotació dels aqüífers hagués provocat una excessiva salinitat.
Entre 1965 i 1975, Tarragona registrarà un creixement de la població superior al 75%, passant de 57.428 a 100.786 habitants. Aquesta allau de més de 40.000 immigrants significava el creixement de la demanda de serveis, habitatges i infraestructures.
Volem recordar que va significar l’arribada de la democràcia a l’escala més directa amb la ciutadania, amb els ajuntaments.
Ho recordem amb dos periodistes de l’època, Tomas Carod i Josep Sabaté i amb una funcionaria que llavors exercia com a secretaria de Josep Maria Recasens; la primera secretària d’un alcalde democràtic, Montse Icart.
També escoltarem un reportatge històric confeccionat per la companya Tere Ortega
