Els abusos bancaris són un dels grans escàndols dels últims anys. Les entitats financeres han abusat dels seus clients col·locant-los productes financers d’alt risc que en molts casos han estat negocis ruïnosos tant per a particulars com per a empreses. Des de les conegudes participacions preferents, l’estafa de les clàusules sòl, les accions d’entitats emeses en moments en els que aquestes entitats anaven cap a la fallida (Bankia, Banco Popular) i altres modalitats menys conegudes com les hipoteques multidivisa.
D’uns anys ençà, els tribunals van prendre consciència d’aquests abusos i van començar a donar la raó als afectats de manera molt majoritària. No obstant això, donada la baixa cultura del litigi que tenim a aquest país, encara hi ha massa gent que ha sortit perjudicada però que renuncia a exigir la reparació de la injustícia per la via judicial, tot i les bones perspectives que marca la jurisprudència.
Lluny de rectificar, moltes entitats financeres continuen perpetrant productes financers tòxics que a la pràctica suposen un abús. Cada cop són més sofisticats, però segueixen presentant una constant: amagar informació sobre el risc real d’aquests productes als estalviadors.
Canvi de préstec variable a interès fix en préstecs a empreses, clàusules sòl, participacions preferents, són slguns dels abusos bancaris més freqüents.
Parlem amb Josep Andreu Reverter, advocat i president de la Comissió de Dret Bancari de l’ICAT, especialitzat en abusos bancaris.