En un moment no determinat, entre les deu de la nit del 24 de març i les nou del matí del 25 de març, l’acusat, “amb ànim de matar o sent plenament conscient que amb la seva actuació podia provocar la mort, va sufocar, per oclusió dels orificis respiratoris i va estrangular la víctima, provocant-li la mort per asfíxia per mecanisme mixt de sufocació i estrangulació”.
Cap a dos quarts de deu del matí del 25 de març, l’individu va acudir a una casa propera al lloc dels fets, on vivien dues persones, i els va dir “que havia matat una dona i que truquessin al 112 perquè es volia entregar a la policia”. Una dotació dels Mossos d’Esquadra que es trobava a prop el va detenir al cap de pocs minuts.
L’home presentava “un trastorn adaptatiu, de control dels impulsos i trastorn per consum de tòxics, que no presenten prou entitat perquè afectin la seva capacitat cognoscitiva ni volitiva respecte es fets”. Tot i això, la sentència reconeix que havia consumit begudes alcohòliques que limitaven les seves capacitats.
El 2003, un jutjat de Palma va dictar la incapacitat de la dona per un trastorn de la personalitat amb trets de trastorn d’inestabilitat emocional i absència de control d’impulsos, associat a una toxicomania, i en va nombrar la seva germana com a cuidadora. El 2013, un jutjat de Lleida, ciutat on vivia aleshores, va retirar la germana del càrrec de tutora i va nombrar en el seu lloc la Fundació Intress per a la integració.
Inicialment, la fiscalia sol·licitava una pena de 12 anys i mig de presó per un delicte d’homicidi amb l’atenuant de confessió i una indemnització de 40.000 euros per al pare i de 15.000 euros per a cadascun dels dos germans de la víctima. Arran de l’acord de conformitat, el tribunal va dictar sentència oral en què s’acceptava l’atenuant d’embriaguesa i fixava la pena per homicidi en sis anys de presó. L’home haurà de pagar 70.000 euros als familiars i assumir les costes processals.