La nostra Heroïna de la Setmana és l’Alba Rodríguez Núñez. L’Alba va néixer a Tarragona l’any 1984. De petita es passava el dia dibuixant, cantant, ballant i fent postures de ioga tot imitant la seva mare. El seu amor cap a les arts la va portar a estudiar disseny, però ella sempre diu que la seva gran universitat ha estat viatjar durant tot un any per Llatinoamèrica. Aquell viatge va ser la clau per emprendre el que seria la carrera de la seva vida: la fotografia.

Les seves ganes d’aprendre la porten sempre a endinsar-se en nous projectes. La versatilitat defineix el seu perfil professional, però qui la coneix i ha treballat amb ella sap que el seu segell personal és la capacitat de capturar la humanitat d’allò que fotografia. Una dona curiosa per descobrir el món, fer pastissos, viure de manera senzilla, pujar muntanyes, gaudir el moment present i compartir-lo amb la gent que estima. Una dona que fotografia dones reals.

Què vas pensar quan et vam demanar de participar al projecte Heroïnes Anònimes?
Que ho volia fer i no podia dir que no.

Per què has triat la cançó del Chojin?
Perquè recorda la importància de viure el present.

A la presentació hem dit que vas estudiar disseny però que la teva gran passió és la fotografia i, de fet, això va ser per un viatge a Llatinoamèrica. Explica’ns una mica com va anar el procés cap a la fotografia.
Volia estudiar quelcom relacionat amb la imatge i llavors no tenia tanta informació com per saber cap a quina branca tirar. Vaig anar cap al disseny, però el dia a dia d’estar asseguda tantes hores davant d’un ordinador no estava fet per mi, i al tornar vaig decidir anar cap a la fotografia.

Què és el que més t’agrada fotografiar?
No és una cosa concreta a fotografiar, sinó que el que m’agrada és fotografiar històries.

Et dediques només a la fotografia?
Actualment sí, des de fa set anys. Abans em dedicava a moltes coses però ara ja no.

T’agrada fer pastissos, viure de manera senzilla, pujar muntanyes, viure el moment present i compartir-lo amb la gent que estimes. Com ho aconsegueixes?
No és fàcil però poc a poc ho aconsegueixo.

Quin és el teu últim projecte?
Dones Reals, Dones de poble, un projecte dirigit per Aida Bañeres i que consisteix en fer parelles artístiques de dones de més de 60 anys i adolescents que a partir de la fotografia mantenen converses.

3ER GRAU

Una dona referent en la teva vida?

La mare, la Puri.

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.

Flavia Company “Haru”.

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident.

La Maro.

Una directora o actriu.

Isabel Coixet.

Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i per què?

El bosc de la Marquesa.

El Montsant.