Ángela Landete Arnal és llicenciada en Filologia anglesa. Va estudiar amb la il·lusió de ser un dia professora, de compartir el que havia après i principalment de difondre la seva passió per l’anglès, va tardar quasi vint anys, però finalment ho va aconseguir.
Després de dues dècades traduint textos mèdics, un dia va començar a treballar en una modesta acadèmia d’idiomes. Un somni fet realitat i que li permetia poder estar amb la seva canalla.
Li fascinava mantenir llargues converses en anglès amb adolescents sobre tots els temes. Però un dia el dolor va trucar a la seva porta, primer un genoll, després l’altra, el colze, els canells, les cervicals, el cap… va començar a dormir malament, li va sortir una taca enorme a la cara i va creure que era del sol, però era despigmentació. El seu rostre semblava un mapa, amb zones més fosques simbolitzant la terra i més clares simbolitzant l’oceà. La seguretat social és eficient però massa lenta, i després de moltes proves, molts especialistes, sales d’espera i molta paciència, finalment li van diagnosticar lupus, sis mesos després fibromiàlgia i fatiga crònica.
Impartir classes amb el dolor i el cansament era un suplici, ja no li venia de gust mantenir converses, necessitava silenci. Va desenvolupar hipersensibilitat a la llum i al so, les veus semblaven crits… Va perdre la guspira i la il·lusió i ensenyar es va convertir en una tortura.
Tanmateix, va treure força del seu jo més profund i va continuar treballant sempre que el cos li ho permetia, fins que un dia va veure clar que no podia continuar i tot plegat va derivar en una llarga depressió.
Actualment, però, l’Àngela ha renascut i encara exerceix de filòloga, escrivint novel·les. Una nova part de la seva vida que fa que ja no pensi en el dolor i el cansament, sinó en els seus pròxims relats o en les paraules que neixen d’una bella imatge natural. Ha escrit “La niña más bonita de Alella” i “El viaje de Haidi”, dues noveles que us convidem a descobrir. Ella és l’heroïna d’avui, l’Ángela Landete Arnal.
Què vas pensar quan et vam proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?
Dins de la meva invisibilitat em vaig sentir com una petita heroïna en la cultura local.
Per què has triat aquesta cançó?
Doncs m’agrada analitzar el que fan les persones, per valentia, per amor, per por, i aquesta cançó tracta d’una parella d’homosexuals que decideix suicidar-se perquè un d’ells ha agafat la SIDA, i a l’últim moment un d’ells s’acobardeix. El primer cop que vaig sentir la cançó se’m va ficar la pell de gallina, pensant en les coses que es poden arribar a fer per amor per exemple.
Fa uns anys vas començar a tenir dolor i això va derivar en fibromialgia, fatiga crònica i lupus. Com s’afronta passar el dia a dia? Perquè a banda tens hipersensibilitat a la llum i el so.
El dia a dia és molt dur, però tot i això el meu company m’ajuda molt. Quan la canalla era petita se’m feia molt més dur, però a poc a poc he anat acceptant tot allò que ha anat venint i adaptant-me al dia a dia.
Vas estar traduint textos mèdics, després en una acadèmia i finalment vas decidir escriure. Com és la vida d’escriptora?
Ara estic prejubilada i m’ho prenc tot amb molta calma, a banda l’editorial tampoc em fica pressió.
Has escrit dos llibres: “La niña más bonita de Alella” i ” El viaje de Haidi”, de què tracten?
El primer va ser de Haidi, i vaig inventar-me una història basada en l’amor romàntic, però després vaig pensar que era massa poc i vaig decidir ficar-li una mica de mi, i això em va ajudar a créixer juntament amb Haidi. Intento transmetre la resiliència en els meus llibres.
On podem trobar els llibres?
A la casa del libro, per Amazon i a diferents llibreries. A Reus podeu trobar-los a la llibreria Domingo.
Pregunta de la Marta a l’Ángela: Et respectes com a dona?
He trigat molt a aprendre a respectar-me, uns 50 anys, ara en tinc 52. Fa un parell d’anys m’he deixat de preocupar per l’estètica del cos, he passat anorèxia, bulímia i sempre he tingut mala relació amb el menjar. Però he acabat acceptant que la meva activitat física ha baixat molt a causa de la malaltia i he acceptat la meva situació i m’accepto tal com sóc.
Voldríem que li deixessis una pregunta a la dona que entrevistarem la setmana que ve, què li diries?
Has hagut de lluitar amb situacions masclistes a la teva professió?
3er. GRAU
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
Virginia Wolf “Una habitació pròpia”
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident
Madonna
Una directora o actriu o pel·lícula feminista
Icíar Bollaín
Meryl Streep
Pel.lícula: “La teniente O’Neal”
Un espai de la província de Tarragona?
La Platja de Coma-Ruga
