L’estudi dels óssos del Pirineu obre les portes a entendre alguns dels aspectes de la Prehistòria més antiga. En un procés de transferència entre ciència i administració, els estudis de tafonomia forense efectuats des de l’Iphes ajuden a identificar la causa de mort de molts animals del Pirineu, sobre tot en aquelles zones on hi ha els óssos en llibertat.
Ens ho ha explicat a l’Evoluciona el doctor Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili adscrit a l’IPHES.
Diu Rosell que els carnívors ofereixen una oportunitat immillorable per entendre la Prehistòria des d’una perspectiva diferent. En primer lloc, aquests animals estan presents a molts jaciments arqueològics, ja sigui deixant-hi les seves restes després de morir-hi, o rastres de les seves activitats en forma de mossegades sobre els ossos de les seves preses en coves i abrics rocosos utilitzats com a caus o refugis. En segon lloc, hi ha un procés d’interacció constant amb els humans degut a la competència establerta pel menjar o pels llocs d’hàbitat, i que s’acaba convertint en un procés de coevolució que sembla haver iniciat el seu final amb la domesticació de moltes espècies.
És evident, per tant, que els carnívors han tingut una incidència important en el modelat del comportament humà tal com l’entenem avui en dia. Per entendre millor tot aquest procés, des de l’IPHES vam veure la necessitat d’estudiar el comportament dels carnívors, sobretot en aquells aspectes més fàcilment detectables a nivell empíric, que eren el seu paper en els jaciments i la recerca d’evidències que posessin de manifest el contacte amb humans. Amb aquesta finalitat, el 2010 es va dissenyar un projecte neo-tafonòmic amb carnívors salvatges actuals, sobretot amb els óssos del Pirineu, que són uns dels animals més abundants en alguns dels jaciments que s’estan estudiant des del centre.
Des d’aleshores, un petit equip ha estat fent seguiments d’aquests animals amb l’ajut dels tècnics especialitzats de la Generalitat de Catalunya i del Conselh Generau d’Aran. De moment s’han endegat dues línies de recerca amb aquests animals. La primera fa referència al consum de cadàvers sencers, ja siguin morts naturalment, per accidents o per atacs, per tal de veure les senyals tafonòmiques deixades pels óssos. La segona tracta d’estudiar els possibles efectes dels óssos sobre els campaments una vegada aquests han estat abandonats pels humans, de la mateixa manera que passaria en un campament prehistòric.
En qualsevol cas, ambdues línies de recerca estan aportant resultats molt profitosos, que avui hem explicat. No només per identificar les activitats d’aquests animals als jaciments arqueològics, sinó també per peritar possibles casos d’atacs d’aquests animals a ramats domèstics al Pirineu. Ara mateix, el Conselh Generau d’Aran ja ha mostrat el seu interès en les anàlisis de tafonomia forense efectuades des del centre per tal d’atribuir la mort dels animals al Pirineu a l’acció dels óssos o a d’altres carnívors.
Experimentació al Pallars sobre els campaments prehistòrics
A més, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà han estat escenari d’experiments que recreen campaments prehistòrics. Formen part d’investigacions en matèria de tafonomia, la mateixa disciplina que contribueix a la identificació d’atacs d’ossos a la Val d’Aran, tot i que en aquest cas la finalitat és diferent. Maite Arilla, Jordi Rosell i Ruth Blasco, van simular campaments temporals en els quals van deixar carn i ossos. Van instal·lar trampes fotogràfiques a l’entorn per captar com els animals acudien al lloc una vegada ells havien marxat i alteraven el que havien deixat. D’aquesta manera, buscaven establir patrons que permetin als arqueòlegs entendre millor la disposició dels jaciments arqueològics, on els objectes trobats poden haver estat desplaçats per animals. Les conclusions d’aquestes investigacions es van publicar a la revista Nature.
El programa de l’Iphes a les escoles compleix 10 anys, amb més de 8.000 estudiants que hi han pres part
És un programa d’educació no formal dirigit als centres educatius que apropa la prehistòria als estudiants d’una manera molt didàctica. Durant aquests 10 anys més de 8.000 estudiants han pogut gaudir d’aquesta activitat.
N’hem parlat amb Miquel Guardiola, tècnic de socialització de la recerca de l’IPHES.
El programa es va engegar ara fa 10 anys per iniciativa de I’IPHES, amb Lluís Batista, antic responsable de Socialització, i que ens va deixar ara fa 4 anys. Està dirigit a escolars de 5è i 6è de Primària, 1er d’ESO i Batxillerat principalment, tot i que treballem a tots els cursos en general. A partir de demostracions, i segons el tema triat pel col·legi, s’apropen a la prehistòria i aprenen com era la tecnologia en aquell període o l’evolució humana i cultural, entre d’altres.
L’IPHES a les escoles ofereix la possibilitat d’escollir entre aquestes tres demostracions: Infants i Pedres: evolució tecnològica de tota la prehistòria; De caçadors a ramaders: transició paleolític al neolític; i L’Evolució Humana: des dels primats fins a Homo sapiens.
Les sessions són molts didàctiques. Els participants es disposen en cercle al voltant del responsable de l’activitat, on s’instal·la un espai de talla amb pedres, pells, fustes i banyes. En aquest context, es fa una explicació oberta amb l’objectiu de generar un ambient de conversa i reflexió crítica amb els estudiants. A més, poden tocar reproduccions adaptades a la manipulació per estimular el tacte, i es fabriquen i s’utilitzen eines de pedra en directe, demostrant l’eficàcia de les mateixes. Alhora, amb tocs d’humor, s’estimula als alumnes introduint conceptes científics com evidència, deducció, etc.
Aquesta setmana passada, en el marc de la 26ena Setmana de la Ciència organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca I la Innovació (FCRI), s’han realitzat diferents tallers-demostracions en diferents escoles tarragonines.
