Avui us explicarem una bona història, la de ‘les Cinc de Salambó’. Amb aquesta denominació ‘Salambó’ existeix una llibreria; també és el nom d’una novel·la històrica escrita fa 150 anys pel francès Gustave Flaubert; considerat un dels millors novel·listes occidentals i conegut principalment per la seva novel·la ‘Madame Bovary’ i per la seva escrupolosa devoció al seu art i el seu estil. El millor exemple va ser la seva insaciable recerca de ‘li mot juste’ (‘la paraula exacta’). Salambó també és un conegut cafè de Barcelona, on van fer amistat les nostres convidades i es va gestar el llibre que avui tenim a les mans ‘La Caja’.
És una obra escrita a deu mans. Amb cinc històries de Magdalena Albero; Rosa García; Mari Carme Crespo; Emília Privat -filla de Tarragona- i Elena Martínez. El destí les va portar fins a l’aula d’escriptors de Gràcia i després a l’Ateneu Barcelonès. Entre classe i classe sovintejaven el Cafè Salombó, on van decidir formar el grup literari ‘Les cinc de Salambó’.
Són les històries d’un infermer amb molt mala sort; una ‘vedette’ que ve d’un petit poble on ningú -ni el seu propi pare- concep la seva condició; una noia -també de poble- que deixa el nuvi de tota la vida i marxa a la ciutat per triomfar en el món de la moda; una noia que treballa a la peixateria dels pares al mercat, amb una mare que li aigualeix totes les seves il·lusions i aspiracions. I un jove estudiant nordamericà -de l’amèrica profunda- que descobreix a Barcelona una ciutat plena de colors i vida, i altres coses… Tots, amb una nexe en comú, la caixa.
Un llibre que mostra l’essència d’uns personatges que tenen en comú que, malgrat tot, es vingui d’on es vingui i malgrat els imponderables de la vida, cal lluitar pels propis somnis.
