Mitja vida lligada al món de les retransmissions esportives, dotze anys al capdavant del programa matinal líder en audiència dels matins a Catalunya, dos premis Ondas i ara també una àmplia experiència en espais televisius i com a redactor de llibres. Tota l’experiència de Jordi Basté parteix de la ràdio com a punt de fuga. Just quan ha estrenat el programa ‘Nexes’ a TV3, junt amb Mònica Terribas, parlem amb el director i presentador del programa matinal ‘El món a RAC 1’ perquè ens expliqui com ha viscut els mesos de pandèmia i perquè comparteixi alguns dels seus records lligats al mitjà.

(Entrevista radiada per antena el dia dels 35 anys de Tarragona Ràdio) 

És un plaer poder parlar amb vostè en ocasió del 35 aniversari de Tarragona Ràdio

Volia aprofitar per a felicitar-vos a tot l’equip, oients i anunciants. Mantenir en forma un mitjà de comunicació durant 35 anys té molt de mèrit, més encara si pensem que sempre es parla de la ràdio com un mitjà amenaçat per la televisió, Internet o el podcast… però crec que, com ha passat en el passat, ara tampoc existeix el perill real que la ràdio convencional sigui substituïda.

De fet, som informació, però també companyia…

I tant! Jo m’he adormit durant molt de temps amb la ràdio, com tantes altres persones, i són molts els que l’escolten per no sentir-se sols, fet que evidencia que a banda de la missió d’explicar la realitat, la ràdio és companyia.

Ha plorat mai fent ràdio?

Sí, més d’una vegada. Sobretot en algunes històries humanes increïbles de persones anònimes que es reenamoren després de molts anys junts o d’enyorament d’aquells que ja no hi són, per dir-ne algunes.

Quan es fa ràdio de proximitat és molt important parlar dels veïns que tenim al costat.

Les persones volem sentir què passa al costat. De fet, com més petit és l’angle d’acció més companyia fa la ràdio i, per aquest motiu, cal destacar l’importantíssim paper de la ràdio local. Quan vaig amb el cotxe m’agrada descobrir noves veus, noves emissores i tots aquells professionals que tenen noves maneres de fer informació.

La naturalitat és la clau per a fer ràdio?

Directament, crec que la millor paraula del diccionari és ‘naturalitat’, que significa ser com som, amb virtuts i defectes, sense camuflar-se. Cal ser natural a la vida i també davant del micròfon, ja que a l’estudi i a la professió és important mantenir la gent que et segueix, però també aquells a qui no agrades. Totes les opinions són molt importants, en la mesura que serveixen per polir i seguir avançant.

També és un bon moment per recordar totes aquelles persones que no surten en antena i que fan possible la ràdio.

Els oients coneixen els locutors i redactors, però hi ha moltes persones que treballen cada dia per obrir el micròfon i començar a treballar, que són vitals. Aquests mesos de pandèmia ho hem pogut comprovar més que mai. En època de teletreball els tècnics han estat una figura clau, a la ràdio i a la resta de mitjans. Mentre nosaltres enceníem el micròfon còmodament des de casa, hi havia qui anava a l’estudi per fer-ho possible. És motiu de respecte i admiració.

És inevitable preguntar-li com ha viscut aquest any estranyíssim.

Han estat mesos plens d’incertesa a tots els nivells. Al principi de la pandèmia, quan no sabíem ben bé el que passava i teníem menys informació, va ser un moment de molt de neguit per tots i també per la professió. No hi havia informació concreta i, en moments d’incertesa, no va ser fàcil explicar la realitat, ni a escala de pandèmia ni de les afectacions concretes a tots els sectors, ni els posteriors efectes psicològics.

Parlant de present en clau d’ofici, com veu la relació entre xarxes socials i mitjans de comunicació?

Les xarxes són importants, però em molesta que ens puguin influenciar excessivament, encara que algunes puguin semblar més amables, com Instagram. Hem de pensar que com més exposat estàs a les xarxes, més cruels poden ser. Amb el pas dels anys he après que poden ser una eina d’ajuda, però que no poden aconseguir canviar la teva opinió.

Si ens posem a parlar de futur i de ràdio, és inevitable parlar d’escenaris més llunyans, com la ràdio digital, i de més pròxims, com el podcast...

Sí, són els reptes de present i de futur que poden dur coses noves. Per exemple, el podcast pot ser una gran eina per poder encaixar continguts i maneres de treballar que escapen a la ràdio més del dia a dia i per donar a conèixer temes més especialitzats. Però està clar que el gran menú del dia seguirà essent la programació tal com la coneixem ara, amb informació de l’actualitat, esportiva, entreteniment i, sobretot, companyia.