En una data tan emblemàtica com Sant Jordi, també hi ha espai per parlar de passió esportiva. Amb el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez —tarragoní, exjugador i extècnic del Club Bàsquet Tarragona— fem balanç dels seus primers vuit mesos al capdavant d’una conselleria de nova creació.

Álvarez ens parla d’un pla de xoc per renovar les més de 24.000 instal·lacions esportives del país, i també del compromís ja complert de dotar el Palau d’Esports Catalunya amb graderia supletòria, posant Tarragona al mapa com a escenari d’esdeveniments de primer nivell, com la Copa de la Reina de Bàsquet, que hi tornarà el 2026 després de nou anys.

També reflexiona sobre l’impacte del pas del Tour de França per Tarragona, els projectes de salut i benestar com la prescripció mèdica d’activitat física, i el nou programa Esports 360 graus, que vol connectar la pràctica esportiva amb l’educació, la salut i la cohesió social.

En clau personal i local, parla de l’actualitat esportiva tarragonina: el Nàstic lluitant per l’ascens, la situació compromesa del Club Bàsquet Tarragona, que ha perdut categoria, i la seva aposta clara per l’esport femení, una assignatura encara pendent en molts àmbits.

Aprofitant la diada, li preguntem també com viu Sant Jordi un amant del bàsquet que porta mitja vida militant “rere la línia dels 6,25” —com recorda el llibre que va repassar la seva trajectòria dins i fora de les pistes.

Josep Suñé: En aquesta diada de Sant Jordi ens acompanya un tarragoní, conseller d’Esport de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez. Conseller, bon dia, i benvingut!

Berni Álvarez: Bon dia.

Com prova la diada?

Bé, de moment bé. Matinant, hem anat a la missa oficial a Barcelona, ja per aquí per gaudir una mica de la Rambla i estar una mica també amb la gent d’aquí Tarragona, i després amb la família espero també fer alguna passeja tranquil.

És un dia bonic, no? No sé si dels més bonics de l’any, però és un dia bonic, no, Sant Jordi?

Sí, dels més bonics, jo crec que si perquè l’ambient és especial. Aquí a Tarragona a més a més amb aquesta Rambla plena acabant amb el balcó, les paradetes, tot el que es viu, el que respira és molt bonic, és un dia molt bonic. Si d’altra banda fa un dia com avui, doncs pot quedar perfecte.

 [Mostrant un llibre] Per cert, li acaben de portar un llibre, un company que el tinc per aquí, no sé si li sona aquest llibre?

[Rient] Sí, me l’he llegit un parell de cops.

Em sembla que li sona una mica familiar aquest llibre, no?

Sí, em sona, em sona, em sona. És el llibre que m’ha regalat el Joan Andreu (Pérez), un bon amic, i que va escriure l’Octavi Saumell fa, jo crec que el 2011, em sembla que va ser, o així.
Bé, vaig passar un Sant Jordi diferent aquell any, perquè vaig estar signant per aquí també. Va ser divertit, ho vaig viure d’una altra manera, però va ser divertit.

Per aquest Sant Jordi, algun llibre que tingui al cap?

No especialment, tinc inquietud amb alguns i estic a l’expectativa de veure quin me’n regalen, perquè jo regalaré les roses, però no cap en especial ara mateix, tampoc. És veritat que no tinc massa temps per llegir, és veritat, però tinc coses pendents del cap que m’agradaria llegir en un moment o altre, tot i que alguns ja són vells, no són d’ara mateix.
Però jo regalaré les roses i estaré a l’expectativa de veure quin llibre em regalen, si l’encerten o no. Sempre em regalen algun, espero que l’encertin.

La cultura, el llibre és cultura i l’esport també és cultura?

Sí, jo crec que l’esport, amb aquest eslògan que nosaltres li diem d’esport 360, que és un dels eixos principals del nostre pla estratègic, forma part ja de la vida de tothom en tots els àmbits, i amb la cultura també.
Hi ha un vincle sempre especial, fins i tot hi ha hagut ministeris que han estat de cultura i esports, hi ha hagut molta vinculació amb la cultura, i crec que, com et dic, amb totes, però amb la cultura sempre hi ha hagut segurament un vincle una miqueta més especial.

La cultura és esport, però també és salut. I amb això, recordo la primera entrevista a Poblet, al cap de poc de ser conseller, que en parlava de prescriure, en lloc de medicaments, esport. Això n’ha fet un pas més en aquests vuit mesos?

Sí, sí, sí, ha fet un pas més i un pas important, que és la… Bé, hem tirat endavant amb acord de govern el fet de crear deu places professionals de l’activitat física, que són els que ajudin a coordinar amb els metges i amb el Departament de Salut el fet de poder prescriure en algun moment aquesta activitat física.

“Hem creat deu places professionals de l’activitat física, que són els que ajudin a coordinar amb els metges i amb el Departament de Salut el fet de poder prescriure en algun moment aquesta activitat física”.

A més a més, amb Salut també hem concretat el fet de poder entrar dintre del sistema sanitari, de treballar per entrar dintre del sistema sanitari, fins i tot que la teva aplicació de la meva Salut puguis veure si tan prescrit d’activitat física. I tot això coordinant amb nosaltres, ara és un pla de tres anys, un pla pilot de tres anys, amb aquestes deu persones, més la feina que ja estan fent arreu del territori, per això necessitem aquesta figura de coordinador també. I, a partir d’allà, veure realment com podríem entrar d’una manera definitiva al sistema sanitari.
Però hem avançat molt perquè aquestes places, a més, per deu places, s’han presentat més de 300 i escaig de persones.
Per tant, estem supercontents perquè veiem que la gent té molt d’interès en aquest tema, i crec que és un tema que sortirà bé i que durant aquesta legislatura veurem molts avanços.

Pla 360, també el pla d’infraestructures, no? Englobat amb aquestes actuacions amb els clubs, en sintonia amb els ajuntaments, diputacions… Això és molt ambiciós, no, també?

És molt ambiciós fer una diagnosi correcta de les instal·lacions esportives. Crec que és un repte important que estem també avançant. Fins ara hi havia un cens, sabíem el nombre exacte d’instal·lacions esportives amb algunes descripcions, però nosaltres volíem saber exactament de què patia cadascuna de les instal·lacions, perquè tothom quan anem a tot arreu ens diu que el seu pavelló està a punt de caure, que té goteres, que el seu camp de futbol la gespa s’ha de canviar, que la pista d’atletisme el tartà està malament, o que la seva piscina per aigua, etcètera, etcètera.

“Tenim una nova fitxa de diagnosi amb tècnics de tot Catalunya per identificar els problemes de les instal·lacions esportives”

Clar, nosaltres ara el que hem fet és desenvolupar una fitxa amb els tècnics, una fitxa exhaustiva que ara ja hem provat amb 40 tècnics de tot arreu de Catalunya.
Tothom està molt satisfet perquè realment és, a part d’intuïtiva, et pot dir realment una diagnosi exactament de tots els problemes que puguis tenir, des d’accessibilitat, temes de climatització, fibrociment, etcètera…
I a partir d’aquí, una vegada tinguem la diagnosi, això ens permetrà posar prioritats de quines són les que tenen prioritat a l’hora de començar a fer coses i ja desplegar, per fi, el pla de xoc, que són 28 milions cada any, que estaran al voltant de 112 milions d’euros en quatre anys, més la part que puguem sumar de diputacions i ajuntaments, que també s’hi sumen, i la part del PUOS, que això des de governs locals ens han dit que esports és de les demandes més grans que tenen els ajuntaments, amb els diners del PUOS, per fer el que han demanat fer, sobretot, coses esportives.
I això ens beneficia perquè moltes de les coses que no puguin arribar a través del pla de xoc podran arribar per altres vies.

Després hi preguntaré també pels tràmits administratius, que són altres dels maldecaps dels clubs esportius. Però fixis que som a la Rambla, a rambla Nova, i per aquí es molt probable que l’any que ve passi el Tour de França. No sé si som conscients del que això significa, perquè al món hi ha tres esdeveniments top, els Jocs olímpics, el Dakar i el Tour de França, no?

Sí, jo crec que a poc a poc s’anirà agafant consciència del que significa que el Tour arribi a Tarragona i que passi per Tarragona. Crec que serà un dels grans moments en l’àmbit esportiu de la història d’aquesta ciutat.

El Tour, “Crec que serà un dels grans moments en l’àmbit esportiu de la història d’aquesta ciutat”.

A més a més, amb la idea que té el Tour de posar molt en valor la ciutat, amb bastants quilòmetres a nivell no cronometrat, sinó que estiguin controlats abans de la sortida real, neutralitzat, com diuen això, la sortida neutralitzada, que no en sortia el nom, d’aquests gairebé sis quilòmetres per mig de la ciutat, per a la ciutat i altres espais.
Jo crec que quan la gent vegi la magnitud que té el que és la serp del Tour i la magnitud que té tot el seguiment que fa més de mil milions de persones ho vegin arreu del món, perquè ens adonarem segurament que és històric, no.

Segur que vostè sap alguna cosa més que nosaltres, no sé si es pot avançar alguna cosa més? Perquè clar, s’ha dit que serà al centre, però el centre és molt gran, de Tarragona.

El que puc dir és evidentment ser coses, perquè hem estat allà des del principi quan vam entrar, però el que et puc dir és que tindran molta estona els ciclistes rodant, com t’he dit abans, de manera neutralitzada per Tarragona, que era una cosa que també es volia, perquè així tothom ho podrà veure el que és la serp del Tour, i que això serà una bona estona. Seran, com et deia, pràcticament sis quilòmetres neutralitzats, i que això és un luxe per una ciutat que pugui gaudir durant tanta estona de la gent del Tour.
Que a més a més tota la caravana, com et deia, estarà també ubicada a Tarragona Ciutat, la part prèvia amb els equips, etcètera, i que la gent tindrà moments i espais per veure moltes coses que arrossega el Tour, que a vegades no t’ho penses, no.

Però jo crec que serà, com dèiem abans, un dia molt especial, i s’ha de treballar molt, però crec que estem fent les coses bé, i Tarragona està més que capacitada, serà un gran dia per l’esport tarragoní.

I català, evidentment important per Tarragona, important per Catalunya, rellevant també com a país, no?

Sí, sí, evidentment. Parlàvem en clau més local perquè estem aquí, però evidentment per país també. El fet de fer aquesta gran départ, tres dies, amb una contrarellotge a Barcelona, que vagi pel territori, això com a país ens situa moltíssim.

Hi ha esdeveniments que saps que et situen molt a nivell país, com poden ser per exemple el Tour de França, és per exemple la MotoGP, Fórmula 1, Mundial de Futbol, etcètera, etcètera, i altres de més petits que també et posicionen molt bé, però evidentment estem parlant de, com tu deies, segurament dels tres esdeveniments esportius més grans a escala del calendari mundial.

Per cert, es va comprometre a Poblet que Tarragona tindria graderia pel Palau d’Esport Catalunya. Tarragona ja té graderia, i tindrem la Copa de la Reina, nou anys després, el 2026, per exemple.

Sí, me’n vaig comprometre. De les primeres coses quan vaig arribar a la conselleria. Vaig dir que ho hem d’aconseguir ja, com sigui, fer el pas i posar les grades a Tarragona, amb altres deutes històrics que hi havia pel territori, però era una de les coses que creiem més urgents. Vam aconseguir els diners, ja els hi hem donat a l’Ajuntament, ja els té a l’Ajuntament, i ara estem seguint el projecte estretament amb els tècnics del consistori per instal·lar-les el més possible.

Perquè tenim la Copa de la Reina 2026, que és un gran esdeveniment també, és un gran esdeveniment, amb la Minicopa associada, i tenim també la Lliga Catalana ACB, que repetirà a Tarragona, i espero que sigui ja amb les grades. Ha de ser ja amb les grades noves, i ja hem vist aquests últims anys quan han vingut, que ha estat un gran èxit. Que a més a més, tot sembla indicar que els sis equips, cinc més a Andorra, catalans tornaran a estar a l’ACB, i això és una grandíssima notícia.

Per tant, podrem tenir un format com el de l’any passat, amb tres dies més la final. Això és una passada també per la ciutat, veure per aquí com passava l’any passat, que molta gent m’ho deia, que veien els jugadors del Barça, del Girona, de la Peña, per aquí, això és un luxe també, i espero que ja sigui amb les grades ubicades.

Ja que trèieu el tema del bàsquet, li dol la situació del CBT, des del punt de vista personal, fins i tot perquè vostè ha estat entrenador, jugador?

Bé, em posa trist, em posa trist. No és una situació fàcil a escala anímica per mi, perquè jo fa dos anys vaig deixar l’equip en una situació amb el sentit anímicament molt bona, veníem de pujar d’una fase d’ascens de Mallorca, què ningú s’ho esperava, i això va ser un esclat també en l’àmbit social, i jo pensava que aquesta eufòria es podia aprofitar.

No ha estat així, per moltes raons, tampoc és qüestió ara d’analitzar tot el que ha passat,
però la situació ara és molt més complicada, però jo sempre he dit que a Tarragona necessiten projectes sòlids i grans a escala esportiva i que el bàsquet de Tarragona segurament té un deute pendent i té un deute històric, sí que ja sigui el format, perquè al final tenim Lleida, tenim Girona, tenim Manresa, tenim Barcelona, tenim joventut, tenim Andorra i falta aquesta part d’aquí. Tant de bo es pugui refer una mica la situació, crec que el club haurà de fer un pensament i fer algun moviment segurament a vegades no agrada, que no puguin agradar, però crec que també la situació ho requerirà, ja ho veurem.

L’hi he de preguntar pel Nàstic, visualitzant ja el play-off bàsicament?
Tenim aquí dos equips catalans diferents en la dinàmica que porten, però en el cas del Nàstic en concret, la derrota de l’altre dia al Camp de la Cultural, ja entre cometes et fa oblidar l’ascens directe. Això segurament per molta gent es vegi una part com negativa, però era molt difícil, però jo crec que també des de la part positiva et pot servir per centrar-te, per no perdre cap posició d’estar al play-off primer i després de preparar el play-off, que tots esperen que arribi. Així que començant per aquest cap de setmana a casa, intentar guanyar, estar ben col·locat al play-off i tenir una miqueta més de sort que els últims anys.

Efectivament, i parlant del play-off és inevitable pensar en l’àmbit judicial. No sé si el poso en algun compromís. Què n’espera d’aquesta situació amb el Nàstic?

Si no estem a l’expectativa. El Nàstic va prendre una decisió totalment lícita, va tirar endavant i estem a l’expectativa del que puguin dir i ja està, no podem ni volem entrar de cap manera en cap altra consideració.

Conseller, somniem una mica, tenim l’Anella Mediterrània, tenim també la piscina olímpica de Sylvia Fontana. A què podem aspirar a Tarragona?

Seguim aquesta línia, a fer una bona planificació d’esdeveniments potents esportius i que cada vegada més des de fora se’ns vegi com un espai boníssim per fer a qualsevol nivell un esdeveniment esportiu dels esports que es poden fer a l’Anella.
Per exemple, tenim aquest estiu a Tarragona un campionat d’Espanya d’Atletisme que és molt potent, però molt potent, amb la televisió també, amb els olímpics aquí competint, que segurament es parla més mediàticament de la Copa de la Reina, com pot passar el Tour, però aquest campionat que ens ha costat molt i que nosaltres de la Generalitat hem fet una aposta molt forta perquè el club d’Atletisme a Tarragona hi participi en el sentit d’organització i que sigui Tarragona.

I l’Anella que sigui la seu, és molt potent, és molt potent i m’està encantada de venir a Tarragona i estic convençut que el camí és aquest, anar planificant esdeveniments d’aquest tipus. L’any que ve, el 26 està molt ocupat amb el tema de la Copa de la Reina, Tour, etc. però pensar ja en 27, 28 i en tot el que pugui sortir.
Com que ja estàs posicionat, jo crec que ara les opcions cada vegada seran més per poder albergar esdeveniments realment potents.

Dues preguntes i acabem. El tema de l’esport femení, vostè també té una dèria personal, i és un pla d’acció de la conselleria, impulsar l’esport femení en tots els àmbits.

Sí, és una línia que ja venia a la Generalitat i que des de la legislatura passada nosaltres hem volgut continuar i apostar i ell. El que sí, estem fent una mica també de diagnosi de com podem incidir realment.

“Hem analitzat com hi podem incidir de forma més efectiva, i ens preocupa especialment la presència de dones en la gestió esportiva i en les juntes directives”

El nombre de fitxes ha pujat i continua pujant i és una cosa que les federacions, per exemple, tenen feina que totes aquestes llicències noves o aquestes nenes noves que fan esport estiguin entre cometes ben cuidades perquè si poden seguir i fer el seu dia a dia bo.
I el que ens preocupa molt a nosaltres és el tema de la gestió, de la dona a la gestió, de la dona a les juntes directives, que la dona a l’esport prengui i també sigui capaç de prendre decisions perquè al final ens reunim en moltes juntes directives de moltes federacions, de molts clubs i notem que en aquest àmbit encara tenim massa marge a recórrer.

Nosaltres podem intentar incidir i intentarem incidir perquè això canviï, perquè la dona tingui més presència en aquests òrgans de decisió i que això jo crec que també farà millorar la resta de tot el que hi ha a baix pel que fa a més àmbit esportiu perquè ja es coneixerà molt millor la situació que segurament molts dels homes que hi són a les juntes o als òrgans de decisió.

Té grans dones a l’equip de la conselleria, com Bito Fuster, per exemple.

El cos dur entre cometes del departament hi ha més dones que homes. Però ja et dic, és un tema totalment… Avui en dia queda molt camí per recórrer i les persones que són vàlides han d’estar allà i prendre decisions.
I jo crec que aquí tenim, com et deia, encara molt marge amb el fet que la dona tingui molta més presència.

Ara, si última pregunta, recordo que a Poblet em va explicar quan el va trucar al president Salvador Illa, que no va agafar la trucada, després no s’ho creia. Al final va veure que era real. Com va, ara?

Parlem cada setmana i parlem d’altres coses. Parlem de coses que puguin passar al departament o que puguin tenir incidència a escala territorial, per saber el seu parer, per tenir la seva opinió, coses que ell o gent que ell coneix que creu que és interessant que jo també hi parli. Al final tenim una relació fluida.
Ell és el president, és el cap, té molt de control sobre què fem tots i està molt interessat també amb el territori, amb Tarragona, amb el que passa a Tarragona, i creu molt que la potenciació d’aquest territori és vital també pel futur de Catalunya.

Única conselleria d’esports en l’àmbit de tot l’Estat, en faran també altres comunitats que faran l’exemple?

Jo estic convençut que sí, perquè he tingut reunions a escala de… hem anat a parlar amb directors generals, que són els màxims exponents de l’esport de la seva comunitat, però que depenen d’un altre departament, com pot ser economia en algun cas, com passava aquí amb presidència, cultura. I tots ens diuen primer que és una enveja, segon que creuen que és més necessari, perquè l’esport ja ha arribat a un punt transversal i afecta tantes coses que és necessari per a tot el que pugui passar, i que creuen que hi ha més d’un que apostaran, i que tant de bo fossin ells.

Jo estic convençut pel bé de l’esport, i com més n’hi hagi, millor, perquè crec que aquest pas que s’ha donat aquí a Catalunya i que ha donat aquest govern és un pas que altres tinguessin i que pugui tenir més visibilitat al món esportiu.

Un missatge pel Mario Soler, conseller de l’Ajuntament de Tarragona?

Parlem molt sovint, parlem de coses que afecten molt l’esport, però a part tinc una amistat amb ell des de fa temps, i l’únic que faig és animar-lo, fem moltes bromes entre nosaltres. I l’esport a Tarragona és un dels motors tan socials i econòmics més potents que hi ha, i que és una sort tenir-lo per portar a la regidoria d’esports de Tarragona. És una sort, i que ho aprofiti, i que en té per allò que necessiti.

Conseller d’Esports, Berni Álvarez. Gràcies per acompanyar-nos. Bon dia de Sant Jordi!

Gràcies a vosaltres.