A Tarragona regna la tardor. Les festes de Santa Tecla ja són un record i els carrers tornen a la calma. Els arbres comencen a tenyir-se de vermell, taronja i groc: és la química que es manifesta a la natura. Quan la llum i la temperatura canvien, la clorofil·la es degrada i deixen pas altres pigments —carotens, antocians— que pinten el paisatge amb nous tons. Una reacció tan senzilla com poètica.

És temps de recollir, de tornar a la rutina, però també de projectar. El curs escolar ja ha arrencat, els laboratoris tornen a omplir-se d’experiments i la ciutat es reordena. Aquesta tardor arriba amb una notícia destacada: el Premi Nobel de Química ha reconegut els MOFs, uns materials capaços de capturar i transformar el CO₂.

A Blau de Prússia ja en vam parlar —els anomenats “cristalls de futur”—, i avui el món científic confirma el seu valor com a eina clau per avançar cap a una indústria més neta i sostenible. A la Margulis però, no hi ha arbres que recordin el pas de les estacions. Ben aïllats a l’interior de la nau, la tripulació ha après la quantitat de formes i funcions que pot tenir el carboni, depenent de a què estigui enllaçat.

Des de l’inert gas que és el CO2 al combustible líquid que és el metanol o els sucres sòlids comestibles tan presents a les nostres dietes.

De la mateixa manera, han redescobert la importància d’ajustar el balanç de carboni per tal de tenir les seves necessitats vitals cobertes de manera sostenible i el rol imprescindible de la química i la catàlisi en aquests delicats equilibris. I aquí continua l’expedició, dins d’una nau que no és més que una petita càpsula a la deriva que viatja en la immensitat de l’espai. Una fina capa feta de metall, polímers i altres materials és l’únic que separa a la tripulació d’un paratge inert, fred i desolador. Mentre això continuï així, els cicles es podran mantenir i la vida serà possible.

Però, què són en realitat aquests polímers que envolten la nau i que fan possible l’aventura? Pot ser que també siguin una forma diferent del carboni? Quina relació podrien tenir amb el diòxid de carboni?

Avui busquem el Blau de Prússia amb el Dr. Federico Frateloreto, investigador del grup del Dr. José Berrocal i amb l’Alejandro Delgado, estudiant de doctorat al grup del Professor Arjan Kleij.

Aquest podcast és una coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio. És el sisè capítol de la quarta temporada, que han fet possible Laura Hernández, Marta Llorens Fons i Joan Guillem Mayans, per part de l’ICIQ. Josep Suñé, Lluís Comes i Laura Casas (veu de la IA de la Margulis) per part de Tarragona Ràdio, amb en el disseny gràfic, i muntatge audiovisual d’Adrià Suñé.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.