Tarragona, el gener sempre arriba amb una llum diferent. Els carrers recuperen el ritme després de les festes, el fred recobreix les parets de les memòries romanes que donen la personalitat històrica a la ciutat, i les xemeneies industrials del polígon semblen fumar més lentament, com si també volguessin començar l’any amb propòsits nous. Aquesta és Tarragona.

Una ciutat viva al present, on és fàcil i necessari veure el passat i mirar el futur. El mar, fred i tens, reflecteix un cel que encara no ha decidit si vol fer hivern o avançar-se a la primavera. És un temps de replantejament: d’imaginar futurs possibles, de sospesar allò que cal deixar enrere i allò que encara podem transformar.

A la Margulis, l’inici d’any també significa canvis profunds.

Després de setmanes cartografiant els fluxos de gasos de 571-/9A, la nau enfronta una nova missió: estudiar una tecnologia experimental capaç de capturar i transformar el CO₂ directament a la superfície del planeta.

D’aquesta manera, podrien transformar el cicle del carboni de l’exoplaneta per tal de fer-lo més habitable. Transformar aquest excés de CO₂ a l’atmosfera en altres formes de carboni útils per generar energia, materials de construcció o fins i tot nous aliments. Un repte no gaire diferent del que enfronta la humanitat a principis del segle XXI sobre el planeta Blau.

Una situació que demana cooperació, consorci entre societat i coneixement, entre ciència i política, tot amb la intenció de provar si és possible descarbonitzar processos sencers sense renunciar a l’energia ni a la indústria que els sosté. Un repte global on cada peça ha de comprometre’s i aportar la seva part.

Però, què significa realment, descarbonitzar una indústria? Fins on pot arribar la química quan s’alinea amb la tecnologia i l’enginyeria? I, sobretot, quin paper pot jugar el CO₂ en el futur que estem construint?

Ho descobrirem plegats a… Més enllà dels laboratoris: el repte d’escalar la descarbonització.

Avui busquem el Blau de Prússia amb el Professor Emilio Palomares, director de l’ICIQ, i la doctora Júlia Viladoms, responsable de l’unitat de descarbonització industrial.

Aquest podcast tanca la quarta temporada. És una coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio, que han fet possible Laura Hernández, Marta Llorens Fons i Joan Guillem Mayans, per part de l’ICIQ. Josep Suñé, Laura Casas (veu en off de la IA) i Lluís Comes per part de Tarragona Ràdio, amb en el disseny gràfic i muntatge audiovisual d’Adrià Suñé.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.