-“La vida no es mesura avui per anys, sinó per experiències”, i el nostre convidat és un gat vell, i d’experiències en té a l’altura d’un campanar. Una pista: quan als infants els pregunten què volen ser de grans, molts diuen el que ha estat el seu ofici. I no, no és policia. Avui li preguntarem si, de petit, ja volia ser-ho.
“El passat sempre és un país estrany”, i el seu passat, a més, té passatges complexos, amb atemptats terroristes, incendis i explosions. Pot semblar de ficció —que “sempre és una bona eina per interpretar la realitat”— però no, és ben real. Com també ho són els valors de salvar vides i de liderar equips, que formen part del seu ADN. Ei, ADN tarragoní.
La seva professió ha viscut episodis tortuosos, i el destí, ves per on, l’ha lligat a una “Fructuosa”, però també a una “Maria Assumpta” (que no se’ns posi gelosa). Elles es porten un any, i, quan les mires, no saps del cert qui és l’una i qui és l’altra.
De fet, es veu que no ho saben ni els historiadors… però potser el nostre convidat sí que les diferencia.
A l’Assumpta la fa ventar fins que queda cap per avall, com si ballessin un vals dalt d’un cim. De vegades, quan ballen, diuen que la més joveneta, la “Tecla”, també reclama atenció des del pis inferior.
Com deia Victor Hugo, “les campanes no sonen per cridar a missa; sonen per cridar els homes”.
-Has dit campanes? —(faig sonar la campana)
Sí, ell i una colla d’amics van sentir la crida de les campanes i van decidir tenir cura d’aquell espai, que tenia aspecte de Cafarnaüm, però amb bones vistes. La “Fructuosa”, la “Maria Assumpta” i la “Tecla” es van posar MOLT contentes… i una bona amiga que només coneixen els que són de Tarragona de veritat, “La Capona”, ENCARA MÉS.
Algú ho havia de fer, perquè ja sabem que “deixar una cosa per a demà és deixar-la per sempre més”. Doncs això: feina feta, i BEN FETA. Per cert, ell va aprendre a ballar amb elles amb un mestre que les coneixia des de ben petit. Però no direm el nom… que ja sabeu que en una ciutat petita, tot se sap.
Tornant a la seva professió: el nostre convidat sap molt bé què passa “quan la pedra es torna brasa” i “quan l’aire es torna plom”, en paraules de Josep Carner.
Doncs sí: avui explicarem algunes anècdotes a l’altura d’un campanar. I estigueu atents, que, com deia el poeta metafísic John Donne, “no preguntis per a qui toquen les campanes: toquen per a tu”.
–Has tornat a dir campanes? —(faig sonar la campana)
Ui, sí, he dit campanes.
Això ja comença a ser fàcil d’endevinar.
Doncs sí: campanes. I el seu so, que connecta amb el passat i el present, com les veus que ens parlen des de l’altre costat del temps. Tot i que, siguem sincers, potser sí que es fa sentir més un ES-ALERT al mòbil, amb el seu so estrident i molest, que no pas una campana.
Però que t’avisi una campana té més emoció, sens dubte. Ens toquen l’ànima i ens fan bategar, i “el batec del cor humà”, com deia Shakespeare, “es correspon amb la música de l’univers”.
De fet, ell, el nostre convidat, troba la pau i la calma allà dalt, a 70 metres. Potser és l’únic lloc on la troba, com quan surt amb el seu vaixell de vela i veu l’skyline de la ciutat, amb el temple catedralici emergint al fons, dalt de tot, com un far per als vells llops de mar.
Agafeu aire, que avui pujarem 202 esglaons fins al campanar, i us explicarem històries de passió i vocació. Com aquell cop que es va anunciar l’inici de la Quaresma a mitjanit.
I és que “les campanes són la veu del poble: el seu crit i la seva alegria”, però també “la seva tristesa”.
Avui fem el “Cafè, copa i puro” amb un d’aquests campaners, membre dels Amics de la Catedral, que ha estat 36 anys bomber (ara jubilat) i cap de la Regió d’Emergències dels Bombers al Camp de Tarragona: Albert Magarolas Aixalà.
Ell no ho sabia, però, per sorpresa, han aparegut al programa Tòful Conesa —que de petit va començar a tocar les campanes— i Jordi Cervelló, company bomber de Lilla i també campaner de la Catedral. Ells, juntament amb un altre campaner, Francesc Sáez, han estat els nostres confidents per preparar la sorpresa a l’Albert.
- Manuel Pérez: “Tenim l’oportunitat de tenir un club nou”
- L’Ajuntament de Tarragona obre un segon expedient sancionador a FCC pel «desgavell» dels últims dies en la recollida de la brossa
- Descarregats el 98% dels bons comerç el primer cap de setmana
- La Marató de TV3 ha seleccionat un projecte de la URV
- L’Ajuntament de Tarragona adjudica el contracte del servei de grua