Avui al “Cafè, copa i puro”, una dona que sempre ha mirat el món des de dalt. Ella sempre ha dit que feia el que feia perquè era el que «li agradava», encara que el món marques un altre compàs. I es que “l’èxit no és per als qui mai fracassen, sinó per als qui mai es rendeixen.”, i ella mai no ha defallit.

De ben petita, de fet, diuen que ja s’enfilava per tot arreu: no hi havia pomera ni branca prou alta que la pogués aturar. Sense saber-ho, ja anava aprenent a agafar confiança per pujar ben amunt i domar l’equilibri i el seny. Sí, ha estat una dona molt valenta, encara que a ella no li agrada gaire que li diguin.

Els pares tenien hort, amb avellaners i pomeres, a tocar de Constantí. Quan tanca els ulls i hi pensa … encara li venen les olors i el gust de l’hort; aquells tomàquets amb gust celestial, regats amb vinagre de pagès i oli del bo. Però les pomeres on s’enfilava estava en una parcel·la, a tocar de la rotonda del cementiri. Les pomes de dalt, on no arribava el seu pare, el Jaume, les collia ella, s’hi enfilava «com un gat».

La baixada és tan o més important que la pujada. Ella ho sap molt bé i, de fet, la seva infantesa va transcórrer per una Baixada, la del Roser. Va créixer envoltada de gent que tenia el costum de fer pinya. Sí, es veu que s’arraulien tots junts, ben junts, i sense mirar cap amunt, fins que deixaven de sonar les gralles, i llavors tot era alegria i celebració.

-Has dit gralles? (sones gralles)

Quan sent les gralles s’emociona. Són tants records. Com un de la Mercè de 1974, que avui rememorarem. També recorda un Vano d’aquell any, l’agost anterior. O una parada a l’Arc de Berà, de camí cap a Avinyó…

Tot va cap amunt, però per pujar a dalt calen moltes mans a sota i un cor valent al pom. Per ella sap que «és des de les altures que s’aprecia millor la bellesa del camí recorregut», i el seu camí és llarg.

De fet, amb sis germans, ja us ho podeu imaginar, de vegades t’agafen ganes de sortir corren, i deixar anar els pensaments i les cabòries. Què si corria, tant ràpida com quan pujava. Doncs sí, l’esport també ha format part del seu ADN. I li va agafar el gust, fins al punt que no fa pas tant va quedar campiona de Catalunya en dues categories d’atletisme de pista coberta.

La seva vida ha estat sempre marcada per l’esforç compartit, per l’equilibri i pel ritme que mou un grup quan està ben sincronitzat.

-Has dit novament gralla? (sones gralles)

No ho he dit, però s’entén. Va aprendre a tocar-la, era la manera d’estar a prop de les estructures, quan les estructures rígides de la societat no veien amb bon ulls que una dona….

Doncs sí, i quan el cos li va demanar una pausa [fer pausa] ella va seguir donant suport però des de baix, perquè sap que de vegades la força més gran està en aguantar i sostenir. Però mai s’ha allunyat del seu món; sí, aquell que vibra amb el so de la música i el moviment, a la plaça, entre amics, família i companys. I d’aquests en té molts, i alguns que son com a germans.

Ara, després de tants anys, encara puja muntanyes amb el seu home i els seus fills, muntanyes com el Montardo o el Comapedrosa, i potser, qui sap, en un futur potser també acaba pujant amb els seus nets, però poc a poc, que el petit només té 6 mesos… Segueix demostrant que la constància és també una manera de pujar ben amunt. Sí, «la força del grup està en cadascun dels seus membres, i la força de cadascun està en el grup».

Avui, al “Cafè, copa i puro”, parlarem amb una dona que va descobrir que el seu lloc és just entre el cel i la terra, allà on només arriben els que confien; els que mai deixen de mirar cap amunt. Una dona que va ser pionera en trencar motlles, en desafiar la tradició, i en demostrar que la força no només s’amaga als braços, sinó també al cor.

És la dona en actiu més antiga del món casteller, un món que quan ella va començar havia estat reservat als homes. Avui Carme Ferré Garcia, a qui tothom coneix com a Cuca. Ens acompanya una de les primeres nenes que va pujar amb la Colla Castellers Xiquets de Tarragona, a partir del 1974.

La Cuca no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa al programa Tòfol Conesa i Cristina Catalán, amb un altre matallasera als estudis, la companya de Tarragona Ràdio, Abril Rius.