La màxima complexitat de l’actuació és que el túnel travessarà uns terrenys difícils. Si a la boca al terme de Valls el terreny es caracteritza per fulles sobreposades de pissarra, la que donarà al cantó de Montblanc té presència d’argiles amb guixos expansius. En el cos de la muntanya, on els materials són més compactes, es faran voladures, mentre en altres trams s’avançarà amb retroexcavadora, amb passes de 75 centímetres, per conformar un túnel amb revestiment en forma circular, ja que, en l’opinió dels enginyers, suporta millor les pressions pròpies del terreny.
Tindrà dues boques -una per sentit-, amb dues calçades cadascuna. S’estima que l’excavació del forat pot suposar un any i mig de treballs. A part del túnel, però, dins d’aquest mateix tram d’autovia, de poc més de set quilòmetres, també hi ha altres punts d’elevada complexitat, com dos viaductes ja en construcció, un dels quals de 180 metres de longitud. De fet, s’ha anat construint in situ per les dimensions de les bigues, de 50 metres.
Inicialment també es preveia un viaducte al terme de Lilla, a la boca del túnel encarada en direcció a Montblanc, però per problemes geotècnics es va optar per un caixó de drenatge de formigó armat, cobert amb un terraplè –tal com també es va fer amb el túnel de l’AVE que discorre per la mateixa zona.
Aquest túnel és una de les infraestructures llargament reivindicades pels diferents agents econòmics, socials i polítics del territori. Alguns dels més beneficiats seran les desenes de camions que circulen diàriament entre el port de Tarragona i les comarques de Lleida, i per extensió l’interior de la península.