Converses amb August: GGGGG

GGGGG

Bon dia, August. Avui ho farem curtet això, que he de marxar a comprar-

me un telèfon GGGGG, vull dir 5 G, al Mercat del Parco Centralis, allà baix

a la necròpolis. Li explico, imagini que vostè envia a Lusitània un missatger

amb una biga de dos cavalls. Trigarà a arribar una setmana. Doncs ara,

amb aquests 5G el missatger arribaria només en un dia. Veu com estan

avançant els temps?

Doncs diuen que els nous cavalls ràpids s’entregaran al Fòrum Provincial,

suposo que els primers en tenir-los seran els funcionaris. Després, m’ha

estranyat quan un dels encarregats d’aquesta quadriga 5G ha dit que

després s’entregarien a la zona del Aqüeducte i del poblat de l’Alexandre

Peperus, Sant Pietro et Sant Paolo. Què? No, no és un poblat iber. Són

cartaginesos, perquè hi ha molts Murcians per allà.

Hi ha mala maror per Barcino, perquè el duumvir Paulus, ha decidit tancar

els espectacles de les feres l’amfiteatre per la pesta, seguint els consells

dels galenus. L’Assemblea Popular de Barcino i els empresaris lúdics han

posat el crit al cel dient que als carros de viatja els plebeus es toquen els

uns amb els altres sense portar l’elm a la cara.

Els habitants de Tarraco esperaven haver pogut veure les feres dins

l’arena, però la sorpresa ha estat quan l’autèntica batalla de gladiadors ha

estat entre Paulus, l’Assemblea de Barcino i els llogaters de feres.

Paulus s’ha mantingut ferm en la seva decisió d’ajornar els espectacles de

gladiadors i ha manifestat “Els que han de morir són els cristians a

l’amfiteatre, no els pelacanyes al valetudinari. Què? Que què és això?

Sembla mentida, August, un hospital, home. Crec que hauré de donar-li

classes de llatí. Ah, també li explicaré qui era Joan XXIII, un cap dels

cristians molt estimat a Roma, tot i que crec que els plebeus s’estimen

més a les infermeres del seu dispensari.

Diuen que els galens estan preparant una vacuna per la pesta, una poció a

base de fonoll, ruibarbre, genciana, aristolòquia, àloe i un ingredient

secret que els deixebles d’Hipòcrates li diuen coca-cola barrejat amb vi

fort de sucre, que es veu que es pren molt a la taberna del Totem.