La quarta temporada de La Porteria queda oficialment oberta. El passat 1 d’octubre es va dur a terme el primer programa de la temporada i també el primer fora de l’estudi. En l’ambient relaxat i proper de la Cerveseria Twins, entre cervesa artesana i refrescos, el programa va tornar a fer d’altaveu a iniciatives arrelades amb la comunitat i el territori, com, en aquest cas, La iMAGInada.
Acompanyades de la Cristina i l’Andrea, la conversa va girar entorn el paper dels festivals culturals com a espais de transformació social i sobre els riscos que suposa el creixement dels macrofestivals: precarietat laboral, pèrdua d’identitat i dependència de grans patrocinadors. Patrocinadors que, com ha passat amb el cas del KKR (un fons d’inversió que dona suport a l’ocupació il·legal de territoris palestins) i els festivals que finança, no sempre advoquen pels drets humans i el benestar de les persones i el planeta.

El debat també va encaminar-se cap a altres maneres de fer cultura: més sostenibles, coherents i compromeses amb la llengua, l’espai públic i la participació ciutadana. “Correm el risc de normalitzar moltes coses, deprecaritzar-nos molt, de què continuïn guanyant diners sempre les mateixes persones”, comentaven les companyes de La iMAGInada.
Mentre veus aquest programa, nosaltres ja estem preparant el següent. I és que a La Porteria continuem fent d’altaveu als projectes que posen les persones al centre i que reivindiquen la cultura com a eina col·lectiva i transformadora.
Recupera el programa complet a la web i al canal de YouTube de Tarragona Ràdio, i també a Spotify!
Estigues al dia, segueix-nos a Instagram: @laporteria_tgnradio
- El peatge de la C-32 s’aixecarà pel pas del Tour entre Tarragona i Barcelona
- Una exposició al Museu del Port reviu la tradició romescaire de Tarragona
- Una investigadora de l’ICIQ descobreix un nou mètode per detectar la mastitis bovina en una fase precoç
- La Diputació s’implicarà amb el projecte de ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’
- Una escultura de Béatrice Bizot converteix l’univers femení de Lorca en una “casa de bronze”
