Escoltar l’esfondrament, amb Berta Piñán
A partir del concepte d’argayu, una particular paraula de la llengua asturiana, Berta Piñán ha escrit un poemari profund sobre el pas del temps, que a partir dels records familiars apel·la a la memòria d’una cultura rural i pagesa que s’esvaeix. A Dents i ungles us acompanyem en la contemplació d’aquest lent esfondrament, sovint invisible i silenciós, de la mà d’una de les autores més brillants de la literatura contemporània en asturià.
Foto de Keith Mapeki en Unsplash.
Sortim de festa amb Oriol Sauleda
Per a Oriol Sauleda la festa té un sentit cerimonial. Sovint es parla de la festa com un espai d’evasió, però ell destaca un altre vessant que no està tan vinculat al consumisme ni a l’oci superficial sinó als rituals col·lectius. Des d’aquest punt de vista, quan el jovent surt de festa pot fer alguns dels rituals de pas que hi havia a les societats tradicionals i s’han perdut. Al poemari ‘Llumeneres’, ens porta a viure una rave fins a la sortida del sol per connectar-nos amb tot allò dionisíac, amb la passió i amb la superació dels límits de la racionalitat. A Dents i ungles tornem a aquest interessant poeta, rapsoda i performer que entre les noves veus de la literatura catalana s’ha convertit en referent de la poesia oral improvisada.
El significat de la compassió, amb Chantal Maillard
A partir del mite de Medea, el darrer poemari de Chantal Maillard es centra en els prejudicis heretats i en els valors socials que hem interioritzat, per arribar al fons de les accions humanes. Una Medea anciana ens parla al final de la seva vida, de tornada d’una llarga història de travessies vagant d’un lloc a l’altre i resolent el seu conflicte interior. Un llibre d’una gran bellesa que ens parla del significat de la culpa, la compassió difícil i com cada cos ressona en el cos de tots els éssers.
Foto de Osman Rana en Unsplash.
Vicent Andrés Estellés, poeta de meravelles
Acabem de tancar la celebració del centenari d’un dels poetes en llengua catalana més populars, amb una extensa creació literària que es va convertir en signe d’identitat de la cultura valenciana. També, en un símbol de resistència i memòria. I és que, per a Estellés, una de les missions de la poesia era la lluita per la pervivència de la llengua i de la cultura, amb la fi de salvar els mots i els records davant els intents d’arraconament, el menyspreu i la persecució oficial. La seva poesia ha estat reconeguda com una literatura compromesa, que ha estat capaç de connectar amb un estat d’ànim col·lectiu i s’ha fet universal des d’allò local, parlant de les experiències i les coses quotidianes que donen sentit a la vida. Tots els seus matisos estan recollits a l’antologia ‘Una tendresa oculta’, una fantàstica selecció de poemes escollits per Jaume Pérez-Montaner i publicada per Poesia 3i4 l’any 2024.
Foto: “Mural a Vicent Andrés Estellés a Balones”, de Joanbanjo, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
Timidesa i supervivència, amb Laia Pujol
Laia Pujol s’endinsa a ‘Les bèsties mudes’ en la seva pròpia timidesa i indaga en les arrels de la contenció, la discreció i la prudència extremes. Per què no gosar dir? Per què voler ser invisible com a forma de viure? Per respondre aquestes preguntes va iniciar una recerca i les conclusions la van portar a la connexió amb la resta d’animals. En aquest poemari enigmàtic, ple de simbolisme i sonoritat, ens acostem a la vida interior dels éssers que es camuflen per passar desapercebuts.
Foto de Natalie L en Unsplash.
Veus des de Gaza: paraules contra el genocidi i per la pau
Iniciem temporada amb el pensament i el cor en la població de Gaza. A Dents i ungles posem veu a textos que poetes i periodistes palestins han escrit des de la Franja de Gaza durant l’últim any, recollits a la web Passages through genocide, i altres poetes i artistes d’origen palestí que estan creant arreu del món.
Dotze mesos després dels atemptats de Hamàs a Israel i l’inici del genocidi a Gaza per part de l’exèrcit israelià, una massacre que es suma a dècades d’agressions, d’ocupació il·legal del territori i d’apartheid contra la població palestina, no podem oblidar ni apartar la mirada. El primer programa de la temporada està dedicat al poble palestí i a totes les víctimes d’aquest conflicte, amb el desig que la poesia i l’art serveixin no només per explicar i entendre la realitat amb una densitat diferent, sinó també per fer arribar amb força una pressió col·lectiva i contundent per exigir l’alto el foc immediat, la fi del colonialisme, l’apertura de camins de pau i el respecte als drets humans.
