Félix Grande explicava que el flamenc parla de por, persecució i menyspreu. Amb aquest poeta ens acostem a la música del poble gitano i ens enxarxem en la memòria individual i col·lectiva.  
 
Textos: Biografía (1958-2010) (2011)
 

Música: Juan Peña “Lebrijano”, Félix Grande (“Mi condena (Galeras)”, “Sangre, sangre (Bulerías)”, “Libres como el aire (Caravana)”); Quatuor Diotima (“Different trains for string quartet and tape: After the War)”); Vicente Amigo (“Tío Arango”); Paco de Lucía (“Fuente y caudal”); John Adams (“Lollapalooza”); Tallin Quartet (Erkki-Sven Tüür: “String Quartet: I. Quarter Note = 80”, “String Quartet in b minor op.11: II Molto adagio”); Garth Knox (Viola Spaces (Eight Concert Studies): “Ghosts”, “Up, Down, Sideways, Round”, “Variations on Marin Marais”, “La Valse de la Vineuse”); Camarón de la Isla, Paco de Lucía, Tomatito (“Como el agua”); Elsa Grether, Ferenc Vizi (Ernest Bloch: “Poème mystique, Sonata No. 2 for violin and piano: Andante moderato – Animato – L’istesso tempo – Animato”, “Sonata for violin and piano No. 1: I. Agitato”); José Heredia Maya (Macama Honda: “Ya viene el día”, “Mira qué flamenca soy (Bulerías)”).

Dents i ungles. Félix Grande